Claytonia virginica

especie de planta

Claytonia virginica ye una especie de planta yerbácea perennifolia perteneciente a la familia Montiaceae. Distribuyir pol este d'América del Norte.[1]

Claytonia virginica
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Caryophyllales
Familia: Montiaceae
Xéneru: Claytonia
Especie: C. virginica
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Detalle de la planta
Vista de la flor

Descripción editar

Ye una planta perenne que pasa l'iviernu como un bulbu. Ye una planta qu'algama un tamañu de 5-40 cm de llargu. Les fueyes son llanceolaes y delgaes, de 3-14 cm de llargor y 0,5-1,3 cm d'anchu, con un peciolu de 6-20 cm de llargu.

Les flores miden 7 a 14 mm de diámetru, con cinco pétalos de color rosa maciu o blancu (raramente mariellos),[2] y reflexen la radiación ultravioleta.[3] Tien una inflorescencia en forma de recímanu, nel que les sos flores ramifíquense. Les flores individuales florien mientres tres díes, anque los cinco estames de cada flor namái tán activos mientres un solu día.[4] El floriamientu asocede ente marzu y mayu, dependiendo de la parte del so territoriu y el clima. Les granes miden ente 0,2 a 0,3 cm de diámetru y ye de color negru brillante.[5] Les granes lliberar de la fruta de la cápsula cuando se ruempe.[6] Un elaiosoma ta presente nes granes y dexa la dispersión poles formigues.[7]

Hábitat y distribución editar

Claytonia virginica atopar nel este de los montes caducifolios templaos d'América del Norte.[8] Destacar pola so bayura en munches partes del so área de distribución, especialmente nos montes. La planta puede atopase al traviés de munchos distintos tipos de hábitats, incluyendo praos, parques, montes, carreteres, güelgues, cantiles y ribayos.[9]

Usos editar

Esta planta foi utilizada medicinalmente polos Iroquois, que daríen un fervinchu fríu o decocción de los raigaños en polvu pa los neños que sufren de convulsiones.[10] Tamién se comen los raigaños crudos, creyendo que torga definitivamente la concepción.[11] Ellos tamién s'alimenten de los raigaños como alimentu,[12] al igual que'l pueblu Algonquin, que los cocinen como les pataques.[13]

Taxonomía editar

Claytonia virginica describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 204. 1753.[14]

Citoloxía

Tamién ye un poliploide, que tien 2n ente 12 y 191 cromosomes. Reparóse'l mayor númberu de cromosomes na ciudá de Nueva York.[15]

Etimoloxía

Claytonia: nome xenéricu dau n'honor del botánicu John Clayton (1694–1773).

virginica: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en Virxinia.

Variedá
Sinonimia
  • Claytonia bodinii Holz.
  • Claytonia cautiflora Sweet
  • Claytonia grandiflora Sweet
  • Claytonia media (DC.) Link
  • Claytonia media (DC.) Small
  • Claytonia multicaulis var. robusta Somes
  • Claytonia robusta (Somes) Rydb.[16]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. USDA Plants, http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CLVI3
  2. Claytonia virginica, Flora of North America, http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=220002996
  3. Schemske, D., M. Willson, M. Melampy, L. Miller, L. Verner, K. Schemske, L. Best. 1978. Flowering ecology of some spring woodland herbs. Ecology. 59(2): 351-366
  4. Schemske, D., M. Willson, M. Melampy, L. Miller, L. Verner, K. Schemske, L. Best. 1978. Flowering ecology of some spring woodland herbs. Ecology. 59(2): 351-366
  5. Claytonia virginica, Flora of North America, http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=220002996
  6. Schemske, D., M. Willson, M. Melampy, L. Miller, L. Verner, K. Schemske, L. Best. 1978. Flowering ecology of some spring woodland herbs. Ecology. 59(2): 351-366
  7. Claytonia virginica, Flora of North America, http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=220002996
  8. USDA Plants, http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CLVI3
  9. Claytonia virginica, Flora of North America, http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=220002996
  10. Herrick, James William 1977 Iroquois Medical Botany. State University of New York, Albany, PhD Thesis (p. 317)
  11. Herrick, p.318
  12. Waugh, F. W. 1916 Iroquis Foods and Food Preparation. Ottawa. Canada Department of Mines (p. 120)
  13. Black, Meredith Jean 1980 Algonquin Ethnobotany: An Interpretation of Aboriginal Adaptation in South Western Quebec. Ottawa. National Museums of Canada. Mercury Series Number 65 (p. 84)
  14. «Claytonia virginica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 d'ochobre de 2012.
  15. Cytogeography of Claytonia virginica and its allies, http://www.jstor.org/stable/2395001?seq=1
  16. Claytonia virginica en PlantList

Bibliografía editar

  1. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. Fl. N. Amer. 4: i–xxiv, 1–559.
  4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  7. Schwegman, J. Y. 1991. The Vascular Flora of Langham Island, Kankakee County, Illinois. Erigenia 11: 1–8.
  8. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  9. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  10. Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.

Enllaces esternos editar