Cassia fistula

especie de planta

La casia fístula o caña fístula (Cassia fistula) ye una especie fanerógama perteneciente a la familia de les fabacees.

Cassia fistula
Clasificación científica
Superreinu: Eukaryota
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Caesalpinioideae
Tribu: Cassieae
Subtribu: Cassiinae
Xéneru: Cassia
Especie: Cassia fistula
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Distribución editar

Ye una planta nativa d'Exiptu, Oriente Mediu y zones templaes d'Asia dende'l sur de Paquistán al este al traviés de la India a Myanmar y el sur de Sri Lanka . Ye l'árbol nacional de Tailandia. En dellos países americanos (Venezuela, Colombia) recibe'l nome de caña fístola o caña fístula. En Colombia, en Méxicu y probablemente n'otros países, tamién se conoz como agua d'oru. N'Hondures alcuéntrase distribuyida'l tol caribe hondureñu dende la frontera con Guatemala hasta la ciudá de Trujillo, Colon, y el so usu ye más con fines decorativos nes aveníes de les cais, nun ye una planta qu'aguanta la seca por eso la so distribución dase n'árees lluvioses. Alcuéntrase distribuyida en tou Centru América.

Descripción editar

 
Frutes

Ye un árbol qu'algama los 6-20 m d'altor, bien ramificáu y con un tueru d'hasta mediu metro de diámetru. Les fueyes son grandes, alternes, caduques y con peciolu. Les flores arumoses cuelguen d'un pedúnculu allargáu y arrexuntar en recímanos de 3-8 dm de llargu.

 
Caña fístula.

Propiedaes editar

  • Ye un llaxante nidiu bien aceptáu pol so sabor prestosu.
  • Tiñe la orina de color verdosu o marrón.
  • La magaya de les vaines úsense como llaxante[1] (en fervinchu per vía oral), y pa tratar afecciones respiratories (catarru, gripe, refrío, sarampión, tos, tos ferina) y urinaries, derrame biliar, hinchadura, varicela y diabetes.
Coles flores prepara un xarabe pal estriñimientu.
La decocción de les fueyes usar pa tratar cálculos biliares, y enfermedaes renales.
Tópicamente úsense les fueyes pa tratar picadura d'aviespes, la cataplasma de la magaya del frutu usar pa golpes y contusiones, reumatismu, mordedures de culiebres, tumores y cáncer.[2] El rizoma usar contra enfermedaes de la piel, y la corteza úsase como astringente.
Principios activos

Contién derivaos antraquinónicos, en pequeña proporción, sobremanera antraquinones llibres, ente les que destaca : Estigmasterol. Triptófanu.[3]

Taxonomía editar

Cassia fistula describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 377–378, nel añu 1753.[4]

Etimoloxía

Cassia: nome xenéricu que provién del griegu antiguu kassía, nome de la planta laurácea Cinnamomum cassia, nos antiguos, y pasáu a Lleguminoses por Caesalpinio.

fistula: epítetu llatín que significa "tubular"[5]

Sinonimia
  • Bactyrilobium fistula (L.) Willd.
  • Cassia bonplandiana DC.
  • Cassia escelsa Kunth
  • Cassia fistuloides Collad.
  • Cassia rhombifolia Roxb.
  • Cathartocarpus excelsus G.Don
  • Cathartocarpus fistula (L.) Pers.
  • Cathartocarpus fistuloides (Collad.) G. Don
  • Cathartocarpus rhombifolius G. Don[6]

Nome común editar

Conocíu tamién en Guanacaste, COSTA RICA como: CAÑA FISTOL .(JERRY MORALES)

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Cecchini, 1978. Páx. 121.
  2. Hartwell JL. 1982. Páx. 101.
  3. «Cassia fistula». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 6 d'abril de 2014.
  4. Cassia fistula en Trópicos
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Cassia fistula en PlantList

Bibliografía editar

  1. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  2. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  3. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
  4. Senesse, S. 1980. Palynologia Madagassica et Mascarenica. Fam. 98 bis. Caesalpiniaceae. Pollen & Spores 22: 355–423.
  5. Sousa Sánchez, M. & E. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Roo. Llistaos Floríst. Méxicu 2: 1–100.
  6. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Leguminosae. Flora of Guatemala. Fieldiana, Bot. 24(5): 1–368.
  7. Stevens, W. D., C. O. O., A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.
  8. Trusty, J. L., H. C. Kesler & G. H. Delgado. 2006. Vascular Flora of Islla del Cocu, Costa Rica. Proc. Calif. Acad. Sci., ser. 4, 57(7): 247–355.
  9. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x + 1–806. University Press of Florida, Gainseville.
  10. Flora of China Editorial Committee. 2010. Fl. China 10: 1–642. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaces esternos editar