Michael Moriarty (5 d'abril de 1941Detroit) ye un actor d'Estaos Xuníos-canadiense de cine y de teatru, y músicu de jazz. Representó a Benjamin Stone nes primeres cuatro temporaes de la serie de televisión Law & Order.

Michael Moriarty
Vida
Nacimientu Detroit[1]5 d'abril de 1941[2] (83 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Bandera de Canadá Canadá
Residencia Maple Ridge
Estudios
Estudios Dartmouth College
Cranbrook Schools (en) Traducir
London Academy of Music and Dramatic Art
University of Detroit Jesuit High School and Academy (en) Traducir
Llingües falaes inglés
Oficiu actor de televisión, actor de cine, guionista, blogueru, músicu de jazz, actor de teatru, pianistaescritor
Premios
Instrumentu musical pianu
Creencies
Partíu políticu Partíu Republicanu de los Estaos Xuníos
IMDb nm0605363
Cambiar los datos en Wikidata

Primeros años editar

Moriarty tien ascendencia irlandésa-estauxunidense.[4] Ye fíu de Elinor Paul y del ciruxanu George Moriarty.[5] El so güelu, George Moriarty, foi xugador de béisbol y entrenador nes grandes lligues mientres casi 40 años.

Moriarty asistió a la escuela media na Escuela Cranbrook, en Bloomfield Hills, y a la escuela secundaria (high school) na Secundaria Xesuita de la Universidá de Detroit.[6]

En 1963 ingresó na universidá de Dartmouth, onde estudió teatru. Dempués de recibir el so títulu, recibió una beca Fulbright que-y dexó matricular se na London Academy of Music and Dramatic Art (Academia Londinense de Música y Arte Dramático), en Londres (Reinu Xuníu).

Carrera d'actor editar

En 1973, Moriarty foi escoyíu pal papel del egocéntricoi Henry Wiggen na película Bang the Drum Slowly, una película sobre la improbable amistá ente dos compañeros d'equipu de béisbol ―el so compañeru yera Robert De Niro, un beibolista un pocu tontu que termina como enfermu terminal. Nel mesmu añu, Moriarty protagonizó una adautación de la película de televisión The Glass Menagerie (El zoo de cristal), adautación d'una obra de Tennessee Williams, con Katharine Hepburn. Coincidentemente, la película tamién cuntó con Sam Waterston, que décades más tarde reemplazaría a Moriarty como'l fiscal de Law & Order. En El zoo de cristal, Moriarty representó a Jim, mientres Waterston representó al fíu, Tom. Por esta película, Moriarty ganó un premiu Emmy como meyor actor de repartu.[7] En 1974, Moriarty protagonizó la película Report to the Commissioner como'l detective novatu Bo Lockley.

En 1974, Moriarty ganó un premiu Tony pola so interpretación na obra Find Your Way Home (Atopa'l to camín a casa). La so carrera na televisión desenvolver con lentitú, ente que la so carrera teatral foi rápida y floreciente. Na miniserie de televisión Holocaustu interpretó'l papel d'un oficial alemán de les SS, que-y valió otru premiu Emmy.

Nos años ochenta, Moriarty protagonizó delles películes de Larry Cohen como Q,The Stuff, It's Alive III: Island of the Alive, y A Return to Salem's Lot (y muncho más tarde, apaeció nel episodiu «Pick Me Up» de la serie de Larry Cohen Masters of Horror). Tamién actuó en Pale Rider y El Hanoi Hilton (de Clint Eastwood). En 1986 actuó na película de ciencia ficción Troll, interpretando'l papel de Harry Potter Sr. (que nun tien rellación cola serie de Harry Potter de 2001).

De 1990 a 1994 Moriarty interpretó'l papel de Ben Stone en Law & Order. En 1994 abandonó'l programa, alegando que lo faía por dicir que demandaría a la fiscal xeneral Janet Reno, quien afirmara que la serie Law & Order yera ofensivamente violenta. Moriarty criticó'l comentariu de Reno, y afirmó qu'ella non yá quería censurar series como Law & Order, sinón tamién otres series como Murder, she wrote. Más tarde, Moriarty acusó a Dick Wolf ―productor executivu y creador de Law & Order― de nun tomar en serio les sos esmoliciones, y afirmó que Wolf y otros executivos de la cadena de televisión taben faciéndo-y casu a les quexes de la fiscal Janet Reno na tema de la violencia na televisión. El 20 de setiembre de 1994, nel programa televisivu The Howard Stern Show, Moriarty fixo una ufierta a la empresa NBC, alegando que tornaría al so papel na serie solu si despidíen a Dick Wolf. Moriarty publicó un anunciu de páxina completa nuna revista especializada de Hollywood, solicitando a los sos compañeros actores a ponese de pies xunto a él contra los intentos de censurar los conteníos del programa de televisión. Darréu escribió y publicó The Gift of Stern Angels (‘El regalu de los ánxeles severos’), un rellatu d'esta dómina de la so vida.[8]

