Declaración de Mequinenza

La Declaración de Mequinenza (Declaració de Mequinensa en catalán) ye un documentu robláu'l día 1 de febreru de 1984 en Mequinenza (Aragón, España) polos alcaldes de 17 conceyos de la zona catalanofalante aragonesa xunto con José Bada Paniello (conseyeru de cultura del Gobiernu d'Aragón).

Declaración de Mequinenza

Tipu	petición (es)
Llocalización	Mequinenza
Estáu	España
Llingua orixinal	catalán
Publicación	1r febreru 1984

Dende de la declaración, y cumpliendo unu de les propuestes conteníes nella, el 1 d'ochobre de 1985 sería robláu y publicáu nel Boletín Oficial d'Aragón un conveniu ente'l Gobiernu d'Aragón y el Ministeriu d'Educación y Ciencia pal enseñu del catalán como asignatura voluntaria y puntuable nos colexos de la zona.

Los conceyos que roblaron foron: Arén, Benabarre, Bonansa, Calaceite, La Codoñera, Fabara, Fraga, Mequinenza, Montanuy, Nonaspe, Puente de Montañana, Tolva, Torrente de Cinca, Valderrobres, Valjunquera y Zaidín.

Contenido de la declaración

Versión n'asturianu:

Axuntaos en Mequinenza, representantes de los conceyos aragoneses d'Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall de Roures, La Codonyera y Valljunquera, so la presidencia del conseyeru de cultura de la Diputación Xeneral d'Aragón D. José Bada Paniello.

SOMOS CONSCIENTES de la importancia histórica que tien esta primer alcuentru ente alcaldes y conseyeros de la zona catalanofalante d'Aragón.
RECONOCEMOS que dientro de la nuesa Comunidá Aragonesa fálense distintes llingües y que la llingua catalana que se fala na Franxa Oriental pertenez al patrimoniu cultural d'Aragón.
REFUGAMOS les denominaciones despreciatibles de chapurreau y d'otres asemeyaes qu'inda s'apliquen a la nuesa llingua materna.
DECLARAMOS:
1ᵘ.-Que ye urxente desenvolver l'Estatutu d'Autonomía d'Aragón tocantes a el caltenimientu y estudiu de les nueses modalidaes llingüístiques.
2ᵘ-Que ye urxente desenvolver midíes concretes pa consiguir la normalización llingüística d'Aragón, y que, nel casu de la llingua catalana, significa aceptar como norma la gramática catalana, ensin menospreciar les particularidaes llingüístiques de cada pueblu o contorna.
PROPONEMOS:
1ᵘ-Acelerar les xestiones énte'l Ministeriu d'Educación y Ciencia por que'l Catalán pueda ser enseñáu como asignatura optativa, y endagora en fase esperimental, nes escueles y centros d'Enseñanza de los conceyos de la Franxa Oriental d'Aragón que lo demanden.
2ᵘ.-Que la Diputación Xeneral d'Aragón sofite y fomente la producción lliteraria autóctona y toos aquellos estudios y tesis que traten de la problemática sociollingüística de la Franxa Oriental d'Aragón.
3ᵘ.-Que la Universidá de Zaragoza, dientro de los sos Planes d'Estudios y d'Investigación faiga cargu de les necesidaes culturales y llingüístiques d'Aragón.
Pela nuesa parte, COMPROMETEMOS a fomentar l'usu públicu del catalán nos nuesos pueblos, rotulación billingüe de cais y places, edictos, medios de comunicación, etc...
SOMOS DAFECHU CONSCIENTES de que la integración cultural y política d'Aragón nun ye posible ensin que tolos aragoneses reconozan como propia la riqueza cultural y llingüística de la Franxa Oriental d'Aragón.

Mequinenza, 1 de febreru de 1984

Versión original, en catalán:

Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos de Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall de Roures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d'Aragó, D. José Bada Panillo.

SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d'Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d'Aragó.
RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Aragó.
REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.
DECLAREM: 1º.-Que és urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats lingüístiques.
2º.-Que és urgent desenvolupar mides concretes per a aconseguir la normalizació lingüística d'Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats linguístiques de cada poble o comarca.
PROPOSEM: 1º.-Accelerar les gestions davant del Ministeri d'Educació i Ciència per a que el català pugui ser ensenyat com a assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d'ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d'Aragó que ho demanin.
2º.-Que la diputació General d'Aragó done suport i foment a la producció literària autóctona i a tots aquells estudis i tesis que tracten de la problemàtica sociolinguística de la Franja Oriental d'Aragó.
3º.-Que la Universitat de Saragossa, dins dels seus Plans d'Estudis i d'investigació es faci càrrec de les necessitats culturals i linguístiques d'Aragó.
Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, retolació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc…
SOM PLENAMENT CONSCIENTS de que la integració cultural i política d'Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquesa cultural i linguística de la Franja Oriental d'Aragó.

Mequinensa, 1 de febrer de 1984

Socesos posteriores

Tocantes a la política llingüística sobro'l catalán na Franxa, produciéronse los siguientes acontecimientos darréu:

• El 30 d'avientu de 1996: la Llei Orgánica 5/1996 de reforma d'esti Estatutu, que nel so artículu 7 estableció que: Les llingües y modalidaes llingüístiques propies d'Aragón van esfrutar de protección. Va garantizase la so enseñanza y el derechu de los falantes na forma qu'estableza una Llei de les Cortes d'Aragón pa les zones d'usu predominante d'aquélles.
• 10 de marzu de 1999: la Llei 3/1999 del Patrimoniu Cultural Aragonés, que'l so artículu 4 reza: L'aragonés y el catalán, llingües minoritaries d'Aragón, nel ámbitu de les cualos tán entendíes les diverses modalidaes llingüístiques, son una riqueza cultural propia y van ser especialmente protexíes pola Alministración.
• Añu 2003: encuesta d'usos llingüísticos nes contornes orientales d'Aragón, ellaborada pol Institutu Aragonés d'Estadística.
• Añu 2004: estadística d'usos llingüísticos na Franxa d'Aragón, llevada a cabu per parte de la Xeneralidá de Cataluña
• 22 d'avientu de 2009: Llei de Llingües d'Aragón de 2009, que declaró como llingües propies: l'aragonesa y la catalana
• Añu 2009: recursu presentáu énte'l Tribunal Constitucional per parte de 11 conceyos afectaos pola llei del 2009 contra esta, considerando qu'esta invadía les competencies locales y que per vía de fechu fai cooficial el catalán, lo cual nun fai l'Estatutu d'Autonomía d'Aragón D'estos, 4 roblaren enantes la Declaración: Fraga, Nonaspe, Valderrobres y La Codoñera (siendo los alcaldes de los trés primeros el PP y el del postreru del PSOE con sofitu del PAR).
• 9 de mayu de 2013: Llei de Llingües de 2013, qu'estableció que les llingües y modalidaes llingüístiques propies d'Aragón seríen la llingua aragonesa propia del área oriental y la llingua aragonesa propia de les árees pirenaica y prepirenaica.
• 1 de xunu de 2013: conceyales y alcaldes de conceyos de la Franxa axuntar de nuevu en Mequinenza pa manifestar la so oposición a la llei de 2013, por non reconocer a la llingua catalana como la denominación de 'catalán', sinón sol circunloquiu llingua aragonesa propia del área oriental.
• Añu 2017: El Gobiernu d'Aragón, al traviés del departamentu de Política Llingüística, crea'l premiu Desideri Lombarte destináu a la reconocencia a un llabor siguíu o d'especial notoriedá ya importancia en cualesquier de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos o económicos que supongan un destacáu beneficiu pal catalán d'Aragón, teniendo especial considerancia les actividaes destinaes a la dignificación, espardimientu, investigación, enseñanza o espresión lliteraria del catalán d'Aragón y constituya un modelu y testimoniu exemplar pa la sociedá aragonesa".​ El gallardón entrégase nel marcu de la celebración de los actos programaos con motivu del Día Européu de les Llingües.

Enllaces esternos

• Declaración de Mequinenza na páxina web del conceyu de Mequinenza
• Documentu de la declaración
• Declaración de Mequinenza na Gran Enciclopedia Aragonesa

• Datos: Q3573935