Aeropuertu de Lleida-Alguaire

L'Aeropuertu de Lleida-Alguaire (oficialmente, en catalán, Aeroport de Lleida-Alguaire) ye una instalación aeroportuaria española xestionada por Aeropuertos de Cataluña ya inaugurada el 17 de xineru de 2010. La instalación da serviciu a la ciudá de Lleida, la so área d'influyencia y el Principáu d'Andorra.

Aeropuertu de Lleida-Alguaire
aeropuertu
IATA: ILD • OACI: LEDA
Llocalización
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Lleida
Ámbitu funcional territorial Poniente (es) Traducir
Contorna Segriá (es) Traducir
Conceyu Alguaire
Coordenaes 41°43′40″N 0°32′09″E / 41.7278°N 0.5358°E / 41.7278; 0.5358
Aeropuertu de Lleida-Alguaire alcuéntrase n'España
Aeropuertu de Lleida-Alguaire
Aeropuertu de Lleida-Alguaire
Aeropuertu de Lleida-Alguaire (España)
Altitú 351 m y 351,1 m
Historia y usu
Apertura2009
Xestión Aeropuertos de Cataluña
Orixe del nome Lleida
Alguaire
Usu Aviación comercial
Arquiteutura
Superficie 367 ha
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Lleida
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La nueva infraestructura tien calter rexonal pa tráficu coles cercaníes.[1] La Xeneralidá de Cataluña previo un tráficu envaloráu de 395.000 pasaxeros añales nun plazu de diez años y la creación de 60 puestos de trabayu direutos y de 900 indireutos,[2] pero la realidá ye l'aeródromu solo tuvo 115.043 pasaxeros mientres los sos trés primeros años de funcionamientu[3] (unos 105 pasaxeros per día), malapenes una décima parte de lo envalorao primeramente.

El proyeutu tuvo un presupuestu inicial de 42,5 millones d'euros. Les obres empecipiáronse en primavera de 2007 y terminaron na segunda metá de 2009. Los costos de construcción del aeropuertu fueron de 90 millones d'euros y corrieron a cargu del presupuestu de la Xeneralidá de Cataluña y tien una xestión de tipu mistu públicu-priváu.

Nos primeros siete meses de funcionamientu l'aeropuertu de Lleida tresportó a 42.420 pasaxeros. La cifra supusó un adico d'ésitu yá que les previsiones pa los primeres 12 meses yeren de 50.000 viaxeros, y el resultáu del primer añu con vuelos comerciales foi de 61.769 pasaxeros.[4] Sicasí envalórase que por que un aeropuertu d'esi valumbu resultara rentable económicamente tendría de rexistrar un tráficu añal en redol al mediu millón de pasaxeros, de manera que pa caltenese en funcionamientu tien de ser subvencionáu pola Alministración Pública.[5]

Les obres del aeropuertu empezaron nel primer semestre de 2007 al cargu de una UTE formada por Dragados S.A. y Obrum, Urbanismu y Construcciones S.L.U. por un importe de 29,4 millones.[6]

L'estudiu d'arquiteutura responsable de la proyeición del aeropuertu foi b720 Fermín Vázquez Arquiteutos, lideráu por Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa.

Nel segundu semestre de 2009, terminóse la construcción del nuevu aeropuertu lleidatanu y, mientres el mesmu añu, apaecieron les primeres compañíes comenenciudes n'operar nel aeropuertu. Estes compañíes yeren Vueling Airlines y Ryanair.

Vuelu d'inauguración del aeropuertu (17 de xineru de 2010)

El 17 de xineru de 2010, un avión de la compañía Vueling Airlines procedente de Barcelona con autoridaes y periodistes, aterrizó nel aeropuertu lleidatanu aproximao a les 12:30 hores dándolo por inauguráu. La tripulación fixo dos pasaes pela pista antes de dar per inaugurada finalmente la instalación.[7]

El 5 de febreru de 2010, inaugúrense los primeros vuelos comerciales operaos por Vueling Airlines con destinación París-Orly y Palma de Mallorca.[8] El mesmu día, termina'l concursu pa la xestión del aeropuertu lleidatanu ensin nenguna ufierta sobre la mesa,[9] anque Abertis amosó interés en faese cargu de la infraestructura si rebaxen les condiciones marcaes pola Xeneralidá.

El 2 d'abril de 2010, inaugúrense los primeros vuelos comerciales operaos por Ryanair con destín Bérgamo-Orio al Serio y Frankfurt-Hahn.

El touroperador Pyrenair tamién anunció que quier llanzar paquetes turísticos qu'incluyan vuelos col Aeropuertu de Lleida a lo llargo de 2010 p'atraer turistes a les estaciones d'esquí lleidatanes y al Principáu d'Andorra.[10]

A principios de mayu de 2010 anúnciase l'apertura a lo llargo del branu de dos nuevos destinos Eivissa y Menorca cola compañía Española Air Nostrum. El xueves, 23 de setiembre de 2010 la compañía Vueling anunció un vuelu selmanal a partir del 30 d'ochobre de 2010 col Aeropuertu de Barcelona, dexando la conexón col restu de vuelos qu'operen dende ellí. Yá en marzu de 2013 nun queden nin unu. Air Nostrum, como compañía afiliada a l'alianza Oneworld, tamién dexa conexones col restu d'aereollinies de l'alianza.

Destinos per aereollinia editar

Destinos del Aeropuertu de Lleida-Alguaire
Aereollinia !Destín Observaciones
  Air Nostrum   Islles Baleares: Palma de Mallorca (Aeropuertu de Palma de Mallorca) Añal
  Islles Baleares: Eivissa (Aeropuertu d'Eivissa) Temporada de branu
  Islles Baleares: Menorca (Aeropuertu de Menorca) Temporada de branu
  Jet2.com   Inglaterra: Londres (Aeropuertu de Londres-Stansted) Estacional Temporada d'iviernu
  Thomas Cook   Inglaterra: Mánchester (Aeropuertu de Mánchester) Charter Temporada d'iviernu
  Inglaterra: Londres (Aeropuertu de Londres-Gatwick) }



Destinos editar

Ciudaes por países Nome del Aeropuertu Aereollinies
Europa
  España
Eivissa Aeropuertu d'Eivissa   Iberia Rexonal (Estacional)
Menorca Aeropuertu de Menorca   Iberia Rexonal (Estacional)
Palma de Mallorca Aeropuertu de Palma de Mallorca   Iberia Rexonal
  Reinu Xuníu
Londres Aeropuertu de Londres-Gatwick   Thomas Cook Airlines (Chárter Estacional)
Aeropuertu de Londres-Stansted   Jet2.com (Empecipia'l 23 d'avientu de 2018) (Estacional)
Manchester Aeropuertu de Manchester   Thomas Cook Airlines (Chárter Estacional)

Allugamientu y comunicaciones editar

L'aeropuertu se emplaza nuna superficie de 367 hectárees del términu municipal d'Alguaire, na provincia de Lleida.

Allúgase relativamente próximu a la ciudá de Lleida y puede aportase a él por aciu la N-230 a la salida d'Alguaire. Llueu, podrá aportase al aeropuertu lleidatanu pela nuevu autovía A-14 que s'atopa en construcción y que va coneutar l'autovía A-2 con Viella Mitg Arán y Francia.

Dende Lleida puede aportase al aeropuertu por aciu una llinia d'autocares operaos pola compañía Gamón i Griñó. Estos autocares, integraos na ATM, faen el trayeutu ente Lleida y l'aeropuertu nunos 30 minutos y tán sincronizaos coles hores de llegaes y salíes del aeropuertu.[11] L'aeropuertu tamién dispón d'un serviciu d'arriendu de coches y una parada de taxis.

Finalmente, ta estudiándose la conexón de Lleida col so aeropuertu por aciu una llinia de ferrocarril que formaría parte del Exa Tresversal Ferroviariu de Cataluña.

Ampliación editar

A pesar del estrueldosu fracasu de la infraestructura la Xeneralidá de Cataluña llegó a adjudiar, por aciu la empresa pública GISA, la redaición del anteproyectu de construcción d'una nueva terminal nel aeropuertu de Lleida, según l'ampliación de la plataforma, l'aparcamientu y los accesos.

L'anteproyectu foi axudicáu al equipu formáu pol estudiu b720 Fermín Vázquez Arquiteutos y l'inxeniería ALG.

La nueva terminal cuntaría coles siguientes árees: un espaciu pa tresporte de pasaxeros (con una superficie d'unos 5.000 m² qu'acoyería los servicios aeroportuarios), un espaciu comercial (qu'ufiertaría un mínimu de 800m2 de superficie bruta arrendable, tantu del llau tierra como del llau aire), un espaciu d'ociu (con un mínimu de 1.000 m², que puede acoyer actividaes d'ociu rellacionaes col sector aeroportuario o complementarios) y un espaciu de restauración-terraza (d'unos 500 m², a los que se van añader los espacios comunes y de tráficu).

D'esta manera, la infraestructura podría ufiertar nuevos servicios puramente aeroportuarios, según habilitar espacios pa ociu y comerciu, coles mires de promover l'actividá nel aeropuertu mientres los díes de la selmana.

Referencies editar

  1. Plan Direutor del Aeropuertu de Lleida Archiváu el 12 d'abril de 2012 na Wayback Machine.
  2. EuropaPress (4 de febreru de 2010). «L'Aeropuertu de Lleida-Alguaire empecipia'l vienres los vuelos comerciales.». Consultáu'l 28 de febreru de 2010.
  3. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes lavanguardia.com
  4. Aeroports Públics de Catalunya (vienres, 4 de febreru de 2011). «61.769 pasaxeros utilizaron l'aeropuertu de Lleida-Alguaire nel so primer añu». Consultáu'l 22 de payares de 2011.
  5. El Confidencial. «L'aeropuertu 'pantasma’ de Lleida-Alguaire nun tien un xestor que lu quiera». Consultáu'l 20 de febreru de 2011.
  6. Notícias Terra. «Les obres del aeropuertu de Lleida-Alguaire tienen axudicada la primer fase.». Archiváu dende l'orixinal, el 29 de xunu de 2012. Consultáu'l 28 de febreru de 2010.
  7. Periódicu La Vanguardia (17 de xineru de 2010). «generalitat-vueling-barcelona-josep-llu.html Inauguráu l'Aeropuertu de Lleida-Alguaire.». Consultáu'l 28 de febreru de 2010.
  8. Periódicu El País (5 de febreru de 2010). «Vueling realiza'l primer vuelu comercial dende Lleida-Alguaire.». Consultáu'l 28 de febreru de 2010.
  9. Periódicu El País (9 de febreru de 2010). «Naide quier faese cargu del aeropuertu de Lleida.». Consultáu'l 28 de febreru de 2010.
  10. Nevasport (10 de febreru de 2010). «anu Pyrenair quier traer esquiadores a Lleida esti mesmu añu.». Consultáu'l 27 de febreru de 2010.
  11. Aeropuertos de Cataluña. «Servicio Aeropuertu Lleida-Alguaire.». Archiváu dende l'orixinal, el 20 de xunu de 2010. Consultáu'l 28 de febreru de 2010.

Enllaces esternos editar