Tanacetum balsamita

Tanacetum balsamita ye una planta yerbácea perenne tamién conocida como yerba de Santa María, balsamita y Menta coca (en Chile). Ye natural d'Asia pero naturalizóse en toa Europa meridional y central.

Tanacetum balsamita
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Anthemidinae
Xéneru: Tanacetum
Especie: Tanacetum balsamita
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Tanacetum balsamita (cultivar)
Detalle de les flores
Detalle de les fueyes

Carauterístiques editar

Ye una planta yerbácea que tien un tarmu de 60-90 cm d'altor. Les fueyes inferiores son peciolaes y les cimeres sésiles. Les flores son pequeñes de color mariellu arrexuntaes en capítulos formando un corimbu, apaecen en branu.

Historia editar

L'usu melecinal de la balsamita, como lo demuestra la so presencia na Capitulare de villis vel curtis imperii, una orde emitida por Carlomagno que reclama a los sos campos por que cultiven una serie de yerbes y condimentos incluyendo les "costum" identificada anguaño como Tanacetum balsamita.

Propiedaes editar

  • Mientres munchos sieglos túvose cultivando poles sos propiedaes melecinales o balsámiques.
  • Ye encamentáu por Culpeper y otros como'l 'Bálsamu Herbario'.[1]

Na dómina medieval, Tanacetum balsamita utilizar pa los problemes de la menstruación. Nel sieglu XVIII, foi clasificáu como llaxante, contra los problemes estomacales y como astrinxente. Foi encamentaben contra la murria y la histeria, según la disentería y contra la enfermedá de la vesícula.[2] Les fueyes de la planta atopáronse que contién una variedá d'aceites esenciales. Un estudiu español atopó que l'aceite inclúi carvona como'l componente principal (51,5%, 41,0% y 56,9% en trés muestres), xunto con pequeñes cantidaes de beta-tuyona, t-dihidrocarvona, c-dihidrocarvona, dihydrocarveol isómero c-carveol y t -carveol. Ye de destacar que los niveles de beta-tuyona, un tóxicu cetona, fueron 9,8%, 12,5% y 12,1% nes muestres respeutives.[3]

Taxonomía editar

Tanacetum balsamita describióse por (Carlos Linneo) y espublizóse en Species Plantarum 2: 845. 1753.[4]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Tanacetum parthenium (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: 2n=18[5]

Etimoloxía

Tanacetum: nome xenéricu deriváu del llatín medieval "tanazita" que de la mesma provién del griegu "athanasia" (= inmortal, al llargu plazu), que probablemente indica la llarga duración de la inflorescencia d'esta planta, n'otros testos referir a la creencia de que les bébores a base de les fueyes d'esta planta confier la vida eterna.[6]

balsamita: epítetu

Sinonimia
  • Balsamita balsamita (L.) Rydb.
  • Balsamita balsamitoides (Sch.Bip.) Tzvelev
  • Balsamita major Desf.
  • Balsamita major subsp. balsamitoides (Sch.Bip.) Kerguélen
  • Balsamita major var. tanacetoides (Boiss.) Moldenke
  • Balsamita suaveolens Pers.
  • Balsamita vulgaris Willd.
  • Chamaemelum balsamita (L.) E.H.L.Krause
  • Chrysanthemum balsamita L.
  • Chrysanthemum balsamita (L.) Baill.
  • Chrysanthemum balsamita var. tanacetoides Boiss.
  • Chrysanthemum balsamitoides (Sch.Bip.) Nábělek
  • Chrysanthemum grande (L.) Hook.f.
  • Chrysanthemum grandiflorum (Desf.) Dum.Cours.
  • Chrysanthemum majus (Desf.) Asch.
  • Chrysanthemum tanacetifolium (Desr.) Dum.Cours.
  • Chrysanthemum tanacetum Vis.
  • Leucanthemum balsamita (L.) Over
  • Matricaria balsamita (L.) Desr.
  • Pyrethrum balsamita (L.) Willd.
  • Pyrethrum balsamita var. tanacetoides Boiss.
  • Pyrethrum balsamitoides (Nábělek) Tzvelev
  • Pyrethrum majus (Desf.) Tzvelev
  • Pyrethrum tanacetum DC.
  • Tanacetum balsamita subsp. balsamitoides (Sch.Bip.) Grierson
  • Tanacetum balsamitoides Sch.Bip.[7][8]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Propiedaes en Botanical
  2. Cumo, Christopher (2013). Encyclopedia of Cultivated Plants A-F, páx. 329-332. ISBN 978-1-59884-774-1.
  3. http://www.actahort.org/books/306/306_19.htm
  4. «Tanacetum balsamita». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 de xunu de 2012.
  5. Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico das spermatophyta de Portugal. II. Compositae, supl. 1 Queirós, M. (1973) Bol. Soc. Brot. ser. 2 47: 299-314
  6. «Botanical names». Consultáu'l 3 de xunetu de 2009.
  7. Tanacetum balsamita en PlantList
  8. Catalogue of life

Bibliografía editar

  1. Culpepers British Herbal - Pub. William Nicholson and Son - C. 1905 (reimpreso del origianl de 1653)
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  3. Cronquist, A. J. 1994. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A. 5: 1–496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos editar