El Chad[11] (n'árabe تشاد‎‎, Tshād; y en francés Tchad), oficialmente República del Chad (n'árabe: جمهورية تشاد‎‎, Jumhūrīyat Tshād; en francés République du Tchad), ye un país del África central. Llenda al norte con Libia, con Sudán al este, cola República Centroafricana al sur, con Camerún y Nixeria al suroeste, y con Níxer al oeste. Ye'l quintu país más estensu d'África.

Chad
جمهورية تشاد
Jumhūrīyat Tshād (Árabe)
République du Tchad (Francés)
estáu soberanu
Bandera de Chad escudu de Chad
Lema nacional Unité, travail, progrès
(Francés: Unidá, trabayu, progresu)
Himnu nacional La Tchadienne
Alministración
Nome oficial Tchad (fr)
la République du Tchad (fr)
Republic of Chad (en)
Capital Xamena
Presidente de Chad (es) Traducir Mahamat Déby Itno
Presidente de Chad (es) Traducir Idriss Déby (es) Traducir (dende 4 mayu 2018)
Llingües oficiales francés
árabe
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 15°28′00″N 19°24′00″E / 15.46667°N 19.4°E / 15.46667; 19.4
Superficie 1284000 km²
% agua 1,9%
Costes nun tien
Llenda con n/d
Puntu más altu Emi Koussi
Puntu más baxu Depresión de Bodele (es) Traducir
Demografía
Población 15 477 751 hab. (2018)
Densidá 12,05 hab/km²
Xentiliciu chadianu (masculín singular)
chadiana (femenín singular)
Esperanza de vida 52,903 años
IDH 0,394 (2021)
Tasa de fertilidá 6,156 (2014)
Economía
Moneda Francu CFA d'África Central
PIB nominal 11 779 981 332 $ (2021)
Bancu central Bancu de los Estaos d'África Central
Más información
Dominiu d'Internet .td
Códigu telefónicu +235
Códigu ISO 148 / TCD / TD
Estaya horaria UTC+01:00 y Africa/Ndjamena (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Nel so territoriu estrémense, dende'l puntu de vista xeográficu, una zona desértica del norte, un cinturón sahelianu, áridu, nel centru, y una rexón de sabana tropical, más fértil, al sur. El llagu Chad, del que'l país toma'l so nome, ye la mayor zona húmeda d'El Chad, y la segunda mayor d'África. La principal ciudá del país ye la so capital, Xamena.

Les llingües oficiales del país son l'árabe y el francés. El país, nel que conviven más de 200 grupos étnicos y llingüísticos diferentes, tien una mayoría de población islámica (55%) y un 40% de población cristiana.

Les tierres qu'anguaño formen El Chad tienen sío zona d'asentamientu humanu dende'l VII Mileniu e.C. A finales del I Mileniu e.C. asocediéronse, na fastera saheliana del país, una serie d'estaos ya imperios, toos col envís de controlar les rutes de comerciu tressaharianu que pasaben pela rexón. Francia conquistó esti territoriu en 1920, ya incorporolu al África Ecuatorial Francesa. En 1960 el país algamó la so independencia embaxo'l liderazgu de François Tombalbaye. El resentimientu hacia les sos polítiques nel norte musulmán del país acabó dexenerando nuna llarga guerra civil en 1965. En 1979 los rebeldes conquistaron la capital, acabando asina cola hexemonía del sur cristianu del país. Por embargu, los comandantes rebeldes engarráronse ente ellos hasta que Hissène Habré consiguió imponese al restu. En 1990 ún de los sos xenerales, Idriss Déby, derrocolu y convirtióse en xefe del estáu. De magar 2003 la crisis de Darfur, en Sudán, ye un factor de desestabilización del país, una y bones hai cientos de miles de refuxaos sudaneses viviendo en y alredor de campamentos del este d'El Chad.

Nel país hai dellos partíos políticos activos, magar que'l poder sigue nes manes del presidente Déby y el so Movimientu Patrióticu de Salvación. El país sigue sofriendo una gran violencia política, con intentos recurrentes de golpe d'estáu. Chad ye ún de los países más probes y corruptos del mundu, nel que los más de los sos habitantes malvive na probeza como agricultores y ganaderos. De magar 2003 el petroleu convirtióse nel principal productu esportáu por El Chad, sustituyendo nesti papel a la industria del algodón.

Organización territorial editar

 
División política de Chad.
  1. Batha
  2. Chari-Baguirmi
  3. Hadjer-Lamis
  4. Wadi Fira
  5. Barh El Gazel
  6. Borkou
  7. Ennedi
  8. Guéra
  9. Kanem
  10. Lac
  11. Logone Occidental
  1. Logone Oriental
  2. Mandoul
  3. Mayo-Kebbi Este
  4. Mayo-Kebbi Oeste
  5. Moyen-Chari
  6. Ouaddaï
  7. Salamat
  8. Sila
  9. Tandjilé
  10. Tibesti
  11. Ndjamena

Economía editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
  2. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  6. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: http://icdo.org/who-we-are/members/member-states.html. Data de consulta: 11 mayu 2020.
  8. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/chad. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  9. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  10. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 8. Supports qualifier: data de principiu.
  11. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.


África
Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue

Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin

Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte