William Claude Dukenfield, mundialmente conocíu como W. C. Fields (29 de xineru de 1880Darby (es) Traducir – 25 d'avientu de 1946Pasadena), foi un comediante, malabarista y actor estauxunidense.

W. C. Fields
Vida
Nacimientu Darby (es) Traducir29 de xineru de 1880[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Muerte Pasadena25 d'avientu de 1946[1] (66 años)
Sepultura Forest Lawn Memorial Park
Familia
Padre James Lydon Duckenfield
Madre Kate Spangler Fenton
Pareyes Carlotta Monti
Estudios
Llingües falaes inglés[2]
Oficiu actor de cine, actor de teatru, actor, comediante, cabaretista, guionista, artista de circudireutor de cine
Premios
Creencies
Relixón ateísmu
IMDb nm0001211
wcfields.com
Cambiar los datos en Wikidata

Fields creó unu de los personaxes risibles más importantes de la primer metá del sieglu XX: un misántropu qu'odiaba a neños, perros y muyeres («anque fueren el tipu equivocáu de muyeres»), un egoísta ciegu a les sos propies falles, ya interesante borrachu.

Esta carauterización qu'él amosaba en películes y radio yera tan fuerte que xeneralmente se la identificaba col mesmu actor. Tamién los estudios de cine (Paramount y Universal) calteníen esti estereotipu nos sos departamentos de publicidá y na biografía qu'escribió Robert Lewis Taylor en 1949, W. C. Fields, His Follies y Fortunes. Recién en 1973, cuando'l so nietu Ronald Fields publicó W. C. Fields by Himself (W. C. Fields por sigo mesmu), con cartes, semeyes y notes personales del actor, demostróse que Fields taba casáu, que sofitó financieramente al so fíu y amaba a los sos nietos.

Sicasí había daqué de verdá nel so personaxe misantrópicu. L'actriz Madge Evans —qu'apaeció en munches películes de los años trenta y más tarde casóse col guionista Sidney Kingsley (ganador del Pulitzer)— cuntó-y a un visitante en 1972 que'l so amigu Fields sentíase tan fondamente resentíu coles intrusiones a la so privacidá que provocaben los turistes interesaos que oteaban dende la sienda de la so casa en Los Angeles, que s'escondía tres los arbustos y disparábalos a les piernes con una pistola d'aire estruyíu. Groucho Marx cuntó la mesmu nel so discu en direuto An Evening with Groucho.

Biografía editar

Primeros pasos editar

Nació como William Claude Dukenfield en Darby (Pennsylvania). El so padre, James Dukenfield, venía d'una familia anglu-irlandesa y declaraba que yeren descendientes de lord Dukinfield (de Cheshire, agora Tameside) anque nunca presentó nenguna prueba. James Dukenfield llegó a EE. UU. en 1857 dende Ecclesall Bierlow, en Sheffield (South Yorkshire) col so padre John (que yera fabricante de peñes), la so madre Ann y los sos fíos. Nel censu de 1860, James identificóse como panaderu y nel censu 1870 como vendedor ambulante, trabayu nel que'l mozu William asistiría-y.

Fields abandonó'l so llar a los 11 años d'edá (acordies cola mayoría de les biografíes y documentales) y empezó a trabayar en vodeviles. A los 21 viaxaba presentando un actu de malabarismu (The Eccentiric Juggler), y finalmente amestó comedia y chistes nel so actu, convirtiéndose nun personaxe conocíu tantu en Norteamérica como n'Europa. En 1906 fixo'l so debú en Broadway na comedia musical The Ham Tree.

Los amigos de Fields conocer como Bill. Edgar Bergen tamién lu llamaba Bill nos sos shows de radio. Nes películes nes que'l personaxe tenía un fíu, xeneralmente llamábase "Claude", como'l so propiu fíu. N'Inglaterra yera presentáu como "Wm. C. Fields", presumiblemente pa evitar discutiniu por cuenta de que "W. C." ye una abreviación y eufemismu de water closet (retrete), anque puede suponese que al prosaicu Fields prestába-y esa coincidencia. El so usu públicu de les iniciales en cuenta del so primer nome yera una formalidá común na dómina en que creció Fields. El fechu de que "W. C. Fields" cupiera meyor nes marquesines de los teatros que "W. Dukenfield" foi ensin dulda un factor qu'influyó na so seleición d'un nome artísticu.

Matrimoniu editar

Fields casóse con una compañera del vodevil, la corista Harriet Hattie Hughes, el 8 d'abril de 1900.[3] El so fíu, William Claude Fields Jr., nació'l 28 de xunetu de 1904.[4]

Yá nesa dómina, Fields atopábase lloñe de Hattie, faciendo una xira per Inglaterra. En 1907, W. C. y Hattie dixebráronse; ella primir por que dexara de viaxar y asitiárase nun trabayu respetable, pero él nun taba dispuestu a abandonar la so manera de ganase la vida.[5] Hasta la so muerte, Fields escribir cola so exesposa y col so fíu, y unviábalos voluntariamente dineru pa la mantención de Hattie y del so fíu.

Fields na actuación editar

Fields empezó siendo un malabarista excéntrico» nel vodevil, y apaecía col maquillaxe d'un tramposu: barba degaxada y traxe ruinosu, por casu.

Cine editar

Fields protagonizó un par de comedies curties, filmadas en Nueva York en 1915: Pool sharks y His lordship's dilemma. El so trabayu nel teatru torgó-y faer más cine hasta 1924. Fixo una versión del so papel en Poppy nuna adautación pal cine mudu, retitulada Sally of the Sawdust (Sally, la fía del circu, 1925) y empobinada pol llexendariu D. W. Griffith. En práuticamente toles sos películes mudes, Fields apaecía siempres con un aspeutu degaxáu, con un bigote mal pegáu al llabiu. Recién na so primer película sonora, Her Majesty Love, abandonó esi paxellu.

Estrellalgu editar

Fields fixo cuatro personaje pal pioneru de la comedia Mack Sennett en 1932 y 1933. Mientres esi periodu, Paramount Pictures empezó a presentar a Fields en comedies importantes, y pa 1934 él habíase vueltu una estrella de cine.

Tamién collaboraba como guionista, so seudónimos inusuales como "Otis Criblecoblis" (que presenta una homofonía escondida con scribble (garabato, escarabayar). Otru, "Mahatma Kane Jeeves", ye un chiste de Fields, onde representaba a un aristócrata que sale de la so casa y diz: «My hat, my cane, Jeeves» (Por favor, Yibs: dame'l mio sombreru y el mio cayáu). Tamién usó delles vegaes el vulgar seudónimu "Charles Bogle".

Nes sos películes, representaba frecuentemente a un estafador, llenu de frases célebres, como esta xema de la película Mississippi: «Mientres viaxábamos pola cordal de los Andes, perdimos el nuesu sacacorchos (tirabuzón). ¡Per dellos díes tuvimos que vivir a comida y agua!». A Fields gustáben-y los nomes estraños, y dellos de los sos personaxes son asina:

  • "Larson Y. [que se pronuncia larceny ('desvalijamiento')] Whipsnade" (en You Can't Cheat an Honest Man);
  • "Egbert Sousé" [pronunciáu susé, pero igualmente sinónimu de 'borrachu'] (en The Bank Dick);
  • "Ambrose Wolfinger" (en Man on the Flying Trapeze); y
  • "The Great McGonigle" (en The Old-Fashioned Way).


Fields y l'alcohol editar

Los personaxes de Fields frecuentemente yeren amantes del alcohol y esta carauterística convirtióse en parte de la lleenda de Fields. Nos sos díes nuevos como malabarista, Fields nunca bebía, yá que nun quería menguar la so capacidá nel escenariu. Sicasí, la soledá de los sos constantes viaxes emburriaron a Fields a tener llicor a mano pa ufierta-y a los sos compañeros d'escenariu, pa poder convidalos al so camarín a beber. Asina cultivó Fields la so atraición pol alcohol.

Una notable cita respectu del alcohol: «L'agua dame ascu poles coses que faen los pexes n'ella» Fields espresa los sos sentimientos en Never Give a Sucker an Even Break: «Una vegada namoré d'una formosa roxa, quería. Ella emburrióme al alcohol. Ye lo único polo que-y toi estimosu».

Nos estudios, mientres filmaba, Fields tenía siempres a mano un termu con martini, y referíase a él como la so «llimonada». Un día un chanciosu camudó-y el conteníu del termu, y enllenar con verdadera llimonada. Al afayar la chancia, Fields glayó: «¡¿Quién-y punxo llimonada a la mio llimonada?!».

En 1936 Fields cayó gravemente enfermu por cuenta del so alcoholismu. Tuvo que parar de filmar hasta recuperase. Fixo un últimu filme pa Paramount: The Big Broadcast of 1938. La personalidá agria del comediante caltuvo alloñaos a los productores, y Fields atopóse profesionalmente solo hasta que fixo'l so debú na radio.

Radio editar

Na dómina en que Fields tuvo inactivu, grabó un anunciu de radio. La so voz familiar, fíxo-y rápido popular en shows de radio.[6] Una de les sos rutines más risibles yera l'intercambiu d'insultos que realizaba col moñecu Charlie McCarthy (d'Edgar Bergen) en The Chase y Sanborn Hour. Fields burllar de Charlie por ser de madera:

  • FIELDS: Dime, Charles, ¿ye verdá que'l to padre yera una mesa d'ales abatibles?
  • McCARTHY: Si fuera asina, ¡entós el to padre atopábase debaxo d'ella...!

Charlie devolver a Fields en rellación al so alcoholismu:

  • McCARTHY: ¿Ye verdá, Sr. Fields, qu'una vegada qu'usté tuvo de pies na esquina de Hollywood y Vini, 43 autos tuvieron frenaos esperando que la so ñariz poner# como un trapu?

Vuelta al cine editar

La nueva popularidá de Fields ganó-y un contratu con Universal Pictures en 1939. La so primer película con Universal, You Can't Cheat an Honest Man (Nun vas poder engañar a un home honestu), presentó l'agora famosa rivalidá ente Fields y McCarthy.

En 1940 Fields fixo My Little Chickadee con Mae West, y tamién The Bank Dick, quiciabes el so filme más famosu (nel que-y preguntar al barman Shemp Howard:
—¿Anueche yo tuvi equí y gasté un billete de 20 dólares?
—¡Efeutivamente!
—Uff, quítame un pesu d'enriba: ¡creyí que lo había perdíu ! Fields frecuentemente engarraba col productores, direutores y guionistes del estudiu avera del conteníu de los sos filmes. Taba determináu a faer una película a la so manera, col so propiu guión y producción y cola so propia eleición d'actores de repartu. Finalmente Universal dio-y la oportunidá de faelo. La película resultante, Never Give a Sucker an Even Break (de 1941) ye una obra maestra d'humor absurdo, na que Fields apaez como él mesmu, "The Great Man" (el grandiosu). La estrella cantante d'Universal, Gloria Jean ye la deuteragonista Fields, y los sos antiguos amigos Leon Errol y Franklin Pangborn actúen como los sos laderos. Pero'l filme que Fields presentó yera tan ensin sentíu, qu'Universal retayó, reeditó y refilmó munches partes y echó a Fields. Sucker sería la so última película.


Los años finales editar

Fields dacuando convidaba a personalidaes a la so casa. Anthony Quinn y his wife Katherine DeMille (fía del famosu direutor de Hollywood Cecil B. DeMille) called on Fields one afternoon, which became a nightmare when the Quinns's two-year-old son, Christopher, drowned in Fields's lily pond. Fields was hit hard by this incident, y brooded about it for months.[7]

Xeneralmente, Fields fraternizaba con otros actores, direutores, y escritores que compartíen el so ciñu por bona compañía y bon llicor. John Barrymore, Gregory La Cava, y Gene Fowler fueron de les sos más cercanos.

En 1940, cuando s'averaben les eleiciones presidenciales, Fields empezó a afalagar la idea de satirizar les campañes polítiques. Escribió al candidatu Henry Wallace, cola idea d'estrayer material risible de los discursos de Wallace. Pero cuando ésti respondió-y con una carta personal y templada, el comediante decidió nun burllase d'él. En cuenta de eso, Fields escribió un llibru llamáu Fields for President (Fields presidente), un ensayu humorísticu al estilu d'una campaña política. La editora Dodd, Mead and Company lo pubilcó en 1940 pero negar a faer una segunda edición. El llibru nun se vendió perbién, debíu principalmente a que los llectores nun sabíen si Fields taba falando en serio y realmente quería postulase pa presidente. Dodd, Mead and Company volvió publicar en 1971, cuando Fields yá yera vistu como una personalidá en contra del estáblishment. La edición de 1940 presentaba ilustraciones d'Otto Soglow; la reimpresión de 1971 taba ilustrada con fotografíes de Fields.

