Potentilla tabernaemontani

especie de planta

Potentilla tabernaemontani ye una especie del xéneru Potentilla. Distribúise per Europa y vegeta en hábitats secos, predresos y caliares, como praos, márxenes de carretera y turries. En xardinería suelse utilizar como planta de rocalla.

Potentilla tabernaemontani
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Rosoideae
Tribu: Potentilleae
Subtribu: Potentillinae
Xéneru: Potentilla
Especie: P. tabernaemontani
Asch. 1891
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista de la planta con flor
Nel so hábitat

Descripción editar

Planta viviega rastrera que nun llevanta más de 15 cm del suelu, con tarmos baltaos o inclinaos. Fueyes peloses, palmotiaes, estremaes en segmentos como deos, dentaos y en númberu de 5 a 7. Estípules lliniales o linear-triangulares. Flores provistes d'un calículo formáu por segmentos llanceolaos, xeneralmente más curtios que los sépalos. Estos postreros ovalaos y en númberu de 5. Los 5 pétalos mariellos son más llargos que los sépalos. Estilu en maza. El frutu ye un aqueniu rugoso. Floria a principios de la primavera.

Taxonomía editar

Potentilla tabernaemontani describióse por Paul Friedrich August Ascherson y espublizóse en Verhandlungen des Botanischen Vereins für die Provinz Brandenburg und die Angrenzenden Länder 32: 156. 1891.[1]

Etimoloxía

Potentílla: nome xenéricu que remanez del llatín postclásico potentilla, -ae de potens, -entis, potente, poderosu, que tien poder; llatín -illa, -illae, sufixu de diminutivu–. Alude a les poderoses presuntes propiedaes tóniques y astringentes d'esta planta.

tabernaemontani: epítetu dau n'honor del botánicu Tabernaemontanus.[2]

Sinonimia
  • Potentilla verna (L.) Hook.
  • Potentilla xerophila Jord. ex Verl. 1856
  • Potentilla vitodurinensis Zimmeter 1884
  • Potentilla turicinensis Zimmeter 1884
  • Potentilla neumanniana Rchb. 1832
  • Potentilla syenitea Jord. in Verl. 1857
  • Potentilla siegfriedii Zimmeter 1889
  • Potentilla serotina Vill. 1788
  • Potentilla scoparioides P.Monts. 1974
  • Potentilla schwarzii Poeverl.
  • Potentilla prostrata Haenke ex Pohl 1874
  • Potentilla porrigens Zimmeter 1884
  • Potentilla opaca L. 1759
  • Potentilla neumanniana var. hirsuta (DC.) O.Bolòs & Vigo 1984
  • Potentilla montivaga Timb.-Lagr. 1870
  • Potentilla minor Giraudias [1894, Bull]
  • Potentilla mascunii P.Monts. 1974
  • Potentilla magna Jeanb. & Timb.-Lagr. 1879
  • Potentilla incana Moench 1802
  • Potentilla guarensis P.Monts. 1974
  • Potentilla explanata Zimmeter 1884
  • Potentilla croceolata (Johanss.) Johanss. 1910
  • Potentilla chaubardiana Timb.-Lagr. 1856
  • Potentilla candollei Jeanb. & Timb.-Lagr. 1879
  • Potentilla billotii Boulay 1869
  • Potentilla australis Timb.-Lagr. 1871
  • Potentilla agrivaga Jeanb. & Timb.-Lagr. 1879
  • Potentilla aestiva Haller f. in Ser. 1820
  • Dynamidium xerophilum Timb.-Lagr. 1870
  • Dynamidium vivariensis Fourr. 1868
  • Dynamidium syeniteum (Jord.) Fourr. 1868
  • Dynamidium stipulaceum Timb.-Lagr. 1870
  • Dynamidium chaubardianum (Timb.-Lagr.) Timb.-Lagr. 1870
  • Dynamidium australe Timb.-Lagr. 1870
  • Dynamidium agrivagum Timb.-Lagr. 1870
  • Potentilla tabernaemontani subsp. hirsuta (DC.) O.Bolòs & Vigo 1974
  • Potentilla opaca var. neumanniana (Rchb.) Nyman 1878
  • Dynamidium montivagum (Timb.-Lagr.) Fourr.[3]

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar