El Reinu de Ryūkyū (琉球王國 Rūchū ōkuku?) foi un reinu independiente que gobernó la mayoría de les Islles Ryūkyū (al sur de Xapón) dende'l sieglu XIV al sieglu XIX. Los reis ryukyuenses unificaron la Islla d'Okinawa y estendieron el reinu a les Islles Amami (na actual prefeutura de Kagoshima) ya Islles Yaeyama al pie de Taiwán. A pesar del so pequeñu tamañu, el reinu xugó un papel central nes redes de comerciu marítimu del este y del sureste d'Asia na dómina medieval.

Hokuzan
Chūzan
Nanzan
periodu Sanzan
Reinu de Ryūkyū
(de 1429 a 1879)
dominiu Ryūkyū
[[Ryūkyū Province (en) [[Ryūkyū Province (en) Traducir|→]]
prefeutura d'Okinawa
estáu desapaecíu
Alministración
Capital Shuri
Llingües oficiales llingües ryukyuenses
Chinu clásicu
Xeografía
Coordenaes 26°12′N 127°41′E / 26.2°N 127.68°E / 26.2; 127.68
Economía
Moneda Ryūkyū Tsūhō (en) Traducir, Taise Tsūhō (en) Traducir, Eiraku Tsūhō (es) Traducir, Sekō Tsūhō (en) Traducir, Chūzan Tsūhō (en) Traducir, Kin'en Yohō (en) Traducir y Ryukyuan mon (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata
Rei Sho Shin (1465-1526), 尚真王.

Historia editar

Oríxenes del reinu editar

Nel sieglu XIV, dellos pequeños dominios na islla d'Okinawa fueron unificaos en tres rexones: Hokuzan (Hokuzan (北山? Montaña Septentrional) (北山? Montaña Septentrional), ), Chūzan (Chūzan (中山? Montaña Central) (中山? Montaña Central), ) y Nanzan (Nanzan (南山? Montaña Meridional) (南山? Montaña Meridional), Monte Meridional). Estos yeren conocíos como los Trés Reinos; yera'l periodu Sanzan (三山, #Tres #Montaña).[cita riquida] , que constituyía la mayor parte de la metá norte de la islla, yera la mayor en superficie, y militarmente poderosa, pero la más débil económicamente de los trés. Nanzan entendía la porción sur de la islla. Chūzan quedaba nel centru de la islla, y yera la más fuerte en términos económicos. La so capital política yera Shuri, vecina al gran puertu de comerciu de Naha y al tradicional centru d'aprendizaxe chinu, Kumemura. Estos llugares, y Chūzan na so totalidá, siguiríen formando'l centru de Reinu Ryūkyū hasta la so cayida.[cita [ensin referencies]

Estos trés rexones, o federaciones tribales, dirixíes por caciques, batallaron, saliendo victoriosa Chūzan, y siendo los sos líderes reconocíos oficialmente por China como reis de derechu sobre los de Nanzan y Hokuzan, dando asina una enorme llexitimación a los que proclamaben dichu derechu, magar non la victoria direuta. El gobernador de Chūzan pasó'l so tronu al rei Hashi; Hashi conquistó Hokuzan en 1416 y Nanzan en 1429, unificando la islla d'Okinawa per primer vegada, y fundando la primer dinastía Shō. Hashi recibió'l nomatu Shang per parte del emperador Ming en 1421, aportando a conocíu como Shang Bazhi (尚巴志).[cita [ensin referencies]

Shang Bazhi adoptó'l sistema xerárquicu de la corte china, construyó'l Castiellu de Shuri y la so ciudá como la capital, según el puertu de Naha. En 1469, el rei Shō Toku morrió ensin herederu varón; un sirviente palatín declaró ser el fíu adptado de Toku y llogró la invistidura china. Esti pretendiente, Shō En, empezó la Segunda Dinastía Shō. La edá dorada de Ryūkyū tuvo llugar mientres el reináu de Shō Shin, el segundu rei d'esa dinastía. que reinó de 1478 a 1526.[cita [ensin referencies]

El reinu estendió la so autoridá sobre les islles meridionales del archipiélagu Ryūkyū alredor del final del sieglu XV, y sobre 1571, hasta les islles Amami Ōshima, (al norte, cerca de Kyūshū), islles que s'incorporaron al reinu al pie de Matsuda.[1] Mientres nes islles Amami-Ōshima el sistema políticu del reinu yera adoptáu y l'autoridá de Shuri yera reconocida, l'autoridá real sobre les islles Sakishima, al sur, caltiénse mientres sieglos a un nivel de rellación de tributaje.

Edá dorada del comerciu marítimu editar

Per cerca de 200 años, el reinu Ryūkyū figuraría como elementu clave nel comerciu marítimu con Asia Suroriental y Oriental.[2] Pa les actividaes marítimes del reinu yera importante la rellación de tributaje escontra la Dinastía Ming, rellación empezada por Chūzan en 1372, y esfrutada polos trés reinos Okinawanos precedentes.[3] China aprovía de barcos a Ryūkyū pa les sos actividaes comerciales, dexaba a un númberu llindáu de ryukyuenses estudiar na Academia Imperial en Beixín, y reconocía formalmente l'autoridá del rei de Chūzan, dexando al reinu comerciar oficialmente nos puertos Ming.[4] Los barcos ryukyuenses, d'esta miente, comerciaban en puertos por tola rexón, faciendo escala en puertos en Corea, China, Siam, Malaca, el Java, el Sumatra, la Annam (Vietnam), el Pattani, y Palembang, ente otros de la rexón.[5]

Productos xaponeses -plata, espaes, abanicos, laca, biombos- y chinos -floritos, monedes mentoladas, cerámiques, brocado, testiles- yeren intercambiaos por productos d'Asia Suroriental -madera de sampán, cuernu de rinoceronte, latón, azucre, fierro, ámbare gris, marfil indiu ya inciensu árabe. Coles mesmes, 150 viaxes ente'l reinu y Asia del Sureste en barcos ryukyuenses fueron anotaos nel Rekidai Hōan, un rexistru oficial de documentos diplomáticos recoyíos pol reinu, teniendo llugar ente 1424 y 1630, con 61 d'ellos empobinaos a Siam, 10 a Malacca, 10 a Pattani y 8 a Java, ente otros.

La política china del hai jin (海禁, "prohibiciones del mar"), que llindaba'l comerciu con China a los estaos tributarios y a aquellos con autorización formal, xunto al tratu preferencial dau a Ryūkyū per parte de la corte Ming, facilitó al reinu floriar y espolletar mientres aproximao 150 años.[6] Nel tardíu sieglu XVI, sicasí, la prosperidá comercial del reinu cayó en cayente. L'amenaza de los wokou ("pirates xaponeses") ente otros factores llevó a la perda gradual del tratu preferente a China; el reinu tamién sufrió la competencia europea nel comerciu marítimu.[7]

Invasión xaponesa y subordinación editar

 
L'edificiu principal del castiellu Shuri

Alredor de 1590, Toyotomi Hideyoshi pidió al reinu Ryūkyū ayuda na so campaña pa conquistar Corea. Si tuviera ésitu, Hideyoshi intentaría entós dir contra China. Como'l Reinu Ryūkyū yera un estáu tributariu de la dinastía Ming, la proposición foi refugada. El Shogunato Tokugawa que siguió a la cayida de Hideyoshi autorizó a la familia Shimazu—daimyo del han Satsuma (moderna prefeutura de Kagoshima)— pa mandar una fuercia espedicionario a conquistar a los Ryūkyūs. La subsecuente invasión de Ryukyu tuvo llugar en 1609.

La ocupación fízose con rapidez, con una resistencia armada mínima, y el rei Shō Nei foi tomáu como prisioneru y lleváu al dominiu de los Satsuma, y más tarde a Edo, la moderna Tokiu. Cuando foi lliberáu dos años más tarde, el reinu Ryūkyū recuperó un grau d'autonomía; sicasí, Satsuma fízose col control de daqué del territoriu del reinu Ryūkyū, principalmente les islles Amami-Ōshima, que fueron incorporaes al dominiu Satsuma y, a día de güei, siguen siendo parte de la prefeutura de Kagoshima, y non de la d'Okinawa.[cita [ensin referencies]

El reinu Ryūkyū #atopar nun periodu de subordinación dual a Xapón y China, yá que les rellaciones ryukyuenses yeren calteníes tantu col shogunato Tokugawa como cola dinastía Ming. Desque China prohibió'l comerciu con Xapón, el dominiu Satsuma, cola bendición del bakufu (shogunato) Tokugawa, utilizó les rellaciones comerciales tradicionales del reinu Ryūkyū pa siguir mantiendo rellaciones comerciales con China al traviés d'él. Considerando que Xapón había entabláu primeramente llazos cola mayor parte de los países europeos sacante cola Compañía Holandesa de les Indies Orientales, diches rellaciones comerciales amosaron ser cruciales pal bakufu Tokugawa y l'han Satsuma, qu'usaríen el poder ya influencia asina ganaos p'ayudar a derrocar al shogunato na década de 1860.[cita [ensin referencies]

El reinu de Ryūkyū yera vasallu del daimyo Satsuma, pero estes tierres nun yeren consideraes parte de nenguna division alministrativa o han: hasta l'anexón oficial de les islles y l'abolición del reinu en 1879, los ryukyuenses nun fueron consideraos xaponeses. Anque téunicamente sol control de Satsuma, a Ryūkyū dióse-y un altu grau d'autonomía, pa meyor sirvir a los intereses del daimyo Satsuma y los del shogunato, comerciando con China. Ryūkyū yera un estáu tributariu de China, y yá que Xapón nun tenía rellaciones diplomátiques oficiales con China, yera esencial que Beixín non se diera cuenta de que Ryūkyū yera controláu per Xapón. D'esta miente, irónicamente, Satsuma -y el shogunato— taba obligáu a caltener les manes fora de cualquier aición relativa a ocupar visible o violentamente Ryūkyū, o a controlar les sos lleis o polítiques.

La situación beneficiaba a los trés partes -el Gobiernu Real ryukyuense, el daimyo Satsuma, y el shogunato Tokugawa- lo suficiente como por qu'interesara caltener a Ryūkyū como una nación tan estranxera ya independiente como fuera posible. A los xaponeses tába-yos prohibíu visitar Ryūkyū ensin un permisu del shogun, y a los ryukyuenses tába-yos prohibíu adoptar nomes, paxellos o usos xaponeses. Inclusive se-yos prohibía amosar la so conocencia del idioma xaponés nos sos viaxes a Edo; la familia Shimazu, del daimyo de Satsuma, llogró un gran prestíu montando un espectáculu con un desfile del rei, los sos oficiales y otra xente de Ryūkyu travesando la ciudá de Edo. Como l'únicu han que tenía un rei y tou un reinu como vasallu, Satsuma aprovechó la exoticidad de Ryūkyū, reforzada pol fechu de ser un reinu separáu.[cita [ensin referencies]

Cuando'l comodoro Matthew Calbraith Perry saleó hasta Xapón p'abrir rellaciones comerciales colos EEXX na década de 1850, paró primero en Ryūkyū, como munchos marinos occidentales primero que él, y forzó al reinu Ryūkyū a roblar trataos desiguales lo qu'abrió a los ryukyuenses al comerciu estauxunidense. Dende ellí, siguió hasta Edo.[cita [ensin referencies]

Tres la revolución Meiji, el Gobiernu meiji xaponés abolió'l reinu Ryūkyū, anexonando oficialmente les islles a Xapón como la prefeutura d'Okinawa el 11 de marzu de 1879.[cita riquida] L'archipiélagu Amami-Ōshima, integráu nel dominiu Satsuma, convirtióse en parte de la prefeutura de Kagoshima. El rei Shō Tai, l'últimu rei ryukyuense, camudose a Tokyo y foi investido Marqués (ver kazoku),como otros munchos aristócrates xaponeses, y morrió ellí en 1901.[cita [ensin referencies]

Acontecimientos importantes editar

  • 1372: El primer unviáu de la dinastía Ming visita Okinawa, que fuera estremada en tres reinos, mientres el periodu Sanzan. Empiecen les rellaciones tributaries oficiales cola China Imperial.
  • 1416: Chūzan, empuestu por Shō Hashi, ocupa Nakijin gusuku, capital de Hokuzan.[8]
  • 1429: Chūzan ocupa Shimajiri Osato gusuku, capital de Nanzan, unificando Okinawa. Shō Hashi establez el reinu de Ryūkyū, mandando como rei, con capital en Shuri (agora parte de l'actual Naha).
  • 1470: Shō En (Kanemaru) establez la Segunda Dinastía Shō.
  • 1477: El tercer rei, Shō Shin, xube al tronu. Entamu de la edá dorada del reinu.
  • 1609 (5 d'abril): daimyō (Señor) de Satsuma nel sur de Kyūshū conquista'l reinu. El rei de Ryūkyū #convertir en vasallu de Xapón.
  • 1624: El señor de Satsuma se anexona les islles Amami.
  • 1846: El Dr. Bernard Jean Bettelheim (d. 1870), un misioneru protestante británicu, llega al reinu Ryūkyū y establez el primer hospital estranxeru na islla nel Tempo Naminoue Gokoku-ji.
  • 1853: El Comodoro Matthew Perry de la US Navy visita'l reinu. Betteleheim #dir con Perry.
  • 1872: El nuevu gobiernu xaponés abole unilateralmente el reinu Ryūkyū, y declara les islles parte del han de Ryūkyū, con Shō Tai (尚泰?) (, Tai?) como cabeza del han.
  • 1874: La última unviada de tributos a China ye espacháu dende Naha.
  • 1879: Xapón reemplaza l'han de Ryūkyū pola prefeutura d'Okinawa, amestando formalmente les islles. Al rei Shō Tai (尚泰?) (, Tai?) dáse-y el títulu de marqués (marqués (侯爵?), ) y ye treslladáu a Tokiu.

Llista de reis ryukyuenses editar

Reis de Chūzan
Monarca Kanji Reináu Fonduxe Observaciones
Shunten 舜天 1187-1237 Llinia de Tenson
Shun Bajunki 舜馬順熈 1238-1248 Llinia de Tenson
Gihon 義本 1249-1259 Llinia de Tenson
Eiso 英祖 1260-1299 Llinia de Eiso
Taisei 大成 1300-1308 Llinia de Eiso
Eiji 英慈 1309-1313 Llinia de Eiso
Tamagusuku 玉城 1314-1336 Llinia de Eiso
Seii 西威 1337-1354 Llinia de Eiso
Satto 察度 1355-1395 -
Bunei 武寧 1396-1405 -
Shō Shishō 尚思紹 1405-1421 1ª dinastía Shō
Shō Hashi 尚巴志 1422-1429 1ª dinastía Shō como rei de Chūzan
Reis de Ryūkyū
Monarca Kanji Reináu Fonduxe Observaciones
Shō Hashi 尚巴志 1429-1439 1ª dinastía Shō como rei ryukyuense
Shō Chū 尚忠 1440-1442 1ª dinastía Shō
Shō Shitatsu 尚思達 1443-1449 1ª dinastía Shō
Shō Kinpuku 尚金福 1450-1453 1ª dinastía Shō
Shō Taikyū 尚泰久 1454-1460 1ª dinastía Shō
Shō Toku 尚徳 1461-1469 1ª dinastía Shō
Shō En 尚円 1470-1476 2ª dinastía Shō llamáu Kanamaru Uchima
Shō Sen'i 尚宣威 1477 2ª dinastía Shō
Shō Shin 尚真 1477-1526 2ª dinastía Shō
Shō Sei 尚清 1527-1555 2ª dinastía Shō
Shō Xen 尚元 1556-1572 2ª dinastía Shō
Shō Ei 尚永 1573-1586 2ª dinastía Shō
Shō Nei 尚寧 1587-1620 2ª dinastía Shō Invasión de Satsuma: primer rei vasallu a Satsuma
Shō Hō 尚豊 1621-1640 2ª dinastía Shō
Shō Ken 尚賢 1641-1647 2ª dinastía Shō
Shō Shitsu 尚質 1648-1668 2ª dinastía Shō
Shō Shōken 尚象賢 1666-1673 Sessei (1º ministru) primer historiador ryukyuense
Shō Tei 尚貞 1669-1709 2ª dinastía Shō llamáu Shan Jing; vivió 1645-1709
Shō Eki 尚益 1710-1712 2ª dinastía Shō llamáu Shang Ben; vivió 1678-1712
Shō Kei 尚敬 1713-1751 2ª dinastía Shō llamáu Shang Jing; vivió 1700-1751
Sai On 蔡温 1751-1752 Kokushi (rexente) El mayor eruditu ryukyuense ya historiador; vivió 1682-1761
Shō Boku 尚穆 1752-1795 2ª dinastía Shō llamáu Shang Mu; vivió 1739-1795
Shō On 尚温 1796-1802 2ª dinastía Shō llamáu Shang Wen; vivió 1784-1802
Shō Sei 尚成 1803-1804 2ª dinastía Shō llamáu Shang Cheng; vivió 1783-1804
Shō Kō 尚灝 1804-1828 2ª dinastía Shō llamáu Shang Hao; vivió 1787-1839
Shō Iku 尚育 1829-1847 2ª dinastía Shō llamáu Shang Yu; vivió 1813-1847
Shō Tai 尚泰 1848-11 de marzu de 1879 2ª dinastía Shō llamáu Shang Tai; vivió de 1843 a 1901; últimu rei Ryukyuense

Ver tamién editar

  • Islles Ryūkyū
  • Gusuku
  • Tamaudun (tumbes reales intactes)
  • Hong Gil-dong

Referencies editar

  1. Matsuda. p. 16.
  2. Okamoto, Hiromichi. "Política Externa y Comercio Marítimo en el Temprano Periodu mig, Centrándose en el Reino Ryūkyū." Acta Asiatica vol. 95 (2008), p. 35.
  3. Nanzan y Hokuzan también entraron en las rellaciones tributarias con la China de los Ming, en 1380 y 1383 respeutivamente. (Okamoto, Hiromichi. "Política Externa y Comercio Marítimo en el Temprano Periodu Ming, Centrándose en el Reino Ryūkyū." Acta Asiatica vol. 95 (2008), p. 36.
  4. Okamoto, p. 36.
  5. Sakamaki, Shunzō. "Ryukyu y Asia Suroriental." Diario de Estudios Asiáticos. vol. 23 no. 3 (Mayo 1964), páxs. 382–4.
  6. Murai, Shōsuke. "Introducción." Acta Asiática vol 95 (2008). Tokyo: Tōhō Gakkai (Instituto de Cultura Oriental), p. iv.
  7. Okamoto, p. 53.
  8. Hamashita, Takeshi. Okinawa Nyūmon (沖縄入門, "Introducción a Okinawa"). Tokyo: Chikuma Shobō, 2000, páxs. 207–13.

Bibliografía editar

  • Matsuda, Mitsugu (2001), The Government of the Kingdom of Ryukyu, 1609-1872 ISBN 4-946539-16-6
  • Smits, Gregory (1999). "Visions of Ryukyu: Identity and Ideology in Early-Modern Thought and Politics." Honolulu: University of Hawai'i Press.

Enllaces esternos editar