Cabu Verde[11], oficialmente República de Cabu Verde, ye un país africanu, allugáu nel Océanu Atlánticu a 640 km al oeste de Dakar, y compuestu de 10 islles grandes y cinco más pequeñes, toes elles d'orixe volcánicu.

Cabu Verde
República de Cabo Verde (Portugués)
estáu soberanu
bandera de Cabu Verde escudu de Cabu Verde
Lema nacional Unidade, Trabalho, Progresso
(Portugués: Unidá, Trabayu, Progresu)
Himnu nacional Cântico da Liberdade
Alministración
Nome oficial República de Cabo Verde (pt)
Capital Praia
Forma de gobiernu República parllamentaria
President of Cape Verde (en) Traducir José Maria Neves (es) Traducir (dende 9 payares 2021)
Primer ministro de Cabo Verde (es) Traducir Ulisses Correia e Silva
Llingües oficiales portugués
criollu cabuverdianu
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 15°18′N 23°42′W / 15.3°N 23.7°O / 15.3; -23.7
Superficie 4033 km²
% agua Irrelevante
Costes 965 km
Llenda con Nun tien llendes terrestres
Puntu más altu Pico do Fogo (es) Traducir
Puntu más baxu Pedra de Lume salt ponds (en) Traducir
Demografía
Población 555 988 hab. (2020)
Densidá 137,86 hab/km²
Xentiliciu cabuverdiano[9]
cabuverdiana[10]
Esperanza de vida 72,798 años
IDH 0,662 (2021)
Tasa de fertilidá 2,303 (2014)
Economía
Moneda Escudu cabuverdianu
PIB nominal 2 091 741 774 $ (2021)
Bancu central Bancu de Cabu Verde
Más información
Dominiu d'Internet .cv
Códigu telefónicu +238
Códigu ISO 132 / CPV / CV
Estaya horaria Cape Verde Time (en) Traducir, UTC−01:00 y Atlantic/Cape_Verde (en) Traducir
governo.cv
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

L'archipiélagu, que lleva'l mesmu nome, que l'estremu más occidental del continente africanu, tuvo despobláu hasta la llegada de los portugueses a mediaos del sieglu XV. Na dómina de la colonización, hasta l'abolición de la esclavitú en 1876, foi un centru importante pal tráficu d'esclavos.

Cabu Verde algamó la independencia en 1975 y anguaño, dende les revisiones constitucionales de 1990 y 1992, ye una democracia parllamentaria multipartidista.

Política editar

Organización alministrativa editar

El territoriu nacional ta dividíu en 22 conceyos (concelhos en portugués), sobdividíos ellos mesmos en 31 parroquies (freguesias).

Llista de Conceyos de Cabu verde:

Economía editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Who-we-are/Member-countries/Africa/CABO-VERDE. Data de consulta: 23 ochobre 2022. Tipo de referencia: official member page. Supports qualifier: data de principiu.
  2. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  5. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  6. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/cabo-verde. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  7. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  8. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 8. Supports qualifier: data de principiu.
  9. Aplícase a esta parte: masculín singular.
  10. Aplícase a esta parte: femenín singular.
  11. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.


África
Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue

Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin