Carpodacus erythrinus
Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.
Carpodacus erythrinus ye'l carpodaco más común y estendíu d'Europa. Llegó dende Asia nes décades recién: rexistráronse avistamientos inclusive n'Inglaterra. Los camachuelos carminosos alcuéntrense en Suecia, nel valle del Danubiu, Siberia, xuntu al mar de Bering, el Cáucasu, al norte d'Irán, Afganistán y Paquistán, la parte occidental del Himalaya, entendiendo'l Tíbet y China y en Xapón, ente les llatitúes 25° y 68°. Pel iviernu pueden atopase dende'l sur d'Irán hasta'l sudeste de China, India, Myanmar ya Indochina.
![]() |
||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
![]() Esmolición menor (IUCN) | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Chordata | |
Clas: | Aves | |
Orde: | Passeriformes | |
Familia: | Fringillidae | |
Xéneru: | Carpodacus | |
Especie: |
C. erythrinus (Pallas, 1770) | |
Distribución | ||
![]() | ||
Sinonimia | ||
Erythrina erythrina | ||
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
El machu adultu tien la cabeza, el pechu y el pescuezu de color carmín arrosáu brillante, les ales de color marrón escuru con dos barras indistintes, y el banduyu de color blancu. Les femes y los machos nuevos son multicolores: la parte cimera presenta tonos amarellentaos y amarronaos, siendo más brillosu nes pates y más gris na cabeza.
Pel branu pueden atopase en montes y sitios arbolaos allugaos cerca de los ríos y pel iviernu en xardinos ya ivernaderos, siempres en zones húmedes, o en tueros de carbayos secos.
Añera nos arbustos baxos d'a cinco güevos per vegada. Estos presenten una coloración azul escura con llurdios de color marrón escuru.
TaxonomíaEditar
Esta especie atopóse separada xenéticamente de la familia "Carpodacus" y forma un grupu estreme con Haematospiza sipahi. [1][2]
ReferenciesEditar
- ↑ Arnaiz-Villena, A; Moscoso J, Ruiz-del Valle V, González J, Reguera R, Ferri A, Wink M, Serrano-Vale JI (2008). «Mitochondrial DNA Phylogenetic Definition of a Group`of "Arid-Zone" Carduelini Finches». The Open Ornithology Journal 1: páxs. 1–7. http://chopo.pntic.mec.es/biolmol/publicaciones/Arid.pdf.
- ↑ Arnaiz-Villena, A (2001). «Phylogeography of crossbills, bullfinches, grosbeaks, and rosefinches». Cellular and Molecular Life Sciences 58 (8): páxs. 1159–1166. doi: . PMID 11529508. http://chopo.pntic.mec.es/~biolmol/publicaciones/crossbills.pdf.
- Carpodacus erythrinus La entrada inclúi la xustificación pola cual esta especie nun ta en peligru d'estinción.
Enllaces esternosEditar
- Fotografíes oiseaux.net/ (en francés)
- orientalbirdimages.org/ - Imáxenes en OBC (n'inglés)
Wikispecies tien un artículu sobre Carpodacus erythrinus. |