El mari, marí o cheremis (en mari: марий йылме; rusu: марийский язык) ye una llingua falada por más de 500 000 persones, según datos de 2012,[1][2] perteneciente a la caña finu-ugria de la familia de llingües urálica.

Mari
марий йылме / marij jəlme'
Faláu en  Rusia
Rexón Mari El, Bashkortostán, Tatarstan, Udmurtia, óblast de Nizhni Nóvgorod, óblast de Kírov, etc.
Falantes > 600 000
Familia Urálicu

  Finu-úgrico
    Llingües cheremís
      Mari

Estatus oficial
Oficial en Mari El (Rusia)
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 chm
ISO 639-3 chm

Distribución xeográfica editar

La mayor parte de los falantes de mari moren na Mari-La República de Mari El de la Federación Rusa. Sicasí, la llingua mari tamién s'utiliza n'otres árees de Rusia occidental como Bashkortostán, el óblast de Sverdlovsk, el óblast de Kírov y el Krai de Perm.[2] Coles mesmes esisten falantes de mari al este y al sur del Volga.[1] En 1989, un terciu de los falantes de mari moraben na so propia república; estos tienden a vivir en zones rurales, una y bones la capital, Yoshkar-Olá, ta casi dafechu rusificada.[3]

Aspeutos históricos, sociales y culturales editar

Historia editar

Jordanes, historiador romanu del sieglu VI, menta na so obra Getica a los «merens» —pueblu güei desapaecíu cercanu a los mari— y a los «imniscaris», probablemente los mesmos mari. Dempués del sieglu VII, los mari tuvieron sol dominiu de los bulgáricos del Volga y en documentos jázaros del sieglu X, los mari apaecen col nome de «zarmis».[4]

Los misioneros fueron los primeres n'afaer la llingua mari a los llabores lliterarios, especialmente al traducir los evanxelios al dialeutu occidental. En 1827 apaeció un Nuevu Testamentu en dialeutu mari occidental. Yá en dómina recién, nel sieglu XX y dientro de la Xunión Soviética, la rusificación de la cultura mari empezó en fondura; nos pueblos y a nivel elemental la educación dar en mari, pero pa los graos cimeros utilizábase'l rusu.[3] Ente los autores en llingua mari, cabo destacar a Serguéi Chaváin y a J. Mayorov, qu'usaba'l seudónimu de «Shketan».[4]

Dialeutos editar

 
Los cuatro dialeutos principales del mari.      Mari de les llombes      Mari occidental      Mari de les praderíes      Mari oriental

Esisten cuatro dialeutos del mari:

Surdieron dos llingües estándar independientes, una correspondiente al mari de les llombes, minoritaria con unos 30 000 falantes,[1] y otra correspondiente al mari de les praderíes, con unos 480 000 falantes, utilizada en radio y prensa.[2] Esisten diferencies léxiques, fonolóxiques y morfolóxiques ente los dos variantes.[1]

Comparanza léxica editar

Los numberales en distintes variedaes mari son:

GLOSA Mari
occidental
Mari
oriental
PROTO-
MARI
'1' ik / iktɘ ik / iktə /iktət *ik-tə
'2' kok /koktɘ kok /koktət *kok-tə
'3' kəm /kəmət kum /kumət *kom-
'4' nɘl /nɘlɘt nəl /nələt *nɘl-
'5' βɘt͡s /βɘzɘt βiç /βiʝət / βiʒət *βiʦ-
'6' kut /kudɘt kut /kudət *kud-
'7' ʃɘm /ʃɘmɘt ʃəm /ʃəmət *ʃɘm-
'8' kændækʃ kandaʃ /kandaʃə *kan-(dekʃ)
'9' ɘndekʃ indeʃ /indeʃə *(ɘn-dekʃ)
'10' lu lu *lu

Los morfemes ente paréntesis provienen de raigaños indoeuropeos emprestaes a llingües descendientes del proto-urálicu: *dekʃ < *deḱm 'diez' y ɘn- < *oin- 'unu'

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mari, Hill (Ethnologue)
  2. 2,0 2,1 2,2 Mari, Meadow (Ethnologue)
  3. 3,0 3,1 Llingua marí o cheremis (Proel)
  4. 4,0 4,1 4,2 Price, Glanville (2001). «Mari», Enciclopedia de les llingües d'Europa (en castellanu). Gredos, páx. 397. ISBN 9788424923006.

Enllaces esternos editar

 
Wikipedia
La Wikipedia en mari de les praderíes ye una versión de Wikipedia nun idioma que se fala nesta república rusa. Puedes visitala y contribuyir nella.
 
Wikipedia
La Wikipedia en mari de les llombes ye una versión de Wikipedia nun idioma que se fala nesta república rusa. Puedes visitala y contribuyir nella.