Myanmar[10], oficialmente Pyidaunzu Thanmăda Myăma Nainngandaw (República de la Xunión de Myanmar) y anteriormente conocíu como Birmania,[11] ye un estáu soberanu del sureste d'Asia. Llenda con India y Bangladex al oeste, con Tailandia y Laos al este y con China al norte y noreste. Hacia'l sur la so llinia costera, que da al mar d'Andamán y la badea de Bengala, tiene una estensión de 1.930 km. La so población, según el censu de 2014, yera de 51 millones d'habitantes[12] , y estímase que pa 2017 aumentó hasta los 54 millones[13]. El país, que tien una estensión de 676.578 km², tien la so capital en Naypyidaw; la so ciudá más poblada ye l'antigua capital, Yangon (Rangún). El país ye miembru de l'Asociación de Naciones del Sureste Asiáticu (ASEAN) dende 1997.

Myanmar
estáu soberanu
Bandera de Myanmar escudu de Myanmar
Lema nacional «La felicidá alcuéntrase nuna vida harmoniosamente disciplinada» (en Birmanu)
Himnu nacional Gba Majay Bma (es) Traducir
Alministración
Nome oficial Republic of the Union of Myanmar (en)
Repubblica dell'Unione della Birmania (it)
Республика Союз Мьянма (ru)
Union of Myanmar (en)
Socialist Republic of the Union of Burma (en)
Union of Burma (en)
မြန်မာနိုင်ငံ (my)
Мьянма (ru)
Бирма (ru)
République de l’Union de Birmanie (fr)
République de l’Union de Birmanie (fr)
República de la Unión de Myanmar (es)
Capital Naypyidaw (dende 6 payares 2005)
Forma de gobiernu República
Presidente de Myanmar Myint Swe (dende 1r febreru 2021)
Consejo Administrativo del Estado (es) Traducir Min Aung Hlaing (dende 1r febreru 2021)
Llingües oficiales birmanu
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 22°N 96°E / 22°N 96°E / 22; 96
Superficie 676577.2 km²
% agua 3,06
Costes 1.932 km
Llenda con 5.876 km
Puntu más altu Hkakabo Razi (es) Traducir
Puntu más baxu Océanu Índicu
Demografía
Población 53 370 609 hab. (2017)
Densidá 78,88 hab/km²
Xentiliciu de Myanmar (masculín singular, femenín singular)
Esperanza de vida 69,62 años
IDH 0,585 (2021)
Tasa de fertilidá 2,05 (2021)
Economía
Moneda Kyat
PIB nominal 65 124 769 602 $ (2021)
Bancu central Banco Central de Myanmar (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .mm
Códigu telefónicu +95
Códigu ISO 104 / MMR y BUR / MM y BU
Estaya horaria UTC+06:30 y Asia/Yangon (en) Traducir
myanmar.gov.mm…
Cambiar los datos en Wikidata

Les civilizaciones más antigües de les qu'hai rastru nel territoriu del actual Myanmar inclúin la civilización pyu, na Alta Birmania, y los reinos Mon na Birmania Baxa[14] . Nel sieglu IX los Bamar aportaron a la conca alta del ríu Irawadi, y, tres del establecimientu del reinu de Pagan na década del 1050, la llingua y la cultura birmanes y el budismu Theravada foron convirtiendose, seliquino, nos dominantes nel país. Les invasiones mongoles punxeron fin al reinu de Pagan, y abrió una dómina na que convivieron dellos reinos que batallaben ente sí pol control del territoriu. La rexunificación tuvo llugar nel sieglu XVI, de manes de la dinastía Toungoo, que fizo del país, por un curtiu periodu de tiempu, el mayor imperiu de la historia de la fastera continental del Asia suroriental. A primeros del sieglu XIX la dinastía Konbaung gobernó, amás del territoriu del actual Myanmar, partes de Manipur y Assam. Los británicos tomaron el control del país nel sieglu XIX, tres de trés guerres, y convirtiéronlu nuna colonia. Myanmar algamó la independencia en 1948, con un sistema democráticu de gobiernu. Sicasí, tres d'un golpe d'estáu en 1962, instaurose una dictadura militar dirixida pol Partíu del Programa Socialista de Myanmar.

