Clasificación mundial de la FIFA

llista de puestu mundial

La clasificación mundial de la FIFA (oficialmente Clasificación Mundial FIFA/Coca-Cola, conocíu como Ranking FIFA) ye un sistema de clasificación de les 209 seleiciones de fútbol masculín pertenecientes a la FIFA, utilizáu dende agostu de 1993.

Partíu de fútbol ente Brasil, l'equipu con más tiempu como líder de la clasificación mundial de la FIFA, y Alemaña, el primer equipu líder.

Esta clasificación basar nes resultaos de los partíos oficiales ente les distintes seleiciones al traviés de la entrega de puntos. L'actual sistema considera los resultaos de los últimos cuatro años, sopesando con mayor valor los resultaos más recién pa reflexar de meyor forma la competitividá actual de los equipos y otres variables, como les carauterístiques del rival, el llugar de realización del partíu y el tornéu en que foi apostáu (por casu, asignándo-y mayor valor a les fases finales de la Copa Mundial de Fútbol qu'a partíos amistosos).

Magar esta clasificación ye oxetiva al utilizar fórmules matemátiques, foi oxetu d'un intensu alderique, por cuenta de que nun reflexa realmente'l poder de ciertos equipos y nun considera la trayeutoria y la historia de les distintes seleiciones. Por cuenta de esto, la FIFA decidió utilizar un nuevu sistema, que rixe dende'l 12 de xunetu de 2006. Esisten otres clasificaciones basaes en sistemes como, por casu, el sistema de puntuación Elo utilizáu nel axedrez.

Dende'l mes de setiembre de 2017, l'equipu qu'ocupa'l primer puestu de la clasificación mundial ye la seleición de Alemaña. Nel ámbitu femenín, dende'l mes de xunetu de 2015, la seleición femenina d'Estaos Xuníos lidera'l ranking.

Historia editar

Equipos líderes de la
Clasificación FIFA
[1][2]

N'agostu de 1993 la FIFA, en xunto a la so auspiciador, Coca-Cola, introducieron un sistema de clasificación pa les seleiciones nacionales adultes masculines col fin de llograr una comparanza básica de les fuercies relatives de los equipos. Al traviés d'esti sistema, la FIFA realizó diversos cálculos (por casu, pa l'asignación de les cabeces de serie nel sortéu de la Copa Mundial de Fútbol de 2006). A lo llargo de los años implementáronse diversos cambeos pa poder precisar el sistema de clasificación, principalmente en 1999 y 2006.

Cambeos de 1999 editar

La clasificación orixinal apurría, a cada equipu, 1 puntu per empate y 3 por victoria, d'igual forma a lo que s'utiliza tradicionalmente nos sistemes de lliga. Sicasí, la FIFA reconoció darréu la esistencia de distintos factores qu'afecten los resultaos de los partíos internacionales. Asina, diseñóse un nuevu sistema pa poder reconocer estos factores y tener una meyor forma de comparar diversos equipos de distintes confederaciones. Los principales cambeos fueron:

  • Los puntos fueron esguilaos nun factor de 10.
  • Modificóse'l métodu de cálculu de los puntos al incluyir los siguientes factores:
    • cantidá de goles a favor y en contra.
    • llugar del enfrentamientu (local o visitante).
    • importancia del partíu según competición.
    • fuercia rexonal o de la confederación.
  • Los puntos asignaos por victoria o empate dexen de ser fixos.
  • Les derrotes pueden apurrir dellos puntos.

Al pie de esto creáronse dos títulos:

  • Equipu del añu.
  • Saltu del añu.

Anque'l sistema de clasificación volvióse más complexu, los cambeos ayudaron a aumentar la precisión.

Cambeos de 2006 editar

A pesar de los cambeos de 1999, el sistema foi llargamente criticáu por nun ufiertar una clasificación correuta y xusta de los equipos. Por eso, la FIFA introdució un nuevu sistema que debutó'l 12 de xunetu de 2006, díes dempués del fin de la Copa Mundial de Fútbol de 2006.

