Ross 248 (Gliese 905 / HH Andromedae) ye una estrella na constelación d'Andrómeda. Afayóse por Frank Elmore Ross en 1925. De magnitú aparente +12,29, nun ye observable a simple vista, y alcuéntrase al sur de λ Andromedae, cerca de κ Andromedae y ι Andromedae.

Ross 248
Datos d'observación
(Dómina J2000)
Constelación Andrómeda
Ascensión reuta (α) 23h 41m 54,7s
Declinación (δ) +44° 10' 30"
Mag. aparente (V) +12,29
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar Nana colorada
Tipu M6.0V
Masa solar 0,136 M
Diámetro (0,17)
Índiz de color 1,91 (B-V)
Magnitú absoluta +14,79
Lluminosidá 0,00011 L
Temperatura superficial 3058 ± 65 K
Metalicidá [M/H] = +0,14
Variabilidá Variable BY Draconis
Periodu d'oscilación 4,2 años
Astrometría
Mov. propiu n'α 0,085 mas/añu
Mov. propiu en δ -1,615 mas/añu
Velocidá radial -75,2 km/s
Distancia (3,16 pc)
Paralax 316,7 ± 0,7 mas
Otres designaciones
HH Andromedae / GCTP 5736.00 / GJ 905 / G 171-010 / LHS 549
[editar datos en Wikidata]
Alloña de les estrelles más cercanes dende hai 20.000 años hasta 80.000 años nel futuru.

Distancia editar

Ross 248 ye una de les estrelles más próximes al Sistema Solar —la novena anguaño—, a 10,30 años lluz de distancia. Sicasí, dientro de 37.100 años va asitiar a tan solo 3,03 años lluz de la Tierra, cuando va ser la estrella más próxima al Sol.[1]

La sonda espacial Voyager 2 va pasar a 1,76 años lluz de Ross 248 dientro unos 40.200 años.[2]

Carauterístiques editar

Ross 248 ye una nana colorada de tipu espectral M6.0V con una temperatura efectivo de 3058 K.[3] Con namái'l 13,6% de la masa del Sol y el 17 per cientu del so diámetru, la so lluminosidá equival a una diezmilésima de la lluminosidá solar.[4] Exhibe una metalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que'l heliu— cimeru a la solar nun 38% ([M/H] = +0,14)[3] pero, a diferencia del Sol, ye considerada una estrella del discu gruesu.[3]

Ross 248 ye una estrella variable del tipu BY Draconis, polo que recibe'l nome, tocantes a variable, de HH Andromedae. La variación del so rellumu ye de 0,13 magnitúes.[5] Foi la primer estrella onde les pequeñes variaciones de rellumu fueron atribuyíes a manches nel so fotosfera (1950).[6] Notificáronse posibles periodos de 4,2 y 120 años —según otros cinco periodos ente 60 y 91 díes— que pueden tar causaos pola presencia d'una acompañante estelar entá non detectada.[4]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Bobylev, V. V. (2010). «Searching for stars closely encountering with the solar system». Astronomy Letters 36 (3). pp. 220-226. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010AstL...36..220B&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  2. Littmann, Mark (2004). Planets Beyond: Discovering the Outer Solar System. Courier Dover Publications, páx. 167. ISBN 0-486-43602-0.
  3. 3,0 3,1 3,2 Rojas-Ayala, Bárbara; Covey, Kevin R.; Muirhead, Philip S.; Lloyd, James P. (2012). «Metallicity and Temperature Indicators in M Dwarf K-band Spectra: Testing New and Updated Calibrations with Observations of 133 Cortil Neighborhood M Dwarfs». The Astrophysical Journal 748 (2). id. 93. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?2012ApJ...748...93R&db_key=AST. 
  4. 4,0 4,1 Ross 248 (Solstation)
  5. HH Andromedae (General Catalogue of Variable Stars)
  6. Lippincott, S. L. (1978). «Astrometric search for unseen stellar and sub-stellar companions to nearby stars and the possibility of their detection». Space Science Reviews 22:  páxs. 153–189. doi:10.1007/BF00212072. Bibcode1978SSRv...22..153L. 

Coordenaes:   23h 41m 55.036s, 44° 10 38.825