Neerlandés antiguu

En llingüística, el neerlandés antiguu o bajofranconio antiguu[1][2] ye'l conxuntu de dialeutos franconios (esto ye, dialeutos qu'evolucionaron a partir del fráncicu) falaos na rexón de los Países Baxos mientres l'Alta Edá Media alredor del sieglu V al XII.[3] El neerlandés antiguu ta grabáu principalmente en fragmentos de reliquies y les pallabres fueron reconstruyíes a partir de préstamos llingüísticu del neerlandés mediu y neerlandés antiguu en francés.[4]

Neerlandés
antiguu 
bajofranconio antiguu
Faláu en Holanda, Austrasia, Zelanda y Flandes
Familia Indoeuropéu
Xermánicu
Xermánicu occidental
Franconio
Alfabetu Runes, alfabetu llatín darréu
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3 odt
Neerlandés antiguu
Les árees onde'l neerlandés antiguu foi faláu.

El neerlandés antiguu ye consideráu como la etapa primaria nel desenvolvimientu d'un idioma neerlandés separáu. Sicasí, como les fronteres modernes de los Países Baxos nun reflexen nenguna delimitación especial del continuu dialeutal del xermánicu occidental continental qu'esistía mientres el periodu del neerlandés antiguu, nel qu'entá nun habíen llingua estándar, dellos llingüistes prefieren evitar el términu "neerlandés antiguu" totalmente y falar namái de bajofranconio antiguu. Foi faláu polos descendientes de los francos salios qu'ocuparon lo qu'agora ye'l sur de los Países Baxos, el norte de Bélxica, parte del norte de Francia y partes de les rexones alemanes del So Rin. Evolucionó al neerlandés mediu alredor del sieglu XII. Los habitantes de les provincies septentrionales de los Países Baxos, incluyendo Groningen, Frisia y la mariña d'Holanda Septentrional falaben frisón antiguu y dalgunos nel oriente (Achterhoek, Overijssel y Drenthe) falaben saxón antiguu.

Oríxenes y carauterístiques editar

 
L'algame averáu de les llingües xermániques a principios del sieglu X:      Nórdicu occidental antiguu      Nórdicu oriental antiguu      Gútnico antiguu      Inglés antiguu (xermánicu occidental)      Llingües xermániques occidentales continentales (frisón antiguu, saxón antiguu, neerlandés antiguu, altu alemán antiguu).      Góticu de Crimea (xermánicu oriental)

Fonoloxía editar

Desenvolvimientos sonoros primitivos editar

Fonolóxicamente, el neerlandés antiguu atopar ente'l saxón antiguu y el altu alemán antiguu, compartiendo delles innovaciones con estos.

Carauterístiques compartíes col saxón antiguu
  • Los diptongos del xermánicu antiguu ai y au convertir nes vocales llargues ē y ō. Exemplos: hēm, slōt. Sicasí, hai exemplos qu'amuesen qu'un diptongu ei permaneció intactu en dellos casos.
  • Perda de la z protogermánica a la fin de pallabres d'una sola sílaba, por casu: thi en comparanza con thir/dir del altu alemán antiguu < PG *þiz (dativu del pronome singular en segunda persona).
Carauterístiques compartíes col altu alemán antiguu
  • La ō (/oː/) y ē (/yː/, de la ē2 del protoxermánicu) del xermánicu occidental convertir nos diptongos uo y ie en sílabes tóniques. Fluot del neerlandés antiguu en comparanza con flōd del saxón antiguu, hier del neerlandés antiguu en comparanza con hēr del saxón antiguu.
  • El soníu de la h en grupos consonánticos al entamu d'una pallabra sumió alredor del sieglu IX ente que nes llingües septentrionales entá se caltenía. Los exemplos inclúin: ringis del neerlandés antiguu ("aniellu" en xenitivu) y ring del altu alemán antiguu en comparanza con hring del saxón ya inglés antiguu o ros ("corcel") en comparanza con hros del inglés antiguu ("caballu").
  • La j piérdese cuando ta dempués de dos consonantes, por casu: -jan convirtiéndose en -en. Ye más prominente en sustantivos y axetivos de raigañu ja- y jō- y en verbos de la primer clase débil.
Carauterístiques ensin compartir col saxón antiguu y l'altu alemán antiguu
  • Asordamientu final. Esto estendióse darréu a los otros dialeutos xermánicos (según a delles Llingües romániques como'l francés antiguu y el occitanu antiguu).
  • La h sume entremedio de vocales (compartíu coles llingües anglofrisonas), por casu: thion del neerlandés antiguu y Old English þēon del inglés antiguu en comparanza con dîhan del altu alemán antiguu o (gue)sian del neerlandés antiguu y sēon del inglés antiguu en comparanza con sehan del altu alemán antiguu. (La h en sehen del aleman modernu /ˈzeː.ən/ volvióse muda namái nes etapes posteriores del alemán.)
  • La combinación de soníos hs (/xs/) convertir nuna ss geminada. Por casu: vusso del neerlandés antiguu en comparanza con fohs del saxón antiguu y fuhs del altu alemán antiguu. (Esti desenvolvimientu foi compartíu polos dialeutos franconios centrales del altu alemán: compare Fuuss del luxemburgués. En llugar d'esto, les llingües anglofrisonas mutaron de hs a ks: compare fox del inglés antiguu y foks del frisón antiguu.)

Consonantes editar

La siguiente tabla llista los fonemes consonánticos del neerlandés antiguu. Pa les descripciones de los soníos y les definiciones de los términos, siga los enllaces nos títulos.

Llabial Dental/
Alveolar
Palatal Velar Glotal
Nasal m n
Oclusiva sorda p t k
sonora b d
Fricativa sibilante sorda s
non sibilante f θ h
sonora v ɣ
Aproximante l j w
Rótica r

Referencies editar

  1. Van den Toorn, M. C.; Pijnenburg, W. J. J. (1997). Geschiedenis van de Nederlandse taal (en neerlandés), páx. 37.
  2. Janssens, G.; Marynissen, A. (2005). Het Nederlands vroeger en nu, 2ª (en neerlandés), páx. 38, 54.
  3. De Vries, Jan W.; Willemyns, Roland; Burger, Peter (2003). Het verhaal van een taal (en neerlandés). Ámsterdam: Prometheus, páx. 12, 21–27. Páxina 27: "...Aan het einde van de negende eeuw kan er zeker van Nederlands gesproken worden; hoe long daarvoor dat ook het geval was, kan niet met zekerheid worden uitgemaakt." [Puede dicise con certerza que'l neerlandés taba falándose a finales del sieglu IX; cuánto tiempu podría ser el casu primero que eso nun fuera determináu con certidume.]
  4. Webster's New World Dictionary: Old Dutch