Thymus serpyllum

especie de planta

Thymus serpyllum ye una planta de la familia Lamiaceae. Otros nomes que recibe son: Hierbaluna, tomillu del monte serpolio, mueyu de pastor.

Thymus serpyllum
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Thymus
Especie: T. serpyllum
L. 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista de la planta
Flores

Carauterístiques editar

Viviegu, de tarmu maderizu, que crez y ramifícase horizontalmente, sofitándose nel suelu. De la mesma manera, produz otres ramificaciones verticales que lleguen a tener hasta 50 cm d'altor, igual que los estremos de los tarmos horizontales, que se llevanten hasta algamar esa mesmu altor. Esisten munches variedaes de serpoles con distintes carauterístiques morfolóxiques. Toes tienen de mancomún les flores, en forma de tubu que s'estrema en dos llabios, el superior con tres divisiones fondes (a diferencia del tomillu, en que les divisiones son bien pocu pronunciaes). Sicasí, unos serpoles tán cubiertos de vellosidá y a otros fálta-yos; unos tienen les fueyes allargaes y otros arrondaes; inclusive les sos flores adquieren diverses coloraciones y esprenden distintos arumes. En delles partes llámase tomillu montés, tomillu selvaxe, serpollo o mueyu de pastor.[1][2]

Distribución editar

Esta planta vive nel centru y norte d'Europa, onde nun hai tomillu, nos valles y nos montes. atopóse hasta a 2.500 metros d'altitú. esta planta prefier los rincones grebos, secos, cascayosos o les escamplaes de los montes. tamién crez nes fasteres serrapatoses de los montes.

Principios activos editar

Flores y fueyes tienen un aceite esencial ricu en cimol y pineno, sustancies arumoses (el timol y el carvacrol, carauterísticos del tomillu, tamién s'atopa pero en bien poca proporción). Taninos, resina y sustancies amargoses son tamién mesmes del serpol.

Propiedaes melecinales editar

El serpol tien cualidaes p'apangar la tos. tamién ye antisépticu y antipiréticu, tónicu dixestivu, ayuda a realizar la dixestión y esanicia les merucos de los intestinos. Amás. polo xeneral, tonifica el organismu al actuar sobre los centros nerviosos y favorecer la circulación sanguínea.

Otra de les propiedaes melecinales del serpol ye la de ser un efectivu febrífugo natural qu'ayuda a estenar les víes respiratories.

El serpol ayuda a prevenir l'andada de fungos en piscines y duches públiques. Los beneficios del serpol emplegar n'untaces destinaes a aselar les cefalees tensionales; ye asina que se consigue aprovechar les propiedaes analxésiques del serpol, tantu en casos de reumatismu como de gota, llumbagu o, inclusive, pies cansaos.

L'estractu de serpol entra na composición de gotes y xarabes contra la tos, los catarros y los trestornos gastrointestinales.

Recueya editar

Utilícense les sumidaes floríes, que tienen de recoyese en cuanto ábrense los brotos, mientres tol branu. Ensugar a la solombra y guardar al abellugu de la lluz y el mugor.

Usos y aplicaciones editar

Como remediu melecinal, aplicación más avezada ye en fervinchu, dos veces al día detrás de les comíes. Puede consumise tamién como tonificante. Contra la tos, puede entemecese cola flor de tilal a partes iguales, y l'amiestu, adulzada con miel, consúmese tomando una cuyarada sopera cada hora mientres el día. Na cocina, usar pa condimentar los cocíos y rustíos.

La pomada o untaza de serpol ye conocida poles sos proiedaes pa problemes reúmaticos o respiratorios.[ensin referencies]

Taxonomía editar

Thymus serpyllum describióse por Félix de Avelar Brotero y espublizóse en Flora Lusitanica 1: 176. 1804.[3]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Thymus caespititius (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos: 2n=30[4]

Etimoloxía

Thymus: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues: thymon, thymos, que ye'l nome dau a estes plantes. Probablemente deriva de thyein, que significa golor, arume, aludiendo a una carauterística d'estes plantes.[5]

serpyllum: epítetu llatín que significa "como'l tomillu".[6]

Sinonimia
  • Cunila thymoides L.
  • Hedeoma thymoides (L.) Pers.
  • Origanum serpyllum (L.) Kuntze
  • Serpyllum angustifolium (Pers.) Fourr.
  • Serpyllum citriodora Pall.
  • Serpyllum vulgare Fourr.
  • Thymbra ciliata Ten.
  • Thymus acicularis Besser
  • Thymus adscendens Bernh. ex Link
  • Thymus affinis Vis.
  • Thymus albidus Opiz
  • Thymus angulosus Dulac
  • Thymus angustifolius Pers.
  • Thymus angustus Opiz ex Déségl.
  • Thymus apricus Opiz
  • Thymus aureus auct.
  • Thymus azoricus Lodd.
  • Thymus barbatus Opiz
  • Thymus beneschianus Opiz
  • Thymus borbasii Borbás
  • Thymus caespitosus var. castriferrei (Borbás) Soó
  • Thymus calcicolus Schur
  • Thymus campestris Salisb.
  • Thymus carstiensis (Velen.) Ronniger
  • Thymus caucasicus Willd. ex Benth.
  • Thymus chamaedrys var. rotundifolius Nyman
  • Thymus ciliatus Lam.
  • Thymus citratus Dumort.
  • Thymus communis Kitt.
  • Thymus concolor Opiz
  • Thymus dalmaticus var. carstiensis Velen.
  • Thymus decumbens Bernh. ex Rchb.
  • Thymus deflexus Benth.
  • Thymus elatus Schrad. ex Rchb.
  • Thymus ellipticus Opiz
  • Thymus ellipticus Heinr.Braun
  • Thymus elongatus Opiz
  • Thymus erioclados Borbás
  • Thymus exserens Ehrh. ex Link
  • Thymus flogellicaulis A.Kern.
  • Thymus gizellae Borbás
  • Thymus glabrescens Benth.
  • Thymus gratissimus Dufour ex Willk. & Lange
  • Thymus hackelianus Opiz
  • Thymus hausmannii Heinr.Braun
  • Thymus hornungianus Opiz
  • Thymus incanus Willd. ex Benth.
  • Thymus includens Ehrh. ex Rchb.
  • Thymus inodorus Lej.
  • Thymus interruptus Opiz
  • Thymus kollmunzerianus Opiz ex Benth.
  • Thymus kratzmannianus Opiz
  • Thymus laevigatus Vahl
  • Thymus linearifolius Heinr.Braun
  • Thymus longistylus Opiz
  • Thymus lucidus Willd.
  • Thymus macrophyllus Heinr.Braun
  • Thymus majoranifolius Desf.
  • Thymus micranthus Wierzb. ex Opiz
  • Thymus minutus Opiz
  • Thymus muscosus Zaver.
  • Thymus oblongifolius Heinr.Braun
  • Thymus ovatus var. concolor (Opiz) Formánek
  • Thymus ovatus var. subcitratus (Schreb.) Formánek
  • Thymus procerus Opiz ex Benth.
  • Thymus procumbens Benth. ex Opiz
  • Thymus pseudoserpyllum Rchb. ex Benth.
  • Thymus pumilus Gueldenst. ex Ledeb.
  • Thymus pusillus Gueldenst. ex Ledeb.
  • Thymus pusio Dichtl
  • Thymus pycnotrichus (R.Uechtr.) Ronniger
  • Thymus radoi Borbás
  • Thymus raripilus Dichtl
  • Thymus reflexus Lej.
  • Thymus reichelianus Opiz
  • Thymus repens Gilib.
  • Thymus rigidulus Kerguélen
  • Thymus rigidus Rchb. ex Besser
  • Thymus rotundifolius Schur
  • Thymus sanioi Borbás
  • Thymus serbicus Petrovic
  • Thymus serratus Opiz
  • Thymus simplex Kitt.
  • Thymus spathulatus var. castriferrei Borbás
  • Thymus subcitratus Schreb.
  • Thymus subhirsutus Borbás & Heinr.Braun
  • Thymus variabilis Hoffmanns. & Link
  • Thymus villosus Pall. ex M.Bieb.
  • Thymus wierzbickianus Opiz
  • Thymus wondracekianus Opiz
  • Ziziphora thymoides (L.) Roem. & Schult.[7]

Referencies editar

  1. Forés, Ramón (2001). Cultural S.A.: Atles de les plantes melecinal y curatible. Madrid, España: Thema, páx. 102. ISBN 84-8055-188-7.
  2. Schauer, Thomas (1978) A Field Guide to the Wild Flowers of Britain and Europe: 184. London: Collins. ISBN 0-00-219257-8
  3. «Thymus serpyllum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 27 de marzu de 2013.
  4. Taxonomía de Thymus na península Ibérica Morales Valverde, R. (1986) Ruizia 3
  5. {http://www.floradecanarias.com/thymus.html En Flora de Canaries]
  6. N'Epítetos Botánicos
  7. Thymus serpyllum en PlantList

Enllaces esternos editar