Llingües semítiques centrales

Les llingües semítiques centrales son un grupu clasificatorio entemediu de les llingües semítiques, de les cualos los miembros más importantes son l'árabe, l'hebréu y l'araméu. De fechu constitúin el grupu demográficamente más numberosu y con mayor númberu de llingües.

Llingües semítiques centrales
Distribución xeográfica Próximu Oriente, N. d'África
Países Bandera de Mauritania Mauritania
 Marruecos
Bandera d'Arxelia Arxelia
Bandera de Tunicia Tunicia
Bandera de Malta Malta
Bandera de Libia Libia
Bandera de Exiptu Exiptu
Bandera de Palestina Palestina
Bandera d'El Líbanu El Líbanu
Bandera de Siria Siria
Bandera de Xordania Xordania
 Iraq
Bandera de Kuwait Kuwait
Bandera de Irán Irán
Bandera de Baḥréin Baḥréin
Bandera de Qatar Qatar
Bandera d'Emiratos Árabes Xuníos Emiratos Árabes Xuníos
Bandera d'Arabia Saudita Arabia Saudita
Bandera de Yeme Yeme
Bandera d'Omán Omán
Bandera de Xibuti Xibuti
Bandera de Sudán Sudán
Filiación xenética

Afroasiáticu
  Afrosiático sept.
    Semíticu
      Semíticu occidental

        Semíticu central
Subdivisiones Ugarítico
Araméu
Cananéu
Arábigu
Códigu Glottolog cent2236
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

El desalcuerdu ta xeneralmente na rellación del árabe (y de vieyos dialeutos árabes del norte) coles llingües semítiques noroccidentales y los otros idiomes de la parte oeste de la caña.

La distinción principal ente l'árabe y los idiomes del noroeste del semíticu ye la presencia de plurales quebraos na primera. La mayoría de sustantivos árabes forma plurales d'esta miente, ente que casi tolos sustantivos nos idiomes del noroeste de les llingües semítiques formen los sos plurales con un sufixu.

Comparanza léxica editar

Los numberales en distintes llingües semítiques centrales:

GLOSA PROTO-
SEM. NOc.
Árabe PROTO-
SEM. Cen.
'1' *ʔaḥad waḥid *ʔaḥad
'2' *ṯināyim ʔi-ṯnānin *ṯināyin
'3' *śa elāṯ ṯa elāṯ *śa elāṯ
'4' *ʔarbaʕ ʔarbaʕa *ʔarbaʕ
'5' *ḫamiša ḫamsa *ḫamša
'6' *šiṯṯa siṯṯa *šiṯṯa
'7' *šabʕa sabʕa *šabʕa
'8' *ṯamānya ṯamāniya *ṯamānya
'9' *tišʕa tisʕa *tišʕa
'10' *ʕaśr ʔašara *ʕaśr(a)

Na tabla anterior usóse la trescripción semitológica /ḥ, ṯ, ś, š, ḫ/ pa les fricatives que usualmente escribir por aciu AFI como /ħ, θ, ɬ, ʃ, x/.


Referencies editar

Enllaces esternos editar