Lloret de Mar

conceyu de la provincia de Girona

Lloret de Mar ye un conceyu de la comarca de la Selva, na provincia de Girona, Cataluña y xunto al mar, na Costa Brava. Ta dotáu d'unes sableres escelentes de sable granosu. Tien tamién unes magnífiques vistes al castiellu nun estremu y al otru'l monumentu a "Donar Marinera" que representa'l sufrimientu de les muyeres esperando la vuelta de los sos homes pescadores.

Lloret de Mar
Escudo de Lloret de Mar (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Ámbitu funcional territorial Contornes xerundenses
Contorna Selva
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Lloret de Mar Adrià Lamelas Martínez (en) Traducir
Nome oficial Lloret de Mar (ca)[1]
Códigu postal 17310
Xeografía
Coordenaes 41°42′00″N 2°50′00″E / 41.7°N 2.83333°E / 41.7; 2.83333
Lloret de Mar alcuéntrase n'España
Lloret de Mar
Lloret de Mar
Lloret de Mar (España)
Superficie 48.7 km²
Altitú 5 m[2]
Llenda con Vidreres, Tossa de Mar, Blanes, Tordera y Maçanet de la Selva
Demografía
Población 41 559 hab. (2023)
- 19 528 homes (2019)

- 18 845 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Selva
100% de Contornes xerundenses
0.54% de Cataluña
0.09% de España
Densidá 853,37 hab/km²
Viviendes 88 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
lloret.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

La estensión del términu municipal ye de 47,87 km² y ta formáu pol nucleu urbanu y por una serie de vecinderos y urbanizaciones (munches d'elles de segunda residencia) distribuyíes a lo llargo del términu municipal, que faen de Lloret un conceyu bien esvalixáu a nivel territorial. La zona urbanizada total ocupa 1.473 hai y hai 39 urbanizaciones. Dientro del so términu municipal atópense siete sableres con un total de 7 km de mariña qu'espliquen que Lloret sía unu de los destinos turísticos más importantes de Cataluña..

Llendes editar

Llenda al oeste con Vidreres y Maçanet de la Selva, al este col mar Mediterraneu, al norte con Tusa de Mar y al sur con Blanes.

Clima editar

Repara un clima mediterraneu mariniegu, con temperatures siempres muncho más nidies debíu al efeuto térmicu moderador del mar. Aun así, hai que tener en cuenta que'l Mediterraneu ye un mar templáu tol añu, de manera que l'efectu suavizador de les temperatures que lo caracteriza ye más evidente en iviernu que non en branu. La seca braniza d'esti clima suel durar tres meses y les precipitaciones máximes concentrar en seronda.

   Parámetros climáticos permediu de Lloret de Mar mientres los años 1997 al 2001  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima media (°C) 14.8 16.9 20.1 19.9 24.1 27.9 29.8 30.8 27.5 23.0 17.4 15.4 22.1
Temperatura mínima media (°C) 4.5 4.6 6.6 7.5 11.9 15.4 17.0 18.2 15.4 12.2 6.8 4.6 10.1
Precipitación total (mm) 56.2 13.6 16.9 42.2 34.2 32.9 28.4 23.8 62.2 33.2 68.5 55.2 467.3
[ensin referencies]

Demografía editar

Cuenta con una población de 36.878 habitantes, de los cualos 14.048 nacieron nel estranxeru, representen el (38,09%) de la población, carauterizar por ser un conceyu con una tasa d'inmigración elevada, d'oríxenes bien diversos, qu'apurren una gran riqueza cultural basada na cohesión social, la bona convivencia y l'implicación ciudadana. La gran parte de la inmigración vien de Rusia 2.145 (5,81%); India 1.142 (3,09%); Marruecos 1.120 (3,03%); Arxentina 973 (2,63%); Rumanía 932 (2,52%); Ucraína 680 (1,84%); Bulgaria 657 (1,78%); Gambia 537 (1,35%); Uruguái 486 (1,31%); Alemaña 373 (1,01%); Francia 327 (0,88%).[3]

País de nacencia de los inmigrantes:

1.-   Rusia

2.-   India

3.-   Marruecos

4.-   Arxentina

5.-   Rumanía

6.-   Ucrania

7.-   Bulgaria

8.-   Gambia

9.-   Uruguái

10.-   Alemaña

11.-   Francia

Evolución demográfica
1900 1930 1950 1970 1981 1986 1995 2000 2004 2007 2009
3.242 3.003 3.159 7.064 10.463 14.567 16.782 17.875 25.457 34.997 39.363

Conceyu editar

Composición del conceyu[4]
Partíu políticu 2015
% Conceyales
Convergència i Unió 22,84 6
Millor 16,59 4
Partíu de los Socialistes de Cataluña 12,27 3
Esquerra Republicana de Catalunya 10,61 2
Iniciativa per Catalunya Verds 9,00 2
Ciudadanos - Partíu de la Ciudadanía 7,83 2
Conceyal independiente (non adscritu) 6,46 1
En Lloret Sí, puédese 5,92 1

Historia editar

Hai muertes de les dómines ibérica y romana en dellos xacimientos arqueolóxicos. Na Edá Media, apaez documentáu per primer vegada en 966 cola forma Lauredo, una versión de la pallabra llatina "lauretum" (lloréu). Como munches poblaciones costeres del Mediterraneu, Lloret careció frecuentes incursiones de los sarracenos mientres la Edá Media. Dizse que la tradición del baille de "Ses Almorratxes" aniciar naquella dómina.

El nucleu actual de la población formar nel s. XV alredor de la sablera (enantes, topar a 1 km tierra a dientro, pa evitar o si fuera necesariu pa preparar a los ataques de los pirates, y xunto a la Ermita de les Alegries, que foi la ilesia principal de la Villa primero que s'edificara l'actual Ilesia de San Román). A partir del s. XVIII el puertu de Lloret (anguaño ensin muertes) foi tomando cada vez mayor importancia gracies al comerciu, del que son alcordanza les cases edificaes polos indianos.

Edá Antigua editar

 
Xacimientu de Puig de Castellet, en Lloret de Mar

Los primeros pobladores de Lloret de Mar fueron los indigetes, una de les tribus de los íberos qu'habitaben la Cataluña actual. Los xacimientos de Montbarbat, Puig de Castellet y el del Turó Rodó son muertes del so asentamientu: habitaron na zona ente'l sieglu IV aC. al I dC. El pobláu ibéricu de Puig de Castellet solo tuvo activu mientres un periodu daqué menor a los 50 años (ente'l 250 al 200 aC). Trátase d'una cortil cercada de forma pentagonal con una panorámica de la llinia de mariña, dende la desaguada del ríu Tordera hasta l'estremu oriental de la sablera de Lloret, siendo un puntu de vixilancia pa controlar la mariña. Nes diverses escavaciones realizaes atopáronse restos de cerámica ibera emporitana, ánfores ibériques y púniques, materiales de bronce y ferramientes agrícoles de fierro.

El pobláu ibéricu de Montbarbat ye'l mayor de los trés con 5.500m² d'estensión; el del Turó Rodó yera'l que s'atopaba más cercanu al mar. El material arqueolóxico topáu, asitia cronológicamente estos recintos col dominiu cartaxinés na Península, la so espansión escontra'l norte y la Segunda Guerra Púnica que ganó a los indigetes nel 195 aC. Los asentamientos nun fueron destruyíos polos romanos sinón abandonaos polos mesmos indigetes.

Según dellos estudiosos, ye probable que nel sieglu I aC llegaren los primeros romanos a la mariña de Lloret, asitiándose na sablera de Fenals.. Les escavaciones realizaes amuesen unes estructures de grandes dimensiones que s'utilizaben a manera de naves industriales onde se comercializava la cerámica que producíen colos sos fornos. Les escavaciones arqueolóxiques realizaes alredor de l'actual ermita de Sant Quirico, tamién dexen asegurar la existència d'una basílica paleocristiana y d'una necròpolis que dataria del sieglu IV d. de C.

Edá Media editar

La primer mención documental de Lloret de Mar data del añu 966. El testu, que s'atopa na Biblioteca de Cataluña, volume 572 del fondu de manuscritos (PonsGuri 1989d), recueye la donación del alodio de la villa de Tossa de Mar efectuada por importantes magnates de la Cataluña del sieglu X, actuando como albacees de Miró de Barcelona conde de Barcelona y Girona, al Monesteriu de Santa María de Ripoll. Nel documentu señálense'l so llendes, a sur "in madre magnum", poniente "in ter de Lloreo, siue in riuo de Canelles" y al norte "in IPSA Palomarias d'Uillanova siue in Caldes".

Sicasí, nun foi hasta l'añu 1001, cuando se formó'l alodio de Lloret, arriendes de que'l conde Ramón Borrell de Barcelona segregóse del términu de Maçanet de la Selva pa vencelo al vizconde de Girona Sunifredo II de Cerdaña. El alodio o dominiu señorial de Lloret caltener en manes de los vizcondes de Girona, hasta l'añu 1041, nueve años dempués de que, tres el conflictu ente les dos fíes d'Amat de Montsoriu y nietes de Sunifredo nel 1032, Ermessenda y Sicardia, alcordóse que la segunda arrenunciaría a los derechos heredaos de los sos padres a favor de la primera, esposa de Guerau de Cabrera, a cambéu del términu de Lloret.

 
Retruque modernu de la torre del homenaxe del Castiellu de San Juan de Lloret de Mar

Probablemente d'esta dómina, tamién data la construcción del Castiellu de San Juan[5] asitiáu nel visu del monte que dixebra la sablera de Lloret de la de Fenals. La edificación gociaba d'una vista estraordinaria y utilizábase tantu de vigía como d'abelugu polos lloretenses cuando la población taba en peligru. Disponía d'una capiya, la de San Juan, que de primeres s'atopaba dientro del llugar fortificáu y que camudó de llugar por peligru d'esbarrumbamientu pero onde s'indica nunca onde foi treslladada.

La señora de Lloret, Sicardis, promovió y facilitó la construcción de la capiya de San Román (l'actual ermita de les Allegríes) nun territoriu propiu que nun llegaba al mar. Más tarde, en 1079, llogró que se consagrara como ilesia y díes más tarde, tamién se consagró la ilesia de San Xuan del Castiellu de Lloret. Nel 1165 la Catedral de Girona convertir nel únicu dueñu del castiellu de Lloret, pero esti fechu nun se reconoz hasta'l 1217. El Capítulu de Girona llevaba l'alministración de tol so patrimoniu al traviés de dolce pavordías y p'estremales, caúna d'elles recibía'l nome d'un mes del añu. Y cada pavordía taba rexida por un prepósito, pavorde, babor o alministrador, que podía morar o non na llocalidá alministrada. La pavordía que s'ocupaba de los bienes de Lloret yera la del mes de payares.

Nesi momentu, Lloret yera una dispersión de cases de campu que, mayoritariamente, taben asitiaes na zona del interior y nun estraña que la primer parroquia de San Juan tuviera tan alloñada del actual nucleu urbanu de Lloret. Según l'historiador Elvis Mallorquí, les primeres referencies que se tienen del establecimientu de los lloretenses na vera del mar son de 1262, fecha a partir de la cual produzse una rápida crecedera de fogajes y persones hasta algamar los 36 fueos o llares -unes 160 persones - en 1346, poco antes del españíu de la peste negro y de la incursión de los xenoveses, que nel añu 1353 escalaron y amburaron el pobláu marítimu de Lloret. Como munches poblaciones costeres del Mediterraneu, Lloret careció frecuentes incursiones de los sarracenos mientres la Edá Media. Dizse que la tradición del baille de "Ses Almorratxes" aniciar naquella dómina.

Los lloretenses que vivíen cerca del mar dedicar a comercializar los productos del interior (lleña, madera, carbón...) y, practicaben la pesca y la navegación de cabotaxe que, pasu ente pasu, foi coyendo más importancia. A metá del sieglu XIV producieron dos fechos que respigaron la población lloretense. De primeres, la peste negro (estendida por toa Europa) que provocó estragos ente la población. Y segundu, de resultes de la guerra qu'enfrentó Pedru III d'Aragón con el xenoveses, producióse una incursión d'estos nel términu provocando la destrucción y la quema de les cases que taben cerca de la sablera y estrozando el castiellu (reconstruyíu un años más tarde). El censu del añu 1359 en Lloret, quedó en solu 67 fueos o llares (unos 320 habitantes). Los italianos crearon inclusive'l barriu de Venecia y dizse qu'afataben les sos barques de pescadores como góndoles venecianes faciendo procesiones per mar. Coles mesmes empezóse a creer en santos y vírxenes de tradición italiana como la Virxe de Loreto, Santa Rosalía, San Sebastián y Santa Cristina, que se convirtió na patrona de Lloret.

Nel 1446 los lloretenses empiecen a pidir la incorporación del so territoriu a la Corona. La reina María de Castiella (reina d'Aragón) dio-yos proteición por que pudieren empecipiar el pleitu pero, sicasí, producióse una fuerte tensión ente la pavordia y los llorentenses. La reina María, inclusive, mandó que s'esclariara la muerte del lloretense Gaspar Guinard porque, al paecer, fuera maltratáu pol prepósito.

Edá Moderna editar

El nucleu actual de la población formar nel sieglu XV alredor de la sablera (enantes, topar a 1km tierra a dientro, pa evitar o si fuera necesariu pa preparar a los ataques de los pirates, y xunto a la Ermita de les Alegries).

 
Santuariu de la Madre de Dios de les Alegries, Lloret de Mar

Nun se sabe con certidume cuánto tiempu duró la división de les capiyes, la de San Juan y la de San Román (-yos Alegries), pero lo que sí se conoz ye qu'a mediaos del sieglu XV yá plantegaba construyise una nueva ilesia parroquial, cercana al llugar onde habitaben los pescadores y los marineros. Les obres empezaron en 1509 y terminaron en 1522 y el costu total foi de 3.000 llibres. La ilesia foi construyida según l'estilu góticu catalán del momentu y decidióse que la nueva parroquia tamién tenía de sirvir d'abelugu a los feligreses mientres les incursiones de los pirates. Asina, el campanariu foi almenado y provistu d'aspilleras y, la puerta d'entrada (que yera levadiza) corría per dientro d'un riegu bien fondu. En 1541, los xuraos de la Universidá de Lloret encarguen la decoración del altar mayor a los pintores Pere Serafí ("El Griegu") y Jaume Fontanet.

El sieglu XVII carauterizar polos daños y les penuries qu'azotaron Lloret: guerres, pestes, envernaes, fame... Los lloretenses decidieron treslladar la imaxe de Santa Cristina de la so ermita a la ilesia parroquial, pa poder dirixir meyor les sos oraciones y col enfotu de que consiguiríen una mayor influencia.

El sieglu XVIII destaca por conflictos de la población. Cola guerra de Socesión Española, a empiezos del sieglu, Lloret tuvo que contribuyir con homes, arrieros, agospiamientu, lleña, dineru y los lloretenses empezaben a sentise cafiantes porque les tropes qu'agospiaben cometíen gran cantidá d'abusos ya inxusticies. Pa intentar frenar los abusos de los soldaos, nel 1711 el Conseyu de Castiella determinó que se fadría un regalu al señor Conde de Harcourt (que s'atopaba en Hostalric) d'unes cuarterolas de vinu y un capazu de pexe. Pero la comitiva que llevara'l presente, tenía d'informar de los desordes que cometíen los sos soldaos ente los términos de Lloret de Mar y Blanes.

Ente los años 1764 al 1772, construyóse la nueva ermita de Santa Cristina (el primer documentu onde se cita la ermita, propiedá de la Obrería de Santa Cristina, ye del añu 1422). Pa llograr caudales pa los gastos de la construcción vendieron xoyes, candelabros de plata, baltáronse montes que yeren propiedá de la Obrería y entamáronse tou tipu de coleutes. Inclusive'l rector, acordies con l'obispáu, dio permisu pa pescar los domingos cola condición de que los beneficios otorgar a les obres. A pesar d'ello, los ingresos más importantes provinieron de los marineros y armadores.

Naquella dómina, yá había munchos navegantes lloretenses que diben a América d'una forma más o menos declarada. Pero, en 1778, el rei Carlos III promulgó'l Decretu del Llibre Comerciu coles colonies americanes. Esti fechu, supunxo un gran impulsu pa l'actividá marinera de Lloret porque, a partir d'entós, los barcos lloretenses yá podíen navegar llibremente escontra América. Según el censu de Floridablanca, en 1787 yá habíen 590 matriculaos (nome que se refería a la xente rellacionada col mundu del mar), cifra sorprendente si considérase que naquellos momentos, la población lloretense yera de 2.573 persones.

En 1788 los pescadores lloretenses negar a pagar el diezmu del pexe o ribera al Capítulu de la Catedral. El Conceyu, la vecindá y los cerdans (xente de la Cerdanya que pasaben l'iviernu trabayando na mariña) punxéronse al llau de los pescadores y producióse un fuerte enfrentamientu ente les autoridaes que representaben a los canónigos y el pueblu que defendía l'actitú de los pescadores. Concentróse muncha xente que glayaben "Non pagueis, non pagueis... que'l Conceyu nun lu quier". Metanes el tracamundiu y la grita empezaron a tirar piedres y naranxes pa mancar a les autoridaes y faltáronlos llamándo-yos lladronos y traidores. Fueron procesaos y condergaos dellos vecinos y, como siete de los ocho procesaos llamábense José, esti motín foi conocíu históricamente col nome de la "Revuelta de los Josés". La revuelta reivindicaba al rei y al Supremu Conseyu de Facienda, que la xurisdicción civil y criminal de Lloret incorporar a la Corona. El pueblu ganó'l pleitu (duró 17 años)y a partir d'esi momentu, los alcaldes dexaron de ser nomaos por canónigos pa pasar a ser nomaos por el mesmu rei.

Los Americanos editar

A partir del s. XVIII el puertu de Lloret (anguaño ensin muertes) foi tomando cada vez mayor importancia gracies al comerciu, del que son alcordanza les cases edificaes polos indianos o americanos. Munchos lloretenses participaben nel negociu que suponía cada viaxe a América y poníen dineru pa la construcción del buque o pa l'adquisición de la mercancía. Un capitán de barcu nun yera, pos, un pixín tresportista, sinón un especulador qu'intentaba sacar el mayor beneficiu que podía de la carga que llevaba. Dalgunos de los capitanes d'aquellos veleros decimonónicos pasaron a formar parte de la historia local. Ente los más famosos atópense Agustí Coneyu, Agustí Domenech, Pau Domènech, Josep Esquí, Josep Macià, Joan Bautista Mataró, Montés Paredes, Agustí Vilà, y Antoni Vilà. El comerciu tresoceánicu del sieglu XIX dinamizó la vida de los pueblos costeros y, coles mesmes, abrió los güeyos de la xente ante les posibilidaes d'arriquecese qu'ufiertaben les tierres americanes. Fueron munchos los emigrantes que, aprovechando la facilidá d'ida a América per mediu de los barcos de la dómina, instalar nel Nuevu Continente col enfotu de faer fortuna a base de trabayu constante.

 
Daiquiri, Floridita chigre, Havana, Cuba

Los que diben a ultramar facer de pequeños (a los 13 ó 14 años d'edá) y, de cutiu, llevaben un encamientu pa un amigu o un familiar y que los acoyía o-yos facilitaba la primer ocupación. Más tarde, cuando podíen, llantar pola so cuenta y dalgunos convirtiéronse en grandes financieros, banqueros o propietarios. La meyor dómina de la presencia lloretense n'América, especialmente en Cuba, foi ente 1840 y 1880. Dempués, hasta 1.900, empezó'l cayente de la marina mercante. Ente los lloretenses que destacaron n'América en diversos campos y en distintos llugares tán Narciso Gelats Durall (banqueru), Narciso Macià Domènech (empresariu), Pedro Narciso Domènech Paredes (canónigu), Josep Surís Domènech, Pere Codina Mont (actor) y Constantino Ribalaigua que creó'l cóctel daiquiri.[6] Si allà faíen fortuna, tarde o aína, volvíen a la villa nativa. Yeren los "americanos" o "indianos" qu'emigraren a América, fixeren fortuna y volvieren al llugar con una importante cantidá de dineru que-yos dexaba vivir de renta. Recibía-yos la orquesta de la población al llegar, partíen habanos y más tarde casábense con una rapaza nueva que la so familia consentir pa salir asina de la miseria. Baltaben la vieya casa solariega y faíense construyir una casona señorial, neoclásica, ecléctica o yá modernista. Tamién construyíen un suntuosu mausoléu nel campusantu nuevu modernista y, si la fortuna yera sólida, contribuyíen n'obres filantrópiques.

D'ente los Americanos lloretenses puede destacar Juan Sureda Guinart, Salvador Garriga Garriga y Nicolau Font Maig. Davezu, nos capítulos testamentarios de los americanos, la muyer viuda nun podía volver casase: perdía los derechos al heriedu.

Los que volvíen d'América ensin faer fortuna dicir d'ellos irónicamente que "perdieren la so maleta nel Estrechu" y, poro, naide considerába-yos "americanu".

"Mariñes les de Llevante, sablera la de Lloret" editar

 
Emilio Arrieta, compositor de la opereta Marina.

El 21 de setiembre de 1855 estrenar en Madrid la opereta "Marina" con lletra de Francisco Camprodon y música d'Emilio Arrieta.

«Mariñes les de Llevante, sablera la de Lloret.»
Lletra de Francisco Camprodon, música d'Emilio Arrieta

Camprodon, diputáu nes Cortes, conocía bien la mariña lloretense y quixo dedica-y una alcordanza. Dende'l principiu, esta composición pasó desapercibida pero, darréu, foi considerada una de les más importantes y conocíes del xéneru llíricu español. La frase "Sablera de Lloret" contribuyó a una mayor popularidá de la población y convirtióse nel primer eslogan publicitariu de Lloret.

Los entamos como destín de branu editar

L'eleváu nivel económicu que s'algamara en ciertos sectores de la población lloretense (comerciantes, navieros y americanos) favoreció que se baltaren les vieyes cases y que se llevantaren pequeños palacetes neoclásicos, modernistes o eclécticos. Edificáronse les cases del paséu del Mar, de la cai San Pedro y de la plaza d'España.

  • En 1872, inauguróse'l nuevu edificiu del Conceyu, d'estilu neoclásicu, que fuera proyeutáu pol arquiteutu Félix de Azúa.[7]
  • En 1880, tamién s'inauguró l'edificiu del nuevu Hospital de Lloret que se construyó, especialmente, cola ayuda de los lloretenses que vivíen n'América y taben bien asitiaos.
  • Nel añu 1898 l'indianu Nicolau Font Maig, conde de Jaruco, reformó y restauró el santuariu de San Pedro del Monte, qu'adquiriera mientres la desamortización, na dómina de Sabela II d'España. La ilesia foi decorada pol pintor barcelonés Enric Monserdá i Vidal, el padrón de la Virxe y les Cruces de términu que s'atopen nel camín escontra'l santuariu fueron proyeutaes pol arquiteutu modernista Puig i Cadafalch, y el poeta mosén Jacinto Verdaguer reformó la lletra de los gozos.
  • En 1900 inauguróse'l nuevu campusantu modernista, col tiempu, axuntaría un arrogante conxuntu modernista, con obres de Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà y Bonaventura Conill.
El descensu de la marina y del comerciu tresoceánicu y les perdes de les colonies americanes provocaron un estancamientu na construcción de nuevos edificios públicos y privaos. Nel primer deceniu del sieglu XX, llegaron a Lloret los primeres braniantes. En 1918 empezar a llevantar los primeros xalés de branu,como la casa indiana d'Emilio Heydrichen 1921, y en 1920 abrióse'l primer hotel, l'hotel "Costa Brava". Pero la Guerra Civil Española y el periodu de posguerra traxeron restricciones y dificultaes económiques y detuvieron la incipiente actividá turística de Lloret. Con tou, llueu llegaron los primeros braniantes que procedíen del área barcelonesa y que xeneralmente se trataben de fabricantes de testil bien asitiaos o d'ocupaciones similares.
 
Casa braniantes 1921

El paraísu xentil editar

Dende los años 20 Lloret de Mar había acoyíu, nos branos, a selectes families de la sociedá de Barcelona y la so contorna, que buscaben nes sableres de Lloret un ambiente prestoso. Ente los braniantes pernomaos cabo mentar a Josep Carner, unu de los grandes poetes de Cataluña, qu'en 1919, na revista "D'Ací i d'Allà", bautizó Lloret col nome de "paraísu xentil".

Pasada la Guerra Civil Española de 1936-39, la burguesía de Barcelona y el so área d'influencia vuelve escoyer Lloret, ente otres poblaciones costeres, como destín de vacaciones. Adulces, la fama de la ciudá de veranéu tesciende les llendes fronterices d'España y empiecen a apaecer les primeres cares estranxeres.

Un médicu odontólogu alemán, Ernest Adler (Karlsbad, 1906 - Lloret de Mar, 1996), de gran prestíu n'Europa en temes de medicina bucal establecer en Lloret y contribúi a sopelexar el nome y les excelencies de la villa ente la la so vecería centroeuropea.

El momentu clave de la eclosión turística y del tresformamientu urbanísticu, foi partir de 1950, onde Lloret de Mar empezó a recibir los primeres visitantes estranxeros en mayor númberu. Les antigües cases señoriales fueron cayendo y convirtiéronse n'hoteles ya instalaciones de servicios. Les viñes fueron urbanizaes y cuando se terminaron les viñes, el monte. Parte del paisaxe foi destruyíu pa siempres. En pocos años Lloret creció escontra l'interior (barrios de más Carbó, Mas Baell, el Molín y Puig Ventós), y al empar enllazar les edificaciones del nucleu urbanu central coles de la zona de la sablera de Fenals. Los sos habitantes apostar tou a una sola carta, la turística, seique tarreciendo qu'otres alternatives puedan faer fracasar un futuru que col turismu y la hostelería, prevese bonu.[ensin referencies]

Na década de los años sesenta y setenta aprobáronse 34 urbanizaciones nel términu municipal. Nel añu 1975 contabilizábense 203 establecimientos hoteleros, 421 chigres y restoranes, 53 discoteques y 21 axencies de viaxes. Na década de los años ochenta, el númberu de turistes, mientres la temporada alta, yá superaba los 150.000.

Llugares d'interés editar

  • Ilesia de San Román: Ilesia gótica con influencies renacentistes construyida ente'l 1509 y el 1522. Presenta delles carauterístiques típiques d'una fortificación, como por casu la puerta levadiza.
  • Castiellu de San Juan: Esti castiellu medieval del sieglu XI tuvo orixinalmente una finalidá defensiva y sirvía pa compensar los ataques de los pirates ya invasores turcos, ingleses y franceses. La fortaleza supuestamente foi usada hasta'l sieglu XVII. Na actualidá solo caltiénse en bon estáu la Torre del Homenaxe, que foi restaurada nel 1992.
  • Campusantu modernista
  • Pobláu ibéricu de Puig de Castellet.
  • Pobláu ibéricu de Montbarbat.
  • Santuariu de San Pedro del Monte.
  • Monumentu al Ángel.
  • Oratoriu de la Virxe de Gracia.
  • Monumentu a la Muyer Marinera.
  • Ermita de Santa Cristina *

Ermita de les Allegríes

  • Ermita de San Quirico
  • Xardinos de Santa Clotilde: Los Xardinos de Santa Clotilde, que fueron remataos nel 1919, son obra del constructor Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Intentó aunir elementos renacentistes y les conocencies del arte de la xardinería italiana colos dictaos marcaos pol so veceru, el Marqués de Roviralta.
  • Muséu de Mar - Can Garriga

Sableres y cales editar

 
Vista xeneral de la sablera de Lloret.

Lloret de Mar tien una de les mariñes más representatives d'España, la Costa Brava.

Cala d'en Trons

Senderismo editar

Senderos de Gran Percorríu o GR's editar

El senderu mediterraneu GR92 de gran percorríu, tien dos tramos en Lloret de Mar. El GR92TR11 con percorríu Tossa de Mar, sablera de Canyelles y Lloret de Mar, de 13,200 km y una duración averada de 3 hores 15 minutos, y el GR92TR12 de percorríu Lloret de Mar, Castiellu de San Juan, Blanes y Tordera, de 14.475 km y una duración de 3 hores y 40 minutos.

Caminos de Ronda editar

El camín de ronda Lloret de Mar - Fenals constitúi una de les más bellos paseos que pueden faese pola Costa Brava.

Esti percorríu pelos caminos que bordien la mariña lloretense va dende la sablera de Lloret hasta la sablera de Fenals. El percorríu empieza a la fin del Paséu Marítimu de Lloret pol rincón de Garbí, en calar de Sa Caravera y xúbense unes escaleres que bordien un paisaxe predreso. Pásase Ye salt des Burros hasta'l monumentu de la Muyer Marinera del escultor Ernest Maragall i Noble, y síguese el camín poles escaleres que baxen hasta Cala Banys, una cala de roques onde abonden los petones. El camín de ronda sigue per un senderu que traviesa un chigre pasando por un pinar hasta la punta de Fenals, onde s'atopa'l castiellu medieval de San Juan. Y déxase la torre de vigía per un senderu en direición a unes escaleres que baxen hasta la Plaza Sisquella, asitiada de primeres del paséu marítimu de Fenals.

Economía editar

L'agricultura y la pesca yeren les fontes de riqueza de la economía tradicional. Anguaño'l turismu ye l'actividá económica primordial, hasta ser una de les llocalidaes con más Turismu de la Costa Brava, llegando a cuadruplicar la so población na temporada de branu.

Turismu editar

En 1987, la ufierta d'establecimientos turísticos de Lloret representa'l 27% de la Costa Brava, pero la ufierta de places hoteleres ye del 49% del conxuntu de la Costa Brava.[8][9]

Comparativa Lloret de Mar al respective de la Costa Brava 1956-1986
Lloret de Mar 1956 1960 1968 1972 1976 1979 1983 1986 2013
Establecimientos de Lloret de Mar 34 73 191 210 198 174 171 171 117
Establecimientos de la Costa Brava 181 332 721 756 717 680 610 624 464
Hoteles 1956 1960 1968 1972 1976 1979 1983 1986 2013
Places Hoteleres de Lloret de Mar 1.336 3.532 12.331 25.099 29.331 28.299 25.690 30.926 30.000
Places Hoteleres de la Costa Brava 6.543 14.407 42.007 59.868 64.105 61.701 60.251 62.979 64.767
Lloret de Mar / Costa Brava 1956 1960 1968 1972 1976 1979 1983 1986 2013
% establecimientos al respective de la Costa Brava 18,78% 21,99% 26,49% 27,78% 27,62% 25,59% 28,03% 27,40% 25,21%
% places hoteleres al respective de la Costa Brava 20,42% 24,52% 29,35% 41,92% 45,75% 45,86% 42,64% 49,11% 46,31%

Añalmente Lloret de Mar acueye'l 12% de los turistes que visiten Cataluña y más del 40% del conxuntu de turistes que visiten la Costa Brava. Lloret de Mar ye'l quintu destín de sol y sablera por volume de places hoteleres d'España y el primeru de Cataluña. El 50% de la so ufierta hotelera ye de trés o más estrelles, y el 64% de les places de cinco estrelles y de luxu de la Costa Brava atópase na llocalidá. La ufierta hotelera yera nel 2013, de 30.000 places hoteleres y de más de 120 establecimientos, onde más de 13.000 places correspuenden a hoteles de trés estrelles y 11.000 arrexuntar n'hoteles de cuatro y cinco estrelles.[10]

Datos turísticos xenerales editar

Lloret de Mar cunta con más de 120 establecimientos hoteleros, lo que significa unes 30.000 places hoteleres. La estancia media ye de 5 díes y la ocupación del 60% (dato año 2013).[11]

Viaxeros 2013 Xineru Febreru Marzu Abril Mayu Xunu Julio Agostu Setiembre Ochobre Payares Avientu TOTAL
Nacional - 14.662 30.033 16.410 26.853 25.893 15.800 27.470 22.799 18.090 17.410 - 215.440
Internacional - 8.018 33.550 69.916 87.923 114.915 141.960 151.959 110.755 64.673 18.097 - 801.766
- 22.700 63.583 86.326 114.776 140.808 157.760 179.429 133.554 82.763 35.507 - 1.017.206
Pernoctaciones 2013 Xineru Febreru Marzu Abril Mayu Xunu Julio Agostu Setiembre Ochobre Payares Avientu TOTAL
Nacional - 39.868 119.652 89.287 97.775 47.310 43.649 90.885 55.626 51.218 44.029 - 679.299
Internacional - 31.207 121.651 275.090 409.867 600.258 900.216 925.347 637.140 341.394 68.367 - 4.310.537
- 71.075 241.303 364.377 507.642 647.568 943.865 1.016.232 692.766 392.612 112.396 - 4.989.836
Estancia media 2013 Xineru Febreru Marzu Abril Mayu Xunu Julio Agostu Setiembre Ochobre Payares Avientu TOTAL
Díes - 3,13 3,8 4,22 4,42 4,6 5,98 5,66 5,19 4,74 3,17 -
Comparancia viaxeros 2012-2013
Lloret de Mar Xineru Febreru Marzu Abril Mayu Xunu Julio Agostu Setiembre Ochobre Payares Avientu TOTAL
2012 - 27.862 51.194 99.872 99.600 123.004 150.330 158.863 135.200 73.778 37.698 17.844 975.245
2013 - 22.700 63.583 86.326 114.776 140.808 157.760 179.429 133.554 82.762 35.507 0 1.017.206

Distinciones turístiques editar

La certificación de Destín de Turismu Deportivu ye un sellu d'especialización que da l'Axencia Catalana de Turismu (ACT) pa promocionar aquellos destinos turísticos fayadizos pa la práutica de distintes modalidaes deportives que s'estremen por ufiertar recursos y servicios d'alta calidá dirixíos a deportistes d'élite, profesionales, amateurs y turistes que quieran prauticar actividaes deportives. Lloret de Mar ta certificáu como Destín Deportivu dende 2006: dispón d'una ufierta deportiva calidable y multidisciplinar concentrada nuna única zona deportiva y nel centru de la población, arrodiada pela zona hotelera y comercial y a 800 metros de la sablera.

En 2010 recibe la distinción de Destín Turísticu Familiar pola Xeneralidá de Cataluña.

Modelu turísticu del sieglu XXI editar

Nos últimos años Lloret de Mar redefinióse como un destín turísticu de sablera urbana, un conceutu de destín de mariña na que los curiosos naturales de sol y sablera vense complementaos con un conxuntu de valores añadíos del territoriu como son la so historia, los sos ciudadanos, tradiciones y costumes, patrimoniu cultural y una ufierta comercial d'ociu, turismu y servicios.[12] Configura nel 2010 el so Plan Estratéxicu de Turismu[13] qu'apiguraba una década de trabayu conxuntu ente Alministración y sector priváu, y que s'empecipió nel 2003 cola creación de la entidá Lloret Turismu.

El Plan atópase en plenu desenvolvimientu con dos oxetivos básicos. Per un sitiu, aportar a unu de los Planes de Reconversión de Destinos Turísticos, proyeutos de re-calificación de destinos pa la reconversión y modernización integral de destinos maduros con proyeición internacional y potencial, lideraos pol Gobiernu Estatal cola collaboración de la Xeneralidá de Cataluña. Y per otru llau, consolidar los sos productos estratéxicos (sablera urbana, turismu deportivu y turismu de negocios) como una estratexa pa fomentar la desestacionalización de la temporada. En marzu de 2014 consigue'l primer oxetivu cola firma del Conveniu del Plan Piloto pa Lloret cola Xeneralidá de Cataluña.[14][15]

Comerciu editar

La fuerte estacionalidad ye carauterística del comerciu del conceyu.

En 1983 había 306 establecimientos fixos y 272 de temporada.[16] Lloret de Mar yera la segunda población de la Costa Brava tocantes a númberu de comercios dempués d'una población non costera, Figueres.

Lloret de Mar dispón anguaño (2014) d'una ufierta comercial d'un millar d'establecimientos con más de 500 locales concentraos na zona del cascu antiguu. A esta amplia ufierta hai qu'añader que, dende 2010, los comercios de Lloret de Mar pueden abrir tolos díes del añu, domingos incluyíos. A lo llargo del añu celebren actividaes y feries comerciales como la Tienda na cai o la Feria Medieval ente otros. Encamiéntase tamién la visita al Mercáu selmanal de los martes y al Mercáu Municipal. Tamién se da protagonismu a la dinamización comercial del conceyu con eventos como la Shopping Night, una nueche que dexa a los visitantes faer compres hasta la madrugada.

Tradición deportiva editar

 
Club Hoquei Lloret

Lloret de Mar foi una llocalidá con un pasáu históricu deportivu:

  • El club de futbol Lloret ye unu de los clubes con más antigüedá de la contorna de la Selva. Fundáu en 1921, anguaño dispón de 20 equipos de distintes categoríes con más de 350 xugadores federaos nes distintes estructures de competición y formación.
  • Coles mesmes el Club de Hoquei Lloret fundar nel añu 1969, llegando a Primer División Nacional la temporada 1981/82, y consiguiendo cuatro años más tarde l'ascensu a la División d'Honor, anque tan solo xugó nella dos temporaes.
  • Tamién tuvo un club de béisbol, el Pops de Lloret, nos años cincuenta y sesenta, la dómina dorada del béisbol n'España. El Pops foi fundáu por Alex Colomer, Nasi Brugueras y Roque Romero, braniantes que frecuentaben los yá sumíos Baños Ventura. Roque Romero, nacíu en Mendavia (Navarra), foi tamién el fundador del Club Náuticu de Lloret de Mar.

Equipamientos editar

Lloret de Mar dispón d'una moderna ufierta d'instalaciones y equipamientos deportivos. La so tradición deportiva nel fútbol y el ḥoquei, más la turística, fai que 100.000 deportistes participen cada añu en competiciones, estancies y torneos dende los años 90.

La piscina municipal cubierta de midíes olímpiques (50 metros), dispón d'una zona con fondu móvil que dexa afaer la fondura pa distintes actividaes.

Lloret de Mar ye una de les sedes del Mediterrean International Cup (MIC), un tornéu mundial de fútbol pa nueves promeses nel que participen los equipos de les categoríes inferiores de los meyores clubes del mundu. Nesta competición, que se celebra dende 2001, participaron xugadores qu'anguaño s'atopen dientro de la élite del fútbol, como Messi, Cesc, Neymar, Juan Mata, Gerard Piqué, Marcelo o Sergio Busquets. Nel añu 2013, la llocalidá acoyó 226 eventos y estancies deportives.

Ufierta d'ociu editar

El conceyu de Lloret de Mar tien una completa ufierta d'ociu pa neños y adultos como karting, minigolfs y parques lúdicos:

  • Casino: El Gran Casín Costa Brava ye unu de los complexos de cocio más populares del sur d'Europa. Atópense meses de xuegu, máquines d'azar, póquer, y tamién pueden realizase congresos y convenciones.
  • Spa y Wellness: La ciudá atópase allugada ente llombes que la protexen del fríu y del vientu y la so cercanía al mar, anidia la temperatura. Por esta razón, tien programes especiales pal bienestar físico y mental, anti-estrés y tratamientos con téuniques de salú y relaxación provenientes de cultures orientales y occidentales.
  • Vies Braves: Lloret de Mar ye unu de los nueve conceyos de la Costa Brava que dispón d'un carril acuáticu nel mar (o vía brava). Creáu ente la sablera de Fenals y la de Santa Cristina, los usuarios puedan nadar tranquilamente los 1.200 metros que dixebren los dos sableres. Dispón d'una salida d'emerxencia en Cala Banys.[17]

Tamién tuvo una plaza de toros que foi bautizada col nome d'un toreru (cueso de José Luis Moreno). Yera dafechu idéntica a la de San Feliú de Guixols siendo baltada nel añu 2006.

Comunicaciones editar

Lloret de Mar atopar a 80 quilómetros de Barcelona, 42 de Girona y a 115 de Perpiñán.

Carreteres editar

A Lloret de Mar lleguen trés carreteres que comuniquen la ciudá cola parte norte de la mariña, la parte sur y l'interior, pasando por Tusa de Mar, Blanes y Vidreres, respeutivamente. Toes estes víes presenten una densidá de tráficu bien alzada, sobremanera pel branu. La carretera que va escontra l'interior ye la principal vía de comunicación col esterior, yá que ye la que comunica cola Nacional II, cola autopista y l'aeropuertu Girona - Costa Brava. Los dos primeres son les exes de comunicación con Barcelona, que ta a 80 km, y cola frontera con Francia, a unos 100.

Pel sur, l'autopista de la mariña C-32 coneuta Barcelona con Lloret (salida 134) hasta Blanes, onde los postreros 12 quilómetros tienen d'efectuase peles carreteres GI-600 en direición a Blanes y la GI-682 direición Lloret de Mar.

Pel norte, dende Francia tien de siguise pela autopista AP-7 hasta la salida 9 (Lloret de Mar). Los postreros 14 km. tienen de realizase pela carretera C-63.

Pol nordés, 12 km pela carretera GI-682 dixebren Lloret de Tusa de Mar.

Rede d'autocares de llinia editar

Lloret de Mar ta coneutada con Barcelona, Girona y les principales ciudaes europees al traviés de llinies regulares y servicios discrecionales. Lloret dispón d'una Terminal d'autobuses internacional y de terminales privaes que dan serviciu a los autocaristas estranxeros.

Percorríu Compañía Percorríu Compañía
Lloret de Mar – Barcelona
Sarfa
Lloret de Mar – Aeropuertu de Barcelona
Sarfa
Lloret de Mar – Girona centru
Autocares Mas
Lloret de Mar – Aeropuertu de Girona
Sarfa
Lloret de Mar – Blanes centru
Tresportes Pujol
Lloret de Mar – Blanes estación
Tresportes Pujol
Lloret de Mar – Tusa de Mar
Tresportes Pujol
Lloret de Mar – Olot
Teisa Bus
Lloret de Mar – Cadaqués
Sarfa
Lloret de Mar – Palafrugell
Sarfa
Serviciu de Transfer Aeropuertu de Girona
Viaxes Anubis

Rede urbana editar

La rede d'autobuses urbanos coneuta los distintos barrios y zones turístiques de la población. Los sos vehículos atópense afechos pa persones con defectos de movilidá

Llinia Nome Percorríu Llinia Nome Percorríu
L1
Llinia 1
Lloret centro – Urbanización Lloret Residencial
L2
Llinia 2
Lloret urbanu - Fenals
L3
Llinia 3
Lloret centro – Sablera Cala Cañellas
L4
Llinia 4
Lloret centro – Los Llorers/Can Ballell
L5
Llinia 5
Lloret centro – Urbanización Puigventós

Taxis editar

Lloret dispón de 4 paraes de Taxi y una flota de más de 40 taxis que da serviciu les 24 hores del día, mientres tol añu. Hai de 4 a 7 places y pa persones con movilidá amenorgada. Reconocer por ser blancos y cola señal identificativa.

