Les llingües ekoides (o bantú ekoide) son un complexu dialeutal de dilaectos, qu'inclúi al ekajuk y al ejagham (ekoi), falaos principalmente nel sureste de Nixeria y les rexones vecines de Camerún.

Llingües ekoides
Países Bandera de Nixeria Nixeria SE.
Bandera de Camerún Camerún N.
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Benue-Kwa
      Benue-Congu
        Bantoide
          Bantoide S.

            L. ekoides
Subdivisiones Ndoe
Ekoi
Efutop-Ekajuk
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Estes llingües fueron rellacionaes coles llingües bantús, anque la so rellación nun foi convenientemente esclariada. Crabb (1969)[1] sigue siendo la monografía más detallaes sobre estes llingües (anque precisaría revisión, la segunda parte d'esti trabayu que contenía analises gramaticales, inda permanez inédita). Crabb tamién repasa la lliteratura sobre les llingües ekoides hasta 1969.

Clasificación editar

Ethnologue inclúi una llista coles siguientes variedaes ekoides, que'l so estatus como llingües independientes ta pendiente de verificar. Les divisiones propuestes tomar de Watters (1978) y Yoder et al. (2009).

Descripción llingüística editar

Fonoloxía editar

Pal proto-ekoide reconstruyíse un sistema vocálicu de siete vocales *i y ɛ a ɔ o o/ y se cinco tono (alto, baxu, ascendente, descendente, pasu), anque los tonos ascendente y descendente seique puedan ser analizaos como tonos compuestos. L'inventariu consonánticu sería:

Llabial Alveolar Palatal Velar Llabiu-
velar
Nasal *m *n *ɲ ~ *ŋ *ŋm
Oclusiva *p *b *t *d *tʃ *dʒ *k *ɡ *kp *ɡb
Fricativa *f *v *s *z
Aproximante *l *r *j *w

[ɲ] apaez a principiu de pallabra, [ŋ] metanes pallabra y a la fin.

Fuentes y trabayos editar

La primer publicación con material procedente de llingües ekoides foi Clarke (1848)[2] onde se llista cinco "dialeutos" y una curtia llista de vocabulariu pa cada unu d'ellos. Otres publicaciones tempranes importantes son Koelle (1854),[3] Thomas (1914)[4] y Johnston (1919–1922).[5] Anque Koelle apiguró les sos muestres na mesma rexón, paez que Cust (1883)[6] foi'l primeru en rellacionales como grupu y en suxurir que podríen formar un grupu filoxenéticu rellacionáu col Bantú, anque nun parte de les llingües bantús. Thomas (1927)[7] ye'l primer autor que dio una clasificación correuta de les llingües ekoides, pero extrañamente el trabayu posterior de Westermann y Bryan (1952)[8] repite una clasificación anterior y erróneo. Esta última publicación tamién arrobino un vieyu error, consistente n'incluyir a les llingües nyang dientro de les llingües ekoides.

Guthrie (1967–1971)[9] escluyó a les llingües ekoides como parte de les llingües bantús. La so esplicación pa la similaridades ye improbable, acordies con Guthrie, los bantuismos de les llingües ekoides son la resultancia de l'absorción de falantes de llingües bantús. N'otres pallabres considera que les similaridades son la resultancia de préstamos masivos, que modificaríen les llingües ekoides orixinales hasta'l puntu d'averales a les llingües bantús de la zona A.[10]

Williamson (1971)[11] nuna influyente clasificación de les llingües Benue-Congu incluyó a les llingües ekoides como parte del "bantú estendíu" qu'anguaño se llama bantoides. Toles clasificaciones modernes de les llingües ekoides basar en Crabb (1969) y Watters (1981).[12] Esti últimu autor investigó la fonoloxía del proto-ekoide a partir de los datos de Crabb, que lamentablemente non siempres estremen afechiscamente les trescripciones fonétiques de les puramente fonémicas. El trabayu más recién sobre'l ejagham de Watters (1980,[13] 1981) amplió la conocencia que se tien de les variantes ekoides camerunesas. La importante tesis de Asinya (1987)[14] basada en trabayu de campu en Nixeria, atopó diferencies ente vocales llargues y curties. Les llingües ekoides espertaron un importante interés per parte de los bantuistas porque'l so sistema de clases nominales paez cercanu al de les llingües bantús.

Comparanza léxica editar

Los numberales en distintes variedaes de llingües tivoide son:[15]

GLOSA Ekajuk Ejagham Nde-Nsele-Nta PROTO-
EKOIDE
'1' njɛŋ yə́t n-ʤi *-ʤi
'2' mbal éβáé m-ba *-βaɾ
'3' nra ésá n-sa *-sa
'4' nni énî n-nɛ *-ne
'5' nlɔn érôn n-dɔːn *-ɾɔːn
'6' nrakera èságàsá asighasa *3+3
'7' yʃɛma ènígìsá asimma *torca/
*3+4
'8' nɛkeni ènígànî aneghane *4+4
'9' yʃɛmʷubu érôn énî asima-wobo
'10' ewubu ófó wobo *wobo

Referencies editar

  1. Crabb, D.W. 1969. Ekoid Bantu Languages of Ogoja. Cambridge University Press
  2. Clarke, John 1848. Specimens of dialects: short vocabularies of languages: and notes of countries and customs in Africa. Berwick-upon-Tweed: Daniel Cameron
  3. Koelle, S.W. 1854. Polyglotta Africana. London: Church Missionary Society
  4. Thomas, N.W. 1914. Specimens of languages from Southern Nixeria. London: Harrison & Sons
  5. Johnston, H.H. 1919-22. A comparative study of the Bantu and Semi-Bantu languages. (2 vols.) Oxford: Clarendon Press
  6. Cust, R.N. 1883. The modern languages of Africa. 2 vols. London: Richard Bentley
  7. Thomas, N.W. 1927. The Bantu languages of Nixeria. In: Festschrift Meinhof F. Boes et al. eds. 65-73. Hamburg: Friederichsen & Co.
  8. Westermann, Diedrich & Bryan, M.A. (1970 [1952]). The Languages of West Africa. Oxford: International African Institute / Oxford University Press
  9. Guthrie, Malcolm 1967-71. Comparative Bantu. 4 vols. Farnham: Gregg International Publishers
  10. Guthrie, 1971, II:15
  11. Williamson, K. 1971. The Benue–Congu languages and Ịjọ. Current Trends in Linguistics, 7. ed. T. Sebeok. 245-306. The Hague: Mouton
  12. Watters, John R. 1981. A phonology and morphology of Ejagham, with notes on dialect variation. Ph.D. thesis. University of California at Los Angeles. xviii, 549 p.
  13. Watters, John R. 1980. The Ejagam noun class system: Ekoid Bantu revisited. In Larry M. Hyman (ed.), Noun classes in the Grassfields Bantu borderland, 99-137. Southern California Occasional Papers in Linguistics, 8. Los Angeles: University of Southern California
  14. Asinya, O.Y. 1987. A reconstruction of the Segmental phonology of Bakor (an Ekoid Bantu language). M.A. Linguistics, University of Port Harcourt
  15. Bendi Numerals (E. Chan)

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar