La castañal bermeya[1] (Aesculus pavia) ye una especie de pequeñu árbol de fueya caduca o arbustu perteneciente a la familia de les sapindacees. Ye natural de les zones meridionales d'Estaos Xuníos; atópase nel este d'Illinois a Virxinia y nel sur de Texas a Florida.

Aesculus pavia
castañal bermeya
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Sapindales
Familia: Sapindaceae
Subfamilia: Hippocastanoideae
Tribu: Hippocastaneae
Xéneru: Aesculus
Especie: Aesculus pavia
L.
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

La planta algama los 5-8 metros d'altor. Les sos fueyes son palmotiaes con 5-7 fueyes, engarraes y serraes y con 10-15 cm de llargu. Les flores en recímanos de 10-17 cm de llongura son tubulares y de color coloráu escuru. Les flores son hermafrodites. El frutu ye color marrón claro con 3 cm. de diámetru, algamando'l so maduror en setiembre ochobre.

Les flores son bien curioses pa l'abeyes y los frutos son ricos en saponines que los faen venenosos pa los seres humanos.

 
Fueyes.
 
Ilustración.
 
Inflorescencia

Híbridu editar

Aesculus pavia crucióse con Aesculus hippocastanum surdiendo un híbridu denomináu Aesculus × carnea, siendo ésti un árbol medianu de 20-25 metros d'altor, especie del padre y col heriedu de les flores color coloráu del A. pavia. Ye bien popular en parques y grandes xardinos.

Los híbridos del Aesculus pavia col Aesculus flava denominar Aesculus × hybrida.

Taxonomía editar

Aesculus pavia describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 344, nel añu 1753.[2]

Etimoloxía

La castañal bermeya[1] (Aesculus pavia) ye unu de los árboles que producen abiyotes ("Glandem, quae proprie intellegitur, ferunt robur, quercus, aesculus, ..." -L'abiyota puramente dicha vien del carbayu, del aesculus, ...) y, quiciabes d'ellí provién el tracamundiu, pos les castañes d'india tienen un llonxanu y superficial paecíu cola abiyotes pola so piel dura y la so carne firme y amarellentao.

pavia: epítetu

Variedaes aceptaes
Sinonimia
  • Aesculus austrina Small
  • Aesculus discolor Pursh
  • Aesculus discolor var. mollis Sarg.
  • Aesculus humilis Lindl.
  • Aesculus lyonii Loudon
  • Aesculus mollis Raf. ex Sarg.
  • Aesculus octandra var. discolor (Pursh) Rehder
  • Aesculus pavia var. discolor (Pursh) Torr. & A.Gray
  • Aesculus pavia var. humilis (Lindl.) Rehder
  • Aesculus pavia var. hybrida Kuntze
  • Aesculus pavia var. añada Dippel
  • Aesculus pavia var. pendula (Loudon) Rehder
  • Aesculus pubescens Starcs
  • Aesculus rubescens Tausch
  • Aesculus rubra Pers.
  • Aesculus splendens Sarg.
  • Aesculus versicolor Wender.
  • Aesculus whitleyi K.Koch
  • Pavia americana J.St.-Hil.
  • Pavia atropurpurea Spach
  • Pavia humilis G.Don
  • Pavia lindleyana Spach
  • Pavia livida Spach
  • Pavia llucida Spach
  • Pavia macrocarpa G.Don
  • Pavia michauxii Spach
  • Pavia mutabilis Spach
  • Pavia añada W.H.Baxter
  • Pavia octandria Mill.
  • Pavia pavia (L.) Huth
  • Pavia rubra Moench
  • Pavia rubra var. humilis (G.Don) Loudon
  • Pavia rubra f. pendula Loudon
  • Pavia rubra var. sublaciniata S.Watson ex Loudon
  • Pavia versicolor Spach
  • Pavia whitleyi K.Koch
  • Pavia willdenowiana Spach
  • Paviana coccinea Raf.[3]

Ver tamién editar

Referencies editar

Bibliografía editar

  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  2. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  5. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Gleason, H. A. & A. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–lxxv, 1–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  7. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  8. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
  9. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x + 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaces esternos editar