En astronomía denominar xigante azul (blue giant n'inglés) a les estrelles de tipu espectral O o B y clase de lluminosidá III (clase de les xigantes). Nel diagrama de Hertzsprung-Russell estes estrelles atopar na parte cimera esquierda dada la so alta lluminosidá y el so tipu espectral tempranu (esto ye, la so alta temperatura superficial).

Ficha d'oxetu celesteXigante azul
Tipu espectral
Cambiar los datos en Wikidata
Comparanza ente los tamaños del Sol y la xigante azul Alnitak (ζ Ori), que ye 20 vegaes mayor.

Carauterístiques físiques editar

Les xigantes azules son estrelles de tipu espectral O o B, bien lluminoses, qu'algamen magnitúes absolutes de -5, -6 ya inclusive mayores. Dada la so elevada temperatura superficial -inclusive de más de 50.000 K-, bona parte de la so radiación emitir na rexón del ultravioleta del espectru electromagnéticu y rellumen con un color blancu-azuláu. Atopar nuna fase evolutiva de curtia duración, rematando la fusión del hidróxenu, y diendo escontra una etapa d'espansión y enfriamientu que los va llevar a convertise en xigantes coloraes. Son estrelles masives de vida bien corta -del orde de decenes o cientos de millones d'años-, y la teoría actual de la evolución estelar prediz que na so mayor parte van rematar la so vida como supernoves.

Dada la so curtia vida comparada con estrelles de menor masa como'l Sol, de cutiu atopar cerca de nebuloses brilloses y/o formando parte d'asociaciones estelares o cúmulos abiertos mozos.

Les xigantes azules nun tienen de ser confundíes coles superxigantes azules, como Rigel A (β Orionis), nin coles estrelles azules de secuencia principal, como Régulo A (α Leonis).

Principales xigantes azules editar

Na tabla inferior recuéyense dalgunes de les xigantes azules más conocíes.

Nome Denominación de Bayer Tipu espectral Lluminosidá (soles) Temperatura (K) Distancia
(años lluz)
Espiga A Alfa Virginis B1 III-IV 13.400 22.400 260
Bellatrix Gamma Orionis B2 III 6.400 21.500 240
Hadar Beta Centauri B1 III 11.200 22.500 352
Murzim Beta Canis Majoris B1 II-III 34.000 25.800 500
Albireo B Beta Cygni B B8V 19.0 12.100 385
Alfa Lupi B1.5 III 20.000 21.600 550
Beta Lupi B2 III 13.600 22.650 525
Alfirk Beta Cephei B2 IIIv 14.600 26.700 595
Alcíone Eta Tauri B7 IIIe 1.400 13.000 440

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar