Virola elongata

especie de planta

El sangretoro, epená o paricá (Virola elongata) ye un árbol de les familia de les miristicacees nativu de los montes húmedos tropicales de Panamá, Colombia, Venezuela, Ecuador, Perú, Bolivia, Brasil y Guyana, hasta los 800 m d'altitú.[2]

Virola elongata
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Magnoliales
Familia: Myristicaceae
Xéneru: Virola
Especie: Virola elongata
Warb. 1897[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

 
Fueyes de Virola elongata
 
Granes

El tueru mide ente 7,5 y 23 m d'altor[3] anque dacuando algama hasta los 30 m;[2] ye cilíndricu y tien un diámetru permediu de 43 cm; la corteza ye tema marrón y gris[3] con resina n'interior que se torna colorada al contautu col aire. el frutu ye elipsoide o subglobular, de 11 a 20 mm de llargor por 10 a 15 mm de diámetru, en recímanos hasta de 40.[2]

Usos editar

Los Yanomami usen la resina de la corteza como enteógeno y tamién nel curare.[4] En Colombia, los Kãkwa o Bara-Makú tamién la usen como enteógeno xamánico, esneldáu como tosquilé[5] y los Nukak esneldar nel ritu de camín masculín.[6] Los chamán Bora, Muinane y Witoto de Colombia y Perú utilicen la resina cocinada ya inxerida oralmente en píldores.[7] Tamién se conoz el so usu ente los Krahô de Brasil[8] y los Waika de Venezuela, Guyana y Brasil.[7]

Virola elongata ye activu contra les infeiciones de Enterococcus faecalis y Staphylococcus aureus.[9] La resina desempeña un papel importante na medicina tradicional como fungicida y estiéndese sobre les árees infestaes de la piel pa curar la tiña y otres infeiciones causaes por fungos.[7] Tamién, un fervinchu de la corteza macerada ye usada polos Waorani pa solliviar el dolor d'estómagu.[10]

En rexones colonizaes el fuste ye aprovecháu como madera comercial.[10]

Taxonomía editar

Virola elongata describióse por (Benth.) Warb. y espublizóse en Berichte der Deutschen Botanischen Gesellschaft 13: (89). 1895[1896].[11]

Sinonimia
  • Myristica cuspidata Benth.
  • Myristica elongata Benth.
  • Myristica membranacea Poepp. ex A.DC.
  • Myristica punctata Spruce ex Benth.
  • Myristica rufula Mart. ex A. DC.
  • Myristica uapensis Spruce ex A.DC.
  • Palala cuspidata (Benth.) Kuntze
  • Palala elongata (Benth.) Kuntze
  • Palala membranacea (Poepp. ex A.DC.) Kuntze
  • Palala punctata (Spruce ex Benth.) Kuntze
  • Palala uapensis (Spruce ex A.DC.) Kuntze
  • Virola cuspidata (Benth.) Warb.[12]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Warburg, Otto (1897) Berichte der Deutschen Botanischen Gesellschaft xiii. (89).
  2. 2,0 2,1 2,2 Plantes et botanique :: Virola elongata. Consultáu'l 17 d'agostu de 2009.
  3. 3,0 3,1 «Lycaeum > Leda > Virola (Epena) from Plants of the Gods». leda.lycaeum.org. Consultáu'l 5 d'abril de 2008.
  4. Yaniv, Zohara and Uriel Bachrach, Eds. (2005) Handbook of Medicinal Plants: 141-145. The Hawworth Medical Press: Binghamton, New York.ISBN 978-1-56022-995-7
  5. Silverwood-Cope, Peter L. (1990) Os makú, povo caçador do nordeste da Amazônia: 169. Editora Universidade de Brasília. ISBN 85-230-0275-8
  6. Cabrera, Gabriel; Carlos Franky y Dany Mahecha (1999) Los N+kak: nómaes de l'Amazonia colombiana: 188-189; Universidá Nacional de Colombia, Sf. Bogotá D.C.- ISBN 958-8051-35-5
  7. 7,0 7,1 7,2 "Muinane" (2009) Virola theiodora - Cumala Tree. Entheology.
  8. Rodrigues, Eliana y Elisaldo L. de Araújo Carlini (2006) "Plants with possible psychoactive actions used by the Krahô Indians, Brazil". Revista Brasileira de Psiquiatria 28(4): 277-82.
  9. Barbosa Suffredini, Ivana; Mateus Luís Barraes Paciencia; Antonio Drauzio Varella y Riad Naim Younes (2006) Antibacterial Activity of Brazilian Amazon Plant Extracts Brazilian Journal of Infectious Diseases 10 (6): 400-402.
  10. 10,0 10,1 Ceron Martinez, Carlos E. (1998) Etnobotánica de los Huaorani: 128. Quito: Abya-Yala. ISBN 978-9978-04-344-8
  11. «Virola elongata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de setiembre de 2014.
  12. «Virola elongata». The Plant List. Consultáu'l 23 de setiembre de 2014.

Bibliografía editar

  1. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  4. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercado, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.
  5. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz.
  6. Renner, S. S., H. Balslev & L.B. Holm-Nielsen. 1990. Flowering plants of Amazonian Ecuador–A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.
  7. Rodrigues, W. A. 1980. Revisão taxonômica das espécies de Virola Aublet (Myristicaceae) do Brasil. Acta Amazon. 10(1, supl.): 1–127.
  8. Spichiger, R., J. Meroz, P. Loizeau & L. S. Ortega. 1989. Los árboles del Arborétum Jenaro Herrera, vol. 1. Moraceae a Leguminosae. Boissiera 43: 1–359.
  9. Steyermark, J. A. 1995. Flora of the Venezuelan Guayana Project.
  10. Vásquez Martínez, R. 1997. Flórula de las Reservas Biológicas de Iquitos, Perú: Allpahuayo–Mishana, Explornapo Camp, Explorama Lodge. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: 1–1046.

Enllaces esternos editar