UEFA

órganu regulador del fútbol européu

La Unión d'Asociaciones Europees de Fútbol[1] (inglés: Union of European Football Associations, francés: Union des Associations Européennes de Football),[2] referida comúnmente pol so acrónimu inglés UEFA, ye la confederación europea d'asociaciones nacionales de fútbol y máximu ente d'esti deporte nel continente. Arrexunta na actualidá a 55 asociaciones y ye una de les seis confederaciones pertenecientes a la Federación Internacional de Fútbol Asociación (FIFA), máximu rector nel mundu.[3]

UEFA
Union of European Football Associations (en)
Union des associations européennes de football (fr)
Union der europäischen Fußballverbände (de)
federación deportiva internacional, federación de fútbol y organización ensin ánimu de llucru
Llocalización
Sede Nyon (es) Traducir
Direición Suiza
Historia
Fundación15 xunu 1954
Eslogan We care about football (en)
Organigrama
Presidente Aleksander Čeferin (es) Traducir (14 setiembre 2016)
Participación empresarial
Organización matriz FIFA
Filiales
Forma parte de
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Fundada'l 15 de xunu de 1954, la so sede central atópase en Nyon, Suiza, y ye la encargada d'entamar los distintos campeonatos de naciones d'Europa, amás de promover, desenvolver, controlar y velar pol fútbol, los sos cometíos, finances, reglamentos y medios del mesmu, siendo la Eurocopa, oficialmente Campeonatu d'Europa de Naciones, el so principal tornéu masculín, y la Eurocopa Femenina, oficialmente Campeonatu d'Europa Femenín, el so homólogu de muyeres. D'igual manera ye quien trata les distintes cuestiones de les federaciones nacionales del territoriu européu, según el so fútbol de formación entamando tamién competiciones pa diches categoríes conformando un total de 15 torneos ente toles disciplines.[4]

Ye l'asociación continental más gallardoniada del ámbitu FIFA pos suma ente toles seleiciones de los sos miembros un total de 223 títulos oficiales, onde destaquen 41 títulos mundiales, amás de ser la más reconocida.[n 1] Ente elles destaca Alemaña (DFB),[5] vixente campeona mundial de seleiciones a nivel absolutu —y segunda más gallardoniada del certame compartíu con Italia (FIGC)—,[6] amás de ser la más gallardoniada d'Europa con 34 títulos; España (RFEF), que ye'l so miembru más premiáu nel continente con 29 títulos[7][n 2]; y Francia (FFF), la más condecorada en competiciones mundiales con seis trofeos.[8]

La principal competición no que se refier a los clubes ye la Lliga de Campeones, tanto en categoría masculina —apostada per primer vegada en 1955—, como en femenina —establecida en 2001—. Nelles apoderen los clubes españoles con 16 títulos y los alemanes con 9 respeutivamente.

Ye la tercer confederación continental más antigua, y la que más miembros tien siendo'l postreru n'incorporase la Federación de Fútbol de Kosovu (FFK) —como estáu parcialmente reconocíu internacionalmente— el 3 de mayu de 2016.[9]

Historia editar

 
Henri Delaunay, primer secretariu xeneral de la UEFA.

La Unión Europea d'Asociaciones de Fútbol (francés: Union Européenne de Football Association) foi fundada'l 15 de xunu de 1954 en Basilea, Suiza,[10] por cuenta de les necesidaes imperantes nel fútbol europeo continental, hasta entós ensin un organismu rector. Ye por ello que surde tres un consensu de trés de les federaciones más reconocíes de la dómina, la Federación Italiana (FIGC), la Federación Francesa (FFF) y la Federación Belga (KBVB/URBSFA). Hasta la fecha yeren les mesmes federaciones de cada país les que velaben por dichu deporte en cada rexón siguiendo les normatives FIFA, y qu'empezaba a internacionalizarse nel territoriu mercé sobremanera a partíos de índole amistosa y a les primeres competiciones de clubes.

Ente elles destacaron la Copa d'Europa Central y la Copa Llatina d'Europa del Sur, dambes consideraes predecesores de l'actual Lliga de Campeones (orixinalmente Copa de Clubes Campeones Europeos), que foi la primer competición oficial llanzada pol organismu en 1955. Sicasí, yá s'atopaba somorguiada dende la so fundación na creación d'una competición europea de seleiciones que finalmente vio la lluz en 1960, la Copa d'Europa de Naciones, más conocida como Eurocopa. Dambes son na actualidá dos de les competiciones futbolístiques más prestixoses del mundu, y precisamente el promotor d'esta postrera, Henri Delaunay, foi'l primer secretariu xeneral del organismu ente que Ebbe Schwartz foi'l so primer presidente.

La so sede allugar en París, Francia, hasta qu'en 1959 foi treslladada a Berna y darréu en 1995 a Nyon, Suiza, onde sigue alcontrada. Conocida a cencielles pol so acrónimu UEFA ta definíu nel estatutu de la organización como la abreviación del so nome en francés, sicasí ye comúnmente acomuñáu col inglés Union of European Football Associations.

L'organismu ye una de les más fuertes y reconocíes de los seis confederaciones mundiales, por cuenta de la importancia de los sos miembros, ente los que s'atopen delles de les principales asociaciones, lligues y seleiciones de fútbol del mundu. Un exemplu d'esto ye que la FIFA dio a la UEFA 13 de los 32 cupos de participantes pa la Copa Mundial de 2014 que se celebró en Brasil.

A nivel organizativo promueve competiciones de clubes, como la yá mentada Lliga de Campeones y la Lliga Europa (orixinalmente Copa de la UEFA), o de seleiciones nacionales, siendo la principal la Eurocopa (oficialmente Campeonatu d'Europa de Naciones), toes a nivel masculín.[n 3] En categoría de muyeres entama tamién la Lliga de Campeones y la Eurocopa en clara reconocencia y llexitimidá a la puxanza que tien na actualidá'l fútbol femenín.

Miembros asociaos editar

Son 55 les asociaciones de fútbol que pertenecen a la UEFA. Les representaes son toles naciones xeográficamente dientro d'Europa sacante Vaticanu y Mónaco, que tampoco tán representaes nin na FIFA nin n'otra Confederación Continental de Fútbol. A estes suman Armenia, Azerbaixán y Xeorxa (allugaes n'El Cáucasu, alderícase la so pertenencia xeográfica a Europa o Asia); Israel y Xipre (xeográficamente n'Asia, anque políticamente siempres acomuñaes a Europa); y Rusia, Turquía y Kazakstán (mayormente n'Asia y con una porción menor n'Europa).

Ye importante mentar que los cuatro países constituyentes del Reinu Xuníu (Inglaterra, Escocia, Gales y Irlanda del Norte) participen de forma separada (esta escepcionalidá solo dase en fútbol, rugbi, críquet y otros deportes que'l so orixe sían Reinu Xuníu, de la Commonwealth o d'Irlanda), y que l'archipiélagu autónomu d'Islles Feroe compite de manera independiente a Dinamarca. Israel formaba parte de la Confederación Asiática de Fútbol hasta ser espulsada en 1974 pol conflictu árabe-israelín. Kazakstán tamién foi nel pasáu miembru de l'AFC. Xibraltar y Kosovu (estáu parcialmente reconocíu) fueron aceptaos como miembros de la UEFA'l 3 de mayu de 2016,[9] y fueron aceptaos como miembros de la FIFA'l 13 de mayu de 2016.[11][12]

 
Mapa d'Europa.
 
Mapa de les confederaciones acomuñaes a la FIFA.
País Federación Ingresu Seleiciones COI Edá
  Albania Federata Shqiptare y Futbollit (FSHF) 1954 masculina · femenina    94 años[13]
  Alemaña Deutscher Fußball-Bund (DFB) 1954 masculina · femenina    124 años[14]
  Andorra Federació Andorrana de Fútbol (FAF) 1996 masculina · femenina    30 años[15]
  Armenia Federación de Fútbol d'Armenia 1992 masculina · femenina    32 años[16]
  Austria Österreichischer Fußballbund (ÖFB) 1954 masculina · femenina    120 años[17]
  Azerbaixán Azərbaycan Fútbol Federasiyaları Assosiasiyası (AFFA) 1994 masculina · femenina    32 años
  Bélxica Koninklijke Belgische Voetbalbond (KBVB) / (URBSFA) 1954 masculina · femenina    129 años
  Bielorrusia Belarusskaja Federatsija Futbola (BFF) 1993 masculina · femenina    35 años
  Bosnia y Herzegovina Nogometni/Fudbalski Savez Bosne i Hercegovine (NS/FS BIH) 1998 masculina · femenina    32 años
  Bulgaria Bulgarski Futbolen Sojus 1954 masculina · femenina    101 años
  Xipre Cyprus Football Association (CFA) 1962 masculina · femenina    90 años
  Croacia Hrvatski nogometni savez (HNS) 1993 masculina · femenina    112 años
  Dinamarca Dansk Boldspil-Union 1954 masculina · femenina    135 años
  Escocia Scottish Football Association (SFA) 1954 masculina · femenina    151 años
  Eslovaquia Slovenský futbalový zväz (SFZ) 1993 masculina · femenina    86 años
  Eslovenia Nogometna zveza Slovenije (NZS) 1994 masculina · femenina    104 años
  España Real Federación Española de Fútbol (RFEF) 1954 masculina · femenina    111 años
  Estonia Eesti Jalgpalli Liit 1992 masculina · femenina    103 años
  Finlandia Suomen Palloliitto 1954 masculina · femenina    117 años
  Francia Fédération Française de Footbal (FFF) 1954 masculina · femenina    105 años
  Gales Football Association of Wales (FAW) 1954 masculina · femenina    148 años
  Xeorxa Georgian Football Association (GFF) 1992 masculina · femenina    88 años
  Xibraltar Xibraltar Football Association (GFA) 2013 masculina · femenina    129 años
  Grecia Ellinikí Podosferikí Omospondia (EPO) 1954 masculina · femenina    98 años
  Hungría Magyar Labdarúgó Szövetség (MLSZ) 1954 masculina · femenina    123 años
  Inglaterra The Football Association (FA) 1954 masculina · femenina    161 años
  Irlanda Football Association of Ireland (FAI) 1954 masculina · femenina    103 años
  Irlanda del Norte Irish Football Association (IFA) 1954 Seleición de fútbol d'Irlanda del Norte masculina · Seleición femenina de fútbol d'Irlanda del Norte femenina    144 años
  Islandia Knattspyrnusamband Íslands(KSI) 1954 masculina · femenina    77 años
  Islles Feroe Fótbóltssamband Føruque (FSF) 1990 masculina · femenina    45 años
  Israel * HaHitakhdut leKaduregel beYisrael (IFA) 1994 masculina · femenina    96 años
  Italia Federazione Italiana Giuoco Calcio (FIGC) 1954 masculina · femenina    126 años
  Kazakstán # Foetbol'nogo Sojoeza Kazachstana (FSK) 2002 masculina · femenina    65 años
  Kosovu Federata y Futbollit y Kosovës (FFK) 2016 masculina · femenina    104 años
  Letonia Latvijas Futbola Federācija (LFF) 1992 masculina · femenina    103 años
  Liechtenstein Liechtensteiner Fußballverband (LFV) 1974 masculina · femenina    90 años
  Lituania Lietuvos Futbolo Federacija (LFF) 1992 masculina · femenina    102 años
  Luxemburgu Luxemburger Fußballverband (FLF) 1954 masculina · femenina    116 años
  Macedonia del Norte Fudbalska Federacija na Makedonija (FFM) 1994 masculina · femenina    75 años
  Malta Malta Football Association (MFA) 1960 masculina · femenina    124 años
  Moldavia Federaţia Moldovenească de Fotbal (FMF) 1993 masculina · femenina    34 años
Montenegru  Montenegru Fudbalski Savez Crne Gore (FSCG) 2007 masculina · femenina    93 años
  Noruega Norges Fotballforbund (NFF) 1954 masculina · femenina    122 años
  Países Baxos Koninklijke Nederlandse Voetbal Bond (KNVB) 1954 masculina · femenina    135 años
  Polonia Polski Związek Piłki Nonżnej (PZPN) 1955 masculina · femenina    105 años
  Portugal Federação Portuguesa de Futebol (FPF) 1954 masculina · femenina    110 años
  Chequia[n 4] Fotbalová asociace České republiky (FAČR) 1954 masculina · femenina    123 años
  Rumanía Federaţia Română de Fotbal (FRF) 1954 masculina · femenina    115 años
  Rusia[n 5] Rossijski Futbolni Sojus (RFS) 1954 masculina · femenina    112 años
  San Marín Federazione Sammarinese Giuoco Calcio (FSGC) 1988 masculina · femenina    93 años
  Serbia[n 6] Fudbalski Savez Srbije (FSS) 1954 masculina · femenina    105 años
  Suecia Svenska Fotbollförbundet (SFF) 1954 masculina · femenina    120 años
  Suiza Schweizerischer Fussballverband (SFV) / (ASF) 1954 masculina · femenina    129 años
  Turquía Türkiye Fútbol Federasyonu (TFF) 1962 masculina · femenina    101 años
  Ucraína Federazija Futbolu Ukrajiny (FFU) 1992 masculina · femenina    33 años

* Enantes miembru de la OFC, y enantes miembru de l'AFC.
# Enantes miembru de l'AFC.

Presidentes de la UEFA editar

 
Sede de la UEFA en Nyon, Suiza, en cantu del Llagu Lemán.
Nota: de manera interina tuvo al frente Ángel María Villar dende 2015 hasta la eleición del nuevu presidente en 2016.

Competiciones entamaes pola UEFA editar

Torneos de seleiciones editar

Nome Nacionalidá Periodu
1ᵘ Ebbe Schwartz   Dinamarca 1954-1962
2ᵘ Gustav Wiederkehr   Suiza 1962-1972
3ᵘ Artemio Franchi   Italia 1972-1983
4ᵘ Jacques Georges   Francia 1983-1990
5ᵘ Lennart Johansson   Suecia 1990-2007
6ᵘ Michel Platini   Francia 2007-2015
7ᵘ Aleksander Ceferin   Eslovenia 2016-actualidá
Tornéu Última edición Campeón vixente
Competiciones profesionales
Eurocopa   Francia 2016   Seleición portuguesa
Lliga de Naciones Lliga de les Naciones de la UEFA 2018-19 Por apostar
Eurocopa Femenina   Suecia 2013   Seleición alemana
Eurocopa Sub-21   Polonia 2017   Seleición alemana
Competiciones amateurs, sala y xuveniles
Campeonatu d'Europa Sub-19 de la UEFA Européu Sub-19   Xeorxa 2017   Seleición inglesa
Campeonatu Européu Femenín Sub-19 de la UEFA Européu Femenín Sub-19   Iralanda del Norte 2017   Seleición española
Campeonatu d'Europa Sub-17 de la UEFA Européu Sub-17   Croacia 2017   Seleición española
Campeonatu Européu Femenín Sub-17 de la UEFA Européu Femenín Sub-17   Chequia 2017   Seleición alemana
Eurocopa Futsal   Serbia 2016   Seleición española
Copa de Rexones   Irlanda 2015   Seleición oriental irlandesa

Nota: Entama amás les distintes fases de clasificación europees pa los campeonatos mundiales: clasificación pa la Copa Mundial masculina y femenina, según la clasificación pa los Xuegos Olímpicos de la Mocedá en dambes modalidaes.

 
Portugal, vixente campeona del EURU.

Torneos de clubes editar

Tornéu Última edición Campeón vixente
Competiciones profesionales
Lliga de Campeones   Cardiff 2017   Real Madrid C. F.
Lliga de Campeones Femenina   Cardiff 2017   Olympique Lyonnais
Lliga Europa   Solna 2017   Manchester United F. C.
Supercopa d'Europa   Skopje 2017   Real Madrid C. F.
Competiciones amateurs, sala y xuveniles
Lliga Xuvenil   Nyon 2017   F. C. Salzburg
Copa Futsal   Almaty 2017   Inter Fútbol Sala

Actualizáu a la consecución de dalgún títulu a 3 de xunu de 2017.

 
Países miembros de la UEFA y los sos derechos d'entrada en competiciones.
  • Lliga de Campeones de la UEFA: competición instituyida pola UEFA en 1955 cola denominación de «Copa de Clubes Campeones Europeos» (fr. Coupe des Club Champions Européens).
  • Lliga Europa de la UEFA: competición instituyida pola UEFA en 1971 cola denominación de «Copa de la UEFA» (en. UEFA Cup)[18] como la socesora de la Copa de Feries, competición ensin afiliar a la confederación europea[19] y, por ello, non considerada ente les competiciones de la UEFA» (en. UEFA club competitions).[19][20][21]
  • Supercopa de la UEFA: competición instituyida en 1973[22][20] ente'l ganador de la Copa Europea de Clubes Campeones-Lliga de Campeones de la UEFA y el de la Recopa de la UEFA (dende 1999 foi reemplazáu pol ganador de la Copa de la UEFA-Lliga Europa de la UEFA)
  • Recopa de la UEFA (1961-1999): tamién conocida como «Copa Europea de Clubes Ganadores de Copes» (en. UEFA Cup Winners' Cup), foi una competición reservada pa clubes campeones de los torneos nacionales de copa.
  • Copa Intertoto de la UEFA (1995-2008): competición instituyida pola UEFA en 1995 como la socesora de la Copa Karl Rappan, competición ensin afiliar a la confederación europea.[23][20]
  • Copa Intercontinental (1960-2004): Conocida tamién como «Copa Europea-Suramericana» (en. European-South American Cup) o, dende 1980, como «Copa Toyota» (en. Toyota Cup), foi entamada conjuntamente ente la Unión Europea d'Asociaciones de Fútbol y la Confederación Suramericana de Fútbol[24] y reservada pal ganador de la Copa Europea de Clubes Campeones-UEFA Champions League y el de la Copa Libertadores d'América. Dichu tornéu ye consideráu'l precursor del Campeonatu Mundial de Clubes de la FIFA.[25]

Hasta la fecha solamente cuatro[26][27] clubes europeos (Juventus FC en 1985, AFC Ajax en 1992, FC Bayern München en 1996 y Chelsea FC en 2013[28]) conquistaron, siquier nuna ocasión, caúna de los trés principales competiciones de la UEFA (Copa Europea de Clubes Campeones-Lliga de Campeones de la UEFA, Copa Europea de Ganadores de Copa y Copa de la UEFA-Lliga Europa de la UEFA). Al club italianu, en calidá de primer club na historia del fútbol europeo en llograr dichu sucesu, foi-y conferida en reconocencia la «Placa de la UEFA» (en. The UEFA Plaque) de parte de la Unión Europea d'Asociaciones de Fútbol en Xinebra, Suiza, el 12 de xunetu de 1988.[29][30]

La Juventus ye, amás, l'únicu club n'Europa que conquistó toles competición internacionales entamaes pola confederación europea de fútbol.[30]

Clasificación mundial de la FIFA editar

Masculina editar

La clasificación mundial de la FIFA del 22 d'avientu de 2016 amuesa a les siguientes seleiciones como los meyores de la UEFA:[31]

# V Seleición Puntos
3.°   Alemaña  Alemaña 1433
5.°   Bélxica  Bélxica 1368
7.°   FRA  Francia 1305
8.°   POR  Portugal 1229
10.°   ESP  España 1166
11.°   SUI  Suiza 1129
12.°   WAL  Gales 1121
13.°   Inglaterra  Inglaterra 1114
14.°   CRO  Croacia 1103
15.°   POL  Polonia 1089
16.°   ITA  Italia 1083
Actualizáu a 22 d'avientu de 2016.

Femenina editar

La clasificación mundial de la FIFA del 23 d'avientu de 2016 amuesa a les siguientes seleiciones como los meyores de la UEFA:[32]

# V Seleición Puntos
2ᵘ   GER  Alemaña 2109
3ᵘ   FRA  Francia 2041
5ᵘ   ENG  Inglaterra 2030
8ᵘ   2 SWE  Suecia 1977
11ᵘ   NOR  Noruega 1927
12ᵘ   NED  Países Baxos 1903
14ᵘ   ESP  España 1862
15ᵘ   5 DAN  Dinamarca 1861
16ᵘ   1 ITA  Italia 1854
17ᵘ   2 SUI  Suiza 1848
20ᵘ   4 ISL  Islandia 1831
Actualizáu a 23 d'avientu de 2016.

Coeficientes UEFA editar

Masculina editar

Coeficientes UEFA a 14 d'avientu de 2016:[33]

# V Club Puntos
1ᵘ     Real Madrid C. F. 160.656
2ᵘ     F. C Bayern 149.299
3ᵘ     F. C. Barcelona 146.656
4ᵘ     Atlético de Madrid 131.656
5ᵘ   1   Juventus F. C. 125.999
6ᵘ   1   Paris Saint-Germain F. C. 123.599
7ᵘ     B. V. Borussia 121.299
8ᵘ     S. L. Benfica 109.799
Actualizáu a 14 d'avientu de 2016.

Femenina editar

Coeficientes UEFA a 14 d'avientu de 2016:[34]

# V Club Puntos
1ᵘ     VfL Wolfsburgu 116.535
2ᵘ     Olympique Lyonnais 114.410
3ᵘ   1   F. F. C. Frankfurt 86.535
4ᵘ   1   F. C. Rosengård 85.615
5ᵘ   3   Paris Saint-Germain F. C. 74.410
6ᵘ   2   F. F. C. Turbine Potsdam 73.535
7ᵘ   1   Arsenal L. F. C. 73.535
Actualizáu a 14 d'avientu de 2016.

Palmarés UEFA editar

De siguío se listan los clubes y seleiciones vencedores de les competiciones oficiales del fútbol asociación, tanto masculines como femenines. Ente'l palmarés nun s'inclúi la Copa Intertoto, magar tar reconocíu, por ser un tornéu clasificatorio pa otra de les sos competiciones, la Lliga Europa, nin les competiciones amateurs o de fútbol sala, al nun tar recoyíu so mesmes normatives.

Palmarés de clubes editar

Títulos oficiales Europeos Mundiales Total
           
  Real Madrid C. F. 12 2 - 4 - - 3 21
  A. C. Milan 7 - 2 5 - - 3 17
  F. C. Barcelona 5 - 4 5 - 1 - 15
  Liverpool F. C. 5 - 3 3 - - - 11
  Juventus F. C. 2 3 1 2 - - 2 10
  F. C. Bayern 5 1 1 1 - - 2 10
  A. F. C. Ajax 4 1 1 2 - - 2 10
  F. C. Internazionale 3 3 - - - - 2 8
  F. C. Porto 2 2 - 1 - - 2 7
  Chelsea F. C. 1 1 2 1 - 2 - 7
  Manchester United F. C. 3 1 1 1 - - 1 7
  Sevilla F. C. - 5 - 1 - - - 6
  Atlético de Madrid - 2 1 2 - - 1 6
  R. S. C. Anderlecht - 1 2 2 - - - 5
  Feyenoord Rotterdam 1 2 - - - - 1 4
  Valencia C. F. - 1 1 2 - - - 4
  Parma Calcio - 2 1 1 - - - 4
  F. F. C. Frankfurt - - - - 4 - - 4
  Olympique Lyonnais * - - - - 4 - - 4
  Nottingham Forest F. C. 2 - - 1 - - - 3
  B. V. Borussia 1 - 1 - - - 1 3
  Tottenham Hotspur F. C. - 2 1 - - - - 3
  F. K. Dynamo de Kiev - - 2 1 - - - 3
  S. L. Benfica 2 - - - - - - 2
  Philips S. V. 1 1 - - - - - 2
  F. K. Estrella Colorada 1 - - - - - 1 2
  Aston Villa F. C. 1 - - 1 - - - 2
  F. C. Steaua de Bucuresti 1 - - 1 - - - 2
  Borussia VfL Mönchengladbach - 2 - - - - - 2
  I. F. K. Göteborg - 2 - - - - - 2
  Hamburger SV - 1 - 1 - - - 2
  Galatasaray S. K. - 1 - 1 - - - 2
  F. K. Zenit de San Petersburgu - 1 - 1 - - - 2
  Aberdeen F. C. - - 1 1 - - - 2
  S. S. Lazio - - 1 1 - - - 2
  Y. R. K. V. B. Mechelen - - 1 1 - - - 2
  Arsenal F. C. ** - - 1 - 1 - - 2
  Umeå I. K. - - - - 2 - - 2
  F. F. C. Turbine Potsdam - - - - 2 - - 2
  VfL Wolfsburgu - - - - 2 - - 2

Nota *: Incluyíos resultancies del equipu femenín. Nota **: Incluyíos resultancies del equipu femenín.

Palmarés de seleiciones editar

Títulos oficiales Europeos Total
        Ficheru:UEFA Women's Euro logo.png Ficheru:UEFA U-19 Women's European Championship.svg Ficheru:UEFA U-17 Women's European Championship.svg
  Seleición española 3 4 10 9 - 2 3 31
  Seleición alemana 3 2 3 3 8 6 5 30
  Seleición francesa 2 1 8 2 - 4 - 17
  Seleición inglesa - 2 9 2 - 1 - 14
  Seleición rusa * 1 2 6 3 - 1 - 13
  Seleición italiana 1 5 3 2 - 1 - 12
Plantía:Xeodatos Seleición portuguesa Seleición portuguesa 1 - 3 6 - - - 10
  Seleición neerladesa 1 2 - 2 - 1 - 6
  Seleición sueca - 1 - - 1 3 - 5
  Seleición serbia ** - 1 3 - - - - 4
  Seleición checa 1 1 1 1 - - - 4
  Seleición búlgara - - 3 - - - - 3
  Seleición alemana or. - - 3 - - - - 3
  Seleición húngara - - 3 - - - - 3
  Seleición turca - - 1 2 - - - 3
  Seleición polaca - - 1 1 - - 1 3
  Seleición austriaca - - 2 - - - - 2
  Seleición irlandesa - - 1 1 - - - 2
  Seleición noruega - - - - 2 - - 2
  Seleición danesa 1 - - - - - 1 2
  Seleición griega 1 - - - - - - 1
  Seleición belga - - 1 - - - - 1
  Seleición rumana - - 1 - - - - 1
  Seleición escocesa - - 1 - - - - 1
  Seleición ucraína - - 1 - - - - 1
  Seleición suiza - - - 1 - - - 1
Datos actualizaos a la consecución del últimu títulu'l 20 de agostu de 2017.

Nota *: Incluyíos rexistros de la predecesora Xunión Soviética. Nota **: Incluyíos los rexistros de la predecesora Yugoslavia.

Campeonatos nacionales editar

D'ente toles lligues de primer división ye'l Rangers Football Club escocés quien suma más títulos con 54, siguíu de los 52 del Linfield Football Club norirlandés, los 48 del Celtic Football Club escocés, los 44 del Olympiakós Pireás griegu, 36 del Sport Lisboa e Benfica portugués, los 34 llograos pol Royal Sporting Club Anderlecht belga, los 33 del Real Madrid Club de Fútbol español, de la Juventus Football Club italiana y del Amsterdamsche Football Club Ajax, y los 32 del Sportklub Rapid Wien austriacu.[35]

