Xordania[11] ye un país d'Oriente Mediu, que llenda al norte con Siria, al noroeste con Iraq, al sur y al este con Arabia Saudita y al oeste con Israel y los territorios palestinos. Tien accesos a la mar Muertu y al Mar Roxu.

Xordania
المملكة الأردنية الهاشمية
Reinu Haxemita de Xordania
estáu soberanu
Ad Deir (The Monastery), El Deir, Petra, Jordan.jpg
Flag of Jordan.svg Coat of arms of Jordan.svg
Bandera de Xordania escudu de Xordania
Lema nacional لله، الوطن، الملك (Dios, Patria, rei)
Himnu nacional Himnu de Xordania
Alministración
Nome oficial le Royaume hachémite de Jordanie (fr)
Capital Amán
Rei de Xordania Abdalá II de Xordania
Primer Ministru de Xordania (dende 25 mayu 1946) Bisher Al-Khasawneh (dende 7 ochobre 2020)
Llingües oficiales árabe
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 31°12′N 36°30′E / 31.2°N 36.5°E / 31.2; 36.5Coordenaes: 31°12′N 36°30′E / 31.2°N 36.5°E / 31.2; 36.5
LocationJordan.svg
Superficie 89341 km²
% agua 0.01%
Llenda con 1.619 km
Puntu más altu Jabal Umm ad Dami (en) Traducir
Puntu más baxu Mar Muertu
Demografía
Población 10 428 241 hab. (19 xunu 2019)
Densidá 116,72 hab/km²
Xentiliciu xordanu[9]
xordana[10]
Esperanza de vida 74,329 años
IDH 0,72 (2021)
Tasa de fertilidá 3,422 (2014)
Economía
Moneda dinar xordanu
Bancu central Banco Central de Jordania (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .jo y .الاردن (es) Traducir
Códigu telefónicu +962
Códigu ISO 400 / JOR / JO
Estaya horaria UTC+02:00, UTC+03:00 y Asia/Amman (en) Traducir
jordan.gov.jo…
Cambiar los datos en Wikidata

HistoriaEditar

Artículu principal: Historia de Xordania

XeografíaEditar

Artículu principal: Xeografía de Xordania

División alministrativaEditar

El territoriu de Xordania ta dividíu en 12 gobernaciones (muhafazat, en singular muhafazah):

EconomíaEditar

Artículu principal: Economía de Xordania

Xordania ye un pequeñu estáu con pocos recursos naturales. Una de les mayores preocupaciones ye l'agua, campu nel que'l país ta buscando formes de facer un usu más eficiente de les reserves esistentes, incluyendo la cooperación rexonal. Xordania depende tamién del esterior para satisfaer a la mayoría de les sos necesidaes enerxétiques. Na década de 1990, les sos necesidaes de crudu cubriéronse gracies a les importaciones dende Iraq y de los países vecinos. En 2003 completóse la construcción del gasoductu Arab Gas Pipeline que va d'Exiptu a la ciudá portuaria d'Áqaba, nel sur del país. El gobiernu pretende ampliar esti gasoductu hacia'l norte hasta la zona d'Amán y más allá.

Dende 2000, les esportaciones de productos testiles qu'entraron nel mercáu norteamericanu supunxeron un impulsu pa la economía. El gobiernu punxo especial énfasis nel potencial de los sectores de la teunoloxía de la información (IT) y del turismu como posibles impulsores de crecimientu económicu.

El Bancu Mundial da a Xordania la clasificación de "país d'ingresos medios altos". El PIB per cápita yera d'aproximao 3.817 dólares (3.479 €) en 2003 y un porcentaxe de paru del 40,5% de la población económicamente activa. La educación y la tasa d'alfabetización, amás d'otres midíes de bienestar, son relativamente elevaes comparaes con otros países de renta similares.

ReferenciesEditar

  1. URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
  2. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  6. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/jordan. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  8. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  9. Aplícase a esta parte: masculín singular.
  10. Aplícase a esta parte: femenín singular.
  11. Academia de la Llingua Asturiana (2010). Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. ISBN 987-84-8168-500-8.

Enllaces esternosEditar


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme


Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte