Llingües sudániques centrales

Les llingües sudániques centrales son una caña de les llingües nilo-saḥarianes, que s'estienden pol África central. Son unes 60 llingües, 2 de les cualos pertenecen a pueblos pigmeos mbuti.

Llingües sudániques centrales
Distribución xeográfica África central
Países Bandera de República Democrática d'El Congu Congo (RDC)
 Chad
Bandera de República Centroafricana República Centroafricana
Bandera de Camerún Camerún
Bandera de Sudán Sudán
Bandera de Sudán del Sur Sudán del Sur
Bandera d'Uganda Uganda
Filiación xenética Nilo-Saḥarianu.
Subdivisiones S.C. Occidental
S.C. Oriental
Códigu Glottolog cent2225
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Clasificación editar

Les rellaciones nun son clares del tou. Acéptase xeneralmente 6 cañes arrexuntaos de la mesma nos grupos occidental y oriental.

  • Sudánicu central
    • Occidental o Bongu-Kresh
    • Oriental o Lendu-Mangbetu
      • Mangbetu-Asoa: Nel Congo (DRC) y Camerún, incluyendo los mbuti asoa.
      • Mangbutu-Efe: Nel Congo (DRC), incluyendo los mbuti efe.
      • Lendu: Nel Congo (DRC), destaca l'idioma lendu con 760.000 falantes.
      • Moru-Madi: En Sudán del Sur, Congo y Uganda, destaca'l aringa de Uganda con casi un millón de falantes.

Teoría nixero-saḥariana editar

Blench (1992 y 2006) propunxo que les llingües sudániques centrales tán rellacionaes coles llingües nixeru-congoleses,[1] polo que n'última instancia tantu les llingües nilo-saḥarianes como les nixeru-congoleses perteneceríen a una macrofamilia denomada nixero-saḥariana, rellacionándose de la siguiente manera:

Kado-sudánicu 


Kado


 Níxer- sudánicu 


Sudánicu oriental


Níxer- sudánicu central 


Sudánicu central



Níxer-Congu





Descripción llingüística editar

Fonoloxía editar

Bender (1997) recueye'l siguiente inventariu consonánticu pal proto-sudánicu-central:

Llabial Coronal Palatal Velar Glotal
oclusiva sorda *t *c *k (*ʔ)
sonora *b *d *g
implosiva
prenasal. *mb *nd *ŋg
fricativa sorda *f *s
sonora *v (*z)
nasal *m *n
sonorante *w *l, *r *y

Los fonemes ente paréntesis son inseguros, amás Bender propón que podríen esistir los grupos consonánticos /*tr/ y /*dr/ que daríen resltados distintivos nes distintes llingües.

Comparanza léxica editar

Los numberales en distintes llingües sudániques occidentales:

GLOSA Occidental Oriental PROTO-
SUDÁNICU
CENTRAL
PROTO-
BONGU
PROTO-
BAGIRMI
PROTO-
VALE
PROTO-
SARA
Kresh PROTO-
LENDU
PROTO-
MANG.-LESE
PROTO-
MORU-MADI
PROTO-
MANGBETU
'1' *kɔɗo~
*kɛɗo
*kaɗa *kɛɗa *kare ɓälã *aɪɗi *edi *àlō *kànà *kaɗa
'2' *ɾiyo *ɾiyo *diyo *joː rǒmó *aryɔ(?) *akpe *rɪ̀ *-rú *ri(-yo)
'3' *mota *mɔta *muta *mɨta~
*məta
tötö *ɓo(?) *ʦi-na *nā *-tà ?
'4' *sowo *sɔː *sɔ *sɔː sösö *θɔ *ʦi-to *sū *-sʊ̀ʷà *sɔ-
'5' *muyi *mi~
*moi
*mi *mi(ː) sálã *ᵐbu *ʦi-ᵐbu *tòwɪ́ *sèzɛ̀rɛ̀nà *ᵐbuyi
'6' *dɔm+1 *mi-ka *5+1 *misã~
*mihã
5+1 *aza *ázɪ́á *tɛ́-kànà ?
'7' *dɔm+2 *čili *5+2 *siri 5+2 *arʊ-ɓo *ázɪ́ɪ̀rɪ̀ *ciri
'8' *dɔm+3 *marta *5+3 *sɔsɔ/
*ji joː
5+3 *arʊ *àrò *aro(m)
'9' *dɔm+4 *do+sɔː *2x4(?) *ji kare 5+4 *órōmɪ̀ ?
'10' *ɓu-(?) *sik *ɓu- *dɔɡɔ kpú *ɗrɛ *aᵐbuʦi *mūdrɪ́ *tɛ̀kɛ̀v̌ɛ̀ *ɓutV

Referencies editar

  1. Blench, Roger et al. 2006, THE NIGER-SAHARAN MACROPHYLUM

Bibliografía editar

  • Bender, M. Lionel (1997): "Nilo-Saharan Phonology", en Phonologies of Asia and Africa, ed. Alan S. Kaye y Peter T. Daniels, Vol. 2. pp. 815-838.
  • Bender, M. Lionel (1992) "Central Sudanic segmental and lexical reconstructions"; AAP, 29, 5-61.
  • Mairi John Blackings: Ma'di-English – English-Ma'di dictionary. LINCOM Europa, Munich 2000.
  • Mairi John Blackings & Nigel Fabb: A grammar of Ma'di. Mouton de Gruyter, Berlin 2003.
  • Joseph Pasquale Crazzolara: A study of the Logbara (Ma'di) language. Grammar and vocabulary. Oxford University Press, 1960.
  • Thilo C. Schadeberg: Die nilosaharanischen Sprachen. In: Bernd Heine et al. (Hrsg.): Die Sprachen Afrikas. Buske, Hamburg 1981, S. 277–288.