Mohammad Najibulá (paxtu: محمد نجيب الله, tamién escritu Najibullah o Nayibulá; Gardīz,[2])(6 d'agostu de 1947Gardez – 27 de setiembre de 1996Kabul), tamién conocíu como Dr. Najib, foi un médicu y políticu afganistanu, gobernante del país ente 1986 y 1992.

Mohammad Najibulá
Presidente d'Afganistán

30 payares 1987 - 16 abril 1992
Haji Mohammad Chamkani - Abdul Rahim Hatef
Chairman of the Revolutionary Council of Afghanistan (en) Traducir

30 setiembre 1987 - 30 payares 1987
embaxador

Vida
Nacimientu Gardez6 d'agostu de 1947
Nacionalidá Bandera d'Afganistán Afganistán
Llingua materna paxtu
Muerte Kabul27 de setiembre de 1996[1] (49 años)
Sepultura Gardez
Causa de la muerte aforcamientu
Familia
Casáu con Fatana Najib (1974 – 1996)
Estudios
Estudios Universidá de Kabul
St Joseph’s Higher Secondary School, (Baramulla) (en) Traducir
Habibia High School (en) Traducir
Oficiu políticu, diplomáticu, médicuxinecólogu
Emplegadores Servicio de inteligencia de la República Democrática de Afganistán (es) Traducir
Premios
Serviciu militar
Cuerpu militar Exércitu Nacional d'Afganistán
Graduación xeneral
Lluchó en Guerra d'Afganistán
conflicto en Afganistán (es) Traducir
Creencies
Relixón Sunismu
Partíu políticu Partíu Democráticu Popular d'Afganistán
IMDb nm0619872
Cambiar los datos en Wikidata

Mientres la Guerra d'Afganistán (1978-1992) foi promovíu a Direutor del JAD, equivalente afganistanu del KGB, en 1986 convertir en secretariu del Partíu, y pocu dempués en presidente de la República (1987-1992).

Mientres el so mandatu los soviéticos retiraron les sos tropes d'ocupación, magar siguieron sofitando económica y militarmente el so réxime. Por ello la so política empobinar a la llamada «Reconciliación Nacional», que buscaba poner fin a la Guerra Civil por aciu negociaciones y concesiones a los muyahidines, a los que concedió amnistíes polos sos crímenes. De la mesma, la nueva Constitución de 1990 convirtió'l país nun Estáu islámicu, borrando toa referencia al comunismu hasta entós imperante.

Sicasí, la disolución de la URSS, de que'l so sofitu dependía totalmente el so gobiernu, según el sofitu d'Estaos Xuníos a los fundamentalistes islámicos, provocó'l colapsu del réxime y el so derrocamientu. De magar, vivió asilado na sede de la ONX en Kabul hasta qu'en 1996 los talibanes aprucieron na capital afganistana, capándolo y asesinándolo públicamente.

Biografía editar

Primeros años editar

Nació'l 6 d'agostu de 1947 nel pueblu de Gardīz, provincia de Paktia, fíu del funcionariu públicu paxtu Muhammad Akhtar, cónsul en Peshawar. El so güelu yera un xefe tribal.[3] Najibulá pasó la mayor parte de la so infancia na frontera afganistanu-pakistaní, cerca de Peshawar.[4]

Dempués de graduase na escuela secundaria Habibi de Kabul, en 1965, Najibulá ingresó na Facultá de Medicina de la Universidá de Kabul. Esi mesmu añu incorporar al Partíu Democráticu Popular d'Afganistán (PDPA) al traviés de la entós illegal Unión Democrática d'Estudiantes, onde se fixo famosu tantu pol so oratoria como por destacar nel llevantamientu de peses y la llucha llibre (que-y fixo ganar se'l llamatu El Toru).[5]

En 1969 foi arrestáu per primer vegada. Nel xuiciu acusóse-y de «alteriar y tensionar la seguridá pública», «participar en fuelgues y manifestaciones illegales», «provocar disturbios y enfrentamientos cola policía» y «crear les condiciones pa llamar al pueblu a la rebelión».[6] En xineru del añu siguiente foi nuevamente deteníu mientres una manifestación antiestauxunidense, na cual manifestantes refundiaron güevos al automóvil del vicepresidente de los Estaos Xuníos, Spiro Agnew. Nesta ocasión foi acusáu de faltar a EE.XX. y la so bandera, lo mesmo que de aiciones «contraries a la so política de neutralidá nel Afganistán».[6] Najibulá usó'l xuiciu pa espublizar les sos idees alrodiu de la eliminación del feudalismu, l'amenorgamientu del papel de la relixón, la igualdá de derechos pa les muyeres y pa les etnies y pola lliberación de los más de trelce mil presos políticos qu'había entós.[7]

Nuna entrevista concedida a Izvestia, periódicu oficial del Gobiernu soviéticu, el 29 d'avientu de 1989, Najib recordó aquellos años:

«¿Cómo aporté a un revolucionariu? Estudié nun llicéu en Kabul y díbame de vacaciones col mio padre, que sirvía en Peshawar, tolos años. En dalgún llugar de Jalalabad había un altu. Y ende, una catarata clara. Les muyeres y los homes taben separaos. Y un día veo a una muyer que cuerre a lo llargo d'un camín na parte cimera y gláya-y a daquién de los homes: "el so fíu nació". Tol mundu empezó a dir cuesta arriba. Yo tuvi buscando mientres venti minutos ónde acababa de pasar y vi a la muyer que dio a lluz envuelto nun chal y col so fíu diéndose con una caravana de nómaes. Sentí un impulsu internu, tremecía. Pensé, ¿por qué la muyer afganistana tien de dar a lluz na tierra ente les piedres, como animales desamparaos? Nun pensaba nuna revolución sinón que namái me taba enllenando de roxura y vergüenza. Yo amaba la mio tierra y el mio pueblu, ¿por qué él tien que vivir como lo peor de la raza humana?»[4]

Dempués de la división del PDPA en 1967, Najibulá xunir a la faición moderada Parcham y convirtióse en discípulu d'unu de los sos principales dirixentes, Mir Akbar Kaibar, que'l so asesinatu desencadenaría la Revolución en 1978. En 1975 graduóse y empezó a trabayar n'hospitales. Tamién se dedicó al trabayu nel partíu: foi xefe del Comité del PDPA en Kabul y en 1977 convertir en miembru del Comité Central del partíu.[6]

Carrera política editar

Dempués del trunfu de la Revolución de Saur en 1978, convertir en miembru del Conseyu Revolucionariu de la República Democrática d'Afganistán. Pero como resultáu de les lluches internes del partíu, en xunu foi unviáu como embaxador a Irán, cargu en que duró pocu; n'ochobre foi acusáu xunto con otros líderes de Parcham de combalechadura contra'l gobiernu, polo que foi destituyíu del so cargu y priváu de la ciudadanía afganistana. Najibulá viose obligáu a abellugase en Moscú, onde permaneció hasta la entrada del Exércitu Soviéticu na guerra d'Afganistán.[8]

N'avientu de 1979 tornó, al igual qu'otros exiliaos, y en xineru de 1980 foi nomáu Direutor del Serviciu d'Información del Gobiernu (el serviciu d'intelixencia), cargu que desempeñó mientres seis años. Mientres esti tiempu, el personal d'intelixencia aumentó de 120 emplegaos a aproximao 25.000, controlaos por 1.500 oficiales del KGB, y el so presupuestu amontar nun 1000%, apurríu direutamente pola Xunión Soviética,[9] ante la cual respondía direutamente, ensin pasar pol gobiernu afganistanu.[10]

Los emplegaos del JAD taben ente los meyor pagos del Afganistán comunista, y, por cuenta de ello, el so adoctrinamiento políticu foi una prioridá. Mientres una conferencia del PDPA, Najibulá declaró -en rellación a esti adoctrinamiento-que los oficiales de la intelixencia afgnana teníen «una arma nuna mano y un llibru na otra».[11]

Les actividaes terroristes del JAD algamaron el so ápice sol mandatu de Najibulá,[12] protagonizando numberoses violaciones a los derechos humanos (tortures y execuciones estraxudiciales). En 1986 había más de 100.000 presos políticos y produxérense más de 16.500 execuciones estraxudiciales. Los sos principales oxetivos fueron los opositores al comunismu y les clases más instruyíes de la sociedá.[13] Por cuenta de los sos servicios llogró'l rangu de Xeneral de División.[14]

Ascensu al poder editar

Sicasí, nel senu del Partíu había oposición a que Najibulá reemplazara a Babrak Karmal, yá que yera públicu y bultable que s'aprovechaba de la so posición en beneficiu propiu. Amás, pa encimentar el so poder afaló un florecimientu del enchufismo, el saquéu de los fondos públicos, el sobornu y la corrupción a una escala inaudita, que se convertiría en norma n'Afganistán hasta l'actualidá.[15] A pesar de les lluches de poder, Karmal matuvo considerables sofitos y caltúvose al frente del Partíu mientres más d'un llustru.[16]

Debíu al deterioru de la situación militar n'Afganistán, los soviéticos decidieron retirase. Mikhaíl Gorbachov quería que Karmal arrenunciara y fuera sustituyíu por Najibulá, con cuenta d'asegurar que'l país permancía lleal a los intereses de Moscú.[17] Yuri Andrópov, Borís Ponomariov y Dmitri Ustínov teníen un altu conceutu de la so persona. Les negociaciones pa llograr qu'asocediera a Karmal empezaron yá en 1983.

En payares de 1985 foi promovíu al Secretariáu del PDPA,[18] aumentando'l so poder ya influencia al convertir el JAD nun ministeriu en xineru del 86.[19]

Con too y con eso, Najibulá nun yera la única carta de la que disponíen los soviéticos. Un informe del GRU, la intelixencia militar opuesta al KGB, considerar desaveniente pola so condición de nacionalista paxtu, lo cual podría fundir entá más la escasa popularidá del réxime. El GRU consideraba que Asadulá Sarvari, xefe del ASGA, la policía secreta que precedió al JAD, yera un candidatu cimeru, capaz de llograr l'equilibriu ente paxtos, taxicos y uzbecos. Otru candidatu vidable foi'l líder rrevolucionario Abdul Qadir.[20]

Líder d'Afganistán: 1986 - 1992 editar

El 4 de mayu de 1986 foi escoyíu Secretariu Xeneral del Comité Central del PDPA, na 18ª asamblea del Partíu. Sicasí, Kermal caltuvo la so posición como presidente del Conseyu Revolucionariu d'Afganistán. Mientres el so invistidura la policía tuvo qu'eslleir manifestaciones en sofitu al anterior líder, Babrak Karmal, y tropes soviétiques xixilaron dellos edificios gubernamentales pa evitar un golpe d'Estáu.[21]

El 15 de mayu Najibulá anunció'l estatablecimiento d'una troika, con él mesmu como líder del Partíu, Karmal como xefe d'Estáu y Sultán Alí Keshtmand como primer ministru. En realidá, Karmal tenía entá abondos sofitos como pa provocar la cayida de Najibulá en cuanto perdiera'l sofitu de Moscú, y fixo saber que considera'l so mandatu un pixín interregno, tres el cual retomaría la secretaría xeneral del Partíu.[22] Los soviéticos queríen a Karmal permaneciera na escena política, pero cuando Najibulá empezó a alzar quexes de que taba interfiriendo nos sos planes de reconciliación pa poner fin a la guerra, el politburó soviéticu decidió defenestrarlo. La decisión foi sofitada por Andréi Gromyko, Yuli Vorontsov, Eduard Shevardnadze, Anatoli Dobrynin y Víktor Chébrikov. En payares d'esi mesmu añu, Karmal foi releváu al frente del Conseyu Revolucionariu por Haji Mohammad Chamkani, que nun yera miembru de PDPA. Karmal foi exiliáu a Moscú, onde l'Estáu Soviéticu apurrió-y un apartamentu y una dacha, onde permaneció so estrecha vixilancia. Participó en dellos actos de la comunidá llocal de exiliaos, onde criticó la política de Najibulá por considerala desastrosa pa la Revolución. Tres la cayida de la URSS volvió de volao al so país, p'acabar morriendo en Moscú en 1996.[23]

Reconciliación Nacional editar

En setiembre de 1986 creóse, a instancies de Najibulá, la Comisión de Reconciliación Nacional, que'l so oxetivu yera llograr un entendimientu colos contrarrevolucionarios, con cuenta de completar la Revolución de Saur na so nueva fase (sic). A finales de 1986, Najibulá reclamó un altu'l fueu de seis meses y l'entamu de conversaciones de paz colos distintos grupos opositores. Los acercamientos, de tener ésitu, pretendíen llograr l'establecimientu d'un gobiernu de coalición y el fin del monopoliu del poder del PDPA como partíu únicu.

