Llingües túrquiques noroccidentales
Les llingües kypchak o túrquiques noroccidentales (tamién llamaes qypchaq y kipchak) constitúin una de les principales cañes de la familia túrquica que cunta con unos 22 millones de falantes una área que s'estiende dende Lituania a China.
Llingües túrquiques noroccidentales | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Rusia occidental | |
Países |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |
Filiación xenética | L. kypchak | |
Subdivisiones |
Kypchak-bolgar Kypchak-cumano Kypchak-Nogay Kirguís-Kypchak | |
![]() Kypchak–Bolgar Kypchak–Cuman Kirguís-Kypchak, Kypchak–Nogay | ||
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
ClasificaciónEditar
Les kypchak clasifíquense internamente en tres grupos, basaos en criterios xeográficos y carauterístiques compartíes:
- Kipchak-Bolgar (Kipchak urálicu o uralocaspio), qu'inclúi nel bashkir y el tártaru (tatar).
- Kipchak-Cumano (kipchak pontocaspio), qu'inclúi'l karachay-balkar, el kumyk, el karaim, el krymchak, el estinguíu cumano y el kipchak, puramente dichu. L'urum y el tártaru de Crimea paecen tener una base kipchk-cumana, pero fueron sveramente influyíos pol túrquico oghuz.
- Kypchak–Nogay (aralocaspiano), qu'inclúi'l cazacu, el karakalpak, y el nogai (o tártaru nogay), sibir (tártaru siberianu).
- Kirguís-Kypchak qu'inclúi'l kirguís, y l'altai.
La llingua usada polos mamelucos d'Exiptu paez ser una llingua kypchak, probablemente perteneciente al grupu cazacu-nogay.
Descripción llingüísticaEditar
Les llingües kypchak comparten ciertes carauterístiques comunes dexen clasificales xuntes. Delles carauterístiques son compartíes por otres llingües túrquiques, anque otres son esclusives del grupu kypchak.
Carauterístiques compartíes con otros gruposEditar
- Camudo de la /*d/ del proto-túrquico a /j/ (y.g. *hadaq > ajaq 'pie').
- Perda de la /*h/ inicial (caltenida namái en khalaj)
Carauterístiques esclusives del grupuEditar
- Uso estensivu de la sinarmonía vocálica acomuñada al redondeamiento vocálicu (y.g. golor vs. olar 'los (pron,)')
- Reforzamientu de la */j/ inicial (y.g. *jetti > ʒetti 'siete')
- Diptongación en sílaba final de */ɡ/ y */b/ (y.g. *taɡ > taw 'monte', *sub > suw 'enagua')
Comparanza léxicaEditar
Los numberales en distintes llingües túrquiques noroccidentales son:[1]
GLOSA | Kypchak-Bolgar | Kypchak-Cumano | Kypchak-Nogai | Kirguís-Kypchak | PROTO- KYPCHAK | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bashkir | Siber tártaru | Tártaru | Karaim | Kumyk | Karachai- Balkar |
Kara- kalpak |
Cazacu | Nogai | Kirghiz | Altai | ||
'1' | bĕr | pir | ber | bir | bɨr | bir | bɪr | bɘr | bir | bir | bir | *bir *bir |
'2' | ikĕ | igi ĭkĭ |
ike | æki | ɛki | eki | ʲekɪ | ʲɘkɘ | eki | eki | eki | *ẹki *ẹki |
'3' | ɵ̆s | yʧ | ɵɕ | yʧ | yç | yʧ | ʏʃ | ʉʃ | yʃ | yʧ | yʃ | *yʧ *üč |
'4' | dyrt | tørt | dyrt | dʲortʲ | dərt | tørt | tørt | tyʉ̯ɾt | dørt | tœɾt | tœrt | *dørt *dört |
'5' | biʃ | pes | biʃ | bʲæʃ | bɛʃ | beʃ | bes | bʲɘs | bes | beʃ | beʃ | *beʃ *beš |
'6' | ɑltɯ̆ | ɑltɯ | altɤ | ɑltɯ | ɑltə | ɑltɯ | altɨ | ɑltə | ɑltɨ | ɑltɯ | altɯ | *ɑltɯ *altı |
'7' | jĕtĕ | jedi jættĭ |
ʑide | jædi | jetti | ʤeti | ʒetɪ | ʒʲɘtɘ | jeti | ʤeti | jetj | *ʤetti *jetti |
'8' | higĕð | segiz sɛgĭz |
siɡez | sʲægiz | sɛgiz | segiz | segɪz | sʲɘɣɘz | segiz | seɣiz | segiz | *segiz *segiz |
'9' | toɣɯ̆ð | toʁuz | el toɢɤz | toɣuz | tɔʁʊz | toguz | toɣɨz | tʷʊʁəz | toʁɨz | toʁuz | toʁiz | *toʁuz *toɣuz |
'10' | un | on | un | on | ɔn | on | ʷon | ʷʊn | on | on | on | *on *on |
Ver tamiénEditar
ReferenciesEditar
BibliografíaEditar
- Johanson, Lars and Csató, Éva Ágnes (1998). The Turkic Languages. Routledge. ISBN 0-415-08200-5.
- Menges, Karl H. (1995). The Turkic Languages and Peoples. Wiesbaden: Harrassowitz. ISBN 3-447-03533-1.