Ente los cambeos más importantes figuren el cambéu del periodu d'evaluación de 8 a 4 años y la simplificación del métodu de cálculu. Esaniciáronse les considerancies de goles y localía. Tamién se modificar la importancia atribuyida a los tipos d'alcuentros.

Líderes editar

Cuando'l sistema llanzar n'agostu de 1993, Alemaña foi'l primer líder por cuenta del so llargu ésitu tres trés finales consecutives de la Copa Mundial, incluyendo'l títulu de la Copa Mundial de 1990. Dende setiembre d'esi añu, Brasil y Italia algamaron la cabeza de la clasificación mientres dellos meses por cuenta de les sos esitoses clasificaciones pa la Copa Mundial de 1994.

A fines de 1993 y hasta mediaos de 1994 Alemaña y {{Self|Brasil apostáronse'l lideralgu. Brasil recuperó'l primer llugar al ganar la Copa Mundial de 1994 y lideró la clasificación hasta abril de 2001. Al mes siguiente, los suramericanos solu fueron devasaos pola seleición de Francia, n'algamando la Copa Mundial de 1998 y la Eurocopa 2000. Brasil volvió al primer llugar en ganando la Copa Mundial de 2002 y la Copa América 2004 y caltener, a pesar d'algamar solamente'l 5ᵘ llugar na Copa Mundial de 2006.

Mientres los meses siguientes, los resultaos brasilanes dexáron-yos caltener el primer puestu. Sicasí, tres los resultaos adverses de xineru de 2007, foi movíu por Italia na clasificación del mes siguiente. De magar, el lideralgu de la clasificación entró nuna etapa de constante cambéu: en marzu de 2007, Arxentina llogró per primer vegada'l primer llugar y Italia caltuvo un curtiu reináu por trés meses. El títulu de Brasil na Copa América 2007 volvió empericotialos na clasificación en xunetu y agostu. Italia lideró'l mes de setiembre de forma parcial, hasta que Arxentina algamó'l dominiu absolutu dende ochobre de 2007.

En xunetu de 2008 algamó'l lideralgu la seleición d'España en llogrando'l títulu na Eurocopa 2008, y caltener un añu hasta qu'en xunetu de 2009 perder a manes de Brasil, que xubió al primer puestu en ganando la Copa FIFA Confederaciones 2009. Los suramericanos fueron líderes hasta ochobre d'aquel añu. España y {{Self|Brasil apostáronse'l lideralgu nos meses siguientes camín a la Copa Mundial de 2010. Tres el títulu de España nesti campeonatu, confirmóse'l so lideralgu en xunetu, que duró un añu.

N'agostu de 2011, tres delles derrotes del escoyíu español, Países Baxos, subcampeón de la Copa Mundial de 2010, per primer vegada na historia xubió al primer puestu de la clasificación gracies a una racha d'once partíos ensin derrotes. Con esta marca convertir na segunda seleición nacional de fútbol, dempués d'España, en ser primer ensin antes ganar una Copa del Mundu. Sicasí, al mes siguiente España volvería al lideralgu, que caltuvo hasta xunu de 2014.

En xunetu de 2014 y en llogrando'l títulu de la Copa Mundial de 2014, Alemaña retornó al primer llugar dempués de dos décades y caltuvo'l lideralgu mientres un añu. En xunetu de 2015, tres dellos tropiezos del escoyíu alemán, Arxentina volvió encabezar el ranking dempués del subcampeonatu de la Copa Mundial de 2014 y de la final apostada na Copa América 2015; esti lideralgu duró hasta ochobre de 2015.