Wolf y otres persones que trabayaron en Law & Order cunten una hestoria distinta, sicasí. El 18 de payares de 1993, Moriarty y Wolf, xunto con otros executivos de la cadena, axuntar cola fiscal Janet Reno pa disuadirla de sofitar cualquier llei que censurara la serie. Wolf dixo que Moriarty reaccionó exageradamente ante l'efectu qu'una llei pudiera tener realmente sobre la serie. Los productores de Law & Order afirmen que se vieron obligaos a retirar a Moriarty de la serie por causa del so comportamientu erráticu». Un exemplu de lo cual al paecer asocedió mientres la filmación del episodiu «Breeder», nel que ―según el direutor del episodiu, Arthur Forney― Moriarty nun pudo dicir les sos llinies cola cara seria. Funcionarios de la serie y de la cadena nieguen cualquier conexón ente la salida de Moriarty y la fiscal Janet Reno. Wolf amás niega que dende 1994 la serie volviérase menos violenta, gráfica o revesosa.[9]

Nos siguientes años, Moriarty actuó en The Last Detail, Courage Under Fire, Along Came a Spider, Shiloh, Emily

of New Moon y James Dean, pola que ganó'l so tercer premiu Emmy.

En 2007 debutó col so primer llargumetraxe como guionista ya interpretó'l papel d'un home que piensa que ye Adolf Hitler en Hitler Meets Christ.

Carrera musical editar

Amás de la so carrera como actor, Moriarty ye un pianista semiprofesional de jazz y cantante, según un compositor de música clásica. Grabó tres álbumes de jazz (anque'l primeru, Reaching Out, quedó inéditu). Actuó en direuto con regularidá, tantu en Nueva York como en Vancouver, con un tríu y un quintetu de jazz.

[Moriarty ye] Un pianista de jazz de considerable habilidá, un cantante singular con más d'una personalidá vocal, y un escritor de escéntriques cantares jazzeras.
[Moriarty is] A jazz pianist of considerable skill, an oddball singer with more than one vocal personality, and a writer of eccentric, jivey jazz songs.
Stephen Holden, críticu del diariu New York Times (1990)[10]

Política editar

Moriarty ye políticamente activu, y descríbese como «centrista», y dacuando como «realista».[11]

Moriarty anunció la so intención de postulase a la presidencia en 2008 nuna entrevista na edición de payares de 2005 de la revista Northwest Jazz Profile, pero nunca declaró formalmente la so candidatura.[12] Más tarde sofitó al actor republicanu Fred Thompson (1942-) ―que tamién trabayó en Law & Order― na so candidatura a la presidencia.[13] Foi un collaborador frecuente de numberoses columnes polítiques nel Journal of Conservativism, de ESR (Enter Stage Right: ingrese al escenariu pela derecha).

Vida personal editar

Poco dempués de salir de Law & Order, Moriarty camudar a Canadá, y afirmó ser un «exiliáu políticu». Vivió mientres un tiempu en Halifax (Nueva Escocia), onde llogró la ciudadanía canadiense, y en Toronto (Ontario). Finalmente establecióse en Vancouver (Columbia Británica).

Moriarty vive en Maple Ridge (Columbia Británica), onde inda actúa, escribe y toca música. Nel blogue Enter Stage Right (ingrese al escenariu pela derecha), Moriarty escribió que yera un «bien mal bebedor», pero que dende 2001 tuvo sobriu.[14]

Referencies editar

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 15 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 12922717X. Data de consulta: 17 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. URL de la referencia: http://www.theatreworldawards.org/past-recipients.html.
  4. «Michael Moriarty: “I am Jack Ryan”», artículu n'inglés del 4 de xunetu de 2009 nel sitiu web Mmuuuhp.com. Consultáu'l 12 d'agostu de 2012.
  5. «Michael Moriarty Biography (1941-)», artículu n'inglés nel sitiu web Filmreference.com. Consultáu'l 9 de marzu de 201.
  6. Moriarty, Michael (May 15, 2006) With Churchillian defiance»], artículu n'inglés nel sitiu web EnterStageRight.com.
  7. Premios de Moriarty nel sitiu web IMDb (Internet Movie Database).
  8. Moriarty, Michael (1997): The Gift of Stern Angels. Exile Editions. ISBN 1-55096-183-7.
  9. Courrier, Kevin; Susan Green (1999). Law & Order: The Unofficial Companion (páxs. 136 y 140). Renaissance Books. ISBN 1-58063-108-8.
  10. «Cabaré, singer, actor and pianist rolled into one», artículu n'inglés nel sitiu web del diariu The New York Times del 15 de febreru de 1990. Consultáu'l 12 de mayu de 2010.
  11. «The Realists», artículu n'inglés del 27 d'agostu de 2001 nel sitiu web American-partisan.com. 2001-08-27. Consultáu'l 9 de marzu de 2011.
  12. Kouri, Jim: «Actor Michael Moriarty endorses fellow “Law & Order” star for president», artículu nel diariu The Conservative Voice.
  13. «Moriarty: “I'm running for president in 2008”», artículu nel sitiu web Enter Stage Right.
  14. Moriarty, Michael (2006): «RU486 or against it?», artículu del 29 de mayu de 2006 nel sitiu web www.enterstageright.com.