Fields vio como'l cayente de la so carrera fílmica nos 1940s. La so enfermedá lo confino a ser estrella convidada o realizar apaiciones especiales en filmes d'otres estrelles. Una estensa secuencia de 20th Century Fox's Tales of Manhattan (1942) foi cortada de la realización orixinal del filme; foi darréu incluyida pa delles ediciones en video.

L'interpretaba la so famosa rutina de la mesa de billar una vegada más ante la cámara, pa Follow the Boys, una película llena d'estrelles pa entretenimientu pa les fuercies armaes (a pesar de que la película yera pa causes benéfiques pagar $15,000 pola so apaición nel filme , el nunca foi capaz d'actuar pa les fuercies armaes debió al so estáu.) En Song Of The Open Road (1944) Fields realizó malabarismos por dellos mmomentos recordaba la so rutina "this used to be my racket". La so última revista musical en filme Sensations of 1945, foi realizada a fines de 1944.

Dacuando tamién se presentó en radio hasta inclusive 1946 (l'añu de la so muerte), frecuentemente con Edgar Bergen, y enantes de la so muerte, esi mesmu añu grabó un álbum faláu, onde presenta la so risible Temperance Lecture (conferencia sobre la temperancia) y The Day I Drank A Glass Of Water (el día que bebí un vasu d'agua). Fields taba demasiáu enfermu como pa dir al estudiu de grabación, polo que Les Paul llevó-y los equipos a la so casa. La visión de Fields taba tan deteriorada qu'él lleía la so guión con tarxetes de lletra d'imprenta bien grande. Esa foi la última presentación de W. C. Fields y —a pesar del so fráxil salú— una de les más belles.

En 1946 Fields sufrió una pergrave hemorraxa estomacal. Pasó les sos últimes selmanes nel hospital. Un amigu pasó a visitalo y sorprender lleendo la Biblia. Cuando-y preguntar por qué la lleía si yera atéu, Fields respondió: «Toi buscando coartaes».

Como una ironía final, W. C. Fields morrió'l feriáu que dicía despreciar: Navidá.[8] Como se documenta en W. C. Fields and Me (W. C. Fields y yo, publicada en 1971, el llibru afíxose como la película del mesmu nome, protagonizada por Rod Steiger), Fields finó nel sanatoriu Les Encinas, en Pasadena (California), un hospital tipu bungalow. Cuando taba morrebundu, Carlotta Monti, la so esposa de munchos años, salió y apuntó un mangón al techu, por que Fields oyera per últimu vegada'l so soníu favoritu de l'agua cayendo nel techu. Acordies col documental W. C. Fields Straight Up, la so muerte asocedió d'esta manera: sonrió-y y chisgó el güeyu a una enfermera, púnxose un deu sobre los llabios y finó. Fields tenía 66 años y fuera paciente mientres 14 meses.

Foi soterráu nel Forest Lawn Memorial Park Cemetery, en Glendale (California).


Caricatures editar

Fields, cola so ñariz bulbosa (productu de l'arrosada), el so cuerpu gruesu y la so voz chillona y nasal, foi caricaturizáu frecuentemente:

  • Dellos dibuxos animaos contemporáneos contienen carauterizaciones de Fields.[9]
  • La tira risible The Wizard of Id presenta un abogáu llamáu "Larsen E. Pettifogger", una obvia parodia del personaxe "Larsen E. Whipsnade" que Fields creó pa You Can't Cheat an Honest Man.
  • El controversial "Frito Bandito" de Frito-Lay a fines de los años sesenta tuvos que ser retiráu a favor d'un sosías de Fields llamáu "W. C. Fritos".
  • Amás del anunciu de "W. C. Fritos", Fields foi asonsañáu y caricaturizáu en munchos dibuxos animaos y anuncios de televisión, dende los curtios de Looney Tunes hasta un anunciu de Cocoa Puffs (nel cual Sonny amarútase como W. C.).
  • Benny Hill asonsañaba a Fields en sketches y númberos musicales nel so The Benny Hill Show.

Fields na cultura popular editar

  • El cantante Jimmy Buffett menta frecuentemente qu'él nació'l día que morrió Fields, inclusive nel llibrín del so CD Christmas Island.
  • Na película Die Hard, el personaxe John McClane (representáu por Bruce Willis) atrapáu nel Nakatomi Plaza, diz qu'él «más bien tendría de tar en Philadelphia».
  • Apaez na tapa del discu de The Beatles Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (de 1967).
  • Nel Show de Bill Cosby (1973) Groucho Marx con 83 años, na so última apaición nun programa de variedaes televisivu, ye preguntáu[10] pol presentador Cosby: «¿Ónde asitiaría usté [nel escalafón de los cómicos] a W.C. Fields?», a lo que Groucho respondió: «Yo nunca falo mal de los muertos. Sacante na so propia casa».
  • Na película The Rocketeer (1991), que foi ambientada en 1938, Bob Leeman fai'l papel de W. C. Fields.

Filmografía editar

Curtios editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/WC-Fields. Apaez como: W.C. Fields. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Afirmao en: CONOR.SI. Identificador CONOR.SI: 154361699.
  3. W. C. Fields' Widow Wins. Entitled to Half $771,000, Though Long Estranged, Judge Rules.. New York Times. 8 de xunetu de 1949, Friday. 
  4. Vincent, Canby (19 de febreru de 1966, Saturday). Son of W. C. Fields Toasts Him in Tea. Comic's Namesake, Here for Festival, Is a Teetotaler.. New York Times. «William Claude Fields, Jr., the only child of the man who once said that anybody who hates children cannot be all bad, sat somewhat uncomfortably late yesterday afternoon in the eighth-floor lounge at the Gallery of Modern Art, sipping a cup of tea, a beverage his father might have chosen only in extremis (William Claude Fields, Jr., el fíu únicu del home que dicía que daquién qu'odie a los neños nun puede ser tan malu, apaez sentáu un pocu incómodu ayeri a la tarde nel lounge del octavu pisu de la Galería d'Arte Moderno, tomando una taza de té, una bébora que'l so padre escoyera namái na so agonía.». 
  5. Nel censu de 1910 él apaez na casa de los sos padres en Marshall Street 3920 N, en Filadelfia, como Claude W. Dukenfield, de 30 años, actor, nel décimu añu del so primer matrimoniu. La so esposa nun taba presente nel llar.
  6. Pappawsotr.com (grabaciones de radiu de W. C. Fields).
  7. Robert Lewis Taylor (1967). W. C. Fields: His Follies y Fortunes. Nueva York: New American Library, páx. 235. ISBN 0451506537.
  8. W. C. Fields, 66, Dies. Famed as Comedian. Mimicry Star of the Films Since 1924 Got Start as a $5-a-Week Juggler. Rarely Followed Script. Raspy Remarks y 'Know-It-All' Perspective Made Him Nation-Wide Character.. New York Times. xueves 26 d'avientu de 1946. «Pasadena, California, 25 d'avientu de 1946 (Associated Press) W. C. Fields, the comedian whose deadpan gestures, raspy remarks y "never give a sucker an even break" characterizations made him a showman beloved the nation over, died today at the age of 66.». 
  9. The Warner Bros. Cartoon Companion: Vol. 6
  10. http://www.findadeath.com/Deceased/m/groucho/grouchomarx.htm

Bibliografía editar

  • Fields, W. C.: Fields for President (ensayu humorísticu). EE. UU.: Dood & Mead, 1940 y 1971. ISBN 0-396-06419-1.
  • Robert Lewis Taylor: W. C. Fields: His Follies y Fortunes (primer biografía, con cites de primera mano de Fields y amigos). Doubleday, 1949; reimpresión: New American Library, 1967. ISBN 0-451-50653-7.
  • William K. Everson: The Art of W. C. Fields (primer exame refechu de les películes de Fields). EE. UU.: Random House, 1967. ISBN 0-517-01232-4.
  • Ronald J. Fields (ed.): W. C. Fields by Himself: His Intended Autobiography (coleición comentada de cartes y guiones de Fields). EE. UU.: Prentice-Hall, 1973. ISBN 0-13-944462-9.
  • Simon Louvish: Man on the Flying Trapeze: The Life y Times of W. C. Fields (nueva biografía con nueves investigaciones). EE. UU.: Faber & Faber, 1999. ISBN 0-393-04127-1.
  • James Curtis: W. C. Fields: A Biography (refecha biografía, con munches cites de primera mano). Alfred A. Knopf, 2003. ISBN 0-375-40217-9.

Enllaces esternos editar