Islles Selvaxes

(Redirixío dende Islles Salvaxes)

Les islles Selvaxes (portugués: Ilhas Selvagens) son un archipiélagu portugués formáu por trés islles principales y dellos castros, asitiáu nel Atlánticu septentrional, ente les islles Canaries (a 165 quilómetros) y les islla Madeira (de les que falten 280 quilómetros), xusto nel estremu norte de la plataforma submarina de les islles Canaries.[1] Anguaño ye parte integrante de la Rexón Autónoma de Madeira.[2]

Islles Selvaxes
Situación
PaísBandera de Portugal Portugal
Rexón autónoma Madeira
Conceyu Funchal
Freguesia
Tipu archipiélagu
Parte de Macaronesia
Asitiáu en Océanu Atlánticu
Coordenaes 30°08′47″N 15°51′52″W / 30.1463°N 15.86439°O / 30.1463; -15.86439
Islles Selvaxes alcuéntrase n'Océanu Atlánticu
Islles Selvaxes
Islles Selvaxes
Islles Selvaxes (Océanu Atlánticu)
Datos
Altitú media 163 m
Superficie 2,73 km²
Fusu horariu UTC±00:00
Cambiar los datos en Wikidata

Consta de dos grupos principales: el del norte y el del suroeste. Nel del norte ta la islla Mayor o Xavaz Grande (Selvagem Grande); esta, de forma aproximao rectangular, tien quilómetru y mediu de llongura per quilómetru y mediu d'anchu, con mariñes bien serrapatoses qu'enzanquen l'accesu a ella. Pela so parte, el grupu del suroeste ta formáu por dos islles pequeñes: la Xavaz Pequeña (Pitón Grande) y la Ilhéu de Fora (Pitón Pequeña), según dellos castros. La distancia ente dambos grupos ye de 15 quilómetros. La superficie total del archipiélagu ye de 273 hectárees (2,73 km²).

Flora y fauna editar

 
Zones marítimes según la convención de la ONX 1982, según la so III Conferencia la ZEE nun s'aplica a peñones ensin actividá económica y inhabitables.
 
Llocalización del archipiélagu ente les islles Canaries y l'archipiélagu de Madeira.

Les islles Selvaxes tienen más de 150 especies de plantes. Representen coles mesmes un pervalible santuariu ornitolóxicu. Esisten tamién especies úniques de cascoxos (endemismos) y un reptil (Tarentola boettgeri bischoffi). Les islles tienen carauterístiques desérticas. El naturalista francés Jacques Cousteau dixo qu'estes islles teníen les agües más llimpies y tresparentes qu'enxamás viera.

Historia editar

Diogo Gomes de Sintra dixo afayar de casualidá les islles, que bautizó de xabaces, en 1438, al tornar a Portugal dende Guinea. Sicasí, dellos autores sostienen que se tenía constancia de la esistencia d'estes islles dende tiempos antiguos.[ensin referencies] Mientres tol procesu de conquista de Canaries per parte de vasallos de la Corona de Castiella, los barcos castellanos nun dexaron de visitar les islles Selvaxes, pero ensin dexar población por considerales inhabitables[ensin referencies] (ensin agua, con peligrosos petones y suelu cascayosu) y de baxu valor económicu y dieron per sentáu que pertenecíen al conxuntu de Canaries, pero nun se dexó constancia internacional d'ello, al igual que tampoco lo fixo Portugal hasta entós. Les islles tuvieron despoblaes a pesar de delles tentatives. Mientres casi tola so hestoria, les islles fueron propiedá privada de families de Madeira,[3] qu'ellí cazaben, hasta que fueron mercaes pol gobiernu portugués, qu'en 1971 creó la Reserva Natural de les Islles Selvaxes,[3] parte del Parque Natural de Madeira, siendo una de les Reserves Naturales más antigües de Portugal. La población amenorgar a un grupu de guardias, pertenecientes al CVN (Cuerpu de Vixilantes de la Naturaleza) portugués, una familia portuguesa, la familia Zino conocíos como los "Guardianos de les Salvages" y un reten de Fuzileiros navais.[4]

Estatus editar

Alministrativamente, les islles formen parte de Madeira, dependiente de Portugal.[2] Dende un puntu de vista xeolóxicu, pertenecen a la rexón Macaronésica (del griegu, "afortunaes"), formada por cinco archipiélagos d'orixe volcánicu que de norte a sur son: Azores, Madeira, les mesmes Selvaxes, Canaries y Cabu Verde, pertenecientes a la placa tectónica africana.

La situación xeográfica de les Selvaxes, más cerca de Canaries que de Madeira, llevó a dellos conflictos pasaxeros ente Portugal y España al traviés de los tiempos. En 1881, España propunxo a Portugal la construcción d'un faru, pos les islles yeren un peligru pa la navegación escontra Canaries, pero esa construcción tardaría munchos años, lo que llevó a una propuesta de qu'España alzara'l faru a les sos espenses (refugada per Portugal) y a cuestiones sobre la soberanía de les islles llevantaes per España. En 1938 foi emitíu pola Comisión Permanente de Derechu Marítimu Internacional un dictame en favor de Portugal, anque España nun tuvo la oportunidá de defender los sos intereses por cuenta de tar somorguiada na Guerra Civil Española.[3]

Dende la creación de la Reserva Natural de les Islles Selvaxes en 1971, asocedieron diversos incidentes con pesqueros illegales españoles y portugueses y cola alministración del espaciu aereu. En 1976 un pescadores canarios allegaron a les Selvaxes y ellí ondearon una bandera española, como iniciativa puramente personal y ensin vinculación con Alministración dalguna. El 23 de xunu de 2005 cuatro barcos de pesca españoles fueron prindaos al sur de les islles, na zona económica esclusiva que reclama Portugal, y lloñe de les agües territoriales d'España. El 8 de xunetu de 2005 unu de guardar portugueses y un biólogu enfrentar a pescadores españoles, que los amenaciaben con armes.[5] El 24 de setiembre de 1997 caces españoles volaron sobre la reserva natural a baxa altitú. El gobiernu portugués amosó la so disconformidá; en consecuencia l'embaxador español en Portugal pidió esculpes poles aiciones. En xunu de 2007 un avión del SAR español sobrevoló les islles a baxa altitú, dando llugar a una nueva demostración de inconformidad poles autoridaes portugueses, yá que se trata d'una reserva natural onde ta vedáu'l vuelu a baxa altitú.[6]

Imáxenes editar

Referencies editar

  1. Atles Das Ilhas Selvagens páxina 29, párrafu 2º del apartáu tituláu Caracterizaçao xeolóxica y batimétrica
  2. 2,0 2,1 Estatutu Políticu-Alministrativu da Região Autónoma da Madeira - Artigo 3º - Território: 1 - O arquipélago da Madeira é composto pelas ilhas da Madeira, do Porto Santo, Desiertes, Selvagens y seus ilhéus. 2 - A Região Autónoma da Madeira abrange ainda o mar circundante y seus fundos, designadamente as águas territoriais y a zona económica esclusiva, nos termos da lei.
  3. 3,0 3,1 3,2 «El pleitu más llargu». El País. 20 de xunetu de 2008. https://elpais.com/diario/2008/07/20/domingo/1216525956_850215.html. 
  4. «Família Zino, a guardiã das Selvagens». DNoticias. 16 de xunetu de 2013. http://www.dnoticias.pt/actualidade/madeira/396767-familia-zino-a-guardia-das-selvagens. Consultáu'l 1 de xunu de 2015. 
  5. Marinha reforça presença nas Selvagens após incidentes com pescadores, Jornal O Públicu, 2005, June 12
  6. Espanhóis violam espaço aereu nas ilhas Selvagens Correio da Manhã, June 18, 2007.

Enllaces esternos editar

Togores, A. Les islles Selvaxes, la disputa más desconocida d'España La Voz de Galicia. 9 de setiembre de 2013.