El Reinu de Mallorca foi creáu por Xaime I el Conquistador tres el so conquista en 1231.

Taifa de Mallorca
Reinu de Mallorca
(de 1229 a 11 xunetu 1715)
Capitanía Xeneral de Mallorca
estáu desapaecíu
Alministración
Capital Palma
Perpignan
Forma de gobiernu Monarquía
Monarquía constitucional
Llingües oficiales catalán
Relixón oficial catolicismu
Xeografía
Superficie 49922 km²
Demografía
Cambiar los datos en Wikidata

El reinu privativu de Mallorca editar

En 1260[1] morrió Alfonso, el primoxénitu del rei (quien diba heredar Aragón y Valencia). Entós, Xaime redactó un nuevu testamentu pol que daba Mallorca al so fíu Xaime. Esta disposición constitúi l'orixe del Reinu privativu de Mallorca, estructurado de forma definitiva nel testamentu de 1272. Asina, cuando Xaime I finó en 1276, la Corona d'Aragón quedó pal fíu mayor, Pedro (conocíu como Pedro el Grande), y el reinu de Mallorca pal siguiente, Xaime, que reinaría col nome de Xaime II.

El reinu de Mallorca entendía les islles Baleares; Mallorca, Menorca —baxu dominiu musulmán y enfeudada al rei de Mallorca dende 1231 hasta 1287— Eivissa y Formentera. Coles mesmes, mientres la monarquía privativa, la Corona de Mallorca tomaba'l reinu de Mallorca según los condaos del Rosellón y la Cerdaña, el señoríu de Montpellier, el vizcondáu de Carladés, en Auvernia, y la baronía d'Omeladés, allegante a Montpellier. En cuanto titulares d'estos dominios continentales, los reis de Mallorca yeren vasallos de los d'Aragón.[2]

L'heriedu de Xaime yera escasa y débil pero significativa: un enclave mediterraneu estratéxicu y unos territorios ente dos grandes reinos, la Francia de los Capetos y la Corona d'Aragón, que taben tamién en constante llucha. Consciente de la fraxilidá del reinu de Mallorca, Xaime I proyeutó la conquista de Cerdeña pa xunila al nuevu reinu. Igualmente entró en negociaciones p'alcordar el matrimoniu del so fíu Xaime con Beatriz de Saboya, fía del conde Amadéu de Saboya. Nengún de los planes tuvo ésitu.

A la muerte de Xaime I, el rei de Mallorca nun emprestó homenaxe a Pedro'l Grande. Ocupáu esti en diversos problemes dientro del reinu, nun sería hasta 1279 cuando'l monarca mallorquín, que sofitara la fallida rebelión nobiliaria de Roger Bernat de Foix contra'l so hermanu, avenir a reconocer que tenía los sos estaos en feudu del rei d'Aragón. Una de les consecuencies sería que'l reinu de Mallorca nun tendría Cortes, y que'l rei de Mallorca tendría qu'allegar a les d'Aragón pa emprestar homenaxe al rei d'Aragón. Por aciu el tratáu de Perpiñán (1279), frutu del desequilibriu de poder ente la Corona d'Aragón y el reinu de Mallorca, caltúvose'l control políticu-económicu d'Aragón sobre'l reinu de Mallorca, restableciendo la unidá xurisdiccional de la Corona d'Aragón, rota pol testamentu de Xaime I. Esti fechu condicionaría mientres tola esistencia del reinu de Mallorca les rellaciones ente dambos. La falta de Cortes agravaría darréu la escasa vertebración d'un reinu yá de por sí esvalixáu, al escarecer esti d'una institución común más allá de la monarquía.

Los reis privativos del Reinu de Mallorca editar

 
Árbol xenealóxicu de los reis de Mallorca: reis de la Corona d'Aragón y de Mallorca (en mariellu), y reis privativos de Mallorca (en rosa). A partir de Pedro IV, el reinu de Mallorca queda incorporáu a la Corona d'Aragón.

1295-1311), segundu fíu de Xaime I el Conquistador. En mediu del enfrentamientu ente la Corona d'Aragón y los Capeto, reis de Francia, Xaime II foi obligáu a declarase vasallu del rei d'Aragón en 1279 (tratáu de Perpiñán). Sicasí, tres la conquista de Sicilia per parte de Pedro'l Grande, Xaime II aliar colos Capeto cuando invadieron Cataluña. Refugada la invasión, los monarques aragoneses empecipiaron la conquista de les Baleares (1285).