El 3 de xineru de 1987 realizóse la xunta constitutiva de la Comisión de Reconciliación Nacional, compuesta por 35 miembros y presidida por Abdul Rahim Hatef. Un armisticiu que punxo en llibertá a miles de presos políticos entró a valir el 15 de xineru. Najibulá anunció que los principios de la Reconciliación Nacional yeren: un replantegamientu de la democracia afganistana sobre la base d'una tregua de la llucha armada, una transición pa resolver los problemes del país, la preservación de la estructura político y económico del Estáu, una amnistía xeneral y la proteición y afitamientu de les tradiciones y la relixón. Los líderes muyahidines refugaron el conceutu de Reconciliación Nacional, argumentando que'l programa faía fincapié na irreversibilidad de les conquistes de la Revolución d'Abril. Líderes de siete grupos rebalbos axuntáronse esi mesmu mes en Peshawar y alcordaron refugar la propuesta del gobiernu. En xunetu de 1987 Najib anunció la posibilidá d'establecer partíos políticos alternativos. Ufiertó, tamién, puestos ministeriales pa opositores. En setiembre de 1987, gracies a esta política tornaron 90 000 refuxaos y 30 000 rebeldes militantes de 174 organizaciones distintes depunxeron les armes. Nos años siguientes siguiríen abandonando lluchar miles de muyahidines, que'l so númberu total amenorgó considerablemente.[24]

Anque programa fracasó, Najibulá llogró reclutar a muyahidines descontentos pa formar milicies pro-gubernamentales.[25] La Reconciliación nacional sirvió, asímismo, p'aumentar sofitu de la plebe urbana al so réxime y a la estabilización de les posiciones del exércitu gubernamental.[26]

El 13 de xunetu de 1987 la República Democrática d'Afganistán pasó a ser, oficialmente, la República d'Afganistán, y el 30 de setiembre Najib foi nomáu Presidente del Presídium del Conseyu Revolucionariu de la República.

Redactada en setiembre del 86, la nueva constitución foi adoptada'l 29 de payares de 1987. La carta magna debilitaba'l poder absoluto del Xefe d'Estáu al atayar el so vetu definitivu. Según Najibulá, la razón foi la necesidá d'una verdadera repartu del poder.

El 30 de payares, acordies cola nueva constitución, la Gran Asamblea escoyer como Presidente de la República por un periodu de siete años. Llueu empezó la querella política: una parte de la faición radical Jalq del PDPA sofitó al nuevu presidente, pero dientro de la otra faición, la Parcham, bastantes queríen el regresu de Karmal. Estos disidentes fueron destituyíos y encarcelaos, siendo lliberaos meses dempués. Darréu, Najibulá almitiría qu'eses detenciones arbitraries fueron un error y alegó realizales a pidimientu de la KGB.[27]

En xunu de 1988 el Conseyu Revolucionariu, escoyíu pol Partíu, foi reemplazáu por una Asamblea Nacional escoyida por votu popular. La periclitada naturaleza socialista del PDPA foi cada vez más combatida. En 1989 el Ministeriu d'Educación Cimera empezó a trabayar na desovietización de les universidaes, y en 1990 llegó anunciase que tolos miembros del Partíu yeren musulmanes, y que'l Partíu renegara del marxismu. La Constitución de 1987 convirtió al islam na relixón oficial del Estáu (art. 2) y axustaba que'l Xefe del Estáu tenía de ser musulmán (art. 73). La Constitución de 1990, que borraba toa referencia al socialismu, definía Afganistán como un Estáu unitariu islámicu ya independiente.

Economía editar

Najibulá siguió la política económica de Karmal. Siguieron los intercambios col Bloque del Este, ya intentóse potenciar la crecedera económica por aciu el Plan Quinquenal de Desenvolvimientu Económicu y Social, que s'implementó en xineru de 1986 y prosiguió hasta marzu de 1991, un mes antes de la cayida del gobiernu. Acordies coles grandioses mires del mesmu, la economía, que creciera hasta entós a un ritmu inferior al 2% añal, tenía de desenvolvese un 25% nesos años. La industria crecería un 28%, l'agricultura'l 15%, el comerciu domésticu un 150% y l'esterior un 15%. Como yera d'esperar, el plan foi un completu fracasu, y el ritmu de crecedera siguió enllancáu nel 2% sol mandatu de Najibulá.[28] La nueva Constitución afganistana de 1990 punxo cierta atención al sector priváu: l'artículu 20 trataba l'establecimientu d'empreses privaes, y el 25 animaba a los inversores estranxeros.[29]

Cultura editar

En 1988, Abdul Ahad Mohmand convertir nel primer (y únicu) cosmonauta afganistanu, por aciu el programa soviéticu Intercosmos. Mohmand tuvo na estación espacial Mir. Esi mesmu añu, el gobiernu fundó les universidaes de Balj y Herat.

Tamién en 1988, el presidente Najibulá, ante la medrana de la victoria fundamentalista, ordenó sacar del Muséu Nacional de Kabul 22.000 pieces arqueolóxiques y escondeles n'arques del Bancu Nacional nes bóvedes soterrañes del palaciu presidencial, onde quedaron guardaes baxo siete llaves, caúna d'elles apurrida a una persona distinta, ensin qu'eses persones supieren quién yeren les demás, teniéndose qu'axuntar toes con toles llaves pa poder abrir les arques. D'esta forma, les ayalgues salváronse y nun corrieron nos años posteriores la suerte de los Budas de Bāmiyān y otres pieces úniques como los miles que fueron vendíes al estranxeru polos muyahidines, o les 2500 qu'entá guardaba'l Muséu de Kabul y que fueron destruyíes a martellaes polos talibanes. Los talibanes prindaron a delles de les persones coles llaves ya intentaron quitar pola fuercia, pero nun lu llograron. Tres la cayida del réxime talibán, en 2006 pudo dase colos siete llaves y reabrir finalmente la bóveda.[30][31]

En 1990, el gobiernu de Najibulá fundó una nueva universidá, la de Kandahar, qu'empezó con una única facultá, la d'Agricultura, en 1991.

Guerra civil editar

 
Najibulá condecorando a un soldáu.

En 1989, por orde del líder soviéticu Mikhaíl Gorbachov, les tropes de la URSS retiráronse ordenadamente d'Afganistán. Cuatro díes dempués de la salida del últimu grupu, Najibulá decretó'l estáu d'emerxencia. N'abril, los muyahidines, col sofitu del Exércitu de Paquistán, atacaron Jalalabad. Nel estranxeru, munchos esperaben el desmoronamiento estrueldosu d'un gobiernu que fuera llomáu de «títere». Sicasí, les Fuercies Armaes d'Afganistán infligieron una tarrecible derrota a los muyahidines, ganando a los sos exércitos combinaos na batalla por Jalalabad.[32] Nuna carta a Gorbachov del 15 de payares de 1989, Najib escribió que n'ocho meses llograren repeler a los muyahidines en toles árees importantes, pero'l gobiernu precisaba nuevos suministros d'armes, ensin los cualos la situación militar nes zones remotes podría complicase drásticamente.[33]

N'agostu de 1989 foi afayada una nueva combalechadura contra'l gobiernu, lo que derivó nel arrestu de dellos oficiales d'altu rangu del Exércitu. El Ministru de Defensa, el teniente xeneral Sahnavaz Tanai, amenació con remontase si nun yeren escarcelaos. Finalmente, esti oficiales fueron lliberaos.[34]

El 5 de marzu, el teniente xeneral Tanai empecipió un golpe d'Estáu. Les sos tropes bombardearon el palaciu presidencial y Najibulá tuvo qu'abellugase nun búnker. Los combates más encarnizados fueron alredor del aeródromu de Bagram, nel Ministeriu de Defensa y nel edificiu de la Direición Política del Exércitu. Pal 8 de marzu'l llevantamientu fuera entartalláu poles tropes lleales. Tanai escapó n'avión a Paquistán y xunióse a los muyahidines.[34]

Al ver les continues fragmentaciones del partíu y la desintegración del campu socialista, Najibulá entamó a finales de xunu de 1990 el II Congresu del PDPA, que camudó'l so nome a Partíu Watan («De la Patria»).[35]

Esi añu, el canciller soviéticu Eduard Shevardnadze propunxo al Buró Políticu del PCUS la eliminación de la Comisión de Trabayu sobre Afganistán, lo cual foi aprobáu. Esto foi siguíu pola firma del nuevu canciller soviéticu Borís Pankin col Secretariu d'Estáu de EE. XX. James Baker, en setiembre de 1991, d'un alcuerdu pal cese de los suministros d'armes a los contendentes de la Guerra Civil Afganistana a partir del 1 de xineru de 1992.[36]

Cola disolución de la URSS, los intercambios comerciales afganistanos y l'economía polo xeneral esbarrumbáronse. A empiezos de 1992, el xeneral Abdul Rashid Dostum camudó de bandu y xunióse a los muyahidines, sitiando Kabul. El 18 de marzu, Najibulá ufiertó apurrir la presidencia a un gobiernu de transición y el 16 d'abril arrenunció.[8]

Derrocamientu editar

Najibulá unvió a la so esposa, los sos trés fíes y la so hermana nun avión a Nueva Delhi, pero nun-y dexaron embarcar a él tamién, asina que s'abellugó na embaxada de la India y depués nel edificiu de la oficina de la ONX (que tenía estatus d'embaxada). Al pie de él taben el so hermanu (el Xeneral Shah Ahmadzai), l'antiguu ministru Ishaq Tokhi y un guardaespaldes llamáu Jafsar.[33]

Hasta 1996, en Kabul y otres ciudaes espublizóse llargamente la conseña de «¡Viva Najibulá!». Esto debía al caos reinante nesos años, que recordaba a la xente la relativa paz del gobiernu anterior.[4] La situación del ex-presidente na sede de la ONX amenó dellos intentos de normalización, pero al nun llegase a un alcuerdu siguió viviendo ellí. El ex-presidente aprovechó pa trabayar na traducción del llibru El Gran Xuegu, que fala de la llucha ente los imperios británicu y rusu pola influencia nel Afganistán del sieglu XIX.[33]

Asesinatu editar

El 26 de setiembre de 1996, dempués de tomar de Kabul polos talibanes, l'edificiu de la ONX foi asaltáu polos mesmos y Najib y el so hermanu fueron secuestraos. Dambos fueron sometíos a tortures y executaos a otru día. Los cadabres fueron espuestos, mientres los talibanes burllábense asitiándo-yos pitos y billetes nos deos. Estes tarrecibles imáxenes fueron publicaes pola prensa internacional.[37]

Según el orientalista rusu V. Plastun, veteranu d'Afganistán y que conoció personalmente a Najibulá y a los sos opositores, cuando la entrada talibán a la capital yera inminente, el líder muyahidín Ahmad Sah Masud ufiertó-y a Najib la posibilidá de dise ente los miles d'afganistanos que fuxíen de los talibanes, pero Najibulá negóse y con él quedó'l so hermanu; Tokhi y Jafsar siguieron el conseyu de Masud. Plastun rellata que cuando Najib y el so hermanu fueron secuestraos, llevar a una casa dependiente del ISI pakistaní, onde-y ufiertaron el puestu de presidente del nuevu réxime en cuenta de que roble un tratáu pa reconocer la frontera sur d'Afganistán, la «llinia Durand». Esta nun ye reconocida polos afganistanos como la frontera llexítima y roblar esi tratáu supunxera una grave traición. Najib negóse y de ende la so tortura y muerte.[38]

Los talibanes prohibieron que Najibulá fuera soterráu según el costume islámica. En Quetta y Peshawar, lleéronse oraciones na so memoria.[39] A otru día a la so muerte, el so cadabre y el del so hermanu fueron retiraos y apurríos a la Cruz Roja pal entierru,[40] que foi realizáu nel so pueblu natal, nun funeral presidíu polos vieyos de la so tribu.[39]

Mandáu editar

Watan ya Kafan, llibro sobre Najibulá del escritor y periodista Noor ul Bashar Naveed.

Dende la cayida del réxime talibán, los discursos y semeyes de Najib volviéronse bien populares na población, especialmente na capital.[41]

En 2008, Radio Kabul realizó una encuesta sobre la entruga «¿Cuál de los rexímenes políticos del pasáu y el presente considera más fayadizu a los sos intereses?». El 93,2% de les persones escoyeron al réxime de Najibulá.[42]

Con motivu del 12ᵘ aniversariu de la so muerte, los sos partidarios pudieron axuntase per primer vegada pa honrar la so memoria. L'organizador de la xunta, Dzhabarhel Shirulla Vatan, dixo que l'asesinatu de Mohammad Najibulá foi cometíu por enemigos del pueblu afganistanu a les órdenes de los sos amos estranxeros».[43] De magar, los señardosos realicen actos cada 27 de setiembre.[44]

N'Afganistán esiste la Fundación Dr. Najib.[45]

Referencies editar

  1. Afirmao en: Find a Grave. Data de consulta: 30 agostu 2019. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. «Mohammad Najibullah» (inglés). Encyclopædia Britannica. Consultáu'l 16 d'ochobre de 2011.
  3. CentrAsia.ru. «Gobernantes afganistanos (1747-2002)» (rusu). Consultáu'l 7 d'agostu de 2011.
  4. 4,0 4,1 4,2 Plastun, V. N.; Andrianov, V. V. (1998). Najibulá. Afganistán nes garres de la xeopolítica (en rusu). Institutu Biográficu. Consultáu'l 7 d'agostu de 2011.
  5. Reeves, William (28 de payares de 1996) (n'inglés). Obituary: Dr Najibullah. The Independent. http://www.independent.co.uk/news/obituaries/obituary-dr-najibullah-1365378.html. Consultáu'l 7 d'agostu de 2011. 
  6. 6,0 6,1 6,2 «Seición 3: Najibulá. La política de reconciliación nacional.» (rusu). Archiváu dende l'orixinal, el 28 d'avientu de 2013. Consultáu'l 7 d'agostu de 2011.
  7. Afghanland.com. «Biography of Mohammad Najibullah» (inglés). Consultáu'l 7 d'agostu de 2011.
  8. 8,0 8,1 Hajiyev, Serguéi (2006) (en rusu). Mohammad Najibullah: muerte na llinia Durand. Noticies de Rusia. http://rosvesty.ru/1910/camera1/?id=3737. Consultáu'l 16 d'ochobre de 2011. 
  9. Hassan Kakar (1995: 153-68).
  10. Girardet, Edward: Afghanistan: The Soviet War, Taylor & Francis, 1985, p. 124.
  11. Amtstutz, J. Bruce: Afghanistan: The First Five Years of Soviet Occupation, DIANE Publishing, 1994, p. 266.
  12. Amtstutz, J. Bruce: Afganistán: Past and Present, DIANE Publishing, 1994, p. 152 Archiváu el 2 de febreru de 2014 na Wayback Machine..
  13. Boulouque (1998: 805-11); Casting Shadows: War Crimes and Crimes against Humanity: 1978-2001 Archiváu el 4 d'ochobre de 2013 na Wayback Machine., The Afghanistan Justice Project, 2005, páxs. 35-48 (n'inglés).
  14. Karmal, sustituyíu al frente del partíu comunista afganistanu. El País. 5 de mayu de 1986. https://www.elpais.com/articulo/internacional/KARMAL/_BABRAK_/AFGANISTAN/NAJIBULA/_MOHAMED_/PRESIDENTE_AFGANISTAN/AFGANISTAN/UNION_SOVIETICA/PARTÍU_WATAN_/PATRIA/elpepiint/19860505elpepiint_15/Tes. Consultáu'l 16 d'ochobre de 2011. 
  15. Braithwaite, Rodric: Afgantsy: The Russians in Afghanistan, 1979–1989, Indo-European Publishing, 2007, p. 275.
  16. Kalinovsky, Artemy: A Long Goodbye: The Soviet Withdrawal from Afghanistan, Harvard University Press, 2011,p. 106.
  17. Kalinovsky, Artemy: op. cit., p. 95.
  18. Kalinovsky, Artemy: op. cit, pp. 96–7.
  19. Dorronsoro, Gilles: Revolution Unending: Afghanistan, 1979 to the Present, C. Hurst & Co, 2005, p.194.
  20. Kalinovsky, Artemy, op. cit., p. 96.
  21. Los tanques soviéticos xixilaron Kabul pa dexar la designación de Najibula. El País. 7 de mayu de 1986. https://www.elpais.com/articulo/internacional/NAJIBULA/_MOHAMED_/PRESIDENTE_AFGANISTAN/AFGANISTAN/PAKISTAN/UNION_SOVIETICA/tanques/sovieticos/xixilaron/Kabul/dexar/designacion/Najibula/elpepiint/19860507elpepiint_27/Tes. Consultáu'l 11 de payares de 2011. ; Kalinovsky, Artemy: op. cit, p. 97.
  22. Clements, Frank: Conflict in Afghanistan: a Historical Encyclopedia, ABC-CLIO, 2003, p. 303.
  23. Kalinovsky, Artemy: op. cit., p. 98.
  24. Amín, Shah. «La llucha de clases na sociedá afganistana na segunda metá del sieglu XX» (rusu). Consultáu'l 25 de xunu de 2011.
  25. Amtstutz, J. Bruce: op. cit., p. 152 Archiváu el 2 de febreru de 2014 na Wayback Machine..
  26. Amtstutz, J. Bruce: op. cit., p. 153 Archiváu el 24 de xunu de 2014 na Wayback Machine..
  27. «Seición 2: Esclusión de Babrak Karmal.» (rusu). Consultáu'l 7 d'agostu de 2011. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  28. Rexonal Surveys of the World: Far East and Australasia 2003, Routledge, 2002, p. 83.
  29. Otto, Jan Michiel: Sharia Incorporated: A Comparative Overview of the Legal Systems of Twelve Muslim Countries in Past and Present, Amsterdam University Press, 2010, p. 289.
  30. Martí, Octavi (8 d'avientu de 2006). Les ayalgues salvaes de la roxura talibán. El País. http://www.culturaclasica.com/?q=node/1176. Consultáu'l 7 d'agostu de 2011. 
  31. Lissardy, Gerardo (27 d'avientu de 2006). París exhibe epopeya d'ayalgues afganistanes. BBC. http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_6211000/6211259.stm. Consultáu'l 7 d'agostu de 2011. 
  32. Manachinsky, Alexander (2006). Afganistán: Soplen vientos de guerra (en rusu).
  33. 33,0 33,1 33,2 Gareev, M. A. (2002). «Sufrimientu afganistanu», Infiel. Non, pero la guerra sigue (en rusu). Moscú: Insan, páx. 125. ISBN 5-85840-312-3.
  34. 34,0 34,1 Slinkin, M. F. (2003). «Motín del Xeneral Sh. N. Tanai», Historia d'Afganistán (sieglu XX, años 80-90) (en rusu). f. Consultáu'l 16 d'ochobre de 2011. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  35. Ishiyama, John (Marzu de 2005). escritu en Herzliya. «The Sickle and the Minaret: Communist Successor Parties in Yemen and Afghanistan after the Cold War» (n'inglés). Middle East Review of International Affairs (GLORIA Center, Interdisciplinary Center) 9 (1). http://meria.idc.ac.il/journal/2005/issue1/jv9non1a2.html. Consultáu'l 10 de payares de 2011. 
  36. Baryshev, A. P. (2003). El bolxevismu y el mundu modernu Tomo III: El revisionismu soviéticu y l'abril revolucionariu n'Afganistán (en rusu). Consultáu'l 15 de payares de 2011.
  37. Vinuesa, Arturo (2002). El puzzle afganistanu. Madrid: Editorial Fundamento, páx. 136. Consultáu'l 15 de payares de 2011.
  38. Nessar, Omar (27 de setiembre de 2006). «10 años ensin Najibulá» (rusu). Consultáu'l 7 d'agostu de 2011.
  39. 39,0 39,1 Rashid, Ahmed (2002). Taliban: Islam, Oil and the New Great Game in Central Asia (n'inglés). I.B.Tauris. Consultáu'l 7 d'agostu de 2011.
  40. (n'inglés) Calm returns to Kabul as rebels impose strict rule. CNN. 1996. http://www2.cnn.com/WORLD/9609/28/afghanistan/index.html. Consultáu'l 26 de xineru de 2011. 
  41. (n'inglés) Kabul 20 years after the Soviets. BBC. 14 de febreru de 2009. http://news.bbc.co.uk/2/hi/programmes/from_our_own_correspondent/7890557.stm. Consultáu'l 7 d'agostu de 2011. 
  42. «La mayoría de los residentes de la provincia de Kabul gustaría-y vivir con Najibullah» (rusu) (20 de mayu de 2008). Consultáu'l 7 d'agostu de 2011.
  43. Nessar, Omar (28 de setiembre de 2008). «Kabul recordó'l presidente Najibulá» (rusu). Consultáu'l 7 d'agostu de 2011.
  44. (en paxtu) Shahid Dr. Najibullah report from ATN News. ATN News. 27 de setiembre de 2011. http://www.youtube.com/watch?v=QLEoUHh6RCQ. Consultáu'l 11 de payares de 2011. 
  45. (n'inglés) Dr. Najib's 15th Death anniversary marked in Kabul. Ariana News. http://ariananews.af/rexonal/dr-najib%E2%80%99s-15th-death-anniversary-marked-in-kabul/. Consultáu'l 19 de payares de 2011. 

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar


Predecesor:
Haji Mohammad Chamkani
(Presidente del Presidium del Conseyu Revolucionariu)

Presidente de la República d'Afganistán
(sep.-nov. 1987 como Presidente del Presidium del Conseyu Revolucionariu)

1987 - 1992
Socesor:
Abdul Rahim Hatef
Predecesor:
Babrak Karmal
 
Secretariu Xeneral del Comité Central del Partíu Democráticu Popular d'Afganistán
(ente 1990-1992 Partíu Watan)

1986 - 1992
Socesor:
Nengún
Predecesor:
Asadulá Amín
(Direutor del Serviciu d'Intelixencia de los Trabayadores)
 
Direutor del Serviciu d'Información del Gobiernu socesor3 = Ghulam Faruq Yaqubi

1980 - 1986
Socesor:
{{{socesora3}}}