Obra d'arte

creación nel campu del arte
(Redirixío dende Obres d'arte)

Los términos obra d'arte y obra artística son les denominaciones que se dan al productu d'una creación nel campu del arte, creación a la que s'atribúi una función estética o social. Dada la clásica identificación del conceutu de «arte» coles belles artes, suel acutase'l conceutu d'obra d'arte a los productos d'éstes: los de les artes plástiques, denominaes artes mayores (pintura, escultura y arquiteutura), les obres lliteraries y les obres musicales.

Afato de jade chinu con diseñu de flores, Dinastía Jin (11151234 AD), Muséu de Shanghai.

El términu obra maestra, nel contestu del arte y de la estética, acútase polo xeneral p'aquelles obres, yá sía artístiques o a cencielles téuniques, consideraes, polos motivos que sían, como obres particularmente dignes d'almiración. L'orixe del términu «obra maestra» remontar a los gremios de la Edá Media n'Europa, en referencia a una pieza artesanal realizada por tou aspirante que nel senu del gremiu deseyara adquirir el títulu de maestru [vease Obra maestra (gremiu)]. Col tiempu esti términu pasó a ser un sinónimu de magnum opus, ye dicir la obra considerada como de mayor valor d'ente toles producíes por un artesanu, un artista o un escritor. Nel sentíu actual del términu, «obra maestra» úsase cada vez más como un términu gloriador, refiérase o non a la meyor obra d'un autor (nesti sentíu suel almitise qu'un artista, un pintor por casu, pintara más d'una obra maestra).

Contestu editar

Un oxetu artísticu específicu de cutiu considérase dientro del contestu d'un movimientu artísticu o yera artística más ampliu, como un xéneru, una convención estética, una cultura o en función d'una distinción rexonal-nacional.[1] Tamién-y lo puede considerar como parte del "conxuntu de la obra" d'un artista.[2]

Obres maestres y hestoria editar

Cola esixencia d'una "obra maestra" na que se demostrara la excelencia nel dominiu del oficiu, los gremios regulaben dende la Edá Media l'accesu de los artistes a la condición de maestru a los distintos artes, como n'otres artesaníes. El Renacimientu, cola separación d'artes y artesaníes, calteniendo inda les instituciones gremiales, incentivó'l surdimientu d'artistes completos que consiguíen trunfar en más d'una de les belles artes o en toes elles, cumpliendo l'ideal del humanismu (Leonardo da Vinci, Michelangelo). N'España, dellos artistes llograron ser maestros nos trés artes mayores.

Arte contemporáneo editar

Nel arte contemporáneo el campu de les belles artes espandióse, y vuelve incorporase a les artes aplicaes prestixoses dientro del términu diseñu ya inclúyense tamién nueves artes: la fotografía (coles sos socesives variantes teunolóxiques y de nuevos soportes, como'l anime, les caricatures, la cinematografía, la televisión, el manga, el videoarte, los videoxuegos, etcétera), el cómic y manifestaciones más difícilmente catalogables, como la/el performance, l'arte conceptual y les denominaes instalaciones artístiques.

Aspeutos teóricos editar

La estética y la teoría del arte tienen como oxeto determinar la naturaleza, los fines y la función del arte, y collo si la finalidá d'una obra d'arte ye la d'asonsañar a la naturaleza (mímesis), llindase a ser un oxetu de guapura en sí mesmu (con astracción de cualesquier otru referente), ser vehículu de la espresión del artista o de la comunicación col espectador, apurrir dalgún significáu o simbolismu (no que se centren la semiótica y la iconografía). La naturaleza gratuita del arte (arte desinteresao o arte pol arte) entiende les obres d'arte como opuestes a los oxetos útiles o práuticos, a pesar de que munches d'elles tengan funciones utilitaries (como sirvir de vivienda o sopelexar mensaxes políticos o relixosos) [ver art nouveau].

Carauterístiques editar

Dalgunes de les carauterístiques más importantes d'una obra d'arte son:

  • Ye productu de la perceición de la realidá y de la imaxinación del artista.
  • Ye fonte de conocencia y de prestar estéticu.
  • Ta abiertu a nueves interpretaciones.
  • Ayuda a formar nociones más exactes de la vida.
  • Ameyora la sensibilidá.
  • Favorez les rellaciones sociales.
  • Fomenta la reflexón y predispone a la tranquilidá.
 
El David de Michelangelo, una escultura de mármol blanco realizada ente 1501 y 1504.

La "obra" d'un artista ye tantu cada unu de los sos trabayos como'l conxuntu de toos ellos. Dacuando utilízase con cualesquier d'estos significaos direutamente en francés (œuvre) o en llatín (opus).

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Gell, Alfred (1998). Art and Agency: an Anthropological Theory. Clarendon Press. p. 7. ISBN 0-19-828014-9.
  2. Macdonald, Sharon (2006). A Companion to Museum Studies. Blackwell companions in cultural studies. Wiley-Blackwell. p. 52. ISBN 1-4051-0839-8.

Bibliografía editar

  • Chaudenson, F., À qui appartient l'œuvre d'art?, Paris, Armand Colin, 2007, 309 p.
  • Dallet, S., Chapouthier, G. et Noel, Y. (sous la direution de), La création –définitions et défis contemporains, Paris, L'Harmattan, 2009, 243 p.
  • Danto, Arthur C., The Transfiguration of the Commonplace, New York, Harvard University Press, 1981. Tr. fr. de Hary-Schaeffer Claude, La Transfiguration du banal - Une philosophie de l'art, Paris, Le Seuil, coll. Poétique, 1989, 330 p.
  • Genette, G., L'œuvre de l'art. Immanence et transcendance, Paris, Le Seuil, coll. Poétique, 1994, 301 p.
  • Haar, M., L'œuvre d'art: essai sur l'ontologie des œuvres, Paris, Hatier, 1994, 79 p.

Enllaces esternos editar