Juncus bufonius

especie de planta

El resguilagüés[1] (Juncus bufonius) ye una yerbácea de la familia de les juncacees.

Juncus bufonius
resguilagüés
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Orde: Poales
Familia: Juncaceae
Xéneru: Juncus
Especie: J. bufonius
L. (1753)
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Ilustración
Vista de la planta

Descripción editar

Planta bien ramificada, erecta o parcialmente tendida, de 3-35 cm, que forma verdees pocu trupos. Fueyes casi toes na base, d'hasta 1 mm d'anchu, llargues, con cantos revueltos llonxitudinalmente hasta formara casi un tubu. Les flores en primavera y branu, tienen 6 tépalos o pieces florales ováu-llanceolaes, verdes, protexíes na so baase por otres dos pieces o bráctees membranoses. Dientro de los tépalos atópense los órganos masculinos y femeninos, que fructifican nuna cápsula de contorna elíptica, onde maurecen granes de pocu menos de 0,5 mm. El so nome científicu vien de de Bufo, (sapu).[2]

Distribución y hábitat editar

Especie cosmopolita. N'Europa. Crez nes zones casi permanentemente anubiertes, pero ensin cubrir la planta, onde la folla permanez húmedu.

Taxonomía editar

La especie describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 328 nel añu 1753.

Etimoloxía

Juncus: nome xenéricu que remanez del nome clásicu llatín de jungere = , "pa xunir o venceyar", por cuenta de que los tarmos utilizar pa xunir o enxareyar".[3]

bufonius: epítetu llatín que significa "que crez en llugares húmedos".[4]

Sinonimia
  • Tenageia bufonia (L.) Fourr., Ann. Soc. Linn. Lyon, n.s., 17: 172 (1869).
  • Juncus bufonum Bubani, Fl. Pyren. 4: 187 (1901), nom. superfl.
  • Juncus divaricatus Gilib., Exerc. Phyt. 2: 506 (1792), opus utique oppr.
  • Juncus plebeius R.Br., Prodr. Fl. Nov. Holl. 1: 259 (1810).
  • Juncus prolifer Kunth in F.W.H.von Humboldt, A.J.A.Bonpland & C.S.Kunth, Nov. Xen. Sp. 1: 236 (1816).
  • Juncus cespifolius Raf., Autik. Bot.: 196 (1840).
  • Juncus creticus Raf., Autik. Bot.: 196 (1840).
  • Juncus pumilus Raf., Autik. Bot.: 196 (1840).
  • Juncus bilineatus Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 29 (1883).
  • Juncus istriacus Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
  • Juncus fasciatus Lojac., Fl. Sicul. 3: 164 (1909).
  • Juncus leptocladus Hayata, Icon. Pl. Formosan. 6: 100 (1916).
  • Juncus erythropodus V.I.Krecz., Byull. Sredne-Aziatsk. Gosud. Univ. 21: 176 (1935).
  • Juncus juzepczukii V.I.Krecz. & Gontsch. in V.L.Komarov (ed.), Fl. URSS 3: 625 (1935).
  • Juncus aletaiensis K.F.Wu, Acta Phytotax. Ensin. 32: 450 (1994).[5]

Nome común editar

Esta especie ye conocida nel dominiu llingüísticu asturlleonés col nome común resguilagüés[1].

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. García Muñoz, B. (2004). Plantes d'Ávila, la mio ciudá editorial=Ávila:Obra Social Caxa d'Ávila. ISBN 84-96264-09-2.
  3. En nomes botánicos
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. «Juncus bufonius». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 2o de setiembre de 2010.

Bibliografía editar

  1. Adolfo M., H. 1966. Nóm. Pl. Recol. Valle Cochabamba 2: 17–86.
  2. AFPD, 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  3. CONABIO, 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. Ca. nat. Méxicu 1.
  4. Flora of China Editorial Committee, 2000. Fl. China Vol. 24.
  5. Flora of North America Editorial Committee, eds. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
  6. Hammel, B. E. 2003. Juncaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica, B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 92: 613–617.
  7. Hokche, O., P.E. Berry & O. Huber 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Venezuela 1–860.
  8. Luteyn, J. L. 1999. Pandoriales, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.

Enllaces esternos editar