Malus sylvestris

especie de planta

La pumar, mazanal muxín[2] o pumar[2] (Malus sylvestris) ye una de les especies del xéneru Malus orixinariu de la Europa central. El so nome científicu significa "mazana del monte". Nel pasáu pensóse que pudiera ser un antepasáu importante del pumar de cultivu (Malus domestica), sicasí agora sábese que provién de la especie Malus sieversii d'Asia central.

Malus sylvestris
pumar, mazanal muxín
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Amygdaloideae[1]
Tribu: Maleae
Xéneru: Malus
Especie: M. sylvestris
(L.) Mill.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Ye un árbol qu'algama un tamañu de 2-7 m d'altor, dacuando espinosu, con tueru de corteza sedada que s'esprende en plaques. Les cañes nueves con yemes de 3-4 × 2 mm, cónicu-ovoidees, glabres, pero ciliaes nos cantos. Les fueyes de 25-50 × 20-40 mm, de aovaes a elíptiques, ± acuminaes, cola base polo xeneral cuneada o arrondada, serruchaes, de viesu daqué pelosu al brotar, más tarde glabres por dambes cares; peciolu 9-30 mm, glabro o daqué pelosu; estípules de 3-5 mm, dentaes, subglabres. Flores 3-6, en visos umbeliformes o corimbiformes; pedicelos 9-20 mm, pelosos. Sépalos 5-5,5 × 2 mm, triangulares, dacuando con dellos dientes llaterales, glabros na cara esterna y tomentosos na interna. Pétalos 11- 17 × 10-13 mm, suborbiculares, blancos, dacuando rosaos; uña 1-2 mm. Estambres 20; filamentos 9-10 mm; anteres c. 1,5 × 0,5 mm. Estilus 5, de 7-8 mm. Pomo 18-26 × 19-23 mm, globosu, coronáu polos restos del mota, verde o acoloratáu. Granes 6-7 × 3-3,5 mm.[3]

Taxonomía editar

Malus sylvestris describióse por Carlos Linneo & Mill. y espublizóse en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition Malus non. 1. 1768.[4]

Citoloxía

El númberu de cromosomes ye de 2n = 34*.

Sinonimia
  • Malus praecox Borkh.
  • Malus sylvestris subsp. praecox Soó[5]

Nome común editar

Esta especie ye conocida nel dominiu llingüísticu asturlleonés colos siguientes nomes comunes: pumar, mazanal muxín[2] y pumar[2].

Referencies editar

  1. D. Potter, T. Eriksson, R. C. Evans, S. Oh, J. E. E. Smedmark, D. R. Morgan, M. Kerr, K. R. Robertson, M. Arsenault, T. A. Dickinson & C. S. Campbell (2007). «Phylogeny and classification of Rosaceae» (n'inglés). Plant Systematics and Evolution 266 (1–2):  páxs. 5–43. doi:10.1007/s00606-007-0539-9. http://biology.umaine.edu/Amelanchier/Rosaceae_2007.pdf.  Nótese qu'esta publicación ye anterior al Congresu Internacional de Botánica de 2011 que determinó que la subfamilia combinada, a la qu'esti artículu refierse como Spiraeoideae, tenía de denominase Amygdaloideae.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. Malus sylvestris en Flora vascular
  4. Malus sylvestris en Trópicos
  5. Malus sylvestris en PlantList

Bibliografía editar

  1. M.H.A. Hoffman, llista de nomes de plantes arbolaes, investigación aplicada de la planta, Boskoop 2005.
  2. Diccionariu del RHS pa cultivar un güertu de mazanes selvaxes, 1992
  3. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  4. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  5. Cronquist, A. J., N. H. Holmgren & P. K. Holmgren. 1997. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A., subclass Rosidae (except Fabales). 3A: 1–446. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  6. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  7. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Arb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz.
  8. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  9. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  10. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.
  11. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos editar