La mayor sorpresa d'esti ranking vivir en payares de 2015, una y bones les cayíes d'Arxentina y Alemaña por partíos clasificatorios polos puntos, benefició y sorprendió a Bélxica que per primer vegada na so historia, lideró'l ranking depués del so escelente clasificatoria pa la Copa Mundial de 2014, la so destacada participación hasta la instancia de cuartos de final de la Copa Mundial de 2014 y del so escelente clasificatoria pa la Eurocopa 2016. Esta foi la primer vegada qu'una seleición llega a liderar el ranking ensin llograr un títulu oficial a nivel mundial o continental, como escoyíu absolutu.

Seleición Periodu
Alemaña  Alemaña agostu de 1993
Brasil  Brasil setiembre y ochobre de 1993
Italia  Italia payares de 1993
Alemaña  Alemaña avientu de 1993 a marzu de 1994
Brasil  Brasil abril y mayu de 1994
Alemaña  Alemaña xunu de 1994
Brasil  Brasil xunetu de 1994 a abril de 2001
Francia  Francia mayu de 2001 a mayu de 2002
Brasil  Brasil xunu de 2002 a xineru de 2007
Italia  Italia febreru de 2007
Arxentina  Arxentina marzu de 2007
Italia  Italia abril de 2007 a xunu de 2007
Brasil  Brasil xunetu y agostu de 2007
Italia  Italia setiembre de 2007
Arxentina  Arxentina ochobre de 2007 a xunu de 2008
España  España xunetu de 2008 a xunu de 2009
Brasil  Brasil xunetu de 2009 a ochobre de 2009
España  España payares de 2009 a marzu de 2010
Brasil  Brasil abril de 2010 a xunu de 2010
España  España xunetu de 2010 a xunetu de 2011
  Países Baxos agostu de 2011
España  España setiembre de 2011 a xunu de 2014
Alemaña  Alemaña xunetu de 2014 a xunu de 2015
Arxentina  Arxentina xunetu de 2015 a ochobre de 2015
Bélxica  Bélxica payares de 2015 a marzu de 2016
Arxentina  Arxentina abril de 2016 a marzu de 2017
Brasil  Brasil abril de 2017 a xunu de 2017
Alemaña  Alemaña xunetu de 2017
Brasil  Brasil agostu de 2017
Alemaña  Alemaña dende setiembre de 2017

Premiu al Meyor equipu del añu editar

La FIFA premia añalmente a la seleición nacional que conclúi l'añu nel primer puestu del ranking FIFA. Amuésense de siguío los trés meyores equipos de cada añu desque s'otorgó esti premiu.[3][4][5]

Añu Primer puestu Segundu puestu Tercer puestu
2017 Alemaña  Alemaña Brasil  Brasil Portugal  Portugal
2016 Arxentina  Arxentina Brasil  Brasil Alemaña  Alemaña
2015 Bélxica  Bélxica Arxentina  Arxentina España  España
2014 Alemaña  Alemaña Arxentina  Arxentina Colombia  Colombia
2013 España  España Alemaña  Alemaña Arxentina  Arxentina
2012 España  España Alemaña  Alemaña Arxentina  Arxentina
2011 España  España   Países Baxos Alemaña  Alemaña
2010 España  España   Países Baxos Alemaña  Alemaña
2009 España  España Brasil  Brasil   Países Baxos
2008 España  España Alemaña  Alemaña   Países Baxos
2007 Arxentina  Arxentina Brasil  Brasil Italia  Italia
2006 Brasil  Brasil Italia  Italia Arxentina  Arxentina
2005 Brasil  Brasil   República Checa   Países Baxos
2004 Brasil  Brasil Francia  Francia Arxentina  Arxentina
2003 Brasil  Brasil Francia  Francia España  España
2002 Brasil  Brasil Francia  Francia España  España
2001 Francia  Francia Arxentina  Arxentina Brasil  Brasil
2000 Brasil  Brasil Francia  Francia Arxentina  Arxentina
1999 Brasil  Brasil   República Checa Francia  Francia
1998 Brasil  Brasil Francia  Francia Alemaña  Alemaña
1997 Brasil  Brasil Alemaña  Alemaña   República Checa
1996 Brasil  Brasil Alemaña  Alemaña Francia  Francia
1995 Brasil  Brasil Alemaña  Alemaña Italia  Italia
1994 Brasil  Brasil España  España Suecia  Suecia
1993 Alemaña  Alemaña Italia  Italia Brasil  Brasil

Palmarés históricu del Meyor equipu del añu editar

La llista de siguío amuesa los equipos que tuvieron ente los trés meyores de dalguna edición.

Seleición Primer puestu Segundu puestu Tercer puestu
Brasil  Brasil 12 (1994 - 2000, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006) 4 (2007, 2009, 2016, 2017) 2 (1993, 2001)
España  España 6 (2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013) 1 (1994) 3 (2002, 2003, 2015)
Alemaña  Alemaña 3 (1993, 2014, 2017) 6 (1995, 1996, 1997, 2008, 2012, 2013) 4 (1998, 2010, 2011, 2016)
Arxentina  Arxentina 2 (2007, 2016) 3 (2001, 2014, 2015) 5 (2000, 2004, 2006, 2012, 2013)
Francia  Francia 1 (2001) 5 (1998, 2000, 2002, 2003, 2004) 2 (1996, 1999)
Bélxica  Bélxica 1 (2015)
  Países Baxos 2 (2010, 2011) 3 (2005, 2008, 2009)
Italia  Italia 2 (1993, 2006) 2 (1995, 2007)
  República Checa 2 (1999, 2005) 1 (1997)
Suecia  Suecia 1 (1994)
Colombia  Colombia 1 (2014)
Portugal  Portugal 1 (2017)

Métodu editar

La clasificación rexistra los alcuentros internacionales de Clase A (competiciones oficiales y amistosos FIFA) apostaos nos últimos cuatro años, calcúlase:

  • El 100 % de los puntos acumulaos nel añu actual.
  • El 50 % de los puntos del añu anterior.
  • El 30 % de los puntos del penúltimu añu.
  • El 20 % de los puntos del antepenúltimu añu.

Depués de cada partíu ente dos seleiciones, los puntos de cada seleición calcúlense por aciu la fórmula xeneral:

 

Valores de la fórmula editar

E: Puntos llograos pol resultáu:
  • 3 por victoria.
  • 1 por empate.
  • 0 por derrota.

En casu de definición por tiros de penalti, danse:

  • 2 puntos al ganador.
  • 1 puntu al perdedor.
I: Importancia del partíu:

El factor ye de:

  • 1 : Partíos amistosos.
  • 2.5 : Clasificatories pa la Copa Mundial de Fútbol o Clasificatories pa la copa de cada confederación.
  • 3 : Copa FIFA Confederaciones o Copa de cada confederación.
  • 4 : Copa Mundial de Fútbol de la FIFA.
T: Fuercia de los rivales:

Equival a restar 200 menos la posición de cada equipu nel escalafón. Como esceiciones a esta regla, al primer equipu de la clasificación asígnase-y el valor de 200, y a los equipos clasificaos a partir del puestu 150ᵘ asígnase-yos un valor mínimu de 50.

C: Fuercia de cada confederación:

Úsase sobremanera pa calcular partíos ente equipos de distintes confederaciones, emplegando'l valor mediu de les confederaciones a les que pertenecen los equipos que compiten. La fuercia d'una confederación calcúlase acordies con el númberu de victories que llogró nes últimes trés ediciones de la Copa Mundial de la FIFA. Los valores son los siguientes:

  • Conmebol: 1.00
  • UEFA: 0.99
  • Concacaf/CAF/AFC/OFC: 0.85

Exemplu editar

Como exemplu, tenemos el cálculu de los puntos de la seleición d'España, qu'en setiembre de 2013 encabezó la clasificación:

Permediu del mes anterior (agostu y setiembre de 2013) editar

Fecha Rival Result. E I T C Puntuación
14-08-2013 Ecuador  Ecuador 2:0 3 1 183 1 549
06-09-2013 Finlandia  Finlandia 2:0 3 2.5 135 1 1012.5
10-09-2013 Chile  Chile 2:2 1 1 179 1 179

Puntos perdíos per fora del periodu computable (agostu y setiembre de 2009) editar

Fecha Rival Result. E I T C Puntuación
12-08-2009   Macedonia 3:2 3 1 147 1 441
05-09-2009 Bélxica  Bélxica 5:0 3 2.5 132 1 990
09-09-2009 Estonia  Estonia 3:0 3 2.5 86 1 645

Permediu de los últimos cuatro años editar

Añu Permediu Pesu Resultante
2010 1007.79 20% 201.56
2011 656.13 30% 196.84
2012 822.47 50% 411.23
2013 704.49 100% 704.49
Total 1514

Clasificación actual editar

Última actualización: 16 d'agostu de 2018
Próxima actualización: 20 de setiembre de 2018[6]

Top 20
# V Seleición Puntos
1ᵘ   6 Francia  Francia 1726
2ᵘ   1 Bélxica  Bélxica 1723
3ᵘ   1 Brasil  Brasil 1657
4ᵘ   16 Croacia  Croacia 1643
5ᵘ   9 Uruguái  Uruguái 1627
6ᵘ   6 Inglaterra  Inglaterra 1615
7ᵘ   3 Portugal  Portugal 1599
8ᵘ   2 Suiza  Suiza 1597
9ᵘ   1 España  España 1580
  3 Dinamarca  Dinamarca 1580
11ᵘ   6 Arxentina  Arxentina 1574
12ᵘ   3 Chile  Chile 1570
13ᵘ   11 Suecia  Suecia 1565
14ᵘ   2 Colombia  Colombia 1563
15ᵘ   14 Alemaña  Alemaña 1561
16ᵘ   1 Méxicu  Méxicu 1560
17ᵘ   Países Baxos  Países Baxos 1540
18ᵘ   10 Polonia  Polonia 1538
19ᵘ   1 Gales  Gales 1536
20ᵘ   9 Perú  Perú 1535

Fútbol femenín editar

La FIFA publica tamién un llistáu sobre los escoyíos de fútbol femenín. La clasificación empezó en 1993, y en 2003 foi reestructurada. Anque siguen un procedimientu similar, esisten delles diferencies cola masculina:

  • Esta clasificación, anguaño, consta de 183 seleiciones femenines representatives de les asociaciones de fútbol del mundu.
  • Publicar cuatro veces al añu, y non mensualmente como nel otru casu. Polo xeneral, los resultaos publicar en marzu, xunu, agostu y avientu, pero en delles ocasiones estes feches varien productu de dellos torneos d'importancia (como la Copa Mundial Femenina).
  • Considera tolos partíos internacionales xugaos polos equipos dende 1971 (añu del primer partíu oficial ente Francia y los Países Baxos); a diferencia de la masculina, que solo considera los últimos cuatro años.
  • Nun da preferencia a resultaos recién, sicasí la masculina tien una escala que los enfatiza.

Dende 2003, solo Alemaña y los Estaos Xuníos algamaron el lideralgu de la clasificación. Esta clasificación presenta un gran contraste en comparanza cola versión masculina, especialmente tocantes a la posición de les seleiciones. La clasificatoria femenina inclúi en bones posiciones a equipos como Corea del Norte o Nueva Zelanda, que na masculina nun lleguen a la metá de la tabla; amás, al tiempu Suramérica tien menos relevancia, Asia y Escandinavia tienen un bon desempeñu.

Ranking actual editar

Última actualización: 23 de marzu de 2018
Próxima actualización: 22 de xunu de 2018[6]

Top 20
# V Seleición Puntos
1ᵘ   Estaos Xuníos  Estaos Xuníos 2115
2ᵘ   1 Inglaterra  Inglaterra 2042
3ᵘ   1 Alemaña  Alemaña 2033
4ᵘ   1 Canadá  Canadá 2029
5ᵘ   1 Francia  Francia 2025
6ᵘ   2 Australia  Australia 2018
7ᵘ   Países Baxos  Países Baxos 1972
8ᵘ   Brasil  Brasil 1968
9ᵘ   1 Suecia  Suecia 1963
10ᵘ   1 Corea del Norte  Corea del Norte 1955
11ᵘ   2 Xapón  Xapón 1950
12ᵘ   1 España  España 1886
13ᵘ   1 Dinamarca  Dinamarca 1884
14ᵘ   Noruega  Noruega 1871
15ᵘ   2 Italia  Italia 1864
16ᵘ   2 Corea del Sur  Corea del Sur 1860
17ᵘ   1 China  China 1855
18ᵘ   1 Suiza  Suiza 1849
19ᵘ   1 Islandia  Islandia 1819
20ᵘ   1 Nueva Zelanda  Nueva Zelanda 1815

Crítiques editar

Dende la so introducción en 1993, la clasificación mundial de la FIFA foi intensu oxetu d'alderique, particularmente los procedimientos pa calcular el puestu d'una seleición y la disparidad ente la calidá aparente y la posición de delles seleiciones.[7] Por casu, Noruega algamó'l 2ᵘ llugar n'ochobre de 1993 y en 1995 (xunetu y agostu), y los Estaos Xuníos llegaron al 4ᵘ llugar n'abril de 2006 pa sorpresa de los mesmos xugadores.[8]

Una muestra de la disparidad ente la calidá efectiva de les seleiciones y el escalafón oficial foi previa a la Copa Mundial de Fútbol de 2006 na midida de mayu d'esi añu. Equipos como la República Checa y los Estaos Xuníos (allugaos nos llugares 2ᵘ y 5ᵘ, respeutivamente) nun pasaron a segunda ronda, ente que Alemaña (nel llugar 19ᵘ) llegó hasta les semifinales.[9]

Unu de los argumentos de la crítica ye que'l sistema de escalafón solo tiense en cuenta'l desempeñu de los equipos sobre un periodu d'ocho años y que'l desempeñu de los equipos nun tien correlación col escalafón. Tamién s'argumenta qu'en confederaciones de menor calidá polo xeneral (como l'AFC), les seleiciones vense sobrovaloraes, ente que los equipos de confederaciones más competitives (como la UEFA y la Conmebol) son movíos a llugares menores.[8]

Los fallos nel ordenamientu llevaron a la ellaboración de sistemes alternativos de clasificación como'l sistema Elo y el sistema RSSSF.[7]

Referencies editar

  1. «Clasificación Mundial FIFA/Coca Cola - FIFA.com». Consultáu'l 9 de febreru de 2017.
  2. Ranking FIFA (n'inglés) FIFA.com
  3. «Info Plus - Gallardones FIFA». FIFA (es.fifa.com):  páxs. 1-5. xineru de 2008. http://es.fifa.com/mm/document/fifafacts/raawards/ip-590_01s_allawards_32455.pdf. Consultáu'l 13 d'abril de 2015. 
  4. «Finalists finish 2010 on top» (inglés). FIFA. www.fifa.com (15 d'avientu de 2010). Consultáu'l 13 d'abril de 2015.
  5. «diez-ameyores-1560381.html Ensin cambeos ente los diez meyores». FIFA. es.fifa.com (21 d'avientu de 2011). Consultáu'l 13 d'abril de 2015.
  6. 6,0 6,1 Los 10 primeros
  7. 7,0 7,1 «The World Rankings riddle» (inglés). BBC Sport. news.bbc.co.uk (21 d'avientu de 2000). Consultáu'l 13 d'abril de 2015.
  8. 8,0 8,1 «FIFA adapting new world rankings» (inglés). USA Today. www.usatoday.com (24 de mayu de 2006). Consultáu'l 13 d'abril de 2015.
  9. «Clasificación Mundial FIFA Coca Cola - Clasificación masculina». FIFA. es.fifa.com (17 de mayu de 2006).

Enllaces esternos editar