Autopista

tipu de carretera que tien más d'una carril pa circular en cada sen y que ta zarrada a vehículos lentos

Una autopista ye una pista de circulación p'automóviles y vehículos terrestres de carga (categóricamente los vehículos de motor) y de pasaxeros.

Autopista
tipu de carretera
Carretera (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata
Señal d'autopista.
Autopista Arturo Frondizi, vista dende l'autopista 25 de Mayu, Buenos Aires, Arxentina.
Alemaña empecipió la construcción d'autopistes coles autobahn.
L'Araña ye l'encruz de l'autopista Francisco Fajardo y el Norte Sur na ciudá de Caraques.
L'autopista Vía de Evitamiento, Lima, Perú.
Autopista Central, Santiago de Chile.
Intercambiador de la Ruta Ikeda (Autopista Hanshin) con rompevientos pasando polos pisos 5º a 7º del Edificiu Gate Tower n'Osaka.
Encruz d'autobús na Autopista de Gyeongbu, Corea del Sur.

Tien De ser rápida, segura, y almitir un volume de tráficu considerable, y estrémase d'una carretera convencional, en que l'autopista dispón de más d'un carril pa cada sentíu con calzaes separaes (nun confundir cola autovía española diseñada nesi país en 1988).

Les primeres autopistes construyíes con esta configuración facer n'Italia mientres los años 1920.

Ente los tipos de carreteres, representen les víes que más tráficu rodáu pueden soportar y nes qu'esti algama mayores velocidaes, polo que suelen representar les exes principales de la rede viaria d'un país desenvueltu (quitando a España, qu'enllantó, por norma xeneral, l'autovía nesos casos).

Definición editar

La Organización pa la Cooperación y el Desarrollu Económicos define autopista como:[1]

Carretera especialmente diseñada y construyida pal tráficu motorizado, que nun sirve a les finques qu'atiesten con ésta, y que:
(a) Ta provista, sacante en determinaos puntos o temporalmente, d'una doble calzada dixebrada pa los dos Sentíu de la circulación sentíos del tráficu. Esta separación facer por una banda pola que nun se puede circular o per otros medios.[2]
(b) Nun tien carreteres que la crucien al mesmu nivel, nin víes de trenes, nin de tranvíes nin pasos piatonales o caminos de cualquier tipu.
(c) Ta especialmente señalizada como una autopista, y ta acutada específicamente pa una categoría de vehículos motorizados.[3]
Los carriles d'entrada y salida tán señalizaos pa ello. Les autopistes urbanes tamién s'inclúin na definición.

Carauterístiques editar

Pa poder ser calificada como autopista, una vía de circulación tien d'axuntar les siguientes carauterístiques:

  • Dos bandes de circulación, una pa cada sentíu, dixebraes ente sigo por una franxa ancha de terrén o por valles de proteición.
  • Siquier dos carriles de circulación en cada banda.
  • Arcenes llaterales en cada banda, por que un vehículu pueda detenese en casu d'emerxencia ensin atrabancar el tráficu.
  • Curves pocu pronunciaes por que los vehículos nun tengan qu'amenorgar la marcha al circular por elles.
  • Ausencia de cruces a nivel, que se resuelven por aciu pasos cimeros o inferiores.
  • Les interseiciones resolver a distintu nivel por aciu enllaces.
  • Entraes y salíes con carriles separaos de los principales, de desaceleración y d'aceleración, por que los vehículos que salen o entren na autopista camuden la so velocidá fuera d'ella.
  • Les salíes y entraes tán asitiaes cuasi siempres nel llau derechu nel sentíu de la marcha, una y bones el carril esquierdu ye'l d'adelantamientu y, poro, el más rápidu. Lo contrario pa países con transito a la izquierda, onde les salíes y entraes tán asitiaes cuasi siempres nel llau esquierdu nel sentíu de la marcha, una y bones el carril derechu ye'l d'adelantamientu y, poro, el más rápidu.
  • L'accesu a los inmuebles colindantes cola autopista nun se realiza direutamente dende la mesma, nun siendo que se utilicen entraes y salíes como los antes descrites. Nes zones urbanes ye habitual la esistencia de cais paraleles asitiaes a cada llau, denominaes "víes de serviciu" o "colectoras", que dexen l'accesu a los inmuebles que parten con l'autopista ensin alteriar el tránsitu de la mesma.

Señalización editar

Historia editar

La primer autopista del mundu construyir n'Italia, en 1921, ente Milán y Varese. Güei forma parte de les autopistes A-8 y A-9 italianes. Tenía dos calzaes separaes, pero entá nun cuntaba con cruces a distintu nivel.

La primer autopista española foi l'autopista A-3 ente Madrid y Vallecas, siguida pela autopista A-6, que construyó ente 1964 y 1967 (inaugurada esti últimu añu), ente los conceyos madrilanos de Las Rozas de Madrid y Collado Villalba.[5][6] La primera de peaxe construyir en 1969 y estendíase ente Barcelona y Mataró.[7] Siguiéron-y les autopistes AP-8 (Bilbao - Behovia), l'AP-6 (Collado Villalba - Adanero) y la "Y" asturiana A-8 / A-66 (Xixón - Uviéu - Avilés). En 1972 rematóse la AP-4, l'autopista del Sur de Sevilla a Cádiz. Finalmente, los dos accesos principales a les terminales 1, 2 y 3 del aeropuertu de Madrid-Barajas, acabaron convirtiéndose n'autopistes.[8]

Una de les postreres foi'l tramu entendíu ente Benavente y Padornelo (dambos na provincia de Zamora) de l'A-52 denominada na so totalidá como autovía de les Ríes Baxes, y en Zamora, y autovía das Ríes Baixas nes provincies d'Ourense y Pontevedra. Les autopistes M-30, M-40 y M-50 na comunidá de Madrid. L'autopista autonómica M-45, na mesma comunidá. Parcialmente, l'autovía del Cantábricu, A-8, tórnase físicamente autopista en distintos puntos, casu por casu de la variante de Xixón. El tramu Xixón-Avilés de l'A-8 enteru, xunto col tueru a Uviéu de l'A-66, l'autovía Ruta de la Plata, construyíos al empar, y conocíos popularmente como autopista Y, yá mentada.

Amás, el conxuntu de los tramos (Uviéu-Mieres), (Mieres-La Pola Ḷḷena) y (La Pola Ḷḷena-Campumanes) de l'A-66, que ye una autopista.[9] Tamién l'autopista Sevilla-Huelva (l'A-490, l'A-22, la variante norte de Zaragoza, l'A-52 (Benavente-Padornelo) y otres,[10][11]anque xeneralmente, atópense cerca de (o coneutaes a) autopistes de peaxe, nun siendo'l casu d'esta postrera, por casu.

Autovíes españoles editar

Les autovíes españoles históricamente siguen más o menos el mesmu percorríu que teníen les calzaes romanes nos tiempos de Hispania.[12] La esistencia d'un tipu de vía que la so definición foi acuñada n'España, y l'evolución d'éstes col tiempu, frecuentemente lleven a tracamundiu, polo que se numberen dalgunes, especialmente:

  • A-66 "Autovía Ruta de la Plata", Lleón-Sevilla, nun ye una autopista.
  • A-6 "Autovía del Noroeste", Benavente-Arteixo, nun ye una autopista.
  • A-6 "Autovía del Noroeste", Madrid-Las Rozas, realmente nun ye una autopista.
  • A-67 "Autovía del Pandu", Venta de Baños-Santander, nun ye una autopista.
  • A-2 "Autovía del Nordeste", Fraga-Barcelona, nun ye una autopista.
  • A-3 "Autovía de Valencia", Honrubia-Valencia, nun ye una autopista.
  • A-7 "Autovía del Mediterraneu", como alternativa a AP-7, nun ye una autopista.
  • A-50 "Autovía de Salamanca".

Por poner dalgunos de los exemplos que suelen xenerar tracamundiu. Ello ye que por casu puede mentase, qu'Estremadura ye una comunidá autónoma, que nun tener nin un solu quilómetru d'autopistes, nin siquier de peaxe.

Diferencies editar

Una autovía ye un tipu de carretera interurbana española distintu de l'autopista, y de fechu d'un nivel inferior. El nome "autovía", en base, vien definir a l'autovía como una vía interurbana desdoblada d'alta velocidá pa vehículos. Nun tien la considerancia de pista p'automóviles, zarrada nel términu Autopista, nin tanto. Les úniques direutrices obligatories de cara a la construcción y caltenimientu de les autovíes, tán rexíes pola so definición na Llei de Carreteres española de 1988.[13] Sicasí nel ámbitu de les autopistes, esto vuélvese más complexu, yá que hasta la definición que se-y pueda dar nesa mesma llei, puede llegar a venir fuertemente condicionada polos estándares internacionales del momentu, especialmente si l'autopista en cuestión forma parte d'un itinerariu européu. Ello ye que frecuentemente envalórase que ye por esto, xuníu a otra fuerte crisis a empiezos de los ochenta lo que pudo llevar a esi "re-diseño" de l'autovía. De los trés apartaos (lletres) de la definición de la OCDE, asitiada más arriba, l'autovía, como tal y por definición, ta exenta d'obligaciones nel cumplimientu del apartáu (c), lo que nun implica qu'en dellos casos, cumpla dalgunes de manera opcional, lo qu'esplicaría aquellos autu-imposiciones nes autovíes d'última xeneración. Amás anque se llegue al puntu de cuasi faelo, el trazáu y les sos carauterístiques, nun tien porque traer les mesmes "prescripciones" que'l d'una autopista. Sigue tando dexáu construyiles sobre les carreteres antigües, aprovechándoles para una de les plataformes, símplemente re-asfaltando enriba, anque anguaño ye solu "un recursu ante la necesidá". Y pintando darréu la señalización horizontal, que sí se caltién, si non siempres igual, similar a la de l'autopista. Nuna autovía y nuna autopista de peaxe (siempres a criteriu de la concesionaria) ta dexáu, correxir baches, badenes, resquiebros y demás defectos, por aciu l'allugamientu de parches d'asfaltu o por aciu l'usu de pastes d'alquitrán, sicasí nes autopistes, esto pue ser una conducta verdaderamente "rastrera" y provocar de facto, que l'autopista vuélvase peligrosa.

Costu editar

Nel tresporte, la demanda puede midise nel númberu de viaxes efeutuaos o na distancia total percorrida en tolos trayectos (por casu, pasaxeros-quilómetros pa tresporte públicu o vehículos-quilómetros de viaxe pa tresporte priváu ). Considérase que la ufierta ye una midida de capacidá. El preciu del bien (viaxe) mídese utilizando'l costo xeneralizáu de los viaxes, qu'inclúi tanto dineru como tiempu .

L'efeutu de los aumentos na ufierta (capacidá) ye de particular interés na economía del tresporte (ver demanda inducida ), una y bones les consecuencies ambientales potenciales son significatives (ver externalidades de siguío).

Amás d'apurrir beneficios a los sos usuarios, les redes de tresporte imponen externalidades positives y negatives a los non usuarios. La considerancia d'estes externalidades -en particular les negatives- ye parte de la economía del tresporte. Les externalidades positives de les redes de tresporte pueden incluyir la capacidá d'emprestar servicios d'emerxencia , l'aumentu del valor de la tierra y los beneficios de la aglomeración . Les externalidades negatives son amplies y pueden incluyir la contaminación del aire local , la contaminación acústica , la contaminación llumínica , los peligros de seguridá , la separación de la comunidá y la conxestión . La contribución de los sistemes de tresporte al cambéu climáticu potencialmente peligrosu ye una externalidad negativa significativa que ye malo d'evaluar cuantitativamente, lo que fai difícil (pero non imposible) incluyir na investigación y l'analises basaos na economía del tresporte. La conxestión ye considerada una externalidad negativa polos economistes.

Efeutos Ambientales editar

Les carreteres son fontes enllargaes de contaminación llinial .

El ruiu de la carretera aumenta cola velocidá d'operación, de cuenta que les carreteres principales xeneren más ruiu que les cais arteriales . Poro, espérense efeutos considerables sobre la salú del ruiu de los sistemes d'autopistes. Esisten estratexes de mitigación del ruiu p'amenorgar los niveles de soníu nos receptores sensibles cercanos . La idea de que'l diseñu de la carretera podría ser influyíu por considerancia d'inxeniería acústica surdió per primer vegada alredor de 1973.

Problemes calidable del aire : Les carreteres pueden contribuyir con menos emisiones que les arteries que tresporten el mesmu volume de vehículos. Esto debe a que la operación d'alta velocidá constante crea un amenorgamientu d'emisiones en comparanza colos fluxos vehiculares con paraes y arranques. Sicasí, les concentraciones de contaminantes atmosféricos cerca de les carreteres pueden ser mayores debíu al aumentu de los volúmenes de tráficu. Poro, el riesgu d'esposición a niveles elevaos de contaminantes atmosféricos d'una carretera puede ser considerable, y amplifícase entá más cuando les carreteres tienen conxestión de tráficu .

Les nueves carreteres tamién pueden causar la fragmentación del hábitat , fomentar la espansión urbana y dexar la intrusión humana n'árees primeramente intactes, según (compensando) aumentar la conxestión, aumentando'l númberu d'interseiciones.

Tamién pueden amenorgar l'usu del tresporte públicu , lo que conduz indireutamente a una mayor contaminación.

Los carriles de vehículos d'alta ocupación tán amestándose a delles carreteres nueves / reconstruyíes en Norteamérica y otros países alredor del mundu pa fomentar el carpool y el tresporte masivu. Estos carriles ayuden a amenorgar el númberu de coches na autopista y polo tanto amenorga la contaminación y la conxestión del tráficu promoviendo l'usu del carpooling pa poder utilizar estos carriles. Sicasí, tienden a riquir carriles dedicaos nuna carretera, lo que los fai difíciles de construyir en zones urbanes trupes onde son los más eficaces.

Pa encetar la fragmentación del hábitat, les cruces de vida montesa volviéronse cada vez más populares en munchos países. Les cruces de vida montesa dexen a los animales cruciar con seguridá les barreres humanes como les carreteres.

 
Autopista Namhae en Jinju, Corea del Sur.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. OCDE. «Glossary of Statistical Terms». Consultáu'l 3 de setiembre de 2009.
  2. A esta banda se la llapada n'España mediana.
  3. N'España, en principiu pa vehículos qu'algamen más de 60 km/h en llanu, anque la instalación d'estes prohibiciones nes últimes autovíes, supón la supresión d'esta opción, nes variables que pudieren surdir.
  4. http://www.sitiosargentina.com.ar/notas/2006/mayu/senales-transito.htm
  5. Autopistes: Páxina web ABC.es Hemeroteca de ABC, 17 de mayu de 1966[1].
  6. Entrada 18C en Las Rozas] (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)..
  7. Autopistes: Páxina web d'Eroski Consumer [2].
  8. Autopista M-14] (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)..
  9. [3].
  10. Vía automóviles en Camarcena de Tera] (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)..
  11. Darréu dempués] (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)..
  12. David Montañez (@davidmocli24 en Twitter) (23 de febreru de 2018). «Dos imáxenes coles que faemos una mínima idea de lo que foi l'Imperiu romanu. Semeya 1: Calzaes romanes en Hispania. Semeya 2: Autopistes y autovíes actuales.». «Dos imáxenes coles que faemos una mínima idea de lo que foi l'Imperiu romanu. Semeya 1: Calzaes romanes en Hispania. Semeya 2: Autopistes y autovíes actuales.». Archiváu dende l'orixinal, el 24 de febreru de 2018. Consultáu'l 10 de xunu de 2018.
  13. «LEY 25/1988, DE 29 DE JULIO, DE CARRETERES (derogada).» (castellanu). Archiváu dende l'orixinal, el 24 de febreru de 2018. Consultáu'l 24 de febreru de 2018. «1. DERÓGUENSE LES DISPOSICIONES SIGUIENTES NO REFERENTE A MATERIA DE CARRETERES: LLEI DE 11 D'ABRIL DE 1939, QU'APRUEBA EL PLAN D'OBRES PUBLIQUES. LLEI DE 18 D'ABRIL DE 1941, QU'APRUEBA EL PLAN D'OBRES PUBLIQUES, COMPLEMENTARIU DEL QUE S'ENTIENDE NA LLEI DE 11 D'ABRIL DE 1939. LLEI DE 17 DE JULIO DE 1945, QU'INCLÚI NEL PLAN XENERAL DE CARRETERES DEL ESTÁU LOS ACCESOS A AEROPUERTOS. LLEI DE 18 D'AVIENTU DE 1946, QU'APRUEBA EL PLAN ADICIONAL AL VIXENTE DE CAMINOS LOCALES DEL ESTÁU. LLEI 51/1974, DE 19 D'AVIENTU, DE CARRETERES. REAL DECRETU 2850/1977, DE 23 DE JULIO, POL QUE S'APRUEBA LA CLASIFICACION DE LES REDES DE CARRETERES ESTATALES ESISTENTES. APARTAOS B) Y C) DEL ARTICULO 13 Y APARTÁU B) DEL ARTICULO 15 DE LA LLEI 8/1972, DE 10 DE MAYU, SOBRE CONSTRUCCION, CONSERVACION Y EXPLOTACION DE LES AUTOPISTES DE PEAXE EN REGIMEN DE CONCESION.»

Enllaces esternos editar