Libia[10] (n'árabe: ‏ليبيا o‎ Lībiyā), ye un país del norte d'África, asitiáu nel Magreb. Llenda col Mar Mediterraneu al norte, al oeste con Tunicia y Arxelia, al suroeste con Níxer, al sur con Chad, al sureste con Sudán y al este con Exiptu. L'estáu compriende'l territoriu de trés rexones históriques: Tripolitania, Fezán y Cirenaica. Ye, colos sos cerca de 1,8 millones de km², el cuartu mayor país d'África, y el 16ᵘ del mundu por estensión. La so ciudá mayor y capital, Trípoli, asítiase na fastera occidental del país, y concentra más d'una sesta parte de la población del país. La so segunda mayor ciudá, Bengasi, allúgase na fastera oriental del país.

Libia
ليبيا
Lībiyā
estáu soberanu
Bandera de Libia escudu de Libia
Himnu nacional Libia, Libia, Libia (es) Traducir
Alministración
Nome oficial Stato della Libia (it)
l’État de Libye (fr)
Capital Trípoli
Forma de gobiernu República
Chairman of the Presidential Council (en) Traducir Mohamed Menfi (es) Traducir (dende 15 marzu 2021)
Primer ministro de Libia (es) Traducir Abdul Hamid Dabaiba (es) Traducir (dende 5 febreru 2021)
Llingües oficiales árabe
árabe estándar modernu
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 27°N 17°E / 27°N 17°E / 27; 17
Superficie 1759541 km²
% agua Nun tien
Costes 1.770 km
Llenda con Exiptu, Sudán, Tunicia, Arxelia, Chad, Níxer y Oriente Mediu
Puntu más altu Bikku Bitti
Puntu más baxu Sabkhat Ghuzayyil (en) Traducir
Demografía
Población 6 678 567 hab. (2018)
Densidá 3,8 hab/km²
Xentiliciu libiu (masculín singular)
libia (femenín singular)
Esperanza de vida 71,934 años
IDH 0,718 (2021)
Tasa de fertilidá 2,467 (2014)
Economía
Moneda dinar libio (es) Traducir
PIB nominal 39 798 423 941 $ (2021)
Bancu central Banco Central de Libia (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .ly
Códigu telefónicu +218
Códigu ISO 434 / LBY / LY
Estaya horaria UTC+02:00, Hora d'Europa Oriental y Africa/Tripoli (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Libia tien sío habitada por bereberes dende la Edá del Bronce final. Los fenicios establecieron factoríes comerciales na fastera occidental del país, mentantu que na oriental colonos griegos establecieron ciudaes-estáu. Cartaxineses, perses, exipcios y griegos dominaron el territoriu de Libia primero de que pasara a formar parte del Imperiu romanu. Dempués, Libia foi ún de los primeros centros de la nueva relixón cristiana y, tres de la cayida del Imperiu romanu d'Occidente, foi ocupada polos vándalos hasta'l sieglu VII, cola llegada de los invasores árabes que traxeron con ellos l'Islam. Nel sieglu XVI l'Imperiu español y los Caballeros de San Xuan ocuparon Trípoli, pero foron espulsaos d'ella pol Imperiu otomanu en 1551. Entamaron asina más de trés sieglos d'ocupación, demientres les qu'asocedieron les nomaes Guerres berberisques (sieglos XVIII y XIX), que finaron cola ocupación italiana, que fizo de Libia una colonia ente 1911 y 1943. Demientres la Segunda Guerra Mundial el territoriu foi un importante teatru d'operaciones, lo que fizo colar del país a munchos italianos.

Libia algamó la so independencia, en forma de reinu, en 1951. El rei Idris I foi depuestu por un golpe d'estáu dirixíu por Muammar al-Gaddafi, que dirixó'l país dende 1969, proclamó la Revolución Cultural Libia en 1973 y foi depuestu y asesináu en 2011, demientres la Guerra Civil Libia. Nesi contestu dos autoridaes reclamaron el so derechu a gobernar el país: el Conseyu de Diputaos, con sé en Tobruk, y el Congresu Nacional Xeneral de 2014, con sé en Trípoli, que considerose a sigo mesmu el socesor del Congresu Nacional Xeneral elixíu en 2012. Col sofitu de les Naciones Xuníes establecióse un Gobiernu de Concentración Nacional en 2015, magar que delles partes del país quedaron fuera del so control y en manes de guerrilles islamistes y tribales.

Libia ye miembru de les Naciones Xuníes (dende 1955), del Movimientu de Países ensin Alliniar, la Lliga Árabe, la Organización pa la Cooperación Islámica y la Organización de Países Esportadores de Petroleu (tien les décimes mayores reserves de crudu del mundu). La relixón oficial del país ye l'Islam; el 96,6% de la so población son musulmanes suníes.

Historia editar

Economía editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
  2. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  6. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/libya. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  8. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  9. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 7. Supports qualifier: data de principiu.
  10. 10,0 10,1 (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.

Enllaces esternos editar


África
Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue

Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin

Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte