Seleición masculina de fútbol de Rusia
La Seleición de fútbol de Rusia (rusu: Национа́льная сбо́рная Росси́и по футбо́лу , , Natsionálnaya sbórnaya Rossii po futbólu) ye l'equipu representativu del país nes competiciones oficiales. La so organización ta al cargu de la Unión del Fútbol de Rusia, perteneciente a la UEFA.
Seleición masculina de fútbol de Rusia![]() | |
---|---|
![]() | |
Situación | |
Estáu | Rusia |
Datos | |
Nome oficial | Сборная России по футболу |
Tipu | seleición de fútbol |
Fundao en | 1912 |
Propietariu |
![]() |
Entrenador |
![]() |
Instalaciones | |
Estadiu | Estadiu Olímpicu Luzhnikí |
Dueñu de | Xunión Rusa de Fútbol |
Web oficial | |
![]() |
El primer partíu apostáu per Rusia #realizar mientres los Xuegos Olímpicos d'Estocolmu 1912. Sicasí, esti equipu namái xugó 90 partíos (ente 1912 y 1914). En 1923, volvieron a los campos de xuegu pero como la seleición de fútbol de la Xunión Soviética, de la que Rusia formaba parte y participó en siete Campeonatos Mundiales (llegando a la semifinal en 1966) y en siete Eurocopes, onde llogró'l títulu en 1960. La Xunión Soviética amás llogró un títulu en chile la Copa Mundial de Fútbol Sub-20 en 1977, otru na sub-17 de 1987 y dos medayes d'oru nos Xuegos Olímpicos.
Tres la desintegración de la Xunión Soviética en 1991 y l'independencia de Rusia como estáu soberanu renació l'equipu rusu en 1993. L'escoyíu rusu ye consideráu a nivel internacional como la socesora del antiguu combináu soviéticu, más los llogros llograos en tiempos pasaos acorviaron a la nueva seleición, qu'intentó ensin ésitu algamar l'ésitu de la so predecesora, que amás cuntaba col talentu de xugadores d'otros países como Ucrania.
Na so nueva etapa como equipu independiente Rusia algamó en trés oportunidaes la fase final de la Copa Mundial de Fútbol y en cinco la de la Eurocopa, algamando'l so mayor llogró na edición de 2008 onde cayó en semifinales contra España.
EstadístiquesEditar
Copa Mundial de FútbolEditar
Xunión SoviéticaEditar
Añu | Ronda | Posición | PX | PG | PE | PP | GF | GC |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1930 | Ensin participación | |||||||
1934 | ||||||||
1938 | ||||||||
1950 | ||||||||
1954 | ||||||||
1958 | Cuartos de final | &&&&&&&&&+6° | 5 | 2 | 1 | 2 | &&&&&&&&&+5 | &&&&&&&&&+6 |
1962 | Cuartos de final | &&&&&&&&&+6° | 4 | 2 | 1 | 1 | &&&&&&&&&+9 | &&&&&&&&&+7 |
1966 | Cuartu puestu | &&&&&&&&&+4° | 6 | 4 | 0 | 2 | &&&&&&&&+10 | &&&&&&&&&+6 |
1970 | Cuartos de final | &&&&&&&&&+5° | 4 | 2 | 1 | 1 | &&&&&&&&&+6 | &&&&&&&&&+2 |
1974 | Retiróse | |||||||
1978 | Nun se clasificó | |||||||
1982 | Segunda fase | &&&&&&&&&+7° | 5 | 2 | 2 | 1 | &&&&&&&&&+7 | &&&&&&&&&+4 |
1986 | Octavos de final | &&&&&&&&+10° | 4 | 2 | 1 | 1 | &&&&&&&&+12 | &&&&&&&&&+5 |
1990 | Primer ronda | &&&&&&&&+17° | 3 | 1 | 0 | 2 | &&&&&&&&&+4 | &&&&&&&&&+4 |
RusiaEditar
Añu | Ronda | Posición | PX | PG | PE | PP | GF | GC |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1994 | Primer ronda | &&&&&&&&+18° | 3 | 1 | 0 | 2 | &&&&&&&&&+7 | &&&&&&&&&+6 |
1998 | Nun se clasificó | |||||||
2002 | Primer ronda | &&&&&&&&+22° | 3 | 1 | 0 | 2 | &&&&&&&&&+4 | &&&&&&&&&+4 |
2006 | Nun se clasificó | |||||||
2010 | ||||||||
2014 | Primer ronda | &&&&&&&&+24° | 3 | 0 | 2 | 1 | &&&&&&&&&+2 | &&&&&&&&&+3 |