Ligues masculines editar

Lliga Campeón actual Tornéu Más Recién
  Kategoria Superiore Skënderbeu 2015-16
  Bundesliga FC Bayern München 2016-17
  Lliga andorrana de fútbol Primera Divisió FC Santa Coloma 2015-16
  Bardzraguyn khumb Alashkert 2015-16
  Bundesliga Salzburg 2016-17
  Azərbaycan Premyer Liqası Qarabağ 2015-16
  Pro League Bruxes 2015-16
  Vysshaya Lliga BATE 2016
  Premijer Lliga Zrinjski 2015-16
  A PFG Ludogorets 2015-16
  I Division APOEL 2015-16
  Prva HNL Dinamo Zagreb 2015-16
  Superligaen Copenḥague 2015-16
  Premier League Celtic 2015-16
  Super Lliga Trenčín 2015-16
  Prva SNL Olimpija 2015-16
  Primer División Real Madrid 2016-17
  Meistriliiga Infonet 2016
  Veikkausliiga Marieḥamn 2016
  Ligue 1 Monaco 2016-17
  Uwch Gynghrair Cymru The New Saints 2015-16
  Umaglesi Lliga Dinamo Tblisi 2015-16
  Premier League Lincoln Red Imps 2015-16
  Superleague Olympiacos 2015-16
  Eredivisie Feyenoord Rotterdam 2016-17
  Nemzeti Bajnokság I Ferencvárosi 2015-16
  Premier League Leicester City 2015-16
  Príomhroinn Sraith Dundalk 2016
  NIFL Premiership Crusaders 2015-16
  Effodeildin Víkingur 2016
  Úrvalsdeild Karla Hafnarfjörður 2016
  Ligat hai'Al Hapoel Be'er Sheva 2015-16
  Serie A Juventus 2016-17
  Premier Lliga Astana 2016
  Superliga y Futbollit të Kosovës Feronikeli 2015-16
  Virslīga Spartaks 2016
  A Lyga Žalgiris 2016
  Division Nationale F91 Dudelange 2015-16
  Prva Lliga Vardar 2015-16
  Il-Kampjonat Valleta 2015-16
  Divizia Națională Xérif Tiraspol 2015-16
  Prva Crnogorska Liga Mladost 2015-16
  Eliteserien Rosenborg 2016
  Ekstraklasa Legia 2015-16
  Primeira Liga Benfica 2016-17
  Gambrinus lliga Viktoria 2015-16
  Lliga I Astra 2015-16
  Prem'ier Lliga CSKA Moscú 2015-16
  Campionato Tre Penne 2015-16
  Superliga Estrella Colorada 2015-16
  Allsvenskan Malmö 2016
  Super League Basel 2015-16
  Süper Lig Beşiktaş 2015-16
  Pryem'er-Lliga Dinamo de Kiev 2015-16

Ligues femenines editar

Lliga Campeón actual Tornéu Más Recién
  Frauen Fußball-Bundesliga F. C. Bayern 2015-16
  Eredivisie F. C. Twente 2015-16
  Super League Vrouwenvoetbal Standard de Liège 2015-16
  Primer División Femenina Atlético de Madrid 2016-17
  FA Women's Super League Manchester City W. F. C. 2015-16
  Damallsvenskan Linköpings F. C. 2016
  Serie A Femenina A. C. F. Brescia 2015-16
  Super lliga Srbije Ž. F. K. Spartak Subotica 2015-16
  Toppserien L. S. K. Kvinner F. K. 2016
  Naisten Liiga P. K.-35 Vantaa Naisten 2016
  Division 1 Féminine Olympique Lyonnais 2015-16
  Campeonatu Nacional de Futebol C. F. Benfica 2015-16
  Úrvalsdeild Kvenna Ungmennafélagið Stjarnan K. K. 2016
  Slovenska Nogometna Lliga Ž. N. K. Pomurje 2015-16
  Scottish Premier League Glasgow City F. C. 2016
  Elitedivisionen D. K. Fortuna Hjørring 2015-16

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Organización». Consultáu'l 17 de xunetu de 2015.
  2. uefa.com (ed.): «UEFA History». Archiváu dende l'orixinal, el 26 de payares de 2015. Consultáu'l 30 de xunu de 2010.
  3. «About UEFA». Consultáu'l 7 de xineru de 2016.
  4. «Protecting the game» (inglés). Consultáu'l 14 d'avientu de 2016.
  5. Páxina oficial de la FIFA. «Cuadro d'honor d'Alemaña (cuntando l'Alemaña Federal y la Democrática)». Consultáu'l 22 de xunu de 2013.
  6. Páxina oficial de la FIFA. «Cuadro d'honor d'Italia». Consultáu'l 22 de xunu de 2013.
  7. Páxina oficial de la FIFA. «Cuadro d'honor d'España». Consultáu'l 22 de xunu de 2013.
  8. Páxina oficial de la FIFA. «Cuadro d'honor de Francia». Consultáu'l 22 de xunu de 2013.
  9. 9,0 9,1 «La UEFA almite a Kosovu y Serbia recurre al TAS». Consultáu'l 3 de mayu de 2016.
  10. «Fundación». Archiváu dende l'orixinal, el 26 de payares de 2015. Consultáu'l 14 de febreru de 2012.
  11. «Kosovu becomes 210th FIFA member after vote of #FIFACongress (YES: 141 NON: 23 of valid votes cast).» (inglés). FIFA Media (13 de mayu de 2016).
  12. «Xibraltar becomes 211th FIFA member after vote of #FIFACongress (YES: 172 NON: 12 of valid votes cast).» (inglés). FIFA Media (13 de mayu de 2016).
  13. UEFA. uefa.com (ed.): «Albania na UEFA».
  14. UEFA. uefa.com (ed.): «Alemaña na UEFA».
  15. UEFA. uefa.com (ed.): «Andorra na UEFA».
  16. UEFA. uefa.com (ed.): «Armenia na UEFA».
  17. UEFA. uefa.com (ed.): «Austria na UEFA».
  18. uefa.com (ed.): «Historia de la Copa de la UEFA». Consultáu'l 13 d'agostu de 2009.
  19. 19,0 19,1 uefa.com (ed.): «La Copa de la UEFA de l'A a la Z». Consultáu'l 29 de mayu de 2009.
  20. 20,0 20,1 20,2 uefa.com (ed.): «Sevilla FC v FC Shakhtar Donetsk: Kit de prensa (9. Clave, competiciones europees, páx.22)». Consultáu'l 8 de marzu de 2007.
  21. uefa.com (ed.): «All time-UEFA Cup finals» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 26 de payares de 2015. Consultáu'l 30 de xunu de 2005.
  22. En 1972 na ciudá de Glasgow (Escocia) apostóse l'alcuentru ente'l Glasgow Rangers, campeón nesa dómina de la Recopa de la UEFA, y l'Ajax d'Holanda, campeón de la Copa d'Europa de 1972 n'ocasión al centenariu de la fundación del club local. Sicasí, la Unión Europea de Aociaciones de Fútbol nun reconoció tal alcuentru nin como la primer edición del tornéu nin nel ámbitu de les competición UEFA a nivel de clubes por cuenta que'l Rangers atopábase suspendíu per un añu de participar en competiciones de la UEFA depués de los incidentes na final de la Recopa d'esi mesmu añu, polo que la primer edición del tornéu con reconocencia de la confederación europea tuvo llugar un añu dempués. Ver tamién:
    uefa.com (ed.): «Historia de la Supercopa de la UEFA». Consultáu'l 13 d'agostu de 2009.
    uefa.com (ed.): «1971/72: El Rangers, campeón de la Recopa». Archiváu dende l'orixinal, el 26 de payares de 2015. Consultáu'l 13 d'agostu de 2009.
    uefa.com (ed.): «El CSKA, contra la historia». Consultáu'l 17 de mayu de 2005.
  23. uefa.com (ed.): «Historia de la Copa Intertoto de la UEFA». Archiváu dende l'orixinal, el 26 de payares de 2015. Consultáu'l 13 d'agostu de 2009.
  24. uefa.com (ed.): «Historia de la Copa Intercontinental». Archiváu dende l'orixinal, el 26 de payares de 2015. Consultáu'l 13 d'agostu de 2009.
  25. uefa.com (ed.): «World club championship confirmed» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 26 de payares de 2015. Consultáu'l 19 de mayu de 2004.
  26. Elmundodeportivo.es (ed.): «Un dilema históricu». Consultáu'l 26 de setiembre de 2003.
  27. Elmundodeportivo.es (ed.): «El Barça, gran atraición del sorteo». Consultáu'l 16 de xunetu de 1992.
  28. El Chelsea FC participó na Lliga Europa de la UEFA 2012-13 dende los trenta y dos avos de final depués de clasificase en 3ᵉʳ puestu na fase de grupos de la Lliga de Campeones d'esa temporada.
  29. Sorteo de les competiciones europees de fútbol: el Fram de Reykjavic, primer adversariu del F.C. Barcelona na Recopa. La Vanguardia. 13 de xunetu de 1988.  p. 53. http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1988/07/13/pagina-53/33040569/pdf.html. Consultáu'l 15 de payares de 2009. 
  30. 30,0 30,1 archiviostorico.gazzetta.it (ed.): «Tutto inizio' con un po' di poesia» (italianu). Consultáu'l 29 d'agostu de 2008.
  31. FIFA (ed.): «Clasificación Mundial FIFA». Consultáu'l 23 d'avientu de 2016.
  32. FIFA (ed.): «Clasificación Mundial FIFA Femenina». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  33. UEFA (ed.): «Coeficientes UEFA». Consultáu'l 23 d'avientu de 2016.
  34. UEFA (ed.): «Coeficientes UEFA Femeninos». Consultáu'l 9 de setiembre de 2016.
  35. Diariu As (21 de mayu de 2017). Pressreader (ed.): «El Madrid ganó seis lligues na última xornada». Consultáu'l 23 de mayu de 2017.

Notes editar

  1. Llograos por 26 miembros distintos en toles categoríes, dende l'absoluta hasta la sub-17. Sígen-y los 130 títulos de la Conmebol y les sos 33 títulos mundiales (ensin contabilizar los femeninos en Conmebol).
  2. 3 mundiales: unu absolutu, unu olímpicu (sub-23) y unu sub-20; y 29 continentales: 3 absolutos, cuatro sub-21, diez sub-19, ocho sub-17, un sub-19 femenín y trés sub-17 femeninos. Récor compartíu con Alemaña.
  3. Amás, entama tamién les eliminatories pa les Copes Mundiales de Fútbol.
  4. La UEFA reconocer como continuadora de la Federación de Fútbol de Checoslovaquia.
  5. La UEFA reconocer como continuadora de la Federación de Fútbol de la Xunión Soviética.
  6. La UEFA reconocer como continuadora de la Federación de Fútbol de Yugoslavia y de la Federación de Fútbol de Serbia y Montenegru.

Enllaces esternos editar