Tren editar

Nun dispón de nenguna conexón direuta en tren, pero allúgase cerca de les 2 llinies principales que conecten con Barcelona y Francia. Pa dir a Barcelona utiliza la llinia de cercaníes de la mariña dende Blanes Estación. Pa dir a Blanes salen dende la estación de Lloret, autobuses de la compañía Pujol cada media hora. Los trenes direición Barcelona salen cada media hora y el trayeutu dura 1 hora y 20 minutos. Dende xineru del 2013, Madrid y París atópense coneutaes pol tren d'alta velocidá AVE que la so estación más cercana a Lloret de Mar, atópase en Girona.

Puertu de Cañellas editar

El puertu náuticu de Cañellas ye l'únicu puertu deportivu de Lloret de Mar, asitiáu na sablera de Cañellas, y onde pueden ensobiase embarcaciones de tamañu mediu.

Cruceros marítimos editar

Lloret de Mar dispón d'un serviciu de cruceros turísticos que conecten coles poblaciones vecines de Blanes, Tusa y Sant Feliu de Guíxols mientres la temporada de branu.

Aeropuertu editar

Los aeropuertos más cercanos son el de Girona - Costabrava a 30 km. y el de Barcelona a 75 km. L'aeropuertu de Girona, gracies a los sos vuelos de baxu costu, comunica Lloret de Mar con un bon númberu de ciudaes europees y tamién tien un importante tráficu de vuelos chárter. L'aeropuertu de Barcelona ta conectáu con vuelos regulares coles principales ciudaes del mundu. Y, a lo último, a 90 minutos en coche, atópase l'aeropuertu de Perpiñán.

Axenda d'Actividaes editar

  • Antroxos: Tolos años nel mes de febreru.
  • Rally Costa Brava: Mientres el mes de marzu.
  • Mediterranean National Cup: Tornéu de nueves promeses del fútbol que se realiza mientres el mes d'abril.
  • Lloret Formula Weekend: Acontecimientu tematizado alredor del mundu de la Fórmula 1 una fin de selmana del mes de mayu.
  • Xornaes Gastronómiques del Arroz: Tienen llugar mientres el mes de mayu.
  • Feria de los Americanos: Fin de selmana del mes de xunetu, en que se recrea un viaxe al pasáu col fin de recordar la dómina indiana.
  • Fiesta mayor de Santa Cristina: Festividá local que se celebra cada 24 de xunetu.
  • Memorial Pomares, Tornéu homenaxe a Juan Antonio Pomares, antiguu xugador del Lloret que morrió d'infartu.
  • Marcha Popular a les Sableres: Carrera popular de 11 quilómetros, la mayoría de los cualos siguiendo de la mariña, pel camín de ronda. Últimu fin de selmana de setiembre.
  • Xornaes Gastronómiques del Pexe del Art: Xornaes gastronómiques de pexe y mariscu que recuerden el pasáu marineru de Lloret de Mar y la so vinculación col mar. Mes d'ochobre.
  • Rally Costa Brava Históricu: Competición que da la posibilidá a los espectadores d'esfrutar en direutu de pilotos y copilotos de rally convertíos en lleendes. Mes d'ochobre.
  • Fiesta mayor d'iviernu, Sant Romà: Festividá local que se celebra cada 18 de payares.
  • Fiesta del "traginer": Festividá que se celebra na ermita de les Alegries

Personaxes célebres editar

Ciudaes hermaniaes editar

Lloret de Mar caltién una rellación de hermanamiento coles ciudaes de:

Ver tamién editar

Bibliografía editar

  • Varios (1989). Guía de Catalunya: todos los pueblos y todas las comarcas.. ISBN 84-87135-01-3.
  • Eric García Fuentefria (2012). Lloret de Mar, pasáu, presente y futuru.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. [1]
  4. El País (ed.): «Resultaos de les eleiciones municipales de 2015».
  5. Domènech i Moner, Joan (1992). "Lloret de Mar". Girona: Quaderns de Girona, páx. 18 y 24.
  6. Ariansen Verdes, Jaime. La historia del daiquiri, el ciclón del Caribe. http://www.historiacocina.com/historia/articulos/daiquiri.htm. Consultáu'l 5 de xunu de 2014. 
  7. Domenech i Montaner, Joan (1982). La Casa de la Vila seu de l'Ajuntament: història valor i sentit, páx. pag. 9.
  8. (1987) La temporada turística a Catalunya 1987. Barcelona: Dep. De Comerciu, Consumu y Turismu.
  9. (1988) L'activitat econòmica a Lloret de Mar. Lloret de Mar: Conceyu de Lloret de Mar.
  10. Lloret Turisme (ed.): «Lloret de Mar, Costa Brava, Sports Destination». Consultáu'l 4 maig 2014.
  11. Dossier de premsa 2014, Oficina de Turisme de Lloret de Mar:  páxs. 21. 2014. http://saladepremsa.lloretdemar.org/wp-content/uploads/DossierPremsa2014.pdf. 
  12. (2007) Guia pràctica per a la implantació d'un sistema de gestió ambiental a les platges. Xeneralidá de Cataluña, Departamentu de Mediu Ambiente y Vivienda, Direición Xeneral calidable Ambiental. ISBN 978-84-393-7455-8. Consultáu'l 4 de mayu de 2014.
  13. Lloret Turisme (ed.): «Presentació del Pla Estratègic de Turisme de Lloret de Mar 2010 - 2014». Consultáu'l 4 de mayu de 2014.
  14. «La Generalitat robla un conveni per anovar i millorar Lloret de Mar com a destí turístic». EuropaPress. 31 de marzu de 2014. http://www.europapress.cat/economia/noticia-generalitat-robla-conveni-per-anovar-millorar-lloret-mar-com-desti-turistic-20140331183511.html. Consultáu'l 5 de mayu de 2014. 
  15. «Lloret de Mar posa les bases per a un nou model turístic». El Punt Avui. 30 de marzu de 2014. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/728808-lloret-de-mar-posa-les-bases-per-a-un-nou-model-turistic.html. Consultáu'l 5 de mayu de 2014. 
  16. (1984) “Estructura Comercial de la Costa Brava”. Centre de Estudis de Planificació.
  17. Vies Braves (ed.): «Vía brava de Lloret». Consultáu'l 18 d'agostu de 2014.

Enllaces esternos editar