1627
añu
Si amiestes dalgún datu, pues siguir l'enllaz del día pa inxertar el datu ellí tamién. ¡Gracies!
1627 (MDCXXVII) foi un añu común empezáu en vienres, según el calendariu gregorianu.
Añu 1627 ![]() | |
Años: | 1624 1625 1626 - 1627 - 1628 1629 1630 |
Décades: | Años 1590 Años 1600 Años 1610 - Años 1620 - Años 1630 Años 1640 Años 1650 |
sieglos: | sieglu XVI - sieglu XVII - sieglu XVIII |
Calendariu gregorianu | 1627 MDCXXVII |
Ab urbe condita | 2380 |
Calendariu armeniu | 1076 |
Calendariu chinu | 4323 – 4324 |
Calendariu hebréu | 5387 – 5388 |
Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat |
1682 – 1683 1549 – 1550 |
Calendariu persa | 1005 – 1006 |
Calendariu islámicu | 1036 – 1037 |
Calendariu rúnicu | 1877 |
FechosEditar
- Asedio de La Rochelle.
- Asediu de Groenlo: Federico Enrique d'Orange-Nassau sitia y rinde la ciudá de Groenlo, mientres la guerra de los ochenta años nos Países Baxos.
- Muerre'l postreru uro (toru xavaz) nos montes de Jakkotorow, en Polonia.
- Lleguen los primeros colonos británicos a Barbados.
- Los indios caribes de la islla de Dominica aguanten una invasión británica con ésitu.
- El xeneral Juan de Les Boles llevantar n'armes Méxicu.
- Batalla de Cangrejeras en Chile.
- Leganés convertir en villa y marquesáu.
- Desastrosa inflación na Corona de Castiella.
- Urbanu VIII designa a Santa Teresa de Jesús como Patrona d'España.
- Establecimientu de la República de los dos orielles en Rabat y Salé (Marruecos).
- El Cardenal Richelieu suprime'l cargu del Condestable de Francia (instauráu en 1060).
- Los franceses fundan Basseterre, actual capital de Saint Kitts y Nevis.
Ciencia y TeunoloxíaEditar
- Johannes Kepler publica la Tabulae Rudolphine.
- Publicación póstuma de Villebrordi Snelli doctrinæ triangulorum canoniæ libri quatuor, de Willebrord Snel van Royen.
Arte y lliteraturaEditar
- Tres un desastrosu hinchente, añedir un canalón d'oru macizu a la Kaaba de La Meca.
- Rimas y Proses, de Gabriel Bocángel.
- La Vida y Purgatoriu de San Patriciu, de Juan Pérez Montalbán.
NacenciesEditar
- 25 de xineru: Robert Boyle, físicu y químicu angloirlandés (f. 1691)
- 29 de payares: John Ray, naturalista inglés (f. 1705)
- 3 de marzu: Miguel Mañara Vicentelo de Leca, caballeru filántropu sevillanu.
- Francisco Pérez Sierra pintor español nacíu en Nápoles.
MuertesEditar
- 22 de febreru: Oliverio van Noort, corsariu neerlandés (n. 1558)
- 23 de marzu: Ludovico Zacconi, compositor italianu (n. 1555)
- 23 de mayu: Luis de Góngora y Argote, poeta y dramaturgu español (n. 1561)
- 28 de mayu: Eduardo de Braganza, primer marqués de Frechilla y Villarramiel (n. 1569)
- 11 d'ochobre: Bernardo de Balbuena, poeta español (n. 1562)
- 16 d'avientu: Sebastián Aguilera de Heredia, músicu español (n. 1561)
- Jahangir, cuartu emperador mogol. Asocéde-y Shah Jahan.
- Juan de Mesa, escultor español.