Homínidu de Denísova

El homínidu de Denísova o home de Denisova ye'l nome dau a una posible nueva especie de Homo, identificada al traviés del analís del ADN de restos óseos atopaos en Siberia, que'l so descubrimientu anunciar en marzu de 2010. Suxurióse qu'esta nueva especie vivió ente fai un millón d'años y 40 000 años, n'árees nes que tamién vivíen neandertales y Homo sapiens,[1][2] anque'l so orixe atopar nuna migración (salida d'África) distinta de les asociaes con humanos modernos y neandertales.[3] En casu de confirmase como nueva especie de Homo, el nome oficial podría ser Homo siberiensis, Homo altaiensis o más probablemente Homo denisoviensis. En contra de la opinión de la mayoría de los espertos, dalgunos cunten que tendría de tratase como subespecie de H. sapiens.[4]

Homínidu de Denísova
Rangu temporal: Pleistocenu
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Primates
Familia: Hominidae
Subfamilia: Homininae
Tribu: Hominini
Subtribu: Hominina
Xéneru: Homo
Especie: Indeterminada
Distribución
Llocalización de los montes Altái, nel Asia central, nos que s'atopen les cueves de Denísova.
Llocalización de los montes Altái, nel Asia central, nos que s'atopen les cueves de Denísova.
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Descubrimientu editar

Un equipu de científicos del Institutu Max Planck d'Antropoloxía Evolutiva en Leipzig (Alemaña), lideráu por Svante Pääbo, secuenció ADN mitocondrial (mtDNA) estrayíu d'un fragmentu de güesu proveniente del deu d'un neñu varón que foi atopáu, en 2008, nes cueves de Denísova (restos nomaos como muyer X, con nome de catálogu Denisova 3),[5] nos montes Altái de Siberia,[2] nun estratu datáu en 50 000 a 30 000 años antes del presente.[6] Na mesma capa na qu'apaeció'l güesu, tamién s'atoparon distintos artefautos y ferramientes. L'analís del mtDNA indica la esistencia d'un ancestru común ente l'homínidu de Denísova, el Homo sapiens y el home de Neandertal, que pudo vivir hai aproximao un millón d'años.[2][3] L'ADN mitocondrial indica qu'esti homínidu vien de una migración dende África distinta a la de la entrada de Homo sapiens n'Europa, a la de los ancestros de los neandertales y distinta, coles mesmes, del éxodu tempranu de Homo erectus.[3]

 
Retruque del molar Denisova 4. Estrayer dentina d'un raigañu pa llograr ADN.[7]

Un molar, con nome de catálogu Denisova 4 y moteyáu home de Denisova, afayáu enantes, en 2000, na mesma cueva tamién apurrió ADN mitocondrial que s'asemeya al del güesu del deu. El molar presenta carauterístiques morfolóxiques claramente distintes a les de los neandertales y los humanos modernos, lo que confirma que pertenez a una especie con una historia evolutiva distinta.[7]

 
Falanxe del pie del Homo sp. o Homo neanderthalensis de la cueva de Denisova, llugar onde s'atoparon, amás, dos muelas y parte del deu d'una nueva especie.

En 2010 afayóse una falanxe de pies, Denisova 5,[8][9] que tien una atribución incierta (Homo sp., posible H. neandertalensis o híbridu d'esa especie col homínidu de Denisova) y una antigüedá similar a los otros fósiles atopaos y atribuyíos s un homínidu d'especie distinta. El descubrimientu foi descritu por M.B. Mednikova en 2011.[10]

El mesmu añu, atopóse otra muela, Denisova 8, qu'apurrió más material xenéticu pal estudiu y qu'ufiertó una fecha de 60 000 años más antigua que la del otru molar, Denisova 4.[11][12]

Xenoma editar

Utilizando ADN estrayíu d'un güesu del deu, que se determinó que perteneció a una pequeña d'unos 7 años, un estudiu internacional, lideráu dende'l Institutu Max Planck llogró la secuencia del xenoma del homínidu de Denísova,[13] de manera que ratificó que se trata d'una especie distinta a los neandertales y los H. sapiens, que compartiría colos neandertales un ancestru hai unos 650 000 años y colos humanos modernos fai 800 000 años.[7]

N'avientu de 2013 publicar na revista 'Nature' que la secuenciación d'ADN mitocondrial d'un fémur procedente del xacimientu de la Torca de Los Güesos, n'Atapuerca, de fai 400 000 años, amosó mayor rellación col ADN denisovano que col neandertal,[14][15] lo qu'abre pasu a la hipótesis d'una complexa rellación ente les distintes especies de Homo en Eurasia.

N'ochobre de 2015 publicóse tamién l'analís de dos molares, Denisova 4 y Denisova 8, pertenecientes a dos individuos distintos de la especie del homínidu de Denísova.[16]

Llinaxes editar

Una vegada establecida como especie distinta de neandertales y H. sapiens, la investigación dirixir escontra establecer la rellación con otros fósiles atopaos n'Asia, cuantimás los de Homo erectus atopaos en Java y China y los d'otros homínidos, como'l de Hathnora, valle del Narmada (India), d'hai unos 250 000 años;[17][18][19] el craniu de Dali (China), que data de fai 200 000 años; la muyer de Jinniushan; el quexal de Zhirendong de fai 106 000 años, el craniu de Xuchang de 100 000 años; l'home de Orsang (India), que data de fai 50 000 años;[20] y del home de Solu (Java),[21] que les sos carauterístiques morfolóxiques tienen diferencies y coincidencies coles de H. erectus y H. sapiens.

Per otra parte, tou paez indicar que la especie de los denisovanos esvalixóse llargamente nel pasáu, y amás, que los actuales humanos de Papúa Nueva Guinea (población étnica papúa), Australia (aboríxenes australianos y isleños del estrechu de Torres) y Melanesia (melanesios) tienen ente un 4 % y un 6 % de material xenético de los homínidos de Denísova[22] (según los europeos tienen un 2,5 % del xenoma heredáu de los neandertales).[23][24]

Cola secuenciación del xenoma completu del neandertal en 2013 pol grupu de Svante Pääbo, avanzóse na conocencia sobre l'homínidu de Denisova. Aprecióse un pequeñu fluxu de xenes ente les especies neandertal y denisovana, d'alredor d'un 5 %. Ente los xenes pa los que se repara una menor diverxencia ente dambes especies atópense HLA y CRISP, rellacionaos cola inmunidá y l'espelma, respeutivamente.[25][26]

Del analís del xenoma denisovano concluyóse que los homínidos de Denisova cruciar con un grupu de los primeros seres humanos que tamién vivía en Eurasia nesi momentu (0,5-8 %). Presentóse la hipótesis según la cual esti desconocíu tercer grupu arcaicu, que se dixebraría de los otros fai más d'un millón d'años, podría tratase del Homo erectus.[26]

A partir de la comparanza del xenoma de los restos de Denisova col del Home de Ust’-Ishim (Homo sapiens, ríu Irtysh en Siberia, Rusia), comprobóse qu'esti segundu, que representa un intentu de colonización d'Eurasia a partir d'África fallíu tocantes a la persistencia de descencientes actuales, nun paez tener contribución de los denisovanos nel so material xenético, a pesar d'atopase dambos relativamente próximos en tiempu y llocalización.[27]

 
Magar les feches son inciertes, el gráficu puede reflexar los llinaxes de les especies rellacionaes.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Scientists say they've identified new human ancestor», Washington Post, 25 de marzu de 2010, http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/03/24/AR2010032401926_pf.html .
  2. 2,0 2,1 2,2 Krause, J. (2010). «The complete mitochondrial DNA genome of an unknown hominin from southern Siberia». Nature 464:  894-897. doi:10.1038/nature08976. ,
  3. 3,0 3,1 3,2 «New hominin found via mtDNA», The Scientist, 24 de marzu de 2010, http://www.the-scientist.com/blog/display/57254/#ixzz0j820ioz1 .
  4. Homo sapiens ssp. Denisova - NCBI
  5. Nuño Domínguez (24 de marzu de 2010). «muyer-x-topen-restos-de-una-nueva-especie-humana La 'Muyer X': topen restos d'una nueva especie humana». Públicu.es (Madrid). https://www.publico.es/302939/la muyer-x-topen-restos-de-una-nueva-especie-humana. Consultáu'l 3 de mayu de 2014. 
    «Magar nun tendría por qué ser de muyer, fai referencia a que l'analís que se fixo foi sobre'l llinaxe xenéticu mitocondrial, y por tanto del heriedu de la madre».
  6. Wong, K. (2010). «Non bones about it: ancient DNA from Siberia hints at previously unknown human relative». Scientific American, 24 de marzu de 2010
  7. 7,0 7,1 7,2 Reich, D.; Richard, Y. G. et al. (23 d'avientu de 2010). «Genetic history of an archaic hominin group from Denisova Cave in Siberia» (n'inglés). Nature 468 (1012):  páxs. 1053–1060. doi:10.1038/nature09710. http://www.nature.com/nature/journal/v468/n7327/full/nature09710.html. Consultáu'l 30 de mayu de 2014. 
  8. Gibbons, Ann (agostu de 2011). «Who Were the Denisovans?». Science 333 (6046):  páxs. 1084–1087. doi:10.1126/science.333.6046.1084. ISSN 0036-8075. PMID 21868646. http://genetics.med.harvard.edu/reich/Reich_Lab/Press_files/2011_Science-Denisova-1084-7.pdf. Consultáu'l 30 d'agostu de 2015. 
  9. Christopher Joyce (8 d'avientu de 2013). «Mixing It Up 50,000 Years Ago — Who Slept With Whom?» (inglés). Shots: Health News From NPR.
  10. M.B. Mednikova (marzu de 2011). «A proximal pedal phalanx of a Paleolithic hominin from Denisova cave, Altai» (n'inglés). Archaeology, Ethnology and Anthropology of Eurasia 39 (1):  páxs. 129–138. doi:10.1016/j.aeae.2011.06.017. 
  11. Susanna Sawyer; Gabriel Renaud; Bence Viola; Jean-Jacques Hublin; Marie-Theres Gansauge; Michael V. Shunkov; Anatoly P. Derevianko; Kay Prüfer; Janet Kelso; y Svante Pääbo (2015). «Nuclear and mitochondrial DNA sequences from two Denisovan individuals» (n'inglés). Proceedings of the National Academy of Sciences 112 (51):  páxs. 7604-7609. doi:10.1073/pnas.1519905112. ISSN 15696–15700. http://www.pnas.org/content/112/51/15696.abstract. Consultáu'l 9 de xunetu de 2017. 
  12. Ver imaxe de los molares Denisova 4 y 8.
  13. Pääbo, Svante. «A high coverage denisovan genome» (inglés). Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, Leipzig. Consultáu'l 7 de febreru de 2012.
  14. Meyer, Matthias; Qiaomei Fu; Ayinuer Aximu-Petri; Isabelle Glocke; Birgit Nickel; Juan-Luis Arsuaga; Ignacio Martínez; Ana Gracia; José María Bermúdez de Castro; Eudald Carbonell & Svante Pääbo (2013) "A mitochondrial genome sequence of a hominin from Torca de los Güesos"; Nature doi:10.1038/nature12788
  15. Rivera, Alicia (4 d'avientu de 2013). «L'ADN más antiguu ta en Atapuerca». Diariu El País. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/12/04/actualidad/1386176650_035887.html. Consultáu'l 4 d'avientu de 2013. 
  16. Los misteriosos denisovanos yá son trés, diariu El País, 16 de payares de 2015.
  17. Lumley, M.A.; & A. Sonakia (1985) "Premiere Découverte D‘un Homo erectus Sur le Continent Indien a Hathnora, Dans la Moyenne vallée de la Narmada"; L'Anthropologie 89 (1):13–61.
  18. Athreya, S. (2007) "Was Homo heidelbergensis in South Asia? A test using the Narmada fossil from central India"; M.D. Petraglia, & B. Allchin (Eds.) evolution and history of human populations in South Asia: 137-170. New York: Springer Press. doi 10.1007/1-4020-5562-5_7
  19. Kennedy, K.A.R. (2007) "The Narmada fossil hominid. In Human Origins, Genome and People of India"; A.R. Sankhyan and V.R. Rayo (Eds.) Human Origins, Genome & People of India: Genomic, Palaeontological & Archaeological Perspectives: 188-192. New Delhi: Allied Publishers.
  20. Dambricourt-Malassé, Anne; Rachna Raj & Samit Shah (2013) "Orsang Man: a robust Homo sapiens in Central Indiawith Asian Homo erectus features". Evolving humanisty, Emerging Worlds, 17th WOrld Congress of the International Union of Anthropological and Ethnological Sciences, Aug 2013. Manchester, United Kingdom.
  21. Swisher, Carl C.; W.J. Rink; S.C. Antón; H.P. Schwarcz; G. H. Curtis; A. Suprijo & Widiasmoro. (1996) "Latest Homo erectus of Java: potential contemporaneity with Homo sapiens in southeast Asia"; Science 274 (5294): 1870-4.
  22. Reich, D.; Patterson, N.; Kircher, M.; Delfin, F.; Nandineni, M. R.; Pugach, I.; Ko, A. M.-S.; Ko, Y.-C.; Jinam, T. A.; Phipps, M. Y.; Saitou, N.; Wollstein, A.; Kayser, M.; Pääbo, S. y Stoneking, M. (2011) «Denisova admixture and the first modern human dispersals into Southeast Asia and Oceania». The American Journal of Human Genetics, 89: 1-13.
  23. Corbella, J. (2010): «Tomàs Marquès: "Nunca viera un xenoma tan raru"», artículu del 22 d'avientu de 2010 nel diariu La Vanguardia (Madrid).
  24. Corbella, J. (2010): ««Una población humana de fai 50 000 años afayada en Siberia, revoluciona l'estudiu de la evolución», artículu del 22 d'avientu de 2010 nel diariu La Vanguardia (Madrid).
  25. Meyer M, Kircher M, Gansauge MT, Li H, Recímanu F, Mallick S, Schraiber JG, Jay F, Prüfer K, de Filippo C, Sudmant PH, Alkan C, Fu Q, Do R, Rohland N, Tandon A, Siebauer M, Green RE, Bryc K, Briggs AW, Stenzel O, Dabney J, Shendure J, Kitzman J, Hammer MF, Shunkov MV, Derevianko AP, Patterson N, Andrés AM, Eichler EE, Slatkin M, Reich D, Kelso J, Pääbo S. (2012). «A high-coverage genome sequence from an archaic Denisovan individual». Science 338 (6104). 
  26. 26,0 26,1 Prüfer K., Recímanu F., Patterson N., Jay F., Sankararaman S., Sawyer S., Heinze A., Renaud G., Sudmant PH., de Filippo C., Li H., Mallick S., Dannemann M., Fu Q., Kircher M., Kuhlwilm M., Lachmann M., Meyer M., Ongyerth M., Siebauer M., Theunert C., Tandon A., Moorjani P., Pickrell J., Mullikin JC., Vohr SH., Green RE., Hellmann I., Johnson PL., Blanche H., Cann H., Kitzman JO., Shendure J., Eichler EE., Lein YE., Bakken TE., Golovanova LV., Doronichev VB., Shunkov MV., Derevianko AP., Viola B., Slatkin M., Reich D., Kelso J., Pääbo S. (2014). «The complete genome sequence of a Neanderthal from the Altai Mountains». Nature 505 (7481). 
  27. «Genome sequence of a 45,000-year-old modern human from western Siberia». Nature (Nature 514):  páxs. 445–449. 23 d'ochobre de 2014. 

Enllaces esternos editar