Encelia canescens

especie de planta

La coroniella del flaire[1] o sunchu[2] (Encelia canescens) ye una planta de la familia de les asteracees.

Encelia canescens
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Angiospermae
Clas: Eudicotyledoneae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Heliantheae
Subtribu: Enceliinae
Xéneru: Encelia
Especie: Encelia canescens
Lam. 1786
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Distribución editar

Crez bonalmente en Chile hasta los 2.000 m d'altitú[1] nos Andes y en Perú y Bolivia nos valles altos andinos hasta los 3.500 msnm.[2]

Descripción editar

Pequeñu arbustu bien ramosu, siempreverde qu'algama un altor d'hasta 80 cm; tarmos estriáu-derrotos, xamasca de color variable de verde a cenicienta. Fueyes de color verde maciu, alternes, oblongues, de 3 a 7 cm de llongura por 0,7 a 2 cm d'anchu, largamente peciolaes, glabres o pubescentes en dambes cares. Inflorescencies en capítulos terminales, con dende 8 hasta 14 pétalos de color mariellu en margarita, col centru marrón escuru. Flores hermafrodites, cada flor con 5 estames y un pistilu con estigma bífidu. El frutu ye un aqueniu pubescente de 5 mm de llargu.[3][1]

Usos editar

La medicina tradicional atribúi a la decocción de les fueyes diverses propiedaes; con un pocu de miel úsalo pa tratar dolencies pulmonares; serenada y n'ayunes tómase pa solliviar la ictericia y colos tarmos como diuréticu y pa solliviar el dolor estomacal. El fervinchu de les fueyes y tarmos usar pa tratar de regularizar el fluxu menstrual. les fueyes fresques o la resina mazcar pa blanquiar los dientes. Los raigaños mayaos aplicar nes picadures de culiebres y tros animales.[2]

Utilízase como planta ornamental, por cuenta del so llargu floriamientu.[3]

Taxonomía editar

Encelia canescens describióse por Jean-Baptiste Lamarck y espublizóse en Encyclopédie Méthodique, Botanique 2: 356. 1786.[4]

Etimoloxía

Encelia: nome xenéricu dau n'honor de Christoph Entzelt (1517-1583), naturalista alemán, un clérigu luteranu que latinizó el so nome a Encelius y publicó un llibru llamáu De Re Metallica en 1551 alrodiu de la mineraloxía y la metalurxa, y tamién escribió alrodiu de los usos melecinales de partes d'animales y plantes.[5]

canescens: epítetu llatín que significa "canoxu, gris"[6]

Sinonimia
  • Coreopsis limensis Jacq.
  • Encelia alternifolia Raeusch.
  • Encelia canescens var. oblongifolia (DC.) S.F.Blake
  • Encelia canescens var. tomentosa (Walp.) Ball
  • Encelia limensis Jacq.
  • Encelia oblongifolia DC.
  • Encelia tomentosa Walp.[7]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 Coroniella de flaire; ChileFlora.
  2. 2,0 2,1 2,2 Girault, Louis (1987) Kallawaya, mestrones itinerantes de los Andes: 785. UNICEF - OPS - OMS. La Paz: Quipus, p. 454-455.
  3. 3,0 3,1 Encelia canescens; Enciclopedia de la Flora Chilena.
  4. «Encelia canescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 25 d'agostu de 2012.
  5. En Nomes Botánicos
  6. Epítetos Botánicos
  7. Encelia canescens en PlantList

Bibliografía editar

  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.

Enllaces esternos editar