Xaime II de Mallorca reinó mientres más de dos décades y esforcióse en garantizar la viabilidá del reinu. Impulsó una vasta política de colonización agraria, cola creación de nucleos rurales; amontó les rentes reales; favoreció la creación de consulaos nel Norte d'África y nel Reinu de Granada; creó un nuevu sistema monetariu pal reinu; fomentó la creación d'industries testiles; dio en amontar el poder real sobre la nobleza y la Ilesia; ya impulsó la construcción de palacios y castiellos (palacios-castiellos de Perpiñán y de Palma de MallorcaLa Almudaina–, catedral d'esta postrera, castiellu de Bellver). L'apertura de procesu a los Templarios y posterior supresión de la orde dexaría la prinda de les rentes de la Orde nes islles.

  • Sancho I de Mallorca, conocíu como el Pacíficu (1311-1324). Segundu fíu de Xaime II, herederu tres l'arrenunciu del so hermanu mayor Xaime, quien ingresó na orde franciscana y arrenunció formalmente al tronu en 1299.[3] Na primer parte del so reináu prosiguió les midíes del so padre pa garantizar la estabilidá y viabilidá del reinu. Atopa dificultaes pa caltener el poder real ante la demanda de mayor autonomía de la ciudá de Mallorca (Palma). Desenvuelve tamién un programa de construcción naval, pa lo cual extorsiona a la comunidá xudía de la islla. La segunda parte del so reináu viose afeutada pola falta de fíos del rei, fechu que quería aprovechar el rei Xaime II d'Aragón pa revertir el reinu de Mallorca a la Corona d'Aragón. Nel so testamentu declara herederu al so sobrín Xaime.
 
Dobler de Xaime III de Mallorca.
  • Xaime III de Mallorca, conocíu como el Temerariu (1324-1349). Llega al tronu a los 9 años, polo qu'un conseyu de rexencia fai cargu del gobiernu del reinu mientres la so minoría. La situación ye difícil, yá que Xaime II d'Aragón nun agamba na so reclamación de reversión del trueno mallorquín. El conseyu de rexencia consigue que, en 1325, el rei d'Aragón arrenuncie a reclamar los derechos de socesión al trueno mallorquín, tres la condonación d'una gran delda que Xaime adquirió col rei Sancho, por cuenta de la conquista per parte d'aquel de Cerdeña. Esti fechu, anque estenó'l problema socesoriu, sumió al reinu nuna importante crisis financiera.

Xaime viose obligáu a desenvolver una política seguidista respectu de la d'Aragón. Asina, viose obligáu a participar na guerra con Xénova (1329-1336), lo que se tradució en perda de mercaos pal reinu. Foi necesariu volver recurrir a nuevos impuestos y multes a la comunidá xudía, lo que, sicasí, nun foi abonda pa superar la crisis financiera. Los problemes del reinu paecíen nun tener fin, cuidao qu'en 1341 Pedro'l Ceremoniosu d'Aragón abre procesu a Xaime III p'arrampuña-y el reinu de Mallorca. El procesu, remanáu pol rei Pedro, conclúi en 1343 condergando a Xaime III a la confiscación de tolos sos bienes. En mayu de 1343 Pedro conquista l'archipiélagu balear. En 1344, los condaos de Rosellón y Cerdaña. Xaime namái caltién les sos posesiones franceses. Tres la venta de diches posesiones en 1349 al rei de Francia, desembarca en Mallorca. El rei ye vencíu y muertu na batalla de Llucmajor (25 d'ochobre de 1349). El reinu de Mallorca reincorpórase asina definitivamente a la Corona d'Aragón.

Causes de la desapaición del reinu privativu editar

 
Emblema heráldicu del Reinu de Mallorca en guión y gualdrapas del caballu nes exequias pola muerte en 1558 de Carlos I d'España.

La desapaición del reinu privativu de Mallorca yera inevitable nel contestu internacional de la dómina, carauterizáu por distintos conflictos:

Los intentos de satelización de les Baleares polos xenoveses.

Nesti contestu nun yera posible permanecer neutral, sobremanera porque la neutralidá riquía, de primeres, fortaleza. Y ésti nun yera'l casu del reinu de Mallorca, que, pa mayor infortuniu, tenía venceyos vasalláticos coles corones de Francia (al traviés de Montpellier) y d'Aragón. Per otra parte, los intentos de financiar los costos del caltenimientu de la neutralidá por aciu l'aumentu d'impuestos produció reacciones adverses per parte de los sos súbditos.

Ver tamién editar

Referencies editar

Bibliografía editar

  • David Abulafia. A Mediterranean emporium - The Catalan kingdom of Majorca, ISBN 0-521-89405-0.
  • David Abulafia. The Western Mediterranean Kingdoms, 1200-1500. 1997. ISBN 0-582-07820-2

Enllaces esternos editar