Campaña de Guadalcanal

Plantía:Campaña Frente Océanu PacíficuPlantía:Campaña Islla SalomónPlantía:Campaña Guadalcanal

Campaña de Guadalcanal
Parte de Guerra del Pacíficu y Segunda Guerra Mundial
Fecha 7 agostu 1942 → 9 febreru 1943
Llugar Guadalcanal, Islla Salomón
Coordenaes 9°25′00″S 160°00′00″E / 9.4166666666667°S 160°E / -9.4166666666667; 160
Resultáu Victoria estratéxica de los aliaos.
Belixerantes
Fuercies aliaes incluyendo:
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Bandera de Australia Australia
Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda
Bandera del Reinu Xuníu Islles Salomón Britániques (participación de los habitantes de les Salomón)[1]
Bandera de Tonga Tonga[2]
Bandera de Islles Fixi Colonia de Fixi[3]
Bandera de Xapón Imperiu del Xapón
Comandantes
Bandera de Estaos Xuníos d'América Robert Ghormley
Bandera de Estaos Xuníos d'América William Halsey, Jr.
Bandera de Estaos Xuníos d'América Richmond K. Turner
Bandera de Estaos Xuníos d'América Alexander Vandegrift
Bandera de Estaos Xuníos d'América Alexander Patch
Bandera de Xapón Isoroku Yamamoto
Bandera de Xapón Nishizo Tsukahara
Bandera de Xapón Jinichi Kusaka
Bandera de Xapón Hitoshi Imamura
Bandera de Xapón Harukichi Hyakutake
Fuercies en combate
60 000 soldaos (fuercies terrestres)[4] 36 200 soldaos (fuercies terrestres)[5]
Baxes
7100 muertos
4 prindaos
29 barcos perdíos
615 aviones perdíos[6]
31 000 muertos
1000 prindaos
38 barcos perdíos
683 - 880 aeronaves perdíes[7]
[editar datos en Wikidata]

La Campaña de Guadalcanal, tamién conocida como la Batalla de Guadalcanal y codificada polos aliaos como Operación Watchtower, desenvolver ente'l 7 d'agostu de 1942 y el 9 de febreru de 1943 alredor de la islla de Guadalcanal nel marcu del frente del Pacíficu de la Segunda Guerra Mundial. Esta campaña militar foi la mayor ofensiva llanzada polos Aliaos contra les fuercies del Imperiu del Xapón.[8]

El 7 d'agostu de 1942, fuercies aliaes, principalmente estauxunidenses, empecipiaron desembarcos nes islles de Guadalcanal, Tulagi y Florida (Nggela Sule), nel sur de les islles Salomón. El so oxetivu yera torgar que diches islles fueren utilizaes como bases dende les que s'amenaciaren les rutes de suministru ente los Estaos Xuníos, Australia y Nueva Zelanda. Los Aliaos tamién buscaben utilizar Guadalcanal y Tulagi como bases que pudieren sofitar una campaña que-yos dexara prindar o neutralizar les principales bases xaponeses en Rabaul, na Nueva Bretaña. Les fuercies aliaes acorviaron y superaron en númberu a les de los defensores, quien habín'ocupáu les islles en mayu de 1942, prindando Tulagi y Florida, según un aeródromu que taba en construcción en Guadalcanal, renombráu darréu como «Campu Henderson».

Sorprendíos pola ofensiva Aliada, los xaponeses fixeron dellos intentos ente agostu y payares de 1942 pa recuperar el Campu Henderson. Trés importantes batalles en tierra, cinco grandes batalles navales y combates aéreos cuasi diarios remataron na decisiva batalla naval de Guadalcanal d'empiezos de payares de 1942, onde falló un intentu per parte de los xaponeses de desembarcar tropes pa prindar el Campu Henderson. N'avientu de 1942 los xaponeses abandonaron los esfuercios pa retomar Guadalcanal y sacuparon les tropes restantes el 7 de febreru de 1943.

La campaña de Guadalcanal foi la primer victoria estratéxicamente importante per parte de les fuercies combinaes de los Aliaos nel teatru del Pacíficu. Por esta razón, comúnmente mentar como un puntu d'inflexón» nel Frente del Pacíficu. La campaña marcó l'empiezu de la transición de los Aliaos ente les operaciones defensives escontra una ofensiva estratéxica, ente que Xapón viose forzáu a cesar na so postura ofensiva y enfocóse n'estratexes defensives.

Contestu editar

 
Control xaponés del área oriental del Pacíficu ente mayu y agostu de 1942. Guadalcanal atopar na esquina inferior derecha del mapa.

El 7 d'avientu de 1941 fuercies xaponeses atacaron la Flota del Pacíficu de los Estaos Xuníos que s'atopaba en Pearl Harbor, Ḥawai. L'ataque inmovilizó la mayor parte de los acorazaos de la flota, amás de que fizo formal l'estáu de guerra ente dambos países. Les metes iniciales de los líderes xaponeses yeren neutralizar la flota estauxunidense, controlar territorios que cuntaren con abondosos recursos naturales, según establecer bases militares en posiciones estratéxiques que defendieren l'Imperiu del Xapón nel Pacíficu y Asia. P'asegurar dichos oxetivos, los xaponeses prindaron Filipines, Malasia, Singapur, les Indies Orientales Neerlandeses, la islla Wake, les islles Gilbert, Nueva Bretaña y Guam. Na llucha contra Xapón atopáronse tamién los países Aliaos, munchos de los cualos fueron atacaos per Xapón, incluyendo'l Reinu Xuníu, Australia y los Países Baxos.[9]

Dos intentos per parte de los xaponeses de caltener la iniciativa estratéxica y estender el perímetru defensivu na parte sur y centru del Pacíficu fueron compensaos nes batalles navales del Mar de Coral y Midway respeutivamente. La batalla de Midway non yá foi la primer victoria importante de los Aliaos en contra de l'Armada Imperial Xaponesa, sinón qu'amás amenorgó significativamente la capacidá ofensiva de los portaviones xaponeses. Nesti puntu de la guerra los Aliaos actuaren a la defensiva nel Pacíficu, pero estes victories estratéxiques diéron-yos la oportunidá de gana-y la iniciativa a Xapón.[10]

Los Aliaos escoyeron les islles Salomón (un protectoráu de Gran Bretaña), específicamente les islles al norte de Guadalcanal, Tulagi y Florida, como'l primer oxetivu.[11] L'Armada Imperial Xaponesa ocupara Tulagi en mayu de 1942 y construyera una base aeronaval nel llugar. La esmolición creció dientro del mandu de los Aliaos cuando a principios de xunetu d'esi mesmu añu la flota xaponesa empezó a construyir un gran aeródromu en Punta Lunga asitiáu xunto a la mariña norte de Guadalcanal. P'agostu'l xaponeses cuntaben con 900 efectivos navales en Tulagi y les islles cercanes y 2800 homes (d'ente los cualos 2200 yeren especialistes en construcción coreanos y xaponeses) en Guadalcanal. Estes bases, en casu de completase, protexeríen la base principal en Rabaul, amenaciaríen les llinies de suministru y comunicación de los Aliaos y sirviríen como bases pa la ofensiva entamada como Operación FS, que tenía como oxetivu Fixi, Nueva Caledonia y Samoa. Los xaponeses entamaben unviar 45 caces y 60 bombarderos a Guadalcanal una vegada que l'aeródromu tuviera concluyíu, aeronaves qu'aproviríen sofitu aereu a les fuercies navales qu'avanzaren al traviés del sur del Pacíficu.[12]

El plan de los aliaos pa invadir les islles Salomón foi concebíu pol almirante Ernest King, Comandante en Xefe de la flota estauxunidense, quien propunxo que se imposibilitara el so usu a los xaponeses p'asina evitar que les rutes de suministru ente Estaos Xuníos y Australia viérense amenaciaes. Col consentimientu tácito de Roosevelt, King tamién promovía una invasión a Guadalcanal. Cuando'l xeneral George C. Marshall oponer a esta llinia d'aición y cuestionó quién comandaría la operación, King aseguró que los Marines y l'Armada podíen llevar a cabu esta operación ya instruyó al almirante Chester Nimitz por qu'empezara cola planificación preliminar. El plan de King foi aceptáu, polo que la invasión desenvolver col sofitu de los xefes del Estáu Mayor.[13]

La campaña en Guadalcanal desenvolveríase en xunto con una ofensiva aliada en Nueva Guinea, comandada por Douglas MacArthur y que'l so oxetivu yera prindar les Islles del Almirantazgo y el Archipiélagu de Bismarck, incluyendo la base xaponesa en Rabaul, pa dempués dar en reconquistar de Filipines.[14] El Estáu Mayor Conxuntu de los Estaos Xuníos creó'l teatru del Pacíficu Sur, col vicealmirante Robert L. Ghormley al mandu de la ofensiva nes Salomón, tomando'l cargu'l 19 de xunu de 1942. L'almirante Chester Nimitz, con base en Pearl Harbor, foi designáu como Comandante en Xefe pa les fuercies del Pacíficu.[15]

 
L'aeródromu de Punta Lunga, Guadalcanal, en construcción per parte de trabayadores coreanos y xaponeses en xunetu de 1942.

Preparar pa la próxima ofensiva de mayu de 1942, el mayor xeneral de los Marines Alexander Vandegrift recibió la instrucción de treslladar a la 1ᵉʳ División escontra Nueva Zelanda. Otres unidaes terrestres, marítimes y aérees fueron unviaes a Fixi, Samoa, Nueves Hébrides y Nueva Caledonia pa establecer bases.[16] La islla d'Espíritu Santu y les Nueves Hébrides fueron escoyíes como Cuartel Xeneral y base principal pa les operaciones de la ofensiva, con códigu aliáu «Operación Watchtower», y que'l so empiezu taba entamáu pal 7 d'agostu d'esi añu. Primeramente la ofensiva namái incluyía Tulagi y les islles Santa Cruz, omitiendo Guadalcanal, anque dempués de que'l serviciu de reconocencia de los Aliaos afayó la construcción d'un aeródromu en Guadalcanal, la captura d'ésti añedióse al plan, dexando a un llau Santa Cruz.[17]

Anque'l xaponeses tuvieron al tantu d'un movimientu a gran escala na parte sur del Pacíficu, concluyóse que los Aliaos intentaben reforzar Australia y quiciabes Port Moresby en Nueva Guinea.[18]

La fuercia de la operación Watchtower, que contabilizaba 75 buques de guerra y de tresporte (incluyendo embarcaciones tantu de los Estaos Xuníos y Australia), axuntóse cerca de Fixi el 26 de xunetu, onde participó nun desembarcu de simulacro antes de partir escontra Guadalcanal el 31 de xunetu.[19] El comandante de la fuercia espedicionario yera'l vicealmirante Frank Fletcher (quien tenía por buque insignia el portaviones USS Saratoga). Comandando les fuercies anfibies atopábase'l contralmirante Richmond K. Turner. Vandegrift tuvo al mandu de los 16 000 soldaos aliaos d'infantería designaos pal desembarcu.[20]

Desembarcos editar

 
Rutes de les fuercies anfibies de los Aliaos mientres los desembarcos en Guadalcanal y Tulagi del 7 d'agostu de 1942.

El mal tiempu dexó a les fuercies espedicionaries aliaes llegar a les cercaníes de Guadalcanal la mañana del 7 d'agostu ensin ser vistos polos xaponeses.[21] Les tropes de desembarcu estremar en dos: el primer grupu asaltó Guadalcanal, ente que'l segundu grupu aportó a Tulagi, Florida y les islles cercanes.[22] Los barcos de guerra de los Aliaos bombardearon les sableres ente qu'aeronaves atacaron les posiciones xaponeses que s'atopaben nes islles, amás destruyeron quince hidroaviones que s'atopaben na so base cerca de Tulagi.[23]

Tulagi y dos pequeñes islles cercanes, Gavutu y Tanambogo, fueron asaltaes por 3000 Marines de los Estaos Xuníos.[24] El personal de l'Armada Imperial Xaponesa, al cargu de la base naval y de los hidroaviones, aguantó fiero los ataques.[25] Con cierta dificultá los Marines aseguraron los trés islles: Tulagi el 8 d'agostu y Gavutu y Tanambogo el 9.[26] Ente que nel bandu de los xaponeses morrieron práuticamente tolos defensores, 122 Marines resultaron muertos.[27]

En contraste con Tulagi, Gavutu y Tanambogo, los desembarcos en Guadalcanal atoparon muncha menos resistencia. A les 09:10 del 7 d'agostu, Vandergrift y 11 000 Marines aportaron a la mariña norte de Guadalcanal, ente Punta Koli y Punta Lunga. Avanzaron al traviés de Punta Lunga y nun atoparon resistencia (anque si carecieron una recia agua tropical), deteniéndose pa pasar la nueche a unos 910 metros del aeródromu de Punta Lunga. A otru día, los Marines avanzaron por tol ríu Lunga y alredor de les 16:00 prindaron l'aeródromu ensin atopar resistencia. Les unidaes navales de construcción, según les tropes de combate que taben sol mandu del Capitán Kanae Monzen fuxeren debíu al bombardéu de los barcos de guerra y aviones, abandonando l'área y dexando comida, suministros, equipu de construcción, vehículos, según trelce muertos, abellugándose a 4,8 quilómetros al oeste del ríu Matanikau y al área de Punta Cruz.[28]

 
Marines de los Estaos Xuníos lleguen a la vera de Guadalcanal el 7 d'agostu de 1942.

Mientres les operaciones de desembarcu del 7 y 8 d'agostu, aeronaves xaponeses pertenecientes a l'Armada y aparcaes en Rabaul, sol mandu de Sadayoshi Yamada, atacaron a les fuercies anfibies en delles ocasiones, amburando'l barcu de tresporte George F. Elliot (que se fundió un par de díes dempués) y estropiando gravemente'l destructor USS Jarvis.[29] Esos mesmos díes los xaponeses perdieron 36 aeronaves contra 19 de los estauxunidenses, incluyendo 14 tripulantes de portaviones.[30]

Esmolecíu pola perda d'aeronaves y polo tanto de la so fuercia d'ataque, según l'amenaza que supondríen más ataques aéreos xaponeses y la cantidá de combustible disponible pa les naves, Fletcher decidió retirase del área de les Salomón la tarde del 8 d'agostu,[31] inda cuando menos de la metá de los suministros y equipu pesáu que riquíen les tropes en tierra fueren desembarcaos.[32] Turner entamaba desembarcar la mayor cantidá de suministros que se pudiera mientres la nueche, pa depués salir colos sos barcos mientres la mañana siguiente, 9 d'agostu.[33]

Esa nueche, mientres los tresportes yeren descargaos, dos grupos de destructores sol mandu del Contralmirante británicu Victor Crutchley fueron sorprendíos y derrotaos por una fuercia de siete crucero y un destructor xaponés pertenecientes a la 8ª Flota con base en Rabaul y Kavieng y comandados pol Vicealmirante Gun'ichi Mikawa. Un cruceru australianu según otros trés estauxunidenses fueron fundíos, amás de qu'otru cruceru y otros dos destructores resultaron estropiaos mientres la batalla de la islla de Savo. Los xaponeses sufrieron daños moderaos nun cruceru. Mikawa, quien desconocía que Fletcher retirar colos sos portaviones, darréu retiróse a Rabaul ensin intentar atacar les desarimaes naves, yá que taba esmolecíu polos ataques diurnos de los portaviones si permanecía na zona. Turner retirar con toles fuercies navales restantes pela tarde del 9 d'agostu, dexando a los Marines en tierra con poco equipu pesáu, provisiones y con tropes entá nos barcos de tresporte. Sicasí, la decisión de Mikawa de nun atacar los barcos de tresporte Aliaos cuando tuvo la oportunidá foi a la llarga un error estratéxicu crucial.[34]

Historia editar

Operaciones iniciales editar

 
Defenses iniciales alredor del aeródromu en Punta Lunga, Guadalcanal, el 12 d'agostu de 1942.

Los 11 000 Marines en Guadalcanal primeramente concentráronse en formar un perímetru defensivu alredor de Punta Lunga y l'aeródromu, mover los suministros desembarcaos dientro de dichu perímetru y rematar la construcción del aeródromu. En cuatro díes d'intensu esfuerciu, los suministros fueron llevaos dende la sablera hasta distintos depósitos dientro del perímetru. El trabayu pa rematar l'aeródromu empezó darréu, principalmente por aciu l'usu del equipu que prindaren a los xaponeses. El 12 d'agostu l'aeródromu foi nomáu Campu Henderson n'honor al pilotu Lofton R. Henderson, que morriera mientres la batalla de Midway. Pal 18 d'agostu l'aeródromu yá s'atopaba llistu pa la operación.[35] Mientres l'asaltu desembarcárase abondu comida pa cinco díes, pero gracies a les provisiones prindaes a los xaponeses, los Marines cuntaben con suficiente comida pa catorce díes.[36] Coles mires de caltener les provisiones, les tropes viéronse llindaes a dos comíes per día.[37] Les tropes Aliaes llueu s'enfrentaron a la disentería posterior al desembarcu, y para mediaos d'agostu unu de cada cinco efectivos taba enfermu por causa de esti mal. A pesar de que dalgunos de los trabayadores coreanos rindiéronse ante los Marines, la mayoría del personal restante de los xaponeses axuntar al este del perímetru de Lunga, na rivera oeste del ríu Matanikau, alimentándose básicamente de cocos. Otru puestu naval xaponés atopar en Punta Taivu, alredor de 35 quilómetros al este del perímetru de Lunga. El 8 d'agostu, un destructor xaponés proveniente de Rabaul aportó con 113 elementos pa reforzar la posición nel Matanikau.[38]

Mientres la tarde del 12 d'agostu, una patrulla de Marines compuesta por 25 soldaos (cuasi toos ellos personal d'intelixencia) y lideraos por Frank Goettge, desembarcó al oeste del perímetru de Lunga, ente Punta Cruz y el ríu Matanikau, nuna misión de reconocencia col oxetivu secundariu de contautar un grupu de tropes xaponeses que les fuercies estauxunidenses creíen taben llistos pa rindise. Poco dempués de que les tropes baxaron del bote en que se tresportaben, un pelotón xaponés atacar y barrer cuasi dafechu.[39] En respuesta, el 19 d'agostu Vandergrift unvió tres compañíes del 5ᵘ Reximientu de Marines p'atacar les tropes xaponeses que s'atopaben al oeste del Matanikau. Una compañía atacó al traviés del bancu de sable na boca del ríu, ente qu'otra avanzó 1000 metros tierra adientro, onde atacó tropes xaponeses que s'atopaben nel pobláu Matanikau. La tercer compañía desembarcó más al oeste y atacó el pobláu de Kokumbuna. Dempués d'ocupar de volao los dos poblaos, los trés compañíes tornaron al perímetru, perdiendo cuatro homes ente que nel bandu xaponés contabilizáronse 65 baxes. Esta aición, n'ocasiones conocida como «Primer batalla del Matanikau», foi la primera de delles aiciones a lo llargo del Matanikau mientres la campaña.[40]

El 20 d'agostu, el portaviones d'escolta USS Long Island aportó con dos escuadrones d'aeronaves destinaes al Campu Henderson, un escuadrón de 19 caces Grumman F4F Wildcat y un escuadrón de 12 bombarderos SBD Dauntless. Los aviones aparcaos nel Campu Henderson fueron conocíos como «Cactus Air Force» (CAF) pol códigu aliáu utilizáu pa referise a Guadalcanal. Los pilotos entraron n'aición a otru día, bombardeando cuasi diariamente les posiciones xaponeses. El 22 d'agostu cinco P-39 Airacobra estauxunidenses y los sos respeutivos pilotos llegaron al Campu Henderson.[41]

 
Ataques de los Marines al oeste del ríu Matanikau el 19 d'agostu.

Batalla de Tenaru editar

 
Soldaos xaponeses muertos nel bancu de sable de Alligator Creek, Guadalcanal, dempués de la Batalla de Tenaru.

En respuesta a los desembarcos Aliaos en Guadalcanal, el Cuartel Xeneral Imperial asignó al 17ᵘ Exércitu, que taba al mandu del Teniente Xeneral Harukichi Hyakutake, la xera de reconquistar Guadalcanal. Les tropes diben recibir el sofitu d'unidaes navales, incluyendo la Flota Combinada al mandu d'Isoroku Yamamoto, del cuartel xeneral en Truk.

El 17ᵘ Exércitu tuviera hasta'l momentu arreyáu na campaña de Nueva Guinea y tenía poques unidaes disponibles. D'éstes, la 35ª Brigada d'Infantería sol mandu del Mayor Xeneral Kiyotake Kawaguchi atopar en Palau, el 4ᵘ Reximientu d'Infantería atopar en Filipines y el 28ᵘ Reximientu d'Infantería, al mandu del Coronel Kiyonao Ichiki, atopábase a bordu de barcos de tresporte en Guam. Les distintes unidaes empezaron a movese escontra Guadalcanal vía Truk y Rabaul darréu, pero'l reximientu de Ichiki, que s'atopaba más cerca, llegó primero al área. Una unidá de Ichiki, integrada por 917 soldaos, desembarcó de los destructores en Punta Taivu, al este del perímetru de Lunga, el 19 d'agostu.[42]

Subestimando la fuercia de les tropes aliaes en Guadalcanal, la unidá de Ichiki realizó un ataque nocherniegu frontal contra los Marines allugaos en Alligator Creek (tamién conocíu como ríu Ilu) nel llau este del perímetru de Lunga mientres les primeres hores de la mañana del 21 d'agostu. L'asaltu de les tropes de Ichiki foi conteníu polos norteamericanos y contabilizáronse munches baxes, no que se conoció como la batalla de Tenaru. Los Marines contraatacaron darréu les posiciones xaponeses, onde finaron más soldaos, incluyendo a Ichiki, quien cometió suicidiu.[43] En total, de los 917 miembros orixinales del reximientu de Ichiki, namái 128 sobrevivieron al combate. Los sobrevivientes tornaron a Punta Taivu, notificando al cuartel xeneral del 17ᵘ Exércitu de la derrota y esperaron refuerzos y órdenes dende Rabaul.[44]

Batalla de les Salomón Orientales editar

 
El portaviones USS Enterprise so ataque aereu mientres la Batalla de les Salomón Orientales.

Mientres la batalla de Tenaru taba terminando, más refuerzos xaponeses taben yá en camín. El 16 d'agostu trés tresportes salieron de Truk colos 1.400 soldaos restantes del reximientu d'infantería de Ichiko, amás de 500 marines más pertenecientes a la 5ª Fuercia Especial Naval de Desembarcu Yokosuka.[45] Curiando los tresportes atopaben trelce barcos de guerra comandados pol Contralmirante Raizo Tanaka, quien entamaba desembarcar les tropes en Guadalcanal el 24 d'agostu.[46] Pa cubrir el descensu de les tropes, según aprovir sofitu al intentu de retomar el Campu Henderson, Yamamoto ordenó que Chuichi Nagumo dirixir cola fuercia de portaviones dende Truk el 21 d'agostu camín de les islles sureñes de les Salomón. La fuercia de Nagumo incluyía trés portaviones (el Ryūjō, el Shōkaku y el Zuikaku)[43] según otros 30 barcos de guerra.[47]

Simultáneamente trés portaviones al mandu de Fletcher (el USS Saratoga, el USS Enterprise y el USS Wasp)[43] averar a Guadalcanal pa compensar los esfuercios ofensivos de los xaponeses. Mientres el 24 y 25 d'agostu les dos fuercies de portaviones enfrentar mientres la batalla de les Salomón Orientales, que dio como resultáu que dambes flotes retirar del área dempués de recibir dañu. Los xaponeses perdieron amás al Ryūjō.[43] El convói de Tanaka, dempués de recibir dañu severu depués d'un ataque aereu per parte d'aeronaves provenientes del Campu Henderson según el fundimientu d'unu de los sos barcos de tresporte, viose forzáu a retirase escontra les islles Shortland nes Salomón del norte pa tresferir les tropes sobrevivientes a destructores que más tarde los devolveríen a Guadalcanal.[48]

Batalles aérees sobre'l Campu Henderson editar

 
Aviones F4F Wildcat desapieguen del Campu Henderson p'atacar a les aeronaves xaponeses qu'apuerten al llugar mientres finales d'agostu o principios de setiembre de 1942.

Mientres agostu, un pequeñu númberu d'aeronaves y tripulantes estauxunidenses aportaron a Guadalcanal. Pa finales d'esi mes, 64 aviones de dellos tipos atopábense aparcaos nel Campu Henderson.[49] El 3 de setiembre'l comandante del Primer Cuerpu d'Aeronaves, Brigadier Xeneral Roy S. Geiger, aportó col so personal y tomó el control de les operaciones del aeródromu.[50] Batalles aérees ente aeronaves aliaes del aeródromu y bombarderos y caces xaponeses procedentes de Rabaul tuvieron llugar cuasi diariamente. Ente'l 26 d'agostu y el 5 de setiembre, los estauxunidenses perdieron aproximao 15 aeronaves, ente que los xaponeses perdieron cerca de 19. Más de la metá de los tripulantes de les aeronaves estauxunidenses cayíes fueron rescataos, ente que la mayoría de los tripulantes xaponeses perecieron. Los ocho hores de vuelu dende Rabaul hasta Guadalcanal (alredor de 1800 quilómetros de distancia) supunxo una seria torga por que los xaponeses pudieren establecer la superioridá nos combates aéreos sobre'l Campu Henderson. Los vigías australianos, conocíos como Coastwatchers, de Bougainville y Nueva Xeorxa xeneralmente unviaben avisos a les fuercies aliaes en Guadalcanal sobre los posibles ataques xaponeses, dexando a los combatientes estauxunidenses desapegar y tomar posiciones p'atacar los aviones y bombarderos xaponeses que s'averaben a la isla. Poro, les fuercies aérees xaponeses taben perdiendo la guerra d'escosamientu nos cielos sobre Guadalcanal.[51]

Mientres esti tiempu Vandergrift siguió con esfuercios fronteros pa fortalecer y ameyorar les defenses del perímetru de Lunga. Ente'l 21 d'agostu y el 3 de setiembre reasitió tres batallones de marines dende Tulagi y Gavutu a Guadalcanal.

Estes unidaes aumentaron en 1500 soldaos les fuercies de Vandergrift, que yá contabilizaben 11 000 elementos pa defender el Campu Henderson.[52] El Primer Batallón de Paracaidistes, que sufriera severes baxes mientres la batalla de Tulagi y Gavutu-Tanambogo n'agostu, foi puesta sol mandu de Edson.[53] Otru batallón que foi reasitiáu foi'l Primer Batallón del Quintu Reximientu de Marines, que desembarcó en botes al oeste del Matanikau, cerca del pobláu de Kokumbuna, el 27 d'agostu cola misión d'atacar les unidaes xaponeses nel área, cuasi de la mesma como asocedió mientres les primeres aiciones del 19 d'esi mes. Nesta ocasión, sicasí, los Marines vieron atrabancada la so misión por cuenta de lo difícil del terrén, l'encesu sol, según ameyores defenses instalaes nel llugar. A otru día los Marines afayaron que los ocupantes xaponeses retirárense mientres la nueche, polo que tornaron al perímetru de Lunga en bote.[54] Les baxes mientres esti enfrentamientu fueron de 20 xaponeses muertos por 3 estauxunidenses.[55]

Pequeños convóis navales llegaron a Guadalcanal el 23 y 29 d'agostu, primeru y 8 de setiembre p'aprovir a les tropes del llugar más comida, municiones, combustible pa les aeronaves, amás de qu'aportaron téunicos. El convói del 1 de setiembre tamién cuntó con 392 inxenieros en construcción, que daríen caltenimientu y fadríen meyores nel Campu Henderson.[56]

Tokyo Express editar

 
Tropes xaponeses enceten un destructor del Tokyo Express, escontra Guadalcanal.

Pal 23 d'agostu, la 35ª Brigada d'Infantería de Kawaguchi llegó a Truk y encetó lentos barcos de tresporte pa completar el viaxe escontra Guadalcanal. El dañu que recibió'l convói de Tanaka mientres la batalla de les Salomón Orientales causó que los xaponeses reconsideraren intentar unviar más tropes a Guadalcanal por aciu tresportes lentos. Nel so llugar, los barcos que llevaben a los soldaos de Kawaguchi fueron unviaos a Rabaul. Dende ende'l xaponeses entamaben unviar a los homes de Kawaguchi a Guadalcanal por aciu paraes de los destructores al traviés de la base naval allugada nes islles Shortland. Los destructores xaponeses xeneralmente yeren capaces de dar vueltes alredor del estrechu de Nueva Xeorxa hasta Guadalcanal y de regresu nuna sola nueche, embriviendo la esposición a ataques aéreos aliaos, lo que foi más tarde conocíu como «Tokyo Express» polos Aliaos y «tresporte d'aguarones» polos xaponeses.[57] Llevar les tropes d'esta forma, sicasí, causó que l'equipu pesáu, los suministros, l'artillería pesao, los vehículos, según gran parte de la comida y municiones nun pudieren ser llevaos a Guadalcanal con elles. Amás esta actividá ocupó a los destructores xaponeses que tanto precisaba l'Armada. Yá fora por falta de maña o por falta de voluntá, los comandantes navales Aliaos nun quixeron enfrentase a les fuercies xaponeses na escuridá, polo que los xaponeses apoderaben los mares alredor de les islles Salomón peles nueches. Per otru llau, cualquier barcu xaponés que permaneciera dientro del algame del Campu Henderson mientres les hores de lluz del día (alredor de 320 quilómetros) quedaba espuestu al gran riesgu de recibir un ataque aereu. Esta situación táctica prevalecería per dellos meses mientres la campaña.[58]

Ente'l 29 d'agostu y el 4 de setiembre, dellos portaviones llixeros, destructores y llanches patrulleras pudieron desembarcar a cuasi 5000 soldaos en Punta Taivu, incluyendo la mayor parte de la 35ª Brigada d'Infantería, la mayor parte del 4ᵘ Reximientu y el restu del reximientu de Ichiki. El Xeneral Kawaguchi, quien desembarcara en Punta Taivu el 31 d'agostu nun tresporte express, foi puestu al mandu de toles fuercies allugaes en Guadalcanal.[59] Un convói de barcaces llevó a otros 1000 soldaos de la brigada de Kawaguchi, sol mandu del coronel Akinosuke Oka, a Kamimbo, al oeste del perímetru de Lunga.[60]

Batalla de Edson Ridge editar

El 7 de setiembre Kawaguchi entamó «emponer y aniquilar al enemigu nes proximidaes del aeródromu de la islla de Guadalcanal». El plan de Kawaguchi contemplaba estremar les sos fuercies en tres divisiones por que éstes averárense al perímetru de Lunga tierra adientro, rematando con un ataque nocherniegu sorpresa. Les fuercies de Oka atacaríen el perímetru dende l'oeste ente que'l Segundu Relevu de Ichiki, renombráu como Batallón Kuma, atacaría dende l'este. L'ataque principal provendría del Cuerpu Central de Kawaguchi, que cuntaba con 3000 soldaos estremaos en tres batallones, que provendría dende la xungla al sur del perímetru.[61] Pal 7 de setiembre la mayor parte de les fuercies de Kawaguchi salieren de Taivu pa colar escontra la llinia costera de Punta Lunga. Alredor de 250 soldaos permanecieron nel llugar cola cuenta de curiar la base de suministros de la brigada.[62]

Mentanto, esploradores nativos so la direición de Martin Clemens, oficial de la Fuercia de Defensa del Protectoráu de les islles Salomón y oficial británicu de distritu pa Guadalcanal, unviaron reportes a los marines del allugamientu de tropes xaponeses en Taivu, cerca del pobláu de Tasimboko. Edson entamó entós un ataque a les tropes xaponeses que s'atopaben en Taivu.[63] El 8 de setiembre, dempués de ser desembarcaos d'un bote cerca de Taivu, los homes de Edson prindaron Tasimboko, ente que los defensores xaponeses replegar escontra la xungla.[64] En Tasimboko les tropes de Edson afayaron l'almacén principal de Kawaguchi, incluyendo grandes cantidaes de comida, municiones, suministros médicos, según un potente radio d'onda curtia. Dempués de destruyir tou lo que s'atopaba a la vista (sacante documentos y equipu que se llevaron con ellos), los Marines tornaron al perímetru. La cantidá de suministros xunto cola intelixencia arrexuntada de los documentos prindaos informaron qu'a lo menos 3.000 soldaos atopar na islla aparentemente preparando un ataque.[65]

Edson y el Coronel Gerald Thomas, oficial d'operaciones de Vandegrift, taben no cierto al creer que l'ataque xaponés provendría d'una cresta de corales estrecha y cubierta de campera allugada a 910 metros y paralela al ríu Lunga, xusto al sur del Campu Henderson. La cresta, llamada Punta Lunga, ufiertaba una vía natural p'averase al aeródromu y cuasi nun cuntaba con defensores nesi momentu. El 11 de setiembre 840 homes del batallón de Edson allugar en y alredor de la cresta.[66]

 
Mapa del perímetru de Lunga qu'amuesa les rutes d'aproximamientu de les fuercies xaponeses, según l'allugamientu de los ataques mientres la batalla. Los ataques de Oka efectuar pol oeste, el batallón de Kuma atacó pel este y el Cuerpu Central atacó Edson Ridge na parte inferior del mapa.

La nueche del 12 de setiembre, el Primer Batallón de Kawaguchi atacó a los Marines que s'atopaben ente'l ríu Lunga y la cresta, obligando a una compañía de Marines a replegase escontra la cresta primero que los xaponeses detuvieren el so ataque nocherniegu. La nueche siguiente Kawaguchi enfrentar a los 830 Marines de Edson con 3000 soldaos de la so brigada, amás de que cuntaba con daqué d'artillería llixero. L'ataque xaponés empezó xusto dempués del anochar. El Primer Batallón de Kawaguchi atacó'l lladral derechu de Edson. Dempués de romper les files de los Marines, l'ataque foi deteníu poles unidaes que curiaben la parte norte de la cresta.[67]

Dos compañíes del Segundu Batallón de Kawaguchi atacaron orellar sur de la cresta y emburriaron a les tropes de Edson escontra la Llomba 123, na parte central de la cresta. Mientres la nueche los Marines nesta posición, sofitaos n'artillería, aguantaron embate tres embate los ataques fronteros de los soldaos xaponeses, munchos de los cualos resultaron en combates cuerpo a cuerpu. Unidaes xaponeses que s'habíen infiltrado más allá de la cresta y hasta veres del Campu Henderson tamién fueron repelidas. Ataques per parte del batallón Kuma, según la unidá de Oka que s'atopaba n'otros allugamientos nel perímetru de Lunga, tamién fueron derrotaos. El 14 de setiembre Kawaguchi lideró a los sobrevivientes de la so brigada nuna marcha de cinco díes escontra'l valle del Matanikau, onde s'axuntaron cola unidá de Oka.[68] En total, les fuercies de Kawaguchi perdieron 805 soldaos, ente que nel bandu de los Marines hubo 104 baxes.[69]

El 15 de setiembre Hyakutake enterar de la derrota de Kawaguchi y unvió la noticia al Cuartel Xeneral Imperial en Xapón. Nuna sesión d'emerxencia, altos mandos de l'Armada y l'Exércitu Imperial concluyeron que «Guadalcanal podía desencadenar nuna batalla decisiva dientro de la guerra». Los resultaos de la batalla empezaron a tener impautu nes operaciones xaponeses n'otres árees del Pacíficu. Hyakutake diose cuenta amás de que nun podría unviar abondes tropes y material pa ganar a les fuercies aliaes aparcaes en Guadalcanal ensin quitar sofitu n'otros frentes como'l de Nueva Guinea. Hyakutake, cola aprobación del Cuartel xeneral, ordenó a les tropes que s'atopaben en Nueva Guinea, que taben allugaes a 48 quilómetros de distancia de Port Moresby, que se retiraren hasta que l'asuntu en Guadalcanal» tuviera resueltu. Amás preparóse pa unviar más tropes a Guadalcanal pa intentar nuevamente recapturar el Campu Henderson.[70]

Refuerzos editar

 
El portaviones USS Wasp ambúrase dempués de ser algamáu por un torpedu llanzáu dende un submarín xaponés el 15 de setiembre.

Ente que los xaponeses reagrupar al oeste del Matanikau, les fuercies estauxunidenses concentrar n'encontiar y fortalecer les defenses de Lunga. El 14 de setiembre, Vandergrift movió otru batallón, el Tercer Batallón del Segundu Reximientu de Marines de Tulagi a Guadalcanal. El 18 d'esi mes, un convói naval aliáu desembarcó 4157 soldaos de la Tercer Brigada Provisional de Marines y un batallón perteneciente al 11.° Reximientu de Marines, según 137 vehículos, tiendes de campaña, combustible pa les aeronaves, municiones, raciones de comida y equipu d'inxeniería en Guadalcanal. Estos refuerzos cruciales dexaron que Vandergrift empezara'l 19 de setiembre a establecer una llinia continua de defensa alredor del perímetru de Lunga. El portaviones USS Wasp foi fundíu pol submarín xaponés I-19 al sureste de Guadalcanal al protexer el convói colos refuerzos, dexando temporalmente namái n'operación al portaviones USS Hornet nel área del Pacíficu Sur.[71] Vandergrift tamién fixo dellos cambeos nos mandos de les sos unidaes, tresfiriendo fora de la islla a dellos oficiales que nun cumplíen col rendimientu qu'él esixía y promoviendo a otros oficiales por qu'ocuparen los sos llugares. Unu d'ellos foi l'acabante xubir Coronel Merritt A. Edson, quien foi puestu al mandu del 5ᵘ Reximientu.[72]

La batalla aérea sobre Guadalcanal tuvo una posa ente'l 14 y 27 de setiembre debíu al mal tiempu, polo que mientres esti tiempu ambos bandos reforzaron les sos respeutives unidaes aérees. Los xaponeses apurrieron 85 caces y bombarderos adicionales a les unidaes de Rabaul, ente que los estauxunidenses llevaron 23 aeronaves más al Campu Henderson. Pal 20 de setiembre'l xaponeses cuntaben con 117 aeronaves en Rabaul ente que los aliaos teníen 71 nel Campu Henderson.[73] La guerra aérea volver# a entamar el 27 de setiembre.[74]

Los xaponeses darréu empezaron a preparar un nuevu intentu por retomar el Campu Henderson. El 3ᵉʳ Batallón y el 4ᵘ Reximientu d'Infantería aportaren a la Badea Kamimbo el 11 de setiembre, polo que fuera demasiáu tarde pa sofitar l'ataque de Kawaguchi. Pa estos momentos el batallón habíase yá axuntáu coles fuercies de Oka cerca de Matanikau. Los destructores del Tokyo Express habíen lleváu alimentos y municiones, según 280 elementos del Primer Batallón del Reximientu Aoba a Guadalcanal mientres los díes 14, 20, 21 y 24 de setiembre. Mentanto, les divisiones 2ᵘ y 38ᵘ d'Infantería fueren tresportaes de les Indies Orientales Neerlandeses a Rabaul el 13 de setiembre. Los xaponeses entamaben llevar a 17 500 soldaos d'estos dos divisiones a Guadalcanal por que tomaren parte del próximu ataque de gran escala a Lunga, programáu pal 20 d'ochobre.[75]

Aiciones a lo llargo del Matanikau editar

 
Una patrulla de marines crucia'l ríu Matanikau en setiembre de 1942.

Vandergrift y el so personal taben al tantu de que les tropes de Kawaguchi retirárense al área oriental del Matanikau y que numberosos grupos d'arrezagaos xaponeses taben aisllaos nel área ente'l perímetru de Lunga y el ríu Matanikau, polo que decidió llevar a cabu delles operaciones con pequeñes unidaes a lo llargo del valle del Matanikau. El propósitu d'estes aiciones yera terminar colos grupos que s'atopaben aisllaos según caltener al cuerpu central de los soldaos xaponeses fora de balance pa evitar qu'éstos consolidaren la so posición cerca de les defenses de Punta Lunga.[76]

La primer operación ya intentu d'atacar a los soldaos xaponeses al oeste del Matanikau per parte de los Marines tuvo llugar ente'l 23 y 27 de setiembre, cuando soldaos de tres batallones fueron repelidos poles tropes de Kawaguchi sol mandu de Akinosuke Oka. Mientres l'aición tres compañíes de Marines viéronse arrodiaos por soldaos xaponeses cerca de Punta Cruz, al oeste del Matanikau, polo que sufrieron severes baxes y apenes pudieron escapar gracies al sofitu d'un destructor estauxunidense y naves de desembarcu tripulaes por personal de la Guardia Costera.[77]

Mientres la segunda aición, ente'l 6 y 9 d'ochobre, una fuercia mayor de Marines cruciaron exitosamente el ríu Matanikau, atacaron a los acabante desembarcar soldaos xaponeses de la 2ª División d'Infantería, sol mandu de los xenerales Masao Maruyama y Yumio Nasu, y infligieron graves baxes al 4ᵘ Reximientu d'Infantería. Esta segunda aición obligó a los xaponeses a retirase de les sos posiciones al este del Matanikau y enzancó les preparaciones xaponeses pal ataque entamáu a les posiciones aliaes en Lunga.[78]

Ente'l 9 y 11 d'ochobre'l 1ᵉʳ Batallón del 2ᵘ Reximientu de Marines atacó dos pequeños puestos xaponeses allugaos a 48 quilómetros al este del perímetru de Lunga, en Gurabusu y Koilotumaria, cerca de la Badea de Aola. Mientres l'ataque 35 soldaos xaponeses morrieron, ente que nel bandu de los estauxunidenses morrieron 17 Marines y 3 miembros de l'Armada.[79]

Batalla del Cabu Esperanza editar

Mientres la última selmana de setiembre y la primera d'ochobre, el Tokyo Express desembarcó tropes de la 2ª División d'Infantería en Guadalcanal. L'Armada Imperial Xaponesa prometió amás sofitar al exércitu na ofensiva entamada non yá por aciu el tresporte de tropes, equipu y suministros a la isla, sinón por aciu ataques aéreos al Campu Henderson y amás unviar buques de guerra pa bombardearlo.[80]

 
El cruceru llixeru USS Helena, parte de la Task Force 64 sol mandu de Norman Scott.

Mentanto, Millard Harmon, comandante de les fuercies de l'Armada de los Estaos Xuníos nel Pacíficu Sur, convenció a Ghormley de que la fuercia de Marines en Guadalcanal precisaba reforzase darréu si queríen defender la islla exitosamente ante'l próximu ataque xaponés, polo que'l 8 d'ochobre 2837 soldaos del 164ᵘ Reximientu d'Infantería de la 23ª División estauxunidense encetaron barcos en Nueva Caledonia pa viaxar a Guadalcanal con fecha de apuerto probable del 13 d'ochobre. Pa protexer los tresportes, Ghormley ordenó que la Task Force 64 o (TF64), que consistía en cuatro crucero y cinco destructores al mandu del Contralmirante Norman Scott, interceptara y combatiera los barcos xaponeses que s'averaren a Guadalcanal, amenaciando l'apuerto del convói de tresporte.[81]

Personal de la 8ª Flota de Mikawa programó una importante unviada pa la nueche del 11 d'ochobre. Dos portahidroaviones y seis destructores treslladaríen 728 soldaos, amás d'artillería y municiones, a Guadalcanal. Coles mesmes, pero nuna operación separada, tres crucero pesaos y dos destructores al mandu del Contralmirante Aritomo Gotō bombardearían el Campu Henderson con proyeutiles esplosivos especiales coles mires de destruyir al CAF, según les instalaciones del campu. Por cuenta de que los barcos de l'Armada de los Estaos Xuníos nun intentaren enantes interceptar les misiones del Tokyo Express a Guadalcanal, los xaponeses nun esperaben oposición dalguna esa nueche.[82]

Xustu antes de medianueche, los barcos de Scott detectaron nel radar la fuercia de Gotō cerca de la entrada al estrechu ente la islla de Savo y Guadalcanal. La flota de Scott atopar en posición pa «cruciar la T» de la formación de Gotō. Al abrir fueu, los buques de Scott fundieron un cruceru y un destructor xaponés, amás de qu'estropiaron severamente otru cruceru. Gotō resultó gravemente mancáu y el restu de la flota xaponesa viose obligada a abandonar la misión de bombardéu y retirase. Mientres l'intercambiu de disparos, unu de los destructores aliaos foi fundíu, ente qu'otru destructor y un cruceru fueron estropiaos severamente. Mentanto, el convói de suministru aportó exitosamente a Guadalcanal y empezó el so viaxe de regresu ensin ser afayáu pola fuercia de Scott. Más tarde, mientres la mañana del 12 d'ochobre, cuatro destructores xaponeses del convói de suministru tornaron a aidar la retirada de los barcos estropiaos de la flota xaponesa. Ataques aéreos per parte d'aviones del Campu Henderson fundieron dos d'esos destructores esi mesmu día. El convói de l'Armada de los Estaos Xuníos llegó a Guadalcanal a otru día como s'entamara, descargando exitosamente y desembarcando los homes na isla.[83]

Bombardéu del Campu Henderson editar

A pesar de la victoria de los Aliaos mientres la batalla de Cabo Esperanza, los xaponeses prosiguieron col plan y los preparativos pa efectuar una gran ofensiva mientres esi mes d'ochobre. Los xaponeses decidieron arriesgase y faer un solu viaxe, a diferencia de la so manera habitual d'utilizar barcos rápidos pa tresportar a los sos homes y material na isla. El 13 d'ochobre, un convói compuestu por seis barcos de carga con ocho destructores d'esploración salió de les islles Shortland escontra Guadalcanal. El convói tresportaba 4500 soldaos de los reximientos 16ᵘ y 230ᵘ, dellos Infantes de Marina, dos bateríes d'artillería pesao y una compañía de tanques.[84]

 
El acorazáu xaponés Haruna.

Pa protexer al convói del ataque d'aeronaves, Yamamoto unvió dos acorazaos dende Truk pa bombardear el Campu Henderson. A les 01:33 hores del 14 d'ochobre, los acorazaos Kongō y Haruna, escoltaos por un cruceru llixeru y nueve destructores, llegaron a Guadalcanal y abrieron fueu en contra del Campu Henderson dende una distancia de 16 000 metros. Mientres la siguiente hora y ventitrés minuto los dos acorazaos dispararon 973 proyeutiles de catorce pulgaes (355 mm) escontra'l perímetru de Lunga, munchos de les cualos cayeron nun área de 2200 metros cuadraos sobre l'aeródromu. Gran parte de les municiones yeren de fragmentación, específicamente diseñaes pa destruyir los oxetivos en tierra. El bombardéu estropió severamente dambes pistes d'aterrizaxe, amburó cuasi tol combustible disponible, destruyó 48 de los 90 aviones disponibles y mató a 41 homes, incluyendo seis piloto. La flota d'acorazaos tornó darréu a Truk dempués del ataque.[85]

 
Un buque de carga xaponés destruyíu en Tassafaronga por un ataque aereu'l 15 d'ochobre.

A pesar de los daños, el personal del Campu Henderson foi capaz de restaurar una de les pistes en poques hores pa volvela nuevamente operable. Siete SBD y 20 Wildcats allugaos n'Espíritu Santu rápido volaron al Campu Henderson y barcos de tresporte empezaron a unviar combustible dende Espíritu Santu a Guadalcanal. Utilizando combustible que drenaron de los aviones destruyíos lo mesmo que de un alixu que s'atopaba nuna xungla cercana, los aviones restantes desapegaron dende l'aeródromu y atacaron el convói en dos causes mientres el día 14, pero nun llograron causar nengún dañu.[86]

El convói xaponés llegó a Tassafaronga, en Guadalcanal, la medianueche del 14 d'ochobre y empezó a descargar. Mientres a otru día, una serie d'aeronaves provenientes de Henderson bombardeó y ametralló al convói, destruyendo trés de los buques de carga. El restu del convói partió esa nueche dempués de desembarcar a toles tropes y les dos terceres partes de los suministros y equipu. Dellos cruceros pesaos tamién bombardearon el Campu Henderson mientres les nueches del 14 y 15 d'ochobre, destruyendo dellos aviones más, pero fallando nel oxetivu de faer más dañu al campu d'aviación.[87]

Batalla pel Campu Henderson editar

 
Mapa de la batalla desenvuelta ente'l 23 y 26 d'ochobre. Les fuercies de Sumiyoshi atacaron al oeste del Matanikau, ente que la 2a División de Maruyama atacó'l perímetru de Lunga dende'l sur.

Ente'l primeru y el 17 d'ochobre, los xaponeses unviaron 15 000 soldaos a Guadalcanal, colo que Hyakutake cuntó en total con 20 000 soldaos pa utilizalos na ofensiva entamada. Por cuenta de que perdieren la posición al este del Matanikau, los xaponeses concluyeron qu'un ataque a les defenses a lo llargo de la mariña sería por demás difícil, polo que Hyakutake decidió que la fuercia principal del ataque previstu fuera al sur del Campu Henderson. El so 2ª División (aumentada poles tropes de la 38ª División), al mandu del teniente xeneral Masao Maruyama y compuesta por 7000 soldaos estremaos en tres regimiento de tres batallones cada unu, recibió instrucciones de colar al traviés de la xungla y atacar les defenses estauxunidenses dende'l sur, cerca de la ribera este del ríu Lunga.[88] La fecha del ataque afitar pal 22 d'ochobre, anque más tarde camudóse pal 23. Pa distrayer a los estauxunidenses del ataque dende'l sur, l'artillería pesao de Hyakutake más cinco batallones d'infantería (alredor de 2900 soldaos) a cargu del mayor xeneral Tadashi Sumiyoshi atacaríen les defenses del oeste a lo llargo del corredor costeru. Los xaponeses envaloraben qu'alredor de 10 000 soldaos estauxunidenses atopar na isla, cuando en realidá había cerca de 23 000.[89]

El 12 d'ochobre una compañía d'inxenieros xaponeses empezó a trazar un camín, llamáu «Camín Maruyama», dende'l Matanikau escontra la parte sur del perímetru. Los 24 quilómetros de camín travesaben dalgunos de los terrenes más difíciles de Guadalcanal, incluyendo ríos, regueros, ribayos fondos y lodosos, crestes empinaes y trupa xungla. Ente'l 16 y el 18 d'ochobre la 2ª División empezó a colar por dichu camino.[90]

Pal día 23, les tropes de Maruyama entá lluchaben por avanzar ente la xungla p'algamar les llinies enemigues. Esa mesma tarde, dempués d'enterase que les sos tropes entá nun llegaben a les sos posiciones d'ataque, Hyakutake retardó l'ataque pa les 19:00 del día 24. Los estauxunidenses desconocíen la meyora de les fuercies de Maruyama.[91]

Sumiyoshi foi informáu por personal de Hyakutake de que la ofensiva retardárase pal 24 pero foi incapaz de contautar a les sos tropes pa informa-yos del cambéu, polo que al tapecer del 23 dos batallones del 4ᵘ Reximientu d'Infantería y nueve tanques de la 1ª Compañía Independiente de Tanques atacaron les defenses na boca del Matanikau. Artillería, cañones y armes llixeres utilizar pa repeler l'agresión, destruyendo tolos tanques, matando a munchos de los soldaos xaponeses y recibiendo poques baxes.[92]

 
Soldaos muertos de la 2ª División cubren el campu de batalla dempués del fallíu ataque del 25 y 26 d'ochobre.

Finalmente, el 24 les tropes de Maruyama llegaron al perímetru de Lunga, onde por dos nueches consecutives llevaron a cabu numberosos ya infructuosos ataques fronteros a les posiciones defendíes pol 1ᵉʳ Batallón del 7ª Reximientu de Marines al mandu del Teniente Coronel Chesty Puller y el 3ᵉʳ Batallón del 164º Reximientu d'Infantería, al mandu del Teniente Coronel Robert K. Hall. Pa repeler l'ataque xaponés utilizáronse fusiles, morteros, artillería, según proyeutiles antitanque de 37 mm, lo que causó «una carnicería tarrecible» nes tropes xaponeses.[93] Dellos pequeños grupos de soldaos xaponeses pudieron travesar les defenses, pero toos fueron atopaos y muertos mientres los díes siguientes. Más de 1500 soldaos de les tropes de Maruyama morrieron mientres los ataques, ente que nel bandu estauxunidense finaron 60.

Pola so participación nestes aiciones, el Sarxentu John Basilone del 1ᵉʳ Batallón del 7ª Reximientu de la 1ᵉʳ División de Marines, foi condecoráu cola Medaya d'Honor.

Mientres esos dos díes los aviones del Campu Henderson respondieron l'ataque de barcos y aeronaves xaponeses, destruyendo 14 aviones y fundiendo un cruceru llixeru.[94]

Más ataques posteriores fueron repelidos cerca del Matanikau el 26 d'ochobre, lo que tamién causó severes baxes al bandu xaponés. Como resultancia, a les 08:00 hores d'esi día, Hyakutake ordenó cesar los ataques y pidió a les sos tropes que se retiraren. Cerca de la metá de los sobrevivientes de les tropes de Maruyama recibieron instrucciones de replegase escontra'l valle del Matanikau, ente que al 230ᵘ Reximientu d'Infantería, so les órdenes del Coronel Toshinari Shōji, ordenóse-y dirixise a Punta Koli, al este del perímetru de Lunga. Los guíes de la 2ª División aportaron a los cuarteles xenerales del 17ᵘ Exércitu nel área de Kokumbona el 4 de payares. El mesmu día, la unidá de Shoji llegó a Punta Koli y montó un campamentu ellí. Abrasaos poles muertes mientres la batalla, les firíes, malnutrición y enfermedaes tropicales, la 2ª División foi incapaz d'efectuar más aiciones ofensives, polo qu'actuaría a la defensiva el restu de la campaña. En total, los xaponeses perdieron ente 2200 y 3000 soldaos, ente qu'alredor de 80 estauxunidenses resultaron muertos.[95]

Batalla de les Islles Santa Cruz editar

 
El USS Hornet ye torpediáu y severamente estropiáu'l 26 d'ochobre.

Coles mesmes en que les tropes de Hyakutake atacaben el perímetru de Lunga, portaviones xaponeses según otros buques de guerra, so la direición de Isoroku Yamamoto, movilizáronse cerca de les Salomón del sur. Dende esti allugamientu les fuercies navales esperaben atopase y ganar a les fuercies navales estauxunidenses, especialmente portaviones, que respondieren al ataque terrestre de Hyakutake. Portaviones que s'atopaben nel área sol mandu de William Halsey, Jr. tamién esperaben atopase cola flota xaponesa.