2018 | En disputa | - | 2 | 2 | 0 | 0 | 8 | 1 |
2022 | Por apostase | |||||||
2026 | ||||||||
Total | 11/23 | 11° | 42 | 18 | 8 | 15 | 74 | 48 |
EurocopaEditar
Añu | Ronda | Posición | PX | PG | PE | PP | GF | GC |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Francia 1960 | Campeón | 1° | 4 | 4 | 0 | 0 | 9 | 1 |
España 1964 | Subcampeón | 2° | 6 | 3 | 2 | 1 | 11 | 5 |
Italia 1968 | Cuartu puestu | 4° | 10 | 7 | 1 | 3 | 19 | 10 |
Bélxica 1972 | Subcampeón | 2° | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 3 |
Yugoslavia 1976 | Nun se clasificó | |||||||
Italia 1980 | ||||||||
Francia 1984 | ||||||||
Alemaña Federal 1988 | Subcampeón | 2° | 5 | 3 | 1 | 1 | 7 | 4 |
Suecia 1992[1] | Primer fase | 8° | 3 | 0 | 2 | 1 | 1 | 4 |
Inglaterra 1996 | Primer fase | 14° | 3 | 0 | 1 | 2 | 4 | 8 |
Bélxica y Países Baxos 2000 | Nun se clasificó | |||||||
Portugal 2004 | Primer fase | 11° | 3 | 1 | 0 | 2 | 2 | 4 |
Austria y Suiza 2008 | Tercer puestu | 3° | 5 | 3 | 0 | 2 | 7 | 8 |
Polonia y Ucrania 2012 | Primer fase | 9° | 3 | 1 | 1 | 1 | 5 | 3 |
Francia 2016 | Primer fase | 23° | 3 | 0 | 1 | 2 | 2 | 6 |
Europa 2020 | Por apostase | |||||||
Total | 11/16 | 8° | 47 | 23 | 9 | 16 | 68 | 56 |
Copa FIFA #ConfederaciónEditar
Añu | Ronda | Posición | PX | PG | PE | PP | GF | GC |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1992 | Nun se clasificó | |||||||
1995 | ||||||||
1997 | ||||||||
1999 | ||||||||
2001 | ||||||||
2003 | ||||||||
2005 | ||||||||
2009 | ||||||||
2013 | ||||||||
2017 | Primer ronda | 5° | 3 | 1 | 0 | 2 | 3 | 3 |
2021 | Por apostase | |||||||
Total | 1/11 | 24° | 3 | 1 | 0 | 2 | 3 | 3 |
Estadístiques de xugadoresEditar
Partíos apostaosEditar
Rank | Nome | Periodu | Xuegos | Goles |
---|---|---|---|---|
1 | Serguéi Ignashévich | 2002–presente | 124 | 8 |
2 | Víktor Onopko | 1992–2004 | 112 | 7 |
3 | Ígor Akinféyev | 2004–presente | 107 | 0 |
4 | Vasili Berezutski | 2003–presente | 101 | 5 |
5 | Aleksandr Kerzhakov | 2002–2016 | 92 | 31 |
6 | Yuri Zhirkov | 2005–presente | 85 | 2 |
7 | Aleksandr Aniukov | 2004–2013 | 77 | 1 |
8 | Andréi Arshavin | 2002–2012 | 76 | 17 |
9 | Valeri Karpin | 1992–2003 | 73 | 17 |
10 | Vladímir Beschástnyj | 1992–2003 | 71 | 26 |
Máximos goliadoresEditar
Rank | Nome | Periodu | Goles | Partíos | Promediu |
---|---|---|---|---|---|
1 | Aleksandr Kerzhakov | 2002–2016 | 31 | 92 | 0.330 |
2 | Vladímir Beschástnyj | 1992–2003 | 26 | 71 | 0.366 |
3 | Román Pavliuchenko | 2003–2012 | 21 | 51 | 0.412 |
4 | Valeri Karpin | 1992–2003 | 17 | 72 | 0.236 |
Andréi Arshavin | 2002–2012 | 17 | 75 | 0.227 | |
6 | Dmitri Sychov | 2002–2010 | 15 | 47 | 0.319 |
7 | Román Shirókov | 2008–2016 | 13 | 57 | 0.245 |
8 | Ígor Kolyvánov | 1992–1998 | 12 | 35 | 0.343 |
Aleksandr Kokorin | 2011–presente | 12 | 48 | 0.297 | |
10 | Serguéi Kiriakov | 1992–1998 | 10 | 28 | 0.357 |
Aleksandr Mostovói | 1992–2004 | 10 | 50 | 0.200 |
SeleicionadoresEditar
PalmarésEditar
Seleición absolutaEditar
Torneos amistososEditar
ReferenciesEditar
- ↑ La seleición que jugó este torneo fue la seleición de fútbol de la Comunidad de Estados Independientes luego de la disolución de la Xunión Soviética en 1991
- ↑ Mundosoccer.com (ed.): «Copa Carlsberg 97» (27 de octubre de 2005).