Pécs (Tocante a esti soníu [ˈpeːt͡ʃ] , conocida na dómina romana como Sopianæ) ye una de les cinco ciudaes más grandes d'Hungría. Atópase emplazada nos montes Mecsek.

Pécs
Alministración
PaísBandera d'Hungría Hungría
Condáu Baranya (es) Traducir
Distritu distritu de Pécs
Tipu d'entidá ciudad con derecho condal (es) Traducir[1]
Cabezaleru/a del gobiernu Attila Péterffy (es) Traducir
Códigu postal 7600–7636
Xeografía
Coordenaes 46°04′15″N 18°13′59″E / 46.0708°N 18.2331°E / 46.0708; 18.2331
Pécs alcuéntrase en Hungría
Pécs
Pécs
Pécs (Hungría)
Superficie 162.78 km²
Altitú 153 m
Llenda con
Demografía
Población 141 031 hab. (1r xineru 2023)
Porcentaxe 100% de distritu de Pécs
100% de Baranya (es) Traducir
0% de Hungría
Densidá 866,39 hab/km²
Más información
Prefixu telefónicu 72
Estaya horaria Hora central europea
UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Llocalidaes hermaniaes
pecs.hu
Cambiar los datos en Wikidata

Con una población de 156.801 habitantes, según el censu de 2012. Pécs ye'l centru alministrativo y económico del condáu de Baranya.

La principal ciudá d'esta rexón foi colonizada polos romanos; en tiempos del Imperiu romanu recibió'l nome de Sopianae.

Pécs tien los meyores exemplos n'Hungría d'arte otomano, construyíos mientres la ocupación turca (1543-1686).

Ente los llugares d'interés turísticu destaquen la Catedral, la Mezquita de Gazi Kasim Pasha y el Muséu Arqueolóxicu.

Nome editar

El nome de la ciudá significa «cinco ilesies» n'alemán (Fünfkirchen), checu (Pětikostelí), eslovacu (Päťkostolie), llatín (Quinque Ecclessiae) ya italianu (Cinquechiese). La ciudá medieval foi mentada per primer vegada en 871 col nome Quinque Basilicae («cinco basíliques»). El nome deber a que, al construyise les ilesies de la ciudá, los constructores utilizaron materiales de cinco antigües capiyes cristianes.[2]

Per otra parte, el so nome ye Pečuh en croata, Pečuj o Печуј en serbiu y Peçuy en turcu.

Educación editar

Pécs alluga la quinta universidá más antigua d'Europa (1367), la Universidá de Pécs, enantes conocida como Universidá Janus Pannonius pol talentosu poeta d'orixe croata (Janus Pannonius Vitesius, Ivan Česmički, en llingua vernácula; 1434-1472) que foi nomáu obispu de Cincoiglesias (Pécs) pol papa Pío II (Eneas Silvio Piccolomini) en 1460 y qu'actuó como emisariu del rei Matías Corvino d'Hungría.

Clima editar

Pécs, al igual que tol territoriu de Hungría, tien un clima continental húmedu con 4 estaciones bien definíes. El branu ye húmedu y llixeramente templáu, con temperatures máximes medies de 22 a 28 °C, ente que les mínimes medies branices asitiar ente 11 y 17 °C. Los iviernos son bien fríos y más secos que los branos (magar nun esiste estación seca); con unes máximes medies de -1 a 5 °C y unes mínimes medies de -6 a 0 °C, con nevaes bien frecuentes. Les primaveres y les serondes son fríos; anque mientres los meses de mayu y ochobre les temperatures son nidies.

Universidá !Fundación Acrónimu Tipu
  Universidá de Pécs 1367 PTE Pública
   Parámetros climáticos permediu de Pécs  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima media (°C) 1.6 4.8 10.3 16.0 20.9 24.0 26.3 25.9 22.3 16.6 8.8 3.4 15.1
Temperatura media (°C) -1.4 1.3 5.6 10.7 15.5 18.6 20.5 20.1 16.6 11.3 5.1 0.6 10.4
Temperatura mínima media (°C) -4.0 -1.7 1.6 6.0 10.5 13.6 15.0 14.7 11.7 7.0 2.2 -1.7 6.2
Precipitación total (mm) 39 32 38 55 63 84 61 63 47 37 56 44 619
Díes de precipitaciones (≥ 1.0 mm) 7 6 7 8 9 10 7 7 6 6 8 8 89
Hores de sol 68.2 92.4 145.7 186.0 235.6 258.0 294.5 266.6 207.0 164.3 81.0 58.9 2058.2
Humedá relativa (%) 90 85 70 65 65 70 70 70 75 80 85 90 76.3
Fonte: Hong Kong Observatory.[3]

Tresportes editar

Aeropuertu !Códigu IATA Códigu OACI
  Aeropuertu internacional de Pécs-Pogány QPJ LHPP

Deportes editar

Equipu !Deporte !Competición


Estadiu !Creación
Pécsi Mecsek FC   Fútbol Nemzeti Bajnokság I Estadiu de Újmecsekalja 1950

Ciudaes hermaniaes editar


Socesión editar


Predecesor:

  Linz
  Vilnius
 
Capital Europea de la Cultura
xunto con   Essen y
  Istambul

2010
Socesor:
  Tallin
  Turku

Referencies editar

Enllaces esternos editar