Les dos flotes de portaviones enfrentáronse la mañana del 26 d'ochobre no que se conoz como la batalla de les islles Santa Cruz. Dempués d'un intercambiu d'ataques aéreos, los buques aliaos viéronse obligaos a retirase dempués del fundimientu del portaviones USS Hornet y dempués de que'l USS Enterprise fuera seriamente estropiáu. La flota xaponesa tamién decidió retirase por cuenta de la gran cantidá de baxes d'aeronaves según importantes daños sufiertos en dos portaviones (el Shōkaku y el Zuihō).[96] Los portaviones xaponeses nun volvieron tener un rol protagonista mientres la campaña dempués d'esta derrota.[97]

Aiciones en tierra mientres payares editar

Cola cuenta de aprovechar la victoria mientres la batalla del Campu Henderson, Vandergrift unvió seis batallones de Marines, a los cualos dempués xunióse-yos un batallón del Exércitu, a una ofensiva al oeste del Matanikau. La operación foi comandada por Merritt Edson y el so oxetivu yera prindar Kokumbona, cuartel del 17ᵘ Exércitu, al oeste de Punta Cruz. Defendiendo l'área de Punta Cruz atopaben les tropes del 4ᵘ Reximientu d'Infantería al mandu de Nomasu Nakaguma. Esti reximientu atopábase severamente abrasáu por cuenta de los estragos de la batalla anterior, enfermedaes tropicales y malnutrición.[98]

 
Marines de los Estaos Xuníos abasnen fora d'una casamata los cuerpos de soldaos xaponeses muertos mientres la batalla d'empiezos de payares.

L'ataque estauxunidense empezó'l 1 de payares y dempués de cierta dificultá tuvieron ésitu en terminar coles tropes xaponeses que defendíen l'área de Punta Cruz pal día 3, incluyendo tropes na retaguardia que fueren unviaes pa reforzar el batallón de Nakaguma. Tou paecía indicar que les tropes estauxunidenses romperíen les defenses xaponeses y tomaríen Kokumbona, pero afayaron tropes qu'acababen de desembarcar cerca de Punta Koli, nel llau occidental del perímetru de Lunga, polo que Vandergrift detuvo temporalmente la ofensiva'l 4 de payares. Mientres estos enfrentamientos los xaponeses perdieron alredor de 400 soldaos, ente que los estauxunidenses cuntaron 71 muertos nes sos tropes.[99]

La mañana del 3 de payares, cinco destructores desembarcaron a 300 soldaos en Punta Koli cola cuenta de qu'éstos aidaren a Shōji, quien s'atopaba en camín hacia pa ellí dempués de la batalla nel Campu Henderson. Al enterase del desembarcu entamáu, Vandergrift unvió un batallón de Marines al mandu de Herman H. Hanneken por qu'interceptaren a los xaponeses. Poco dempués de desembarcar, los soldaos xaponeses llograron que los Marines replegárense, polo que Vandergrift ordenó que'l batallón de Puller, dos batallones de la 164ª d'infantería y el batallón de Hanneken avanzaren escontra Punta Koli p'atacar nuevamente a los xaponeses.[100]

Al momentu en que les tropes estauxunidenses empezaron a avanzar, Shōji y los sos homes empezaron a llegar a Punta Koli. Empezando'l 8 de payares, les tropes Aliaes intentaron arrodiar a les fuercies de Shōji nel regueru Gavaga. Mentanto, Hyakutake ordenólu a Shōji qu'abandonara la so posición y se reintegrara a les fuercies aparcaes en Kokumbona. Ente les llinies enemigues esistía una fienda pola que podía pasase, un llagu pantanosu pol que Shōji y ente 2000 y 3000 soldaos escaparon escontra la xungla. El 12 de payares los soldaos estauxunidenses atacaron a los soldaos que s'habíen quedáu atrapaos ente les sos llinies. Dempués del combate cuntar ente 450 y 475 cuerpos de soldaos xaponeses, amás de que prindaron la mayoría de les armes pesaes y provisiones de los xaponeses. Pol bandu de los aliaos 40 soldaos morrieron y 120 resultaron mancaos.[101]

 
Los Raiders de Carlson na vera de la badea Aola el 4 de payares.

El 4 de payares dos compañíes d'asaltu de los Marines (Marine Raiders), comandados pol teniente coronel Evans Carlson, aportaron en bote a la badea Aola, a 64 quilómetros al este de Punta Lunga. Los Raiders, xunto con tropes pertenecientes al 147ᵘ Reximientu d'Infantería, teníen por oxetu aprovir seguridá a 500 Seabees nel so intentu de construyir nesi llugar un aeródromu que Hasley, por encamientu de Turner, aprobara construyir. La construcción foi abandonada pa finales de payares por cuenta de lo inconveniente del terrén.[102]

El 5 de payares, Vandergrift ordenó a Carlson que colara xunto colos sos homes en busca de les fuercies de Shōji qu'escaparen a Punta Koli. Xunto col restu de les compañíes del so batallón, que llegaron pocu dempués, Carlson y los sos homes partieron escontra un patrullaje de 29 díes dende Aola escontra'l perímetru de Lunga. Mientres los patrullajes llucharon en delles batalles coles fuercies de Shōji, matando a cerca de 500 soldaos y sufriendo 16 baxes. Les baxes sufiertes en combate, enfermedaes tropicales, según la falta de comida, carecieron a munchos de los homes de Shōji. Cuando les fuercies de Shōji algamaron el ríu Lunga a mediaos de payares, namái 1300 homes quedaben nel cuerpu principal, y pa cuando llegaron a la posición del 17ᵘ Exércitu al oeste del Matanikau, namái quedaben ente 700 o 800 sobrevivientes. La mayor parte d'ellos xuniéronse a otres unidaes que defendíen el monte Austen y l'área cimera del ríu Matanikau.[103]

Los tresportes Tokyo Express del 5, 7 y 9 de payares desembarcaron tropes adicionales pertenecientes a la 38ª División d'Infantería, incluyendo la mayor parte del 228ᵘ Reximientu d'Infantería, en Guadalcanal. Les tropes recién llegaes rápido fueron unviaes a Punta Cruz y al área del Matanikau cola cuenta d'aguantar los ataques estauxunidenses, que produciéronse ente'l 10 y 18 de payares. Dambos bandos siguieron enfrentándose a lo llargo de la llinia de combate xustu al oeste de Punta Cruz mientres seis selmanes.[104]

Batalla naval de Guadalcanal editar

Dempués de la derrota mientres la batalla del Campu Henderson, l'Exércitu Imperial Xaponés entamó retomar l'aeródromu en payares pero precisábense más refuerzos pa poder siguir cola operación. Por tal motivu, l'exércitu solicitó a Yamamoto que fixera los tresllaos pertinentes a les islles según el so sofitu mientres la ofensiva. Yamamoto aprovió 11 grandes barcos de tresporte pa llevar los 7000 soldaos restantes de la 38ª División d'Infantería, les sos municiones, comida y equipu pesáu dende Rabaul a Guadalcanal. Tamién unvió una fuercia de buques de guerra, qu'incluyía dos acorazaos. Los dos acorazaos, el Hiei y el Kirishima, forníos con munición especial de fragmentación, bombardearían el Campu Henderson el 12 y 13 de payares coles mires de dexalo inoperante y destruyir los sos aviones pa dexar que los lentos barcos pudieren llegar hasta Guadalcanal y desembarcar a otru día.[105] La fuercia naval taba comandada pol recién promovíu Vicealmirante Hiroaki Abe.[106]

A empiezos de payares, la intelixencia Aliada tuvo conocencia de que los xaponeses taben preparando un nuevu intentu por retomar el campu d'aviación,[107] polo que la TF67 foi unviada a Guadalcanal el 11 de payares. Los refuerzos incluyíen dos batallones d'infantería, municiones y comida. Los barcos de suministru fueron protexíos por dos grupos especiales al mandu de los contraalmirantes Daniel J. Callaghan y Norman Scott, amás d'aviones provenientes del Campu Henderson.[108] Los barcos fueron atacaos en delles ocasiones ente'l 11 y 12 de payares por aviones xaponeses que salíen de Rabaul y faíen escala na base aérea de Buin, Boungainville, anque la mayoría d'ellos pudo descargar ensin daños serios.[109]

Una nave de reconocencia detectó l'acercamientu de la fuercia de bombardéu de Abe, polo qu'unvió una señal d'alerta a los mandos Aliaos.[110] Turner decidió utilizar tolos barcos de combate disponibles pa protexer a les tropes que s'atopaben na sablera según les que taben desembarcando del ataque naval xaponés. Amás, ordenó que los barcos de suministru que s'atopaben en Guadalcanal salieren la nueche del 12 de payares.[111]

Alredor de la 01:30 del 13 de payares, la flota de Callaghan (compuesta por dos cruceros pesaos, tres crucero llixeros y ocho destructores)[112] interceptó'l grupu de bombardéu xaponés ente Guadalcanal y la islla de Savo. Amás de los dos acorazaos, la flota de Abe incluyía un cruceru llixeru y once destructores. Nuna escuridá total, dambes flotes entemecieron antes d'abrir fueu a una distancia inusualmente curtia. Como resultáu tolos barcos de Callaghan resultaron fundíos o severamente estropiaos salvu por un cruceru y un destructor, amás de que tanto Callaghan como Scott morrieron nel combate. Los dos destructores xaponeses fueron fundíos, ente que el Hiei y otru destructor resultaron severamente estropiaos. A pesar de la derrota de la flota Aliada, Abe ordenó a los sos barcos que se retiraren ensin bombardear el Campu Henderson. El Hiei fundióse más tarde esi mesmu día dempués de repitíos ataques d'aeronaves del portaviones USS Enterprise. Por cuenta de que el Campu Henderson nun fuera neutralizáu, Yamamoto ordenó al convói de tresporte, al mandu de Raizo Tanaka y allugáu cerca de les islles Shortland, qu'esperara un día más antes de salir escontra Guadalcanal. Ordenó tamién a Nobutake Kondo qu'armara otra fuercia de bombardéu utilizando los barcos que s'atopaben en Truk y los de Abe por qu'atacaren l'aeródromu'l 15 de payares.[113]

Mentanto, alredor de les 02:00 del 14 de payares, un cruceru y un destructor procedentes de Rabaul y al mandu de Gunichi Mikawa llevaron a cabu un bombardéu sobre'l Campu Henderson. El bombardeó causó dellos daños pero falló nel so oxetivu de dexar inoperante el campu d'aviación o la mayoría de los aviones. Al retirase Mikawa nuevamente a Rabaul, el convói de tresporte de Tanaka empezó'l so viaxe a Guadalcanal col enfotu de que l'aeródromu fuera severamente estropiáu. Mientres esi día, aviones del Campu Henderson y del Enterprise atacaron tanto a la flota de Mikawa como la de Tanaka, fundiendo un cruceru pesáu y siete barcos de tresporte. La mayoría de les tropes pudieron ser rescataes de los barcos fundíos gracies a los destructores que los diben escoltando y fueron tornaos a les Shortland. Dempués d'anochar, Tanaka y los cuatro tresportes restantes siguieron el so camín a Guadalcanal ente que la flota de Kondo averar a bombardear el Campu Henderson.[114]

 
L'acorazáu USS Washington dispara en contra del acorazáu Kirishima.

Col enfotu d'interceptar la flota de Kondo, Halsey, quien cuntaba con pocos barcos ensin estropiar, esprender de dos acorazaos, el USS Washington y el USS South Dakota, según cuatro destructores de la fuercia especial Enterprise. La flota estauxunidense, al mandu de Willis A. Lee (quien s'atopaba a bordu del Washington) llegó a Guadalcanal y la islla de Savo xustu antes de la medianueche del 14 de payares, poco primero de que la fuercia de bombardéu xaponesa aportara al llugar. La flota de Kondo consistía nel Kirishima, dos cruceros pesaos, dos cruceros llixeros y nueve destructores. Dempués de que dambes flotes fixeron contautu, los xaponeses rápido fundieron trés destructores estauxunidenses y estropiaron severamente un cuartu. Darréu, la flota xaponesa acolumbró, abrió fueu y estropió al South Dakota. Ente que esto asocedía, el Washington averar a los barcos xaponeses ensin ser vistu y abrió fueu contra'l Kirishima, disparándo-y repetidamente y causándo-y daños fatales. Dempués d'escorrer infructuosamente al Washington camín de les islles Russell, Kondo dio la orde de retirase ensin haber bombardeado el Campu Henderson. Amás, mientres el combate otru destructor xaponés resultó fundíu.[115]

Mientres la flota xaponesa retirábase, los barcos xaponeses de tresporte se embarrancaron cerca de Tassafaronga a les 04:00 y rápido empezaron a descargar. A les 05:55 aviones y artillería estauxunidense empezaron a atacar a los tresportes, destruyendo a los cuatro xunto con cuasi tola carga que llevaben. Namái alredor de 2000 a 3000 soldaos pudieron desembarcar. Debíu al fracasu d'esta aición, l'ataque entamáu pa esi mes al Campu Henderson tuvo que ser canceláu.[116]

El 26 de payares el Teniente Xeneral Hitoshi Imamura tomó'l mandu del acabante formar 8.° Exércitu d'Área en Rabaul. El nuevu mandu tomó tanto al 17ᵘ Exércitu de Hyakutake como al 18ᵘ que s'atopaba en Nueva Guinea. Una de les primeres prioridaes de Imamura n'asumiendo'l control foi'l de siguir colos esfuercios pa retomar el Campu Henderson y Guadalcanal, sicasí la ofensiva de los Aliaos en Buna, Nueva Guinea, camudó les sos prioridaes. Una y bones l'intentu de los Aliaos de tomar Buna foi consideráu como una amenaza más seria a Rabaul, Imamura retardó l'apuerto de más refuerzos a Guadalcanal coles mires de concentrase na nueva situación de Nueva Guinea.[117]

Batalla de Tassafaronga editar

Los xaponeses siguieron teniendo dificultaes al unviar abondos suministros pa caltener a les sos tropes en Guadalcanal. Intentos d'utilizar solamente submarinos mientres los dos últimes selmanes de payares fallaron pos nun podíen unviar suficiente comida pa les tropes de Hyakutake. Otru intentu por establecer bases nes islles centrales de les Salomón dende les cualos pudieren unviase barcaces en convói tamién falló debíu al ataque aereu Aliáu. El 26 de payares, el 17ᵘ Exércitu informólu a Imamura que taben enfrentando una crisis por cuenta de la falta d'alimentos. Delles unidaes del frente de batalla nun fueren reabastecidas en seis díes, inclusive delles tropes allugaes na retaguardia atopar a la tercer parte de raciones. Esta situación obligó a que nuevamente s'utilizaren destructores pa unviar los suministros necesarios a Guadalcanal.[118]

Personal de la 8ª Flota desenvolvió un plan p'ayudar a que s'amenorgara'l riesgu pa los destructores que faíen les entregues. El plan consistía n'utilizar bidones de combustible o aceite, que seríen llimpiaos y rellenaos con suministros médicos y alimentos, pero con abondu espaciu vacíu por que el aire interior dexara que'l bidón llexara, siendo amás arreyaos ente sigo. Cuando los destructores llegaren a Guadalcanal fadríen un viraje sópitu y soltaríense los bidones, que cayeríen al mar pela borda. Dempués, un nadador o un bote diríen a la boya del estremu de la cuerda que xunía los bidones, p'arremolcalos a la vera, onde los soldaos podríen tresportar los suministros.[119]

 
El USS Minneapolis foi algamáu por un torpedu mientres la batalla.

La Unidá de Refuerzu de la 8ª Flota en Guadalcanal, nesi momentu comandada por Raizo Tanaka, recibió la xera de faer la primera de los cinco apurres de suministros utilizando'l métodu de los bidones, que realizaríase la nueche del 30 de payares. La unidá de Tanaka cuntaba con ocho destructores, seis de los cualos llevaríen ente 200 y 240 bidones cada unu.[120] Vía reportes d'intelixencia, Hasley enterar del intentu de los xaponeses de llevar suministros, polo que xiró instrucciones por que la TF67, qu'entendía cuatro crucero y cuatro destructores al mandu del Contralmirante Carleton H. Wright, interceptara a la flota de Tanaka. Dos destructores adicionales procedentes d'Espíritu Santu xuniéronse a encomalo de Wright mientres el so viaxe a Guadalcanal.[121]

A les 22:40 del 30 de payares les fuercies xaponeses aportaron a Guadalcanal y preparáronse a descargar los bidones. Mentanto, la flota estauxunidense averar al Estrechu del Fondu de Fierro dende la direición contraria. Los destructores estauxunidenses detectaron nel radar a los xaponeses, polo que'l comandante del destructor pidió permisu p'atacar con torpedos. Wright esperó cuatro minutos antes de conceder el permisu, polo que los barcos de Tanaka pudieron salir d'una posición onde los estauxunidenses podíen atacar de forma óptima. Tolos torpedos llanzaos fallaron, pero los cruceros abrieron fueu, destruyendo un destructor escolta xaponés. El restu de los buques abandonaron la misión de suministru, aumentaron la velocidá, viraron y llanzaron un total de 44 torpedos en direición a los cruceros estauxunidenses.[122] Los torpedos impactaron y fundieron al cruceru USS Northampton y estropiaron seriamente a los cruceros USS Minneapolis, USS New Orleans y USS Pensacola. El restu de los destructores xaponeses escaparon ensin dañu dalgunu, pero fallaron nel so intentu d'apurrir les provisiones.[123]

Pal 7 d'avientu, les tropes de Hyakutake perdíen en permediu cincuenta homes por cuenta de la malnutrición, enfermedaes, según ataques en tierra y aéreos per parte de los estauxunidenses.[124] Mientres los díes 3, 7 y 11 d'avientu realizaron intentos por apurrir les provisiones necesaries pero toos fallaron n'amenorgar la crisis. Mientres dichos intentos un destructor xaponés foi fundíu debíu al impautu del torpedu d'una PT Boat.[125]

Operación Ke editar

El 12 d'avientu l'Armada Imperial Xaponesa propunxo que Guadalcanal fuera abandonáu. Coles mesmes, dellos oficiales del Exércitu nel Cuartel Xeneral Imperial tamién suxurieron que los esfuercios por retomar Guadalcanal seríen imposibles. Una delegación encabezada pol coronel Joichirō Sanada visitó Rabaul el 19 d'esi mesmu mes y consultó la situación con Imamura y el so personal. Al so regresu a Tokiu, l'encamientu de Sanada foi que s'abandonara Guadalcanal, colo que los líderes del Cuartel Xeneral tuvieron d'alcuerdu. El día 26 d'avientu ordenar al personal qu'empezaren a desenvolver los planes pa la evacuación de Guadalcanal, estableciérase una nueva llinia defensiva nes Salomón centrales y que se camudara la prioridá a la campaña en Nueva Guinea.[126]

El 28 d'avientu, el Xeneral Hajime Sugiyama y l'Almirante Osami Nagano informaron personalmente al Emperador Shōwa la decisión de retirar les tropes de Guadalcanal, decisión que foi sofitada formalmente por él el día 31.

De callao empezóse a preparar la evacuación, llamada «Operación Ke», programada por que diera empiezu a finales de xineru de 1943.[127]

Batalla del Monte Austen, Galloping Horse y Seahorse editar

 
El Xeneral Mayor del Exércitu de los Estaos Xuníos Alexander Patch (centru) asocedió a Vandegrift (derecha) el 9 d'avientu 1942.

N'avientu la 1ᵉʳ División de Marines foi retirada pa la so recuperación y nel intre del mes siguiente'l XIV Cuerpu d'Exércitu de los Estaos Xuníos tomó'l control de les operaciones na isla. Amás, el Xeneral Mayor Alexander Patch reemplazó a Vandergrift como comandante de les fuercies aliaes en Guadalcanal, que pa xineru sumaben 50 000 soldaos.[128]

El 18 d'avientu tropes aliaes (principalmente del Exércitu de los Estaos Xuníos) empezaron a atacar les posiciones xaponeses nel Monte Austen. Una posición fortificada llamada Gifu detuvo l'ataque de los Aliaos, polo que tuvieron que suspender temporalmente la ofensiva'l 4 de xineru.[129]

Los Aliaos volvieron a entamar la ofensiva'l 10 de xineru, atacando nuevamente a les tropes xaponeses que s'atopaben nel Monte Austen, según en dos crestes cercanes conocíes como «Seahorse» y «Galloping Horse». Dempués de delles dificultaes, los aliaos prindaron los trés el 23 de xineru. Coles mesmes, Marines de los Estaos Xuníos avanzaron a lo llargo de la mariña norte de la isla. Mientres esa meyora alredor de 3000 soldaos xaponeses fueron muertos, pel llau estauxunidenses hubo 250 finaos.[130]

Evacuación editar

El 14 de xineru, un buque del Tokyo Express desembarcó un batallón cola cuenta de qu'ésti sirviera como retaguardia pa la evacuación, denominada «operación Ke». Con ellos amás atopábase un oficial procedente de Rabaul, quien notificó a Hyakutake la decisión de retirase. Coles mesmes, acorazaos y aviones xaponeses poner en posición alredor de Rabaul y Boungainville pa llevar a cabu la operación de retirada. Intelixencia aliada detectó los movimientos enemigos, pero los malinterpretaron como un nuevu intentu por retomar el Campu Henderson y Guadalcanal.[131]

 
El USS Chicago mientres se funde'l 30 de xineru mientres la Batalla de la islla Rennell.

Patch, seguro de que s'enfrentaríen a un inminente ataque xaponés, unvió namái a un pequeñu grupu de soldaos por que siguieren cola ofensiva en contra de les tropes xaponeses. El 29 de xineru, Halsey, pensando de la mesma que Patch, unvió un convói a Guadalcanal pa resurtir suministros acompañaos por una flota de cruceros. Torpederos columbraron el convói esa mesma tarde y atacaron el cruceru USS Chicago, estropiándolo severamente. A otru día más torpederos atacaron al cruceru, fundiéndolo. Halsey ordenó que'l restu del convói tornara a la base y darréu dirixiérase col restu de les fuercies al Mar de Coral, al sur de Guadalcanal, por que se caltuvieren llistos pa contraatacar la supuesta próxima ofensiva.[132]

Mentanto, el 17ᵘ Exércitu xaponés retirar de la mariña oeste de Guadalcanal mientres tropes na retaguardia respondíen la ofensiva aliada. La nueche del 1 de febreru 20 destructores de la 8ª Flota de Mikawa al mandu de Shintaro Hashimoto exitosamente retiraron del llugar a 4935 soldaos, la mayoría perteneciente a la 38ª división. Mientres la misión d'evacuación tanto xaponeses como estauxunidenses perdieron un destructor cada unu por causa d'ataques aéreos y navales.[133]

Mientres les nueches del 4 y 7 de febreru, Hashimoto completó la evacuación de la mayoría de les tropes restantes per mediu de los sos destructores. Salvo dellos ataques aéreos, les fuercies aliaes -entá antemanando una gran ofensiva xaponesa- nun fixeron nengún intentu por interceptar a los destructores que taben sacupando al personal. En total, alredor de 10 652 soldaos fueron sacupaos de Guadalcanal. Nun foi hasta'l 9 de febreru que Patch afayó que los xaponeses abandonaren la isla, polo que la declaró segura. D'esta miente concluyó la campaña.[134]

Consecuencies ya importancia editar

Consecuencies editar

 
Asamblea de comandantes Aliaos en Guadalcanal n'agostu de 1943, mientres la cual entamen la siguiente ofensiva en contra de Xapón nes Salomón, parte de la «Operación Cartwheel».

Dempués del retiru xaponés de Guadalcanal, tanto ésta como Tulagi convertir nes bases más importantes pa sofitar la meyora Aliada a lo llargo de la cadena de les islles Salomón. Amás del Campu Henderson construyéronse dos pistes más en Punta Lunga y un aeródromu pa bombarderos en Punta Koli. Construyéronse gran cantidá de puertos ya instalaciones loxístiques en Guadalcanal, Tulagi y Florida. El anclaje alredor de Tulagi convertir nuna importante base avanzada pa los buques de guerra aliaos según pa los barcos de tresporte que sofitaron la campaña de les islles Salomón. Amás, Guadalcanal sirvió p'agospiar en cuarteles una gran cantidá d'unidaes terrestres primero que partieren escontra les Salomón.[135]

Dempués de la campaña de Guadalcanal los xaponeses claramente asumieron un rol defensivu na guerra. El constante esfuerciu por reforzar la islla debilitó la meyora xaponesa n'otros frentes, lo qu'amás contribuyó a qu'australianos y estauxunidenses pudieren contraatacar exitosamente en Nueva Guinea, lo cual remató na captura de les bases de Buna y Gona a principios de 1943. Los Aliaos llanzaron en xunu la «Operación Cartwheel», que, dempués d'un cambéu n'agostu de 1943, formalizó la estratexa d'aisllar Rabaul y cortar les sos llinies de comunicación marítimes. La subsecuente neutralización esitosa de Rabaul, según les fuercies que s'atopaben ellí, facilitó la campaña nel suroeste del Pacíficu a cargu del xeneral Douglas MacArthur y la campaña del Pacíficu central a cargu del almirante Chester Nimitz, dambes esitoses nel so esfuerciu por averase a Xapón. Les tropes que permanecieron nel área del Pacíficu sur fueron darréu derrotaes o neutralizaes polos Aliaos mientres la guerra averar a la so conclusión.[136]

Importancia editar

 
El Campu Henderson n'agostu de 1944.

Munchu escritores consideren la batalla de Midway como un puntu d'inflexón nel frente del Pacíficu por cuenta de que foi la primer victoria decisiva de los Aliaos en contra de los xaponeses, quien s'atopaben entá invictos, amás de que detuvo la espansión del Imperiu del Xapón escontra l'este, escontra Ḥawai y la mariña oriental de los Estaos Xuníos. A pesar d'esto, Xapón siguió cola so espansión escontra'l sur del Pacíficu. Per otru llau, la política «Europa primero» de los Estaos Xuníos namái dexara aiciones defensives ante la espansión xaponesa por cuenta de que los recursos enfocárense en ganar a Alemaña. Sicasí, la propuesta del Almirante King d'invadir Guadalcanal, según el so implementación esitosa, convenció al presidente Franklin Roosevelt de que nel Frente del Pacíficu tamién podía tomase la ofensiva. Pa finales de 1942 taba claro que Xapón perdiera la campaña de Guadalcanal, lo que constituyó un duru golpe a los planes estratéxicos xaponeses de defender l'imperiu, según una derrota inesperada frente a los Aliaos.[137]

Guadalcanal foi la primer campaña enllargada del Pacíficu xunto cola simultánea campaña de les islles Salomón. Dambes campañes forzaron les capacidaes loxístiques de les naciones batalloses. Pa los Estaos Xuníos significó'l desenvolvimientu d'un tresporte aereu de combate per primer ocasión. El fracasu de los xaponeses d'establecer la supremacía nel aire forzar a confiar la unviada de refuerzu per mediu de barcaces, destructores y submarinos, con resultaos desiguales.

 
Soldáu xaponés muertu en Guadalcanal en xineru de 1943.

Al entamu de la campaña los estauxunidenses vieron entorpecida la so misión por cuenta de la falta de recursos al sufrir la perda de cruceros y portaviones, y que los sos reemplazos provendríen de programes p'aumentar la construcción qu'entá taben a meses de concretase. L'Armada de los Estaos Xuníos sufrió baxes tan severes de personal mientres el conflictu que refugó publicar totalmente el númberu de baxes mientres años. Los xaponeses per otru llau viéronse superaos na capacidá industrial, que nunca pudo igualar la de los Estaos Xuníos. Al dir avanzando la campaña, los xaponeses fueron perdiendo unidaes que nun yeren capaces de reemplazar, ente que los estauxunidenses más tarde adquirieron la capacidá de reemplazar ya inclusive aumentar les unidaes.[138]

La campaña na islla foi por demás costosa pa Xapón, non yá tocantes a daños materiales, sinón tocantes a homes. Alredor de 25 000 soldaos esperimentaos finaron mientres la campaña. La perda de recursos contribuyó direutamente al fracasu de Xapón de llograr los sos oxetivos na campaña de Nueva Guinea, amás de que perdió'l control de les Salomón del sur y l'habilidá d'interceptar les unviaes Aliaes a Australia. La mayor base xaponesa en Rabaul quedó entós amenazada direutamente poles fuercies aérees de los Aliaos. Les aeronaves y buques xaponeses destruyíos o fundíos nesta campaña fueron irremplazables, yá que taben tripulaos por veteranos por demás entrenaos. Poro, puede considerase que la victoria de los Aliaos nesti conflictu supunxo'l primer pasu d'una cadena de sucesos que eventualmente llevaríen a la rindición de Xapón, según la ocupación del país.[139]

Quiciabes tan importante como la victoria militar dir la victoria psicolóxica. Los Aliaos ganaren a les meyores fuercies marítimes, aérees y terrestres de Xapón. Dempués de Guadalcanal les tropes estauxunidenses enfrentar con menos medrana y intimidación a la so contraparte. Adicionalmente, los Aliaos empezaron a ver el desenvolvimientu de la campaña nel Pacíficu con un creciente optimismu.[140]

Dellos líderes políticos y militares de Xapón, incluyendo Naoki Hoshino, Osami Nagano y Torashirō Kawabe, aseguraron pocu dempués de que Guadalcanal fuera un puntu d'inflexón decisivu nel conflictu. Kawabe aseguró: «Como puntu d'inflexón [de la guerra], cuando l'aición positiva cesó o inclusive se volvió negativa, foi, siento yo, en Guadalcanal».[141]

Cultura popular editar

Ver tamién editar

Referencies editar

Notes editar

  1. Zimmerman, p. 173–175.
  2. «Tongan Marines return safely for Christmas». Vava'o Press Ltd, Matangi Tonga Online (21 d'avientu de 2004). Consultáu'l 6 de marzu de 2010.
  3. Jersey, p. 356–358.
  4. Frank, p. 57, 619–621; Rottman, p. 64. Aproximao 20 000 marines de los Estaos Xuníos y 40 000 soldaos del Exércitu de los Estaos Xuníos fueron esplegaos en Guadalcanal en distintes etapes de la campaña.
  5. Rottman, p. 65. 31.400 elementos del Exércitu Imperial Xaponés y 4800 soldaos de l'Armada Imperial Xaponesa fueron unviaos a Guadalcanal fueron esplegaos en distintes etapes de la campaña. Jersey asegura que 50 000 soldaos del exércitu y l'armada fueron unviaos (Jersey, p. 348–350).
  6. Frank, p. 598–618; Lundstrom, p. 456. 85 australianos morrieron mientres la Batalla de la islla de Savo. Les muertes de los nativos de les islles Salomón son desconocíes. Cuasi tolos muertos restantes, si nun ye que toos, fueron estauxunidenses. Estos númberos inclúin personal muertu mientres combate, enfermedá y accidentes. Les perdes inclúin 1768 muertos d'unidaes terrestres, 4911 navales y 420 d'unidaes aérees.
  7. Frank, p. 598–618, Shaw, p. 52, Rottman, p. 65. Estos númberos inclúin personal muertu mientres combate, enfermedá y accidentes. Les perdes inclúin 24 600 - 25 600 muertos d'unidaes terrestres, 3543 navales y 2300 d'unidaes aérees. Aproximao 9000 finaron por causa de dalguna enfermedá. La mayoría del personal prindáu correspondía a trabayadores coreanos, quien fueron forzaos a trabayar n'unidaes de construcción de l'armada.
  8. Keegan, John (1989). The Second World War. Glenfield, Auckland 10, New Zealand: Hutchinson.
  9. Murray, p. 169–195.
  10. Murray, p. 196.
  11. Loxton, p. 3.
  12. Alexander, p. 72, Frank, p. 23–31, 129, 628; Smith, p. 5; Bullard, p. 119, Lundstrom, p. 39, Bullard, p. 127.
  13. Bowen, James. «Despite Pearl Harbor, America adopts a 'Germany First' strategy». America Fights Back. Pacific War Historical Society. Archiváu dende l'orixinal, el 29 de setiembre de 2007. Consultáu'l 30 d'avientu de 2007.
  14. Morison, p. 12, Frank, p. 15–16, Miller, Cartwheel, p. 5.
  15. Murray, p. 199–200; Jersey, p. 85; and Lundstrom, p. 5.
  16. Loxton, p. 5; and Miller, p. 11.
  17. Frank, p. 35–37, 53.
  18. Bullard, p. 122.
  19. Morison, p. 15; and McGee, p. 20–21.
  20. Frank, p. 57, 619–621.
  21. McGee, p. 21, Bullard, páxs. 125–126. Delles aeronaves taben patrullando l'área onde s'atopaba'l convói de los Aliaos pero nun pudieron velos por cuenta d'intenses agües y trupes nubes (Bullard).
  22. Frank, p. 60; Jersey, p. 95. La fuercia de desembarcu, designada como Fuercia de Xera 62, incluyó seis crucero pesaos, 2 cruceros llixeros, 15 destructores, 13 barcos de tresporte, 6 buques de carga, cuatro tresportes destructores y cinco dragaminas.
  23. Hammel, p. 46–47; and Lundstrom, p. 38.
  24. Frank, p. 51.
  25. Frank, p. 50.
  26. Shaw, p. 8–9; y McGee, p. 32–34.
  27. Frank, p. 79. Aproximao 80 miembros del personal xaponés escaparon a la islla de Florida, onde fueron topaos y muertos por patrullar de Marines mientres los dos meses siguientes.
  28. Jersey, p. 113–115, 190, 350; Morison, p. 15; y Frank, p. 61–62 & 81.
  29. Loxton, p. 90–103.
  30. Frank, p. 80.
  31. Hammel, p. 99; y Loxton, p. 104–5. Loxton, Frank (p. 94), y Morison (p. 28) aseguren que la situación del combustible nun yera crítica, sicasí, sirviría darréu como justificación ante la retirada.
  32. Hammel, p. 100.
  33. Morison, p. 31.
  34. Morison, p. 19–59.
  35. Smith, p. 14–15. Nesti momentu atopábense esautamente 10 819 Marines en Guadalcanal (Frank, p. 125–127).
  36. Smith, p. 16–17.
  37. Shaw, p. 13.
  38. Smith, p. 20, 35–36.
  39. Zimmerman, p. 58–60; Smith, p. 35; y Jersey, p. 196–199. Goettge foi'l primeru en morrer. Solo trés consiguieron tornar al perímetru de Punta Lunga. Siete xaponeses morrieron mientres la escaramuza.
  40. Frank, p. 132–133; Jersey, p. 203; y Smith, p. 36–42. Los 500 xaponeses arreyaos yeren de la 84ª Guardia, les 11ªy 13ª unidaes de construcción, según l'acabante llegar unidá de sofitu. Dempués d'esti enfrentamientu'l personal naval reasitióse más adientro nes llombes al interior de la isla.
  41. Shaw, p. 18.
  42. Smith, p. 88; Evans, p. 158; and Frank, p. 141–143.
  43. 43,0 43,1 43,2 43,3 Davison p. 45.
  44. Frank, p. 156–158 & 681; y Smith, p. 43.
  45. Smith, p. 33–34.
  46. Zimmerman, p. 70; y Frank, p. 159.
  47. Hammel, p. 124–125, 157.
  48. Hara, p. 118–119; and Hough, p. 293. Un desconocíu pero «gran» númberu de soldaos del 5ᵘ grupu Yokosuka morrieron mientres el fundimientu del so barcu de tresporte.
  49. Zimmerman, p. 74.
  50. Hough, p. 297.
  51. Frank, p. 194–213; Lundstrom, p. 45.
  52. Morison, p. 15; y Hough, p. 298.
  53. Smith, p. 103; y Hough, p. 298.
  54. Zimmerman, p. 78–79.
  55. Frank, Guadalcanal, p. 197.
  56. Smith, p. 79, 91–92 & 94–95.
  57. Griffith, p. 113; y Frank, páxs. 198–199, 205 y 266. El términu «tresporte d'aguarones» utilizóse porque, al igual que los aguarones, los barcos xaponeses taben activos peles nueches.
  58. Morison, p. 113–114.
  59. Frank, p. 201–203; Griffith, p. 116–124; Smith, p. 87–112.
  60. Frank, p. 218–219.
  61. Frank, p. 219–220; y Smith, p. 113–115 & 243.
  62. Frank, p. 220; y Smith, p. 121.
  63. Zimmerman, p. 80; Griffith, p. 125.
  64. Hough, p. 298–299; Frank, p. 221–222; Smith, p. 129; Griffith, p. 129–130.
  65. Griffith, p. 130–132; Frank, p. 221–222; Smith, p. 130.
  66. Frank, p. 223 & 225–226; Griffith, p. 132 & 134–135; Smith, p. 130–131, 138.
  67. Smith, p. 161–167.
  68. Smith, p. 162–193; Frank, p. 237–246; Griffith, p. 141–147.
  69. Griffith, p. 144; Smith, p. 184–194.
  70. Smith, p. 197–198.
  71. Evans, p. 179–180; Frank, p. 247–252; Griffith, p. 156; Smith, p. 198–200.
  72. Frank, p. 263.
  73. Frank, p. 264–265.
  74. Frank, p. 272.
  75. Griffith, p. 152; Frank, p. 224, 251–254, & 266; Jersey, p. 248–249; Smith, p. 132 & 158.
  76. Smith, p. 204; Frank, p. 270.
  77. Smith, p. 204–215, Frank, p. 269–274, Zimmerman, p. 96–101.
  78. Griffith, p. 169–176; Frank, p. 282–290; Hough, p. 318–322.
  79. Frank, p. 290–291.
  80. Rottman, p. 61; Griffith, p. 152; Frank, p. 224, 251–254, 266–268, & 289–290; Dull, p. 225–226; Smith, p. 132 & 158.
  81. Frank, p. 293–297; Morison, p. 147–149; Dull, p. 225.
  82. Frank, p. 295–296; Hackett, HIJMS Aoba: Tabular Record of Movement; Morison, p. 149–151; D'Albes, p. 183; Dull, p. 226.
  83. Frank, p. 299–324; Morison, p. 154–171; Dull, p. 226–230.
  84. Frank, p. 313–315.
  85. Evans, p. 181–182; Frank, p. 315–320; Morison, p. 171–175.
  86. Frank, p. 319–321.
  87. Frank, p. 321–326; Hough, p. 327–328.
  88. Shaw, p. 34; Rottman, p. 63.
  89. Rottman, p. 61; Frank, p. 289–340; Hough, p. 322–330; Griffith, p. 186–187; Dull, p. 226–230; Morison, p. 149–171.
  90. Miller, p. 155; Frank, p. 339–341; Hough, p. 330; Rottman, p. 62; Griffith, p. 187–188.
  91. Griffith, p. 193; Frank, p. 346–348; Rottman, p. 62.
  92. Hough, p. 332–333; Frank, p. 349–350; Rottman, p. 62–63; Griffith, p. 195–196; Miller, p. 157–158. Los Marines perdieron a dos homes na aición. Nun se sabe cuantes baxes sufrió la infantería xaponesa. Griffith asegura que 600 soldaos perdieron la vida. Namái 17 de los 44 miembros de la compañía de tanques sobrevivió a la batalla.
  93. Frank, p. 361–362.
  94. Hough, p. 336; Frank, p. 353–362; Griffith, p. 197–204; Miller, p. 147–151, 160–162; Lundstrom, p. 343–352.
  95. Frank, 363–406, 418, 424 & 553; Zimmerman, p. 122–123; Griffith, p. 204; Hough, p. 337; Rottman, p. 63.
  96. Davison, p.52.
  97. Dull, p. 237–244; Frank, p. 379–403; Morison, p. 207–224.
  98. Hough, p. 343; Hammel, p. 135; Griffith, p. 214–15; Frank, p. 411; Anderson; Shaw, p. 40–41; Zimmerman, p. 130–31.
  99. Shaw, p. 40–41; Griffith, p. 215–218; Hough, p. 344–345; Zimmerman, p. 131–133; Frank, p. 412–420; Hammel, p. 138–139.
  100. Zimmerman, p. 133–138; Griffith, p. 217–219; Hough, p. 347–348; Frank, p. 414–418; Miller, p. 195–197; Hammel, p. 141; Shaw, p. 41–42; Jersey, p. 297.
  101. Zimmerman, p. 133–141; Griffith, p. 217–223; Hough, p. 347–350; Frank, p. 414–423; Miller, p. 195–200; Hammel, p. 141–144; Shaw, p. 41–42; Jersey, p. 297–305.
  102. Peatross, p. 132–133; Frank, p. 420–421; Hoffman.
  103. Hough, p. 348–350; Shaw, p. 42–43; Frank, p. 420–424; Griffith, p. 246; Miller, p. 197–200; Zimmerman, p. 136–145, Jersey, p. 361.
  104. Frank, p. 420–421, 424–25, 493–497; Anderson; Hough, p. 350–58; Zimmerman, p. 150–52.
  105. Hammel, p. 41–46.
  106. Hammel, p. 93.
  107. Hammel, p. 37.
  108. Hammel, p. 38–39; Frank, p. 429–430. Los refuerzos estauxunidenses contabilizaben 5500 soldaos.
  109. Frank, p. 432; Hammel, p. 50–90.
  110. Hara, p. 137.
  111. Hammel, p. 92.
  112. Hammel, p. 99–107.
  113. Frank, p. 428–461; Hammel, p. 103–401; Hara, p. 137–156.
  114. Frank, p. 465–474; Hammel, p. 298–345.
  115. Hammel, p. 349–395; Frank, p. 469–486.
  116. Frank, p. 484–488, 527; Hammel, p. 391–395.
  117. Dull, p. 261, Frank, p. 497–499.
  118. Evans, p. 197–198, Crenshaw, p. 136, Frank, p. 499–502.
  119. Hara, p. 160–161, Roscoe, p. 206, Dull, p. 262, Evans, p. 197–198, Crenshaw, p. 137, Toland, p. 419, Frank, p. 502, Morison, p. 295.
  120. Dull, p. 262–263, Evans, p. 198–199, Crenshaw, p. 137, Morison, p. 297, Frank, p. 502–504.
  121. Brown, p. 124–125, USSBS, p. 139, Roscoe, p. 206, Dull,p. 262, Crenshaw, p. 26–33, Kilpatrick, p. 139–142, Morison, p. 294–296, Frank, p. 504.
  122. Hara, p. 161–164, Dull, p. 265, Evans, p. 199–202, Crenshaw, p. 34, 63, 139–151, Morison, p. 297–305, Frank, p. 507–510.
  123. Dull, p. 265, Crenshaw, p. 56–66, Morison, p. 303–312, Frank, p. 510–515.
  124. Frank, Guadalcanal, p. 527.
  125. Dull, p. 266–267; Evans, p. 203–205; Morison, p. 318–319; Frank, p. 518–521.
  126. Jersey, p. 384, Frank, p. 536–538, Griffith, p. 268, Hayashi, p. 62–64, Toland, p. 426.
  127. Hayashi, p. 62–64, Griffith, p. 268, Frank, p. 534–539, Toland, p. 424–426, Dull, p. 261, Morison, p. 318–321.
  128. Frank, p. 247–252, 293, 417–420, 430–431, 521–522, 529 Griffith, p. 156, 257–259, 270, Miller, p. 143, 173–177, 183, 189, 213–219, Jersey, p. 304–305, 345–346, 363, 365, Hough, p. 360–362, Shaw, p. 46–47, Zimmerman, p. 156–157, 164.
  129. Frank, p. 529–534, Miller, p. 231–237, 244, 249–252, Jersey, p. 350–351, Anderson, Hough, p. 363–364, Griffith, p. 263–265.
  130. Frank, p. 563–567, Miller, p. 290–305, Jersey, p. 367–371.
  131. Miller, p. 338, Frank, p. 540–560, Morison, p. 333–339, Rottman, p. 64, Griffith, p. 269–279, Jersey, p. 384–388, Hayashi, p. 64.
  132. Hough, p. 367–368, Frank, p. 568-576, Miller, p. 319–342, Morison, p. 342–350.
  133. Frank, p. 582–588, 757–758, Jersey, p. 376–378, Morison, p. 364–368, Miller, p. 343–345, Zimmerman, p. 162, Dull, p. 268.
  134. Frank, p. 589–597, Jersey, p. 378–383, 383, 400–401, Miller p. 342–348.
  135. U.S. Navy, Building the Navy's Bases in World War II, p. 246–256.
  136. Hough, p. 374, Zimmerman, p. 166.
  137. Willmott, H. P; Robin Cross, Charles Messenger (2006). «American Offensives in the Pacific», Dennis Cowe: World War II. London: Dorling Kindersley, páx. g. 208. ISBN 1405312629.;Miller, p. 350, Shaw, p. 52, Alexander, p. 81.
  138. Murray, p. 215, Hough, p. 372.
  139. Hough, p. 372, Miller, p. 350, Zimmerman, p. 166.
  140. Murray, p. 215.
  141. Zimmerman, p. 167.

Bibliografía editar

  • Alexander, Joseph H. (2000). Edson's Raiders: The 1st Marine Raider Battalion in World War II. Naval Institute Press. ISBN 1-55750-020-7.
  • Bergerud, Eric M. (1997). Touched with Fire: The Land War in the South Pacific. Penguin. ISBN 0-14-024696-7.
  • Clemens, Martin (2004 (reedición)). Alone on Guadalcanal: A Coastwatcher's Story. Bluejacket Books. ISBN 1-59114-124-9.
  • Crenshaw, Russell Sydnor (1998). South Pacific Destroyer: The Battle for the Solomons from Savo Island to Vella Gulf. Naval Institute Press. ISBN 1-55750-136-X.
  • Davison, John (2005). La Guerra del Pacíficu día ente día. Diana. ISBN 84-662-1227-2.
  • Dull, Paul S. (1978). A Battle History of the Imperial Japanese Navy, 1941-1945. Naval Institute Press. ISBN 0-87021-097-1.
  • Evans, David C. (1986 (2ª edición)). «The Struggle for Guadalcanal», The Japanese Navy in World War II: In the Words of Former Japanese Naval Officers. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. ISBN 0-87021-316-4.
  • Frank, Richard (1990). Guadalcanal: The Definitive Account of the Landmark Battle. New York: Random House. ISBN 0-394-58875-4.
  • Griffith, Samuel B. (1963). The Battle for Guadalcanal. Champaign, Illinois, USA: University of Illinois Press. ISBN 0-252-06891-2.
  • Hadden, Robert Lee. 2007. "The Geology of Guadalcanal: a Selected Bibliography of the Geology, Natural History, and the History of Guadalcanal." (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión). Alexandria, VA: Topographic Engineering Center. 360 pages. Lists sources of information regarding the bodies of the US Marines of the Lt Col. Frank B. Goettge Reconnaissance patrol that was ambushed in August 1942.
  • Hammel, Eric (1999). Carrier Clash: The Invasion of Guadalcanal & The Battle of the Eastern Solomons August 1942. St. Paul, MN, USA: Zenith Press. ISBN 0760320527.
  • Hammel, Eric (1999). Carrier Strike: The Battle of the Santa Cruz Islands, October 1942. Pacifica Press. ISBN 0-935553-37-1.
  • Hara, Tameichi (1961). Japanese Destroyer Captain. New York & Toronto: Ballantine Books. ISBN 0-345-27894-1.
  • Hayashi, Saburo (1959). Kogun: The Japanese Army in the Pacific War. Marine Corps. Association. ASIN B000DÍI3YRK.
  • Jersey, Stanley Coleman (2008). Hell's Islands: The Untold Story of Guadalcanal. College Station, Texas: Texas A&M University Press. ISBN 1-58544-616-5.
  • Kilpatrick, C. W. (1987). Naval Night Battles of the Solomons. Exposition Press. ISBN 0-682-40333-4.
  • Loxton, Bruce; Chris Coulthard-Clark (1997). The Shame of Savo: Anatomy of a Naval Disaster. Australia: Allen & Unwin Pty Ltd. ISBN 1-86448-286-9.
  • Lundstrom, John B. (2005). The First Team And the Guadalcanal Campaign: Naval Fighter Combat from August to November 1942. Naval Institute Press. ISBN 1-59114-472-8.
  • Manchester, William (1979). Goodbye, Darkness A Memoir of the Pacific. Boston: Little, Brown, and Company. ISBN 0-316-54501-5.
  • McGee, William L. (2002). The Solomons Campaigns, 1942-1943: From Guadalcanal to Bougainville--Pacific War Turning Point, Volume 2 (Amphibious Operations in the South Pacific in WWII). BMC Publications. ISBN 0-9701678-7-3.
  • Miller, Thomas G. (1969). Cactus Air Force. Admiral Nimitz Foundation. ISBN 0-934841-17-9.
  • Morison, Samuel Eliot (1958). The Struggle for Guadalcanal, August 1942 – February 1943, vol. 5 of History of United States Naval Operations in World War II. Boston: Little, Brown and Company. ISBN 0-316-58305-7.
  • Murray, Williamson; Allan R. Millett (2001). A War To Be Won: Fighting the Second World War. United States of America: Belknap Press. ISBN 0-674-00680-1.
  • Peatross, Oscar F.; John P. McCarthy and John Clayborne (editores) (1995). Bless 'em All: The Raider Marines of World War II. Review. ISBN 0965232506.
  • Rottman, Gordon L.; Dr. Duncan Anderson (consultant editor) (2005). Japanese Army in World War II: The South Pacific and New Guinea, 1942-43. Oxford y Nueva York: Osprey. ISBN 1-84176-870-7.
  • Smith, Michael T. (2000). Bloody Ridge: The Battle That Saved Guadalcanal. New York: Pocket. ISBN 0-7434-6321-8.
  • Toland, John (2003 (1970)). The Rising Sun: The Torne and Fall of the Japanese Empire, 1936-1945. New York: The Modern Library. ISBN 0-8129-6858-1.

Páxina web editar

Bibliografía encamentada editar

  • Braun, Saul M. (1969). The struggle for Guadalcanal (American battles and campaigns). Putnam. ISBN 1591141141.
  • Christ, James F. (2007). Battalion of the Damned: The 1st Marine Paratroopers at Gavutu and Bloody Ridge, 1942. Naval Institute Press. ASIN B0006C4F62.
  • Coggins, Jack (1972). The campaign for Guadalcanal;: A battle that made history. DoubleDay. ISBN 0385043546.
  • Crawford, John (1992). New Zealand's Pacific frontline: Guadalcanal-Solomon Islands Campaign, 1942-45. New Zealand Defence Force. ISBN 0473015374.
  • D'Albes, Andrieu (1965). Death of a Navy: Japanese Naval Action in World War II. Devin-Adair Pub. ISBN 0-8159-5302-X.
  • Farrington, Arthur C. (1994). The Leatherneck Boys: A Pfc at the Battle for Guadalcanal. Sunflower University Press. ISBN 0897451805.
  • Feldt, Eric Augustus (1946 (original text), 1991 (this edition)). The Coastwatchers. Victoria, Australia: Penguin Books. ISBN 0140149260.
  • Hersey, John (2002 (Paperback edition)). Into the Valley: Marines at Guadalcanal. Bison Books. ISBN 0803273282.
  • Hoyt, Edwin P. (1982). Guadalcanal. Military Heritage Press. ISBN 0880291842.
  • Hubler, Richard G.; Dechant, John A (1944). Flying Leathernecks - The Complete Record of Marine Corps Aviation in Action 1941–1944.. Garden City, New York: Doubleday, Doren & Co., Inc.
  • Leckie, Robert (2001 (reissue)). Helmet for my Pillow. ibooks, Inc.. ISBN 1-59687-092-3.
  • Leckie, Robert (1999). Challenge For The Pacific: the Bloody Six-month Battle Of Guadalcanal. Da Capo Press. ISBN 0306809117.
  • Lord, Walter (1977 (Reissue 2006)). Lonely Vigil; Coastwatchers of the Solomons. New York: Naval Institute Press. ISBN 1-59114-466-3.
  • Lundstrom, John B. (2006). Black Shoe Carrier Admiral: Frank Jack Fletcher at Coral Seas, Midway & Guadalcanal. Annapolis, Maryland, USA: Naval Institute Press. ISBN 1-59114-475-2.
  • Marion, Ore J.; Thomas Cuddihy and Edward Cuddihy (2004). On the Canal: The Marines of L-3-5 on Guadalcanal, 1942. Stackpole Books. ISBN 0811731499.
  • Merillat, Herbert Christian (1982). Guadalcanal Remembered. University Alabama Press. ISBN 0817312900.
  • Merillat, Herbert L. (1944). The Island: A History of the First Marine Division on Guadalcanal, August 7-December 9, 1942. Houghton Mifflin Company. ASIN B0007DORUE.
  • Mueller, Joseph (1992). Guadalcanal 1942: The Marines Strike Back. Osprey. ISBN 1855322536.
  • Parkin, Robert Sinclair (1995). Blood on the Sea: American Destroyers Lost in World War II. Da Capo Press. ISBN 0-306-81069-7.
  • Poor, Henry Varnum; Henry A. Mustin & Colin G. Jameson (1994). The Battles of Cape Esperance, 11 October 1942 and Santa Cruz Islands, 26 October 1942 (Combat Narratives. Solomon Islands Campaign, 4–5). Naval Historical Center. ISBN 0-945274-21-1.
  • Radike, Floyd W. (2003). Across the Dark Islands: The War in the Pacific. New York: Presidiu Press. ISBN 0-89141-774-5.
  • Richter, Don (1992). Where the Sun Stood Still: The Untold Story of Sir Jacob Vouza and the Guadalcanal Campaign. Toucan. ISBN 0-9611696-3-X.
  • Rose, Lisle Abbott (2002). The Ship that Held the Line: The USS Hornet and the First Year of the Pacific War. Bluejacket Books. ISBN 1-55750-008-8.
  • Rottman, Gordon L.; Dr. Duncan Anderson (consultant editor) (2004). U.S. Marine Corps Pacific Theater of Operations 1941–43. Oxford: Osprey. ISBN 1-84176-518-X.
  • Smith, George W. (2003). The Do-or-Die Men: The 1st Marine Raider Battalion at Guadalcanal. Pocket. ISBN 0743470052.
  • Stafford, Edward P.; Paul Stillwell (Introduction) (2002 (reissue)). The Big Y: The Story of the USS Enterprise. Naval Institute Press. ISBN 1-55750-998-0.
  • Tregaskis, Richard (1943). Guadalcanal Diary. Random House. ISBN 0-679-64023-1.
  • Twining, Merrill B. (1996). Non Bended Knee: The Battle for Guadalcanal. Novatu, CA, USA: Presidiu Press. ISBN 0-89141-826-1.
  • Walker, Charles H. (2004). Combat Officer: A Memoir of War in the South Pacific. New York: Presidiu Press. ISBN 0-345-46385-4.
  • Werstein, Irving (1963). Guadalcanal. Crowell. ASIN B0007Y0AQI.

Enllaces esternos editar