De magar la independencia el país vive nún continuu conflictu ente los milenta grupos étnicos que lu pueblan, no que ye una de les guerres civiles más llargues del mundu, na que les Naciones Xuníes y otres organizaciones humanitaries tienen denunciao violaciones sistemátiques de los derechos humanos del país[15]. En 2011 la xunta militar que dirixía'l país foi oficialmente disuelta, y sustituyida por un gobiernu nominalmente civil elixíu nunes eleiciones en 2010. Esto, xunto a la lliberación d'Aung San Suu Kyi y otros prisioneros políticos, ameyoró la situación de los derechos humanos, y consecuentemente de les rellaciones esteriores del país, al que se-y llevantaron delles sanciones económiques y comerciales que soportaba[16]. Sicasí, continúen les crítiques sobre la forma na que'l gobiernu trata a les distintes minoríes étniques, les revueltes étniques y les lluches relixoses[17]. Nes eleiciones de 2015 el partíu d'Aung San Suu Kyi alcanzó la mayoría nes dos cámeres llexislatives. Sicasí, el poder del exércitu sigue siendo una poderosa fuercia política nel país.

Myanmar ye un país con bayura de recursos minerales: xade, xemes, petroleu, gas natural... La riqueza del país, por embargu, ta permal repartida, y el país tien una de les mayores diferencies d'ingresos ente los sos habitantes del mundu, una y bones la mayoría de la riqueza ta en manes de persones que sofitaran l'antiguu gobiernu militar[18]. En 2016 Myanmar ocupa'l puestu 145 (d'un total de 188) ente les naciones del mundu no que cinca al so nivel de desarrollu humanu, según el Índiz de Desarrollu Humanu.


Historia editar

Xeografía editar

Organización alministrativa editar

Myanmar ta organizada en:

Economía editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  2. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  6. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/myanmar. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  8. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  9. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 9. Supports qualifier: data de principiu.
  10. 10,0 10,1 (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
  11. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: birmanu
  12. «Asian Development Bank and Myanmar: Fact Sheet». Asian Development Bank (30 d'abril de 2012). Archiváu dende l'orixinal, el 26 de payares 2011. Consultáu'l 31 de xunetu de 2018.
  13. Población de Birmania (worldometers.info)
  14. O'Reilly, Dougald JW (2007). Altamira Press: Early civilizations of Southeast Asia. ISBN 0-7591-0279-1.
  15. «Burma». Human Rights Watch. Consultáu'l 6 July 2013.
    «Myanmar Human Rights». Amnesty International USA. Consultáu'l 6 July 2013.
    «World Report 2012: Burma». Human Rights Watch. Archiváu dende l'orixinal, el 30 de xunu de 2013. Consultáu'l 31 de xunetu de 2018.
  16. Madhani, Aamer (16 de payares de 2012). Obama administration eases Burma sanctions before visit. https://www.usatoday.com/story/theoval/2012/11/16/obama-lifts-sanctions-burma-visit/1710253/. 
    European Union Suspends Most Myanmar Sanctions. 23 d'abril de 2012. https://www.nytimes.com/2012/04/24/world/asia/eu-suspends-sanctions-on-myanmar.html. 
  17. Greenwood, Faine (27 de mayu de 2013). «The 8 Stages of Genocide Against Burma's Rohingya | UN DispatchUN Dispatch». Undispatch.com. Consultáu'l 31 de xunetu de 2018.
    EU welcomes "measured" Myanmar response to rioting. Reuters. 11 de xunu de 2012. https://www.reuters.com/article/2012/06/11/us-myanmar-violence-idUSBRE85A01C20120611. 
    Q&A: Communal violence in Burma. BBC. https://www.bbc.co.uk/news/world-asia-18395788. Consultáu'l 31 de xunetu de 2018. 
  18. Eleven Media (4 de setiembre de 2013). «Income Gap 'world's widest'». The Nation. Archivado del original el 15 de setiembre de 2014. https://web.archive.org/web/20140915230853/http://www.nationmultimedia.com/aec/Income-gap-worlds-widest-30214106.html. Consultáu'l 31 de xunetu de 2018. 
    McCornac, Dennis (22 d'ochobre de 2013). Income inequality in Burma. Democratic Voice of Burma. https://www.dvb.no/analysis/income-inequality-in-burma/33726. Consultáu'l 31 de xunetu de 2018. 

Enllaces esternos editar


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme