Salvia sclarea

especie de planta

El bálsamu[1] (Salvia sclarea) ye una planta yerbácea bienal o perenne de curtia vida, perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria de la rexón del Mediterraneu hasta'l centru d'Asia.

Salvia sclarea
bálsamu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Salvia
Especie: Salvia sclarea
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Flor
Ilustración
Vista de la planta

Descripción editar

Ye una planta yerbácea perenne de curtia vida qu'algama 1 m d'altor cuando ta en flor. Pel hibiernu, muérrese y vuelve ser una roseta basal. Les fueyes tienen una testura lanosaa y algamen los 10-20 cm de llargu y 6-12 cm d'anchu. La so flores apaecen en grupos de 2-6 nel tarmu, tienen 2.5-3.5 cm de llargu y son de color blancu, rosa o púrpura pálidu. Les bráctees de los tarmos florales tienen colores similares a les flores. Les glándules de los tarmos florales producen aceite esencial.[2]

Usos editar

Se destila un aceite esencial que contién el compuestu químicu arumosu esclareol. Esti alcuéntrase dacuando en tiendes especializaes y tiendes d'arumes. El so golor ye descritu como picante, que ye consideráu por dellos desagradable y bien curiosu pa otros.

Les granes tienen una capa mucilaginosa, polo que s'encamienta asitiar una grana nel güeyu d'una persona con un oxetu estrañu nella por que pudiera cumplir col oxetu y faer que sía bono de quitar. Esta práutica reparar por Nicholas Culpeper na so Complete Herbal (1653), quien se refirió a la planta como "güeyos claros".[3]

El destiláu d'aceite esencial utilízase llargamente en perfumería y como saborizante para moscatel, vermús, vinos y llicores.[4] Tamién s'utiliza en aromaterapia pa solliviar l'ansiedá y el mieu, los problemes rellacionaos cola menstruación, como'l síndrome premenstrual y los calambres, y ayudando col velea.[5]

Anguaño ye cultiváu principalmente n'Inglaterra, Francia y el sur de Rusia pa la industria del arume.

Principios activos editar

L'aceite esencial ye ricu en linalool (10-20%) y en acetato de linalilo (45-75%) acompañaos de germacreno D y cariofileno.[6] Tamién ye una bona fonte d'acedu linolénico (omega-3).[7]

Usu melecinal editar

Utilízase como estomacal, anticatarral, antisudorífico, astrinxente, antiespasmódico, estimulante, emenagogo, antisépticu. En medicina popular pa trestornos gástricos, calambres, timpanitis, fories.[6]

Otros usos editar

De cutiu cultívase como una planta ornamental nos xardinos.

Taxonomía editar

Salvia sclarea describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 27. 1753.[8]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Salvia sclarea (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos:[9] 2n=22.[10]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

sclarea: epítetu

Sinonimia
  • Sclarea vulgaris Mill., Gard. Dict. ed. 8: 1 (1768).
  • Aethiopis sclarea (L.) Fourr., Ann. Soc. Linn. Lyon, n.s., 17: 134 (1869).
  • Salvia haematodes Scop., Fl. Carniol., ed. 2, 1: 29 (1771), nom. illeg.
  • Salvia foetida Lam., Tabl. Encycl. 1: 69 (1791).
  • Salvia coarctata Vahl, Enum. Pl. 1: 253 (1804).
  • Salvia simsiana Schult., Mant. 1: 210 (1822).
  • Sclarea tingitana (Etl.) Raf., Fl. Tellur. 3: 94 (1837).
  • Salvia calostachya Gand., Fl. Lyon.: 171 (1875).
  • Salvia turkestanica Noter, Rev. Hort. 77: 502 (1905).
  • Salvia lucana Cavara & Grande, Bull. Orto Bot. Regia Univ. Napoli 3: 436 (1913).
  • Salvia pamirica Gand., Bull. Soc. Bot. France 60: 26 (1913).
  • Salvia altilabrosa Pan, Trab. Mus. Ci. Nat., Ser. Bot. 14: 33 (1918).[11]


Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Clebsch: the New Book of Salvias
  3. The Complete Herbal at Bibliomania, with link to entry for Clary, or More Properly Clear-Eye.
  4. Clebsch, Betsy; Barner, Carol D. (2003) The New Book of Salvias. Timber Press, páx. 261. ISBN 978-0-88192-560-9.
  5. Kintzios, Spiridon Y. (2000). Sage: The Genus Salvia. CRC Press, páx. 20. ISBN 978-90-5823-005-8.
  6. 6,0 6,1 Dr. Berdonces I Serra. . Gran Enciclopecia de les Plantes Melecinales páxs. 856. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X.
  7. Nativ, Dudai et al. (xineru 2010). COMPOSITIONS CONTAINING AS THE ACTIVE INGREDIENT COMPONANTES FROM SALVIA SCLAREA SEED. http://www.freepatentsonline.com/EP1662904B1.html. Consultáu'l 27 de xunu de 2012. 
  8. «Salvia sclarea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 8 d'avientu de 2012.
  9. Salvia sclarea L. Proves Revisión del xéneru Salvia L. sect. Aethiopis Benth. (Lamiaceae) nel Mediterraneu Occidental. Rosúa, J. L. & G. Blanca (1989) Collect. Bot. (Barcelona) 17(2): 205-236
  10. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  11. «Salvia sclarea». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 15 d'abril de 2010.

Enllaces esternos editar