Llista de plantes melecinales (N-Z)

artículu de llista de Wikimedia

La plantes melecinales que'l so nome más conocíu empieza por N - Z son:

Reséñense dalgunes de les plantes con usu melecinal más conocíes.

Nozal editar

Juglans regia
Juglans regia
Juglans regia, el nozal común, nozal européu o nozal español, y, en Méxicu, nozal de Castiella ye la especie más espublizada n'Europa, estendiéndose por tol suroeste y centru d'Asia, hasta l'Himalaya y suroeste de China.
Les fueyes en fervinchu p'afecciones de la piel, inflamaciones de los güeyos (conxuntivitis, blefaritis), eczemes, firíes, arañazos, tinte natural y evita cayida del pelo; el pulgu en decocción pa fories y tónicu pa l'anemia.

Nuez vómica editar

Strychnos nux-vomica
les sos granes contienen los alcaloides estricnina y brucina, estimulante y tónicu, práuticamente en desusu pol so gran toxicidá y estrechu marxe de seguridá

Oriéganu européu editar

Origanum vulgare; oriéganu mexicanu Lippia berlandieri
Les sos propiedaes fueron llargamente estudiaes, siendo les más importantes la so actividá antioxidante, antimicrobiana y, n'estudios bastante primarios, antitumoral, antiséptica y tamién-y la considera tónica y dixestiva.
Na medicina tradicional, el d'oriéganu foi utilizáu como un auxiliar nel tratamientu de la tos.
Carminativa, dixestiva (dolor d'estómagu, indixestión), respiratoria (bronquitis), afecciones de la piel (acné, dermatitis); condimento; aromaterapia
Palmera nana - Chamaerops humilis

Palmera nana editar

(Chamaerops humilis)
Aición: Según la OMS la palmera nana tien la capacidá de solliviar los síntomes hipertrofia benigna de la próstata. Los efeutos nun se manifiesten hasta 4-6 selmanes de tratamientu :Dosificación:

L'estractu fluyíu tómase dos veces al día (1-2 ml por dosis), o bien el estracto secu siempres dos veces al día (160 mg por dosis).

Contraindicaciones: Tien De ser usáu so supervisión médica si ta tomando anticoagulantes.[1]

Plumajillo, milenrama editar

Achillea millefolium
baxa la fiebre, tónicu nidiu, mancaes, catarru, regulación menstrual; cosmetoloxía

Romero editar

Rosmarinus officinalis
Tamién conocíu como rosmarino[2]
Atribúyense-y cualidá tónica, contién alcanfor, utilizar en casos de alopecia, aguiya'l cueru cabelludo y favorez la crecedera del pelo. Les puntes floríes usar pa tratar la disquinesia biliar.
Atribúyense-y tamién propiedaes espasmolíticos, polo que s'usa pa tratar tiemblos gastrointestinales, amenorreas y dismenorreas, al empar que tien un leve efeutu diuréticu :Catarru,

gripe, dolores reumáticos, indixestión, fatiga, perda de la memoria, dolor de cabeza, caspa, diuréticu, reconstituyente del sistema nerviosu, llimpies, aires, baños postparto. Úsase tamién pa condimento y cosmetoloxía.

Arruda editar

Ruta chalepensis
Antiespasmódico, tos, estimulante del fluxu menstrual, tónicu circulatoriu, antiinflamatoria, antibiótica, mal d'aire, espantu, perruques, dolor de cabeza; plaguicida natural y empuste d'inseutos
Esiste una variedá de Aloe vera motuda. Correspuende al Aloe barbadensis var. chinensis.
Otros usos que se-y dan a l'arruda son en casos de gripe, resfriáu, artritis, mancaes, varices, ataques d'epilepsia, fiebre (yá que apanga los ardores), falta de mambís y enfadu. Actúa en contra de picadures venenoses principalmente de los escorpiones, ye antiparasitario, quita ardor nel área de los reñones, apanga inflamaciones de gargüelu y dolores de pechu. Ye útil al aumentar les contraiciones del partu.
L'efeutu esternu de l'arruda ye irritante y el so manexu continuu puede causar ardor, eritema, picazón y vesicación de la piel. Causa amás dermatitis y fotodermatitis en persones sensibles.

Sábila editar

(Aloe vera y otres especies)
Principios activos[3]
Aleomodina: Actúa sobre la mucosa intestinal, regulando'l so funcionamientu.
Aloetina: bactericida y antivirósica, neutraliza l'efeutu de toxines microbianes y virales.
Alimitina: previén y controla l'espardimientu de ciertes formes canceríxenes.
Aloeoleina: meyora úlceras duodenales y estomacales. A ello súmase l'efeutu "buffer" que mengua l'acidez.
Emolina, emodina, barbaloina: Al traviés de reaiciones orgániques, xeneren acedu salicílicu d'efeutu analxésicu y antifebril.
Creatinina: Resulta fundamental nes reaiciones d'almacenamientu y trasmisión d'enerxía.
Saponinas: Antisépticu.
Carrisina: Refuerza'l sistema inmune, aumenta les defenses.
Amonoácidos: Intervién na formación de proteínes; tamién fundamental pal sistema inmune.
Vitamines: Beneficiosa pa toles funciones del cuerpu humanu y la salú polo xeneral.
Mucílagu: Actividá emoliente sobre la piel.
Fosfatu de manosa: En particular actúa como axente de crecedera de los texíos. Comprobóse'l so efeutu cicatrizante sobre distintes úlceras, especialmente bucales.

Salvia europea editar

Salvia officinalis
gases gastrointestinales, trespiración escesiva, alteraciones nervioses, amigdalitis, tónicu y estimulante hepáticu, desinfestante de firíes; cosmetoloxía (caspa, ayuda a devolver el color a pode canoxu); condimenticia; apicultura

Salvia de bolina editar

Buddleja perfoliata
antisuduífica, anticatarral, tratamientu de la tuberculosis, dolor de cabeza, fiel, aires, espantu, mareos, nervios, inflamación del reñón.

Santa María editar

Tanacetum parthenium
dolores menstruales, artritis reumatoide, migrañas, cólicos, favorez la menstruación, baxa les fiebres, nerviosismu, histeria, escayencia, catarru, indixestión, foria, aires, espantos; plaguicida natural y empuste d'inseutos

Xabonera editar

Xabonera officinalis
en cosmetoloxía en forma d'enxagües, champúes y evaporaciones naturales llimpia perfectamente la piel y pal cueru cabelludo (psoriasis, excema, forúnculos, acné, fortalez el pelo)

Sauco editar

Flor de Sambucus mexicana
les flores en fervinchu son antiespasmódicas, emplegar p'afecciones respiratories (bronquitis, dolor de pechu, tosferina), trestornos dixestivos (fiel, foria, disentería, dolor d'estómagu), afecciones de la piel (caspa, cayida del pelo)

Serpol editar

Thymus serpyllum
tamién ye conocíu colos nomes comunes de Serpol, Tomillu Selvaxe, Serpillo, Serpollo o Yerba lluna. Ye una especie nativa pa la mayor parte d'Europa y el Nordeste d'África.
Ye un arbustu pequeñu, mide alredor de 2 cm d'altor, con tarmos rastresros d'hasta 10 cm de llargu, con fueyes perennes ovalaes de 8.3 mm de llargu.
Les sos flores al tar direutamente en contautu col sol vuélvense bien arumoses, son de color lila, rosa, moráu o blancu.
Ye parte de la familia Lamiaceae, y rellaciónase cola menta y plantes d'ortiga muerta.
Orixe y distribución:
Alcuéntrase principalmente en toa Europa y en determinaes rexones d'Asia.
Criar nos callaos y fasteres de los montes, nos llenderos grebos de los montes y, con preferencia, nos pequeños formigueros. En busca de calor que precisa pal so desenvolvimientu. Alcuéntrase-y en llugares cascayosos espuestos al sol.

Usos en medicina yerbolera editar

Esta variedá de tomillu yá se conocía y apreciábase na antigüedá. El serpol ye diuréticu, llimpia los órganos nobles del interior del cuerpu. Tamién s'utiliza como afrodisiaco na medicina natural. Úsase como tónicu amargosu, expectorante, catarros de les víes respiratories.

Usos na alimentación editar

Ye utilizáu como condimentos pa munchos platos de carne, ensalada, y platos de vexetales que contengan la berenxena.[4]

Tomate editar

Solanum lycopersicum
Tamién conocíu como jitomate.
El tomate y los sos derivaos (mueyos, tomate fritu, tomate esmagayáu, ketchup, pizzas, zusmios) y la sandía contienen licopenu. El licopeno tien propiedaes antioxidantes, y actúa protexendo a les célules humanes del estrés oxidativo, producíu pola aición de los radicales llibres, que son unu de los principales responsables de les enfermedaes cardiovasculares, del cáncer y del avieyamientu. Amás, actúa modulando les molécules responsables de la regulación del ciclu celular y produciendo una regresión de ciertes mancadures canceroses.

Tomate d'árbol editar

Solanum betaceum
Tamién conocíu como sachatomate, tomate andín o tamarillo.
Los usos melecinales que se-y dan en Colombia y Ecuador tán rellacionaos coles afecciones de gargüelu y gripe. El frutu o les fueyes, primeramente calecíes, aplicar en forma tópica contra la inflamación de amígdalas o anxines especialmente. Pa la gripe, tien de consumise'l frutu frescu n'ayunes. Sábese que'l frutu tien altu conteníu d'acedu ascórbico.
Otra propiedá atribuyida ye como remediu de problemes hepáticos en Xamaica y Bolivia.
En Venezuela utilízase esti frutu p'alzar la hemoglobina, nel tratamientu de l'anemia.

Tomillu editar

Thymus vulgaris
antiespasmódico, tos, infeiciones respiratories, foria, cicatrizante de firíes, afecciones de la piel y del cueru cabelludo; cosmetoloxía (seborrea, caspa); condimenticia

Cidrón moráu, abeyera mexicana editar

Agastache mexicana
estomáquico, antiespasmódico, nervios, afecciones dixestives (cólicos, dolor d'estómagu, fiel) dolores reumáticos, golpes, plasmu, espantu; apicultura; condimenticia

Tronadora, retama editar

Tecoma stans
control de la diabetes, carecimientos dixestivos (dolor d'estómagu, disentería, fiel, empaches, problemes del fégadu), asma, tos, baxa l'ácidu úricu, anemia, gastritis

Topozán editar

Buddleja americana
empléguense les fueyes y el raigañu, principalmente esta postrera, pa regularizar la digestion y moderar el calor del cuerpu;
 
Valeriana officinalis

Valeriana editar

Valeriana officinalis
d'ella llógrase'l acedu isovaleriano d'efeutu relaxante y propiedaes ansiolíticas ya hipnótiques, estes pueden causar malestar. Externamente n'alcohol pa dolor de pechu, llombu, celebru y calambres musculares
Aición: Los ingredientes activos son un misteriu, pero los investigadores inclinar escontra una aición xeneral de los sos componentes, trabayando en xunto, producen efeutos benéficos sobre la mente. Un estudiu cruzáu plantega que ye eficaz nel tratamientu de los trestornos d'ansiedá, pa tratar la velea. En particular, nun s'amenorga'l númberu d'espertares nocherniegos, pero ameyora la calidá de suañu llixeru. Los efeutos déxense sentir, enantes de 2-4 selmanes
Dosis: La dosis ideal ye un té con una cuyaradina de valeriana por taza. Son abondos dos o tres taces al día, la última enantes de dir dormir.
Contraindicaciones: nun ye recomendable pa persones con problemes hepáticos, o que tomen melecines pa tratar el fégadu.[1]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 (Vidal), 2010.
  2. Plantes melecinales. Infojardín [1]
  3. Medicina Tradicional Andina y Plantes Curatibles. Ministeriu de Salú PASSE 2008. Páx. 368-372
  4. Schauer, Thomas (1978). A Field Guide to the Wild Flowers of Britain and Europe, Collins, London, p. 184. ISBN 0-00-219257-8.

Ver tamién editar

Bibliografía editar

  • ACCT, 1985. Contribution aux Etudes ethnobotaniques et floristiques a la Dominique. París. ACCT 400 p.
  • AGUILAR GIRON JI., 1966. Relación de unos aspectos de la Flora Útil de Guatemala. Guatemala. Min d'Agricultura 375 p.
  • ALCOM JB., 1984. Huastec Mayan Ethnobotany. Austin UniversitY of Texas Press. 982 p.
  • ARTECHE A. 1992. Fitoterapia. Vademecum de Prescriptions. Bilbao. CITA 835 p.
  • AYENSU ES, 1981. Medicinal Plants of the West Indies.Algonac. Reference Publications. 282 p.
  • BEZÁNGER-BEAUQUESNE L. PINTAK K. TORK M. 1975. Les plantes dans la Therapeutique Moderne. París. Maloine. 529 p.
  • CÁSERES A. 1996. Plantas de uso medicinal en Guatemala. Edición Universitaria. Universidá de San Carlos de Guatemala. 402 p.
  • CÁCERES A. JAUREGUI E. LOPEZ BR. LOGEMANN H. 1992. Cuadiernos DIGI 7-92. Actividad antifúngica de plantas de uso medicinal en Guatemala. Guatemala. DIGI-USAC. 89 p.
  • CÁCERES A. SAMAYOA B. 1989. Cuadiernos DIGI 6-89. Tamizaje de la actividad antibacteriana de plantas usadas en Guatemala para el tratamiento de afecciones gastrointestinales. Guatemala. DIGI-USAC. 138 p.
  • CECCHINI T. 1978. Enciclopedia de las hierbas y de las plantas medicinales. Barcelona. Ed. Ed. de Vecchi, 533 p. ISBN 978-84-315-2065-6
  • CEMAT-FARMAYA, 1992. Fiches populares sobre Plantes Melecinales (Serie 2). Guatemala. 180 p.
  • CEMAT-IMEPLAM, 1980. Informe del Primer Taller sobre Botánica Melecinal Guatemaliana. Guatemala. 51 p.
  • CESA - Intercooperación Suiza. Usos tradicionales de les especies forestales natives nel Ecuador, Quito. CESA. V3. 256 p.
  • CODEMPE - ECUARUNARI. 1999. Manual de la medicina de los pueblos Kichwas del Ecuador. Quito, ECUARUNARI. 79 p.
  • DASTUR JF. 1977. Medicinal Plants of India and Pakistan. India. CB Taraporevala Sons y Cia. 212 p.
  • DE FEO V. 1992. Medicinal and magical plants in the Northern Peruvian Andes. Fitoterapia 63: 417-440.
  • DEL FIERRO P. PANCEL L. 1998. Esperiencia silvicultural del monte nativu de Chile. Santiago: Publicaciones L.Castillo. 420 p.
  • DÍAZ JL., 1976. Uso de les Plantas Medecinales de México. Méxicu. IMEPLAM. 329 p.
  • DIESELDORFF EP., 1977. Les plantes melecinales del departamentu d'Alta Verapaz. Guatemala. Tip. Nac. 52 p.
  • DUKE JA. 1985. CRC Handbook of Medical Herbs. Boca Raton, CRC Press. 677 p.
  • ESTRELLA, E. 1990. El pan de América; etnohistoria de los alimentos aborígenes en el Ecuador. 3ª edición Quito, Ediciones Abya-Yala. 388 p.
  • FERRANDIZ VL., 1974. Medicina Vexetal. Villadrau. Ediciones Cedel. 415 p.Páx. 259.
  • FARGA C. Lastra J. 1988. Plantes d'usu común en Chile. Tomu I. Santiago. SOPRAMI. 119 p.
  • FONT QUER P. 1976. Plantes Melecinales. Barcelona. Labor. 1033 p.
  • FORÉS, R. 1997. Atles de les plantes melecinal y curatible; la salú al traviés de les plantes. Madrid. Culturam. 111 p.
  • GARCÍA RH. (1991) Plantes curatibles Mexicanes. Méxicu. Ed. Panorama. 263 p.
  • GEILFUS F., 1989. L'árbol al serviciu del llabrador. Santu Domingu. ENDA-Caribe/CATIE. 778 p.
  • GIRAULT L., 1987. Kallawayas Curanderos Itinerantes de los Andes de Bolivia.
  • GIRÓN LM. FREIRE AV. ALONZO A. CÁCERES A. (1991) Ethnobotanical survey of the melecinal flora used by the Caribs of Guatemala. J. Ethopharmacol 34:173
  • GRACIA AB., 1974. Vitamines y Medicina Herbaria s/p.
  • GRIEVE M., 1988. A Modern Herbal. London. Penguin Books 912 p.
  • GUZMÁN DJ., 1975.Especies Útiles de la Flora Salvadoriana. (Tomos I y II). San Salvador. Min. d'Educación. 703 p.
  • HARTWELL JL. 1982. Plants used against cancer. Lawrence, Quarterman Publications. 710 p.
  • HASTING RB., 1909. Melecinal legumes of Mexico: Fabaceae Papilionoideae. Part One. Econ. Bot. 44:336-348.
  • HUTCHENS AR., 1991.Indian Herbology of North America. Boston. Shambala. 382 p.
  • IIN, 1978. Aspeutos de la medicina popular nel área rural de Guatemala. Guatemala Indíxena 13:1-616.
  • ITZIK, A. 2007. Les plantes curatibles. Montevideo, Arquetipu. 354 p. ISBN 9789974804388
  • HONYCHURCH PN. (1986) Caribbean Wild Plants and their Uses. Hong Kong. Chichester, John Wiley & Sons. 338 p.
  • HOUSE P. LAGOS-WITTE S. 1989. Manual de 50 Plantes Melecinales d'Hondures. Tegucigalpa. CONS-H/CIIR/UNAH. 134 p.
  • HOUSE PR., LAGOS-WITTE S, OCHOA L, TORRES C, MEJÍA T, RIVAS M. 1995. Plantes Melecinales Comunes d'Hondures. Tegucigalpa. UNAH/CIMN-H/CIIR/GTZ, 555 p.
  • KEYS JD., 1976. Chinese Herbs. Rutland. Charles E. Tuttle Co. 388 p.
  • LEWIS DW. ELVIN-LEWIS MPF. 1977.Medical Botany. New York. John Wiley & Sons. 515 p.
  • LINARES E. FLORES B. BYE R. 1988. Seleición de Plantes Melecinales de Méxicu. Méxicu. Ed. Limusa. 125 p.
  • LINARES E. BYE R. FLORES B. 1990. Tés Curatibles de Méxicu. Méxicu. UNAM. 140 p.
  • LYLE EC. SIMON JE. (1989) Species and medicinal plants: Recent Advances in Botany, Horticulture & Pharmacology. 4 267 p. páxs. 58-59
  • MARTÍNEZ M. 1992. Les Plantes Melecinales de Méxicu. Méxicu. Ed. Botes. 656 p. ISBN 968-6334-07-6
  • MEJÍA JV., 1927. Xeografía de la República de Guatemala. Guatemala. Tipografía Nacional. 400 p.
  • MELLEN GA., 1974. L'usu de les plantes melecinales en Guatemala. Guatemala Indíxena 9: 102 - 148.
  • MENDIETA RM. DEL AMO S. 1981. Plantes Melecinales del Estáu de Yucatán. Xalapa. INIREB. 428 p.
  • MORTON JF. (1981) Atlas of Medical Plants of Middle America. Springfield, Charles C Thomas. 1420 p.
  • NÚÑEZ E. (1964). Plantes Melecinales de Puertu Ricu. Puertu Ricu. Universidá de Puertu Ricu. 245 p.
  • NÚÑEZ E. 1986. Plantes Melecinales de Costa Rica y la so Folcklore. San José. Universidá de Costa Rica 318 p.
  • ODY P. 1993. The Complete Medical Herbal. London. Dorling Kindersley. 192 p.
  • OLIVER-BEVER B. (1986) Medicinal Plants in Tropical West Africa. Cambridge. Cambridge University Press. 375 p.
  • ORELLANA SL. 1987. Indian Medicine in Highland Guatemala. Albuquerque. Univ. Of New Mexico Press. 308 p.
  • PASSE, Medicina Tradicional Andina y Plantes Curatibles. Ministeriu de Salú - Programa de Sofitu al Sector Salú nel Ecuador - Gobierno del Ecuador - Unión Europea. Setiembre de 2008. 554 p.
  • PITTIER H. 1971. Les Plantes Avezaes en Venezuela. Caracas. Fundación Eugenio Mendoza. 620 p.
  • PLANTER, 1989. Obtención y aprovechamiento de extractos vegetales de la flora salvadoreña. San Salvador. Universidá d'El Salvador. 619 p.
  • POTTERTON D. 1983. Culpeper's Color Herbs. New York. Sterling Publishing Co. 224 p.
  • PRUTHI JS. (1979) Spices and and Condiments. New Dehli. National Book Trust. 269 p.
  • ROBINEAU L. 1991. Escontra una farmacopea caribeña. Santu Domingu. ENDA-Caribe. UNAH, 475 p.
  • RONQUILLO FA. MELGAR MF. CARRILLO JE. MARTÍNEZ AB. 1988. Especies vexetales d'usu actual y potencial n'alimentación y medicina nes zones semiáridas del nororiente de Guatemala. Cuadiernos DIGI 5-88. 249 p.
  • SCHULTES RE. HOFFMAN A. 1980. The Botany and Chemistry of Hallucinogens. Springfield. CC Thomas. 437 p.
  • SEAFORTH CE. ADAMS CD. SYLVESTER Y. 1985. Guide to the Medicinal Plants of Trinidad & Tobago. London. Common wealth Secretariat. 221 p.
  • SINGH YN., 1986. Traditional medicine in Fiji: Some herbal folk cures used by Fiji Indians. J. Ethnopharmacol, 15:57 – 88.
  • STANDLEY PC. 1930. Flora of Yucatan. Chicago. Bot. Ser. Pub. 279. Vol 3, 492 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1961. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(7): 281 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1966. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(8): 37 - 412.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1970. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(9): 236 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1975. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(11): 93 – 354.
  • THOMAS OO., 1989. Perspectives on ethno-phytoterapy of “Yoruba” medicinal herbs and preparations. Fitoterapia 60:49 - 60.
  • THOMSON WAR. 1980. Les Plantes Medicinalles. Barcelona. Ed. Blume. 220 p.
  • VÉLEZ F. VALEY de VÉLEZ G. 1990. Plantes alimenticies de Venezuela. Caracas. Fundación Bigott. 277 p.
  • VIDAL. 2010. Le Guide des Plantes qui soignent - La phytothérapie à l'épreuve de la science. Editor Vidal. Francia. 468 p. ISBN 978-2-85091-192-7
  • VOLÁK J. STODOLA J. 1984. Plantes Médicinales. París. Gründ. 319 p.
  • WHITE, A. 1982. Yerbes del Ecuador. 2ed. Quito, Ecuador, Libri Mundi. 379 p.
  • ZIN J. WEISS C. 1980. La Salú per mediu de les Plantes Melecinales. Santiago. Ed. Salesiana. 387 p.