Douglas Fairbanks (23 de mayu de 1883Denver – 12 d'avientu de 1939Santa Monica) foi un actor, guionista, direutor y productor d'Estaos Xuníos que destacó en películes d'aición de la era del cine mudu.

Douglas Fairbanks
Vida
Nacimientu Denver[1]23 de mayu de 1883[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Residencia Denver
Llingua materna inglés
Muerte Santa Monica[3]12 d'avientu de 1939[2] (56 años)
Sepultura Hollywood Forever Cemetery (es) Traducir
Causa de la muerte infartu de miocardiu
Familia
Padre Hezekiah Charles Ullman
Madre Ella Adelaide Marsh
Casáu con Anna Beth Sully (es) Traducir (1907 – div. 1919)[4]
Mary Pickford (1920 – div. 1936)[4]
Sylvia Ashley (1936 – m. 1939)[4]
Fíos/es Douglas Fairbanks
Hermanos/es John Fairbanks (en) Traducir
Familia
Estudios
Estudios Universidá de Harvard
Escuela Secundaria del Este (es) Traducir
Llingües falaes inglés[5]
Oficiu guionista, direutor de cine, productor de cine, escritor, empresariu, actor de cine, actor de teatru, especialista de cine, actorproductor
Altor 170 cm
Emplegadores Universidá del Sur de California
Premios
Xéneru artísticu western
cine mudu
cine d'aición
cine de comedia
cine románticu
IMDb nm0001196
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Ente les películes poles cualos llogró ésitu, figuren The Mark of Zorro (The Mark of Zorro, 1920), D'Artagnan (The Three Musqueteers, 1921), dambes de Fred Niblo, Robin Hood (Robin Hood, 1922), d'Allan Dwan, The Thief of Bagdad (The Thief of Bagdag, 1924), de Raoul Walsh, y The Black Pirate (The Black Pirate, 1926), d'Albert Parker.

En 1918 rexuntó a un ensame en plenu Nueva York xunto a Chaplin pa promover la venta de bonos de guerra pa la Primer Guerra Mundial.[6]

Tuvo casáu cola actriz Mary Pickford, cola que fundó en 1919, xunto con Charles Chaplin y D.W. Griffith, United Artists.

Consideráu como «el rei de Hollywood», foi'l primer presentador de los Premiu Óscar nel añu 1929. Foi'l padre del actor Douglas Fairbanks, Jr. y amigu y sociu de Charles Chaplin hasta la so muerte en 1939.

Filmografía editar

 
Cartelu de la película de 1924 The Thief of Bagdad.
 
Cartelu de la película de 1920 The Mark of Zorro.
 
Fotograma de la película de 1916 Reggie Mixes In: Fairbanks ye l'actor de la derecha.
  • The Private Life of Don Juan (1934)
  • El Robinsón modernu (Mr. Robinson Crusoe, 1932)
  • P'algamar la lluna (Reaching for the Moon, 1930)
  • Terra Melophon Magazin Nr. 1 (1930, episodiu Welches ist ihr Typ)
  • The Taming of the Shrew (1929)
  • La mázcara de fierro (The Iron Mask, 1929)
  • El gauchu (The Gauchu, 1927)
  • The Black Pirate (The Black Pirate, 1926)
  • Ben-Hur: A Tale of the Christ (1925, ensin acreitar)
  • Don Q, el fíu del Foín (Don Q Son of Foín, 1925)
  • The Thief of Bagdad (The Thief of Bagdag, 1924)
  • Robin Hood (Robin Hood, 1922)
  • D'Artagnan (The Three Musketeers, 1921)
  • The Nut (1921)
  • The Mark of Zorro (The Mark of Zorro, 1920)
  • The Mollycoddle (1920)
  • When the Clouds Roll by (1919)
  • His Majesty, the American (1919)
  • The Knickerbocker Buckaroo (1919)
  • Arizona (1918)
  • Sic 'Em, Sam (1918)
  • He Comes Up Smiling (1918)
  • Bound in Morocco (1918)
  • Say! Young Fellow (1918)
  • Mr. Fix-It (1918)
  • Headin' South (1918)
  • Swat the Kaiser (1918)
  • A Modern Musketeer (1917)
  • Reaching for the Moon (1917)
  • The Man from Painted Post (1917)
  • Down to Earth (1917)
  • Wild and Woolly (1917)
  • In Again, Out Again (1917)
  • All-Star Production of Patriotic Episodes for the Second Liberty Loan (1917)
  • The Americano (1916)
  • The Matrimaniac (1916)
  • American Aristocracy (1916)
  • Manhattan Madness (1916)
  • Intolerancia (Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages, 1916, ensin acreitar)
  • The Half-Breed (1916)
  • Flirting with Fate (1916)
  • The Mystery of the Leaping Fish (1916)
  • Reggie Mixes In (1916)
  • The Good Bad Man (1916)
  • The Habit of Happiness (1916)
  • His Picture in the Papers (1916)
  • Double Trouble (1915)
  • Martyrs of the Alamo (1915)
  • The Lamb (1915)

Enllaces esternos editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 26 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 30 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. 4,0 4,1 4,2 Identificador de persona en The Peerage: p31911.htm#i319103. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  5. Identificador CONOR.SI: 111066723. Afirmao en: CONOR.SI.
  6. Charlie Chaplin promociona bonos de guerra en Nueva York, 1918