Gratiola officinalis

especie de planta

Gratiola officinalis ye una especie de planta ornamental perteneciente a la familia Plantaginaceae. Ye una planta yerbácea rizomatusa perennifolia nativa d'Europa.[1]

Gratiola officinalis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Lamiales
Familia: Plantaginaceae
Xéneru: Gratiola
Especie: Gratiola officinalis
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Detalle de la flor
Ilustración

Distribución y hábitat editar

Esta planta ye nativa de les zones templaes d'Europa. Falta en Escandinavia y les Islles Britániques.

Alcuéntrase en terrenes alteriaos en cantu d'estanques, banzaos y corrientes d'agua, a praos húmedos, xuncales y charcos o balses d'ensugáu intermitente o estacional. Anque de cutiu crez n'ambientes ruderales, considérase una especie amenazada nes sos hábitats naturales.[2]

Descripción editar

Ye una yerba perenne, hemicriptófita y rizomatosa. Crez hasta un altor d'ente 20 y 50 cm. Prefier suelos xilizos.[3] Les fueyes son escures, opuestes, llanceolaes y dentaes na parte terminal. La yerba del probe home floria de xunu a ochobre. Les flores son solitaries y blanques, con matices amarellentaos y púrpures. Alcuéntrase na axila de la planta. El frutu ye en cápsula. Cultívase tamién como planta ornamental. Pueden llantase fraes, estremar los matos o faer granar les granes .

Usos melecinales editar

El nome que lleva esta planta provién de los productos melecinales estrayíos del so rizoma. Estos usábense na medicina herbal casera nel pasáu pa tratar males que se consideraben maldiciones , como la epilepsia y enfermedaes mentales. Actúa como vomitivu, purgante y vermífugo bien eficaz y seique demasiáu violentu.[4] Anque yera bien apreciada nel pasáu como planta melecinal la yerba ye una especie bien tóxica que produció envelenamientos mortales en dellos casos. Toles partes de la planta son venenoses y güei yá nun s'utiliza debíu al eleváu peligru d'envelenamientu.[5] Utilízase pero na farmacopea homeopática en dosis ínfimes.

Taxonomía editar

Gratiola officinalis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 17. 1753.[6][7]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Gratiola officinalis (Fam. Scrophulariaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=32[8]

Etimoloxía

Gratiola: nome xenéricu que provién de la lleenda que d'antiguo dicía que la Virxe María dio esta yerba a un probe home enfermu, trescalada pola so desesperación. El nome Gratiola provién del llatín gratia , en referencia a la gracia o misericordia de la Virxe.[9]

officinalis: epítetu llatín que significa "planta melecinal de venta en herbarios".

Sinonimia
  • Gratiola angustifolia Gilib.[10]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Gratiola officinalis Plant of the Week July 15-21, 2005.
  2. Gratiola officinalis (n'inglés)
  3. Flora de les Gavarres
  4. Ricard Morant, Llenguatge i cultura, Universitat de València
  5. Gratiola officinalis L. - Hedge Hyssop (n'inglés)
  6. «Gratiola officinalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 31 d'avientu de 2013.
  7. Gratiola officinalis en PlantList
  8. Contribution à la connaissance cytotaxinomique des spermatophyta du Portugal. Fernandes, A., M. Queirós & M. F. Santos (1977) Bol. Soc. Brot. ser. 2 51: 37-90
  9. C. Käsermann, Gratiola officinalis L. – Gnadenkraut – Scrophulaiaceae, Merkblätter Artenschutz – Blütenpflanzen und Farne (n'alemán)
  10. Gratiola officinalis en PlantList

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar