La Catedral de Ulm (“Ulmer Münster”) ye la principal ilesia luterana de l'antigua Ciudá Llibre Imperial d'Ulm, n'Alemaña. Esti edificiu, d'estilu góticu del sieglu XIV, foi termináu nel sieglu XIX.[1] Ye la ilesia más alta del mundu con una aguya de 161,53 m d'altor.

Ilesia mayor d'Ulm
Ulmer Münster (de)
ilesia
Llocalización
PaísBandera d'Alemaña Alemaña
Estáu federáu Baden-Württemberg
Rexón alministrativa Rexón de Tübingen
Gran ciudá Ulm
Coordenaes 48°23′55″N 9°59′33″E / 48.398611111111°N 9.9925°E / 48.398611111111; 9.9925
Ilesia mayor d'Ulm alcuéntrase n'Alemaña
Ilesia mayor d'Ulm
Ilesia mayor d'Ulm
Ilesia mayor d'Ulm (Alemaña)
Historia y usu
Apertura1377 (Gregorianu)
Orixe del nome María
Relixón Luteranismu
Diócesis Iglesia Evangélica de Wurtemberg (es) Traducir
Usu templu
Arquiteutura
Arquiteutu/a Ulrich Ensingen (es) Traducir
Estilu arquiteutura gótica
Altor 161,53 m
162 m
Patrimoniu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Primeramente foi una ilesia católica, pero dempués de la Reforma (1529) pasó a ser protestante. Dende'l so estremu cimeru esfrútase una inmeyorable vista de la ciudá de Ulm en Baden-Wurtemberg y de Nuevu Ulm en Baviera, y en díes de cielu estenu, cuando sopla'l vientu foehn, pueden vese los Alpes, dende'l Säntis hasta'l Zugspitze.

Dende un puntu de vista eclesiásticu, la ilesia nun ye una catedral, yá que nella nunca moró un obispu. Esta ilesia pertenez a la prelatura de Ulm dientro de la Ilesia Evanxélica n'Alemaña.

Carauterístiques editar

La catedral de Ulm ostenta, na actualidá, la torre d'ilesia más alta del mundu: 161,53 m. La planta de la catedral tien 123,46 m de llargu, por 48,8 m d'anchu. La superficie total ronda los 8.260 metros cuadraos.[2]

Xubiendo 768 pasos llegar a un altor máximu de 150 m., dende onde s'algamar a contemplar un magníficu panorama de tola ciudá y la so contorna.

En condiciones normales, la catedral ufierta asientu pa 2.000 persones, anque en determinaes circunstancies pueden habilitase hasta 4.500 asientos. Na Edá Media, disponer d'espaciu pa 20.000 persones, pos entós acostumábase a asistir de pies a les funciones relixoses.

Historia editar

Nel sieglu XIV, la ilesia parroquial de la ciudá faltaba un quilómetru de les puertes de la ciudá cercada. Por ello los ciudadanos decidieron construyir una nueva ilesia dientro de la ciudá. El 30 de xunu de 1377 empezar a construyir la catedral de Ulm, financiada polos mesmos ciudadanos y empobinada pol maestru Heinrich II Parler. El proyeutu orixinal tenía previstu que la ilesia cuntara con tres naves d'igual altor, amás d'una torre principal na nave allugada al este y dos torres sobre'l coru. Sicasí, en 1392, fíxose cargu de la direición de les obres Ulrico Ensinger, qu'enantes trabayara na construcción de la catedral d'Estrasburgu, y modificó el proyeutu de cuenta que la torre principal fora la de la seición oeste (tal como ta güei).

El 25 de xunetu de 1405 foi consagrada la catedral, qu'entá caltenía entós daquella un techu provisional. De 1446 a 1463 les obres fueron dirixíes pol fíu de Ulrich, que terminó la construcción del techu, el coru y l'ala norte. Nel intre de los años, y a midida que los trabayos de construcción camudaben de manes, los planos de la catedral tamién se diben modificando.

En 1543, la construcción de la catedral sufrió una interrupción por cuenta de la inestable situación política. Nesi momentu, la torre de la catedral yá algamara los 100 m. d'altor, y les torres del coru midíen yá 32 m. En 1817 empezar a pintar los frescos del interior de la catedral. En 1844 volver# a entamar les obres que, so la direición d'August de Beber, terminar en 1890.

Ulm foi bombardeada intensamente polos aliaos el 17 d'avientu de 1944 y, magar que los edificios de la plaza de la catedral resultaron abondo afeutaos, la catedral nun sufrió grandes daños. Poco primero de que concluyera la Segunda Guerra Mundial, españó una bomba na bóveda del coru.

Na actualidá inviértense importantes sumes de dineru dacuando p'atender al so caltenimientu.

Referencies editar

  1. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes emporis
  2. Oggins, R.O.. «Catedrales». Metrobooks. Friedman/Fairfax Publishers. Consultáu'l 23 de mayu de 2012.

Enllaces esternos editar