Lobelia erinus

especie de planta

La lobelia de xardín[1] (Lobelia erinus) ye una especie de planta yerbácea d'estación fresca añal, con munches variedaes, como: "Riviera", "Blue Moon", "Fountain", "Cascade". Les flores de color azul escuru, raramente blanques, prefieren solombra total.

Lobelia erinus
lobelia de xardín
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Campanulales
Familia: Campanulaceae
Subfamilia: Lobelioideae
Xéneru: Lobelia
Especie: Lobelia erinus
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista de la planta
Detalle de la flor
Nel so hábitat
Detalle de la flor
Vista de la planta en flor

Hábitat editar

Planta d'orixe sudafricano introducíu n'Europa nel sieglu XVIII, de la subfamilia de les Lobelioideae, llega a midir 2 dm d'altor.

Descripción editar

Resalta'l so color fuerte que ye capaz de opacar como una alfombra'l suelu onde naz. Floria práuticamente mientres tol añu, na naturaleza ye una planta venenosa. Suel crecer en climes húmedos, especialmente tropicales, ye por demás bono de multiplicar. Por estes razones ye bien utilizada como flor decorativa.

En xardinos, tienen de crecer n'interior hasta la última xelada, y tresplantala fuera dempués que tou peligru de fríu pasara.

Les flores madures crecen hasta un altor de 15 cm. Les plantes deben espaciarse 15 cm ente fileres y 20 cm ente plantes de la mesma filera.

La fructificación empieza a mediaos del branu y continua na seronda.

Propiedaes editar

  • Utilizada poles sos propiedaes analxésiques.
  • Ta n'estudiu la so utilidá nel tratamientu del cáncer.

Taxonomía editar

Lobelia erinus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 932. 1753.[2]

Etimoloxía

Lobelia: nome xenéricu que foi nomáu n'honor del botánicu belga Matthias de Lobel (1538-1616).[3]

erinus: epítetu llatín ;Sinonimia:

  • Dortmannia debilis var. natalensis Kuntze
  • Dortmannia erinoides (L.) Kuntze
  • Dortmannia erinus (L.) Kuntze
  • Dortmannia erinus var. bellidifolia (L.f.) Kuntze
  • Dortmannia flexuosa (C.Presl) Kuntze
  • Dortmannia lavandulacea (Klotzsch) Kuntze
  • Dortmannia senegalensis (A.DC.) Kuntze
  • Enchysia erinoides (L.) C.Presl
  • Grammatotheca erinoides (L.) Sond.
  • Laurentia erinoides (L.) G.Nicholson
  • Lobelia acutangula (C.Presl) A.DC.
  • Lobelia algoensis A.DC.
  • Lobelia altimontis Y.Wimm.
  • Lobelia bellidifolia L.f.
  • Lobelia bellidifolia Thunb.
  • Lobelia benguellensis Hiern
  • Lobelia bicolor Sims
  • Lobelia bracteolata A.DC.
  • Lobelia candida Link
  • Lobelia chilawana Schinz
  • Lobelia dortmannii Dammann
  • Lobelia erinifolia Salisb.
  • Lobelia erinoides L.
  • Lobelia erinoides Thunb.
  • Lobelia filiformis f. albiflora Y.Wimm.
  • Lobelia filiformis var. filiformis
  • Lobelia filiformis f. multipilis Y.Wimm.
  • Lobelia filiformis f. muzandazora Y.Wimm.
  • Lobelia filiformis var. natalensis (A.DC.) Y.Wimm.
  • Lobelia jugosa S.Moore
  • Lobelia keilhackii Y.Wimm.
  • Lobelia kohautiana Vatke
  • Lobelia lavendulacea Klotzsch
  • Lobelia lydenburgensis Y.Wimm.
  • Lobelia melsetteria Y.Wimm.
  • Lobelia montaguensis Y.Wimm.
  • Lobelia natalensis A.DC.
  • Lobelia natalensis var. subulifolia Sond.
  • Lobelia nuda Hemsl.
  • Lobelia nuda f. hirtella Y.Wimm.
  • Lobelia nuda var. rosulata (S.Moore) Y.Wimm.
  • Lobelia nuzana Y.Wimm.
  • Lobelia oranjensis Y.Wimm.
  • Lobelia parvifolia Raf.
  • Lobelia polyodon Y.Wimm.
  • Lobelia procumbens J.Forbes
  • Lobelia pubescens var. simplex Kuntze
  • Lobelia raridentata Y.Wimm.
  • Lobelia rosulata S.Moore
  • Lobelia rosulata f. hirtella Y.Wimm.
  • Lobelia schrankii Sweet
  • Lobelia senegalensis A.DC.
  • Lobelia senegalensis var. senegalensis Y. Wimm.
  • Lobelia senegalensis var. turgida (Y.Wimm.) Y.Wimm.
  • Lobelia transvaalensis Schltr.
  • Lobelia trierarchii R.D.Good
  • Lobelia turgida Y.Wimm.
  • Lobelia turgida var. peteri Y.Wimm.
  • Lobelia wildii Y.Wimm.
  • Lobelia wildii var. arcana Y.Wimm.
  • Monopsis conspicua Salisb.
  • Monopsis debilis var. conspicua Sond.
  • Monopsis simplex var. conspicua (Sond.) Y.Wimm.
  • Rapuntium acutangulum C.Presl
  • Rapuntium bellidifolium (L.f.) C.Presl
  • Rapuntium bicolor (Sims) C.Presl
  • Rapuntium erinoides (L.) Mill.
  • Rapuntium erinus (L.) Mill.
  • Rapuntium kohautianum C.Presl
  • Rapuntium krebsianum C.Presl
  • Rapuntium procumbens (J.Forbes) C.Presl[4][5]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. «Lobelia erinus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 13 d'ochobre de 2013.
  3. Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
  4. Lobelia erinus en PlantList
  5. «Lobelia erinus». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 13 d'ochobre de 2013.

Bibliografía editar

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  3. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  5. Jeppesen, S. 1981. 188. Lobeliaceae. 14: 9–170. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Ecuador. University of Göteborg & Swedish Museum of Natural History, Göteborg & Stockholm.
  6. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador–A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  7. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  8. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaces esternos editar