Los Alcuerdos d'Oslu de 1993 (oficialmente Declaración de Principios sobre les Disposiciones rellacionaes con un Gobiernu Autónomu Provisional)[1] fueron una serie d'alcuerdos roblaos ente'l Gobiernu d'Israel y la Organización pa la Lliberación de Palestina (OLP), y ta diseñáu pa ufiertar una solución permanente nel conflictu palestino-israelín.

Infotaula documentAlcuerdos d'Oslu
Tipu alcuerdu
Serie
Parte de proceso de paz en el conflicto israelí-palestino (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata
Isaac Rabin, Bill Clinton y Yasser Arafat mientres los Alcuerdos d'Oslu, 13 de setiembre de 1993.

Fonderada editar

Short videu about Oslo Accords from the Israeli News Company

Les negociaciones sobre l'alcuerdu, resultáu de la Conferencia de Madrid de 1991, que se llevaron a cabu en Oslo, Noruega.

Firma de los Alcuerdos editar

Estos Alcuerdos fueron roblaos por Mahmoud Abbas, de la OLP, el Ministru de Rellaciones Esteriores, Shimon Peres por Israel, la Secretaría d'Estáu de los Estaos Xuníos, Warren Christopher y el canciller Andréi Kozyrev por Rusia el 13 de setiembre de 1993,[1] en presencia del representante de la OLP, Yasser Arafat, el Primer Ministru d'Israel, Yitzhak Rabin y el presidente de los Estaos Xuníos, Bill Clinton, nuna ceremonia oficial y público en Washington D. C.[2]

Conteníu editar

Los alcuerdos poníen cinco años p'axustar un alcuerdu permanente, y mientres esi periodu, el gobiernu israelín caltendríase como l'únicu responsable de los asuntos esteriores, la defensa nacional y les fronteres. Nesti sentíu, Israel va siguir siendo responsable de la seguridá nes fronteres internacionales y los puntos d'encruz con Exiptu y Xordania. Israel tamién caltendría la responsabilidá de la seguridá de los israelinos en Cixordania y la Franxa de Gaza, los asentamientos israelinos neses zones, y la llibertá de movimientu nes carreteres.[2]

La Declaración cunta con un principiu d'alcuerdu que preve la creación d'un autogobiernu interín palestín, l'Autoridá Nacional Palestina (ANP), tresfiriéndo-y a estos los poderes y responsabilidaes en Cixordania y la Franxa de Gaza. Les competencies tresferíes a l'Autoridá Palestina en determinaes árees d'estos dos rexones consistíen en materia educativa, cultura, salú, bienestar social, tributación direuta, turismu y l'establecimientu d'una policía palestina.

Los alcuerdos establecen específicamente que les cuestiones de estatus permanente, como Xerusalén, los refuxaos palestinos, los asentamientos israelinos, la seguridá y les fronteres sían escluyíes de les disposiciones provisionales y que el resultáu de les negociaciones sobre'l estatus permanente nun tien de prexulgar nin desvirtuar los alcuerdos provisionales.

La posición d'Israel con al respective de Xerusalén nun camudó. Cuando los alcuerdos robláronse, el Primer Ministru Rabin declaró que "Xerusalén ye l'antigua y eterna capital del pueblu xudíu", con Xerusalén xunida so soberanía israelina y con llibertá relixosa pa toos.[2]

Este foi'l primer alcuentru p'alcuerdos billaterales ente'l Gobiernu d'Israel y la Organización pa la Lliberación de Palestina (OLP).

Artículos editar

Los alcuerdos incluyíen 17 artículos, 4 anexos, y delles actes. El siguiente ye un sumariu de les mesmes:

Artículu 1: Meta de les negociaciones editar

La meta de les negociaciones Palestina-israelines nel procesu de paz d'Oriente Mediu ye establecer un gobiernu interín palestín y un conseyu escoyendo la xente de Cixordania y de la Franxa de Gaza mientres el periodu de transición non escedente de cinco años, pal cumplimientu del resolución 242 del conseyu de les Naciones Xuníes.

Artículu 2: Marcu pal periodu interín editar

El marcu alcordáu pal periodu interín taba nel 4º na declaración de principios.

Artículu 3: Eleiciones palestines editar

En cuantes que los Palestinos tendríen de gobernase a sigo mesmos acordies con principios democráticos, celebraríense eleiciones llibres, direutes y universales pal conseyu, so supervisión internacional. La policía palestina caltendría l'orde mentanto.

Artículu 4: Xurisdicción del conseyu palestín editar

La xurisdicción del conseyu palestín tomaría Cixordania y la franxa de Gaza, sacante naquellos asuntos que seríen axustaos y definíos nel estatus permanente. Dambos bandos consideraben Cixordania y Gaza como una unidá territorial.

Artículu 5: Transición y estatus permanente editar

El periodu transitoriu de 5 años empezaría cola retirada de la Franxa de Gaza y la zona de Xericó. Les negociaciones ente Israel y los representantes palestinos empezaríen en cuanto fuera posible. Entiéndese, pos, qu'estes negociaciones centrar nos resoluciones internacionales qu'Israel se niega a obedecer: Xerusalén, los refuxaos, cuestiones de seguridá, fronteres y cooperación etc.

Artículu 6: Tresferencia de poderes editar

So la entrada a valir de la declaración de Principios y la retirada de la Franxa de Gaza y Xericó, les fuercies armaes d'Israel dexaríen la so autoridá a l'alministración civil palestina en: educación y cultura, salú, seguridá social, impuestos, aduanes y turismu.

Artículu 7: alcuerdu interín editar

Les delegaciones israelines y palestines van axustar l'alcuerdu mientres el periodu de gobiernu interín que va especificar la estructura del conseyu, les cesiones de poder y responsabilidaes del exércitu d'Israel, la so autoridá sobre'l puertu de Gaza, sobre'l Bancu del desarrollu, la promoción de les esportaciones, les compañíes d'agua, etc.

Dempués de la creación del conseyu, va cesar l'alministración civil Palestina y el gobiernu militar israelín.

Referencies editar