Conseyu de Representantes d'Iraq

El Conseyu de Representantes d'Iraq (n'árabe مجلس النواب العراقي) ye la Cámara Baxa del Parllamentu d'Iraq según l'actual Constitución promulgada nel añu 2005.

Conseyu de Representantes d'Iraq
(III Llexislatura)
Datos Xenerales
País  Iraq
Tipu Unicameral
Lideralgu
Presidente Salim al-Jabouri, Muttahidoon
Estructura
Miembros 328
Council of Representatives of Iraq 2015.svg
Grupos representaos

Coalición de Gobiernu (262+)

Oposición

  53   Independientes
Sedes
Baghdad Convention Center inside.jpg
Zona Verde, Bagdag
[editar datos en Wikidata]

El Conseyu de Representantes d'Iraq tien el mesmu nome en llingua árabe (مجلس النواب, trescritu como Majlis an-Nuwwab) que tienen les Cámares Baxes de los Parllamentos d'otros países árabes como Baḥréin, Marruecos, Xordania y Yeme; y que tienen tamién los Parllamentos unicamerales d'El Líbanu y Tunicia. Sicasí, n'otros idiomes como l'inglés, úsense diversos términos pa traducir esi nome o títulu oficial; el más fayadizu ye'l de Conseyu de Representantes.

L'artículu 48 de la Constitución axusta la cantidá de miembros que tien de tener el Conseyu; estableciendo que tendrá d'haber un diputáu por cada 100.000 ciudadanos iraquinos. Na actualidá'l Conseyu de Representantes ta formáu por un total de 328 diputaos escoyíos pol pueblu iraquín por aciu sufraxu universal, direutu y secretu cada cuatro años (na primer llexislatura componer de 275 diputaos, y na segunda de 325, pero socesives reformes a la Llei Eleutoral modificaron el númberu total).

Nel sistema de gobiernu Parllamentariu y Federal establecíu pola Constitución vixente, axústase que'l Conseyu de Representantes tien el poder y la responsabilidá d'escoyer a tolos miembros del Poder Executivu de la Nación.

L'artículu 68 de la Constitución dispón que'l Presidente de la República ten de ser escoyíu por una mayoría de siquier dos tercios de los diputaos del Conseyu de Representantes nuna primer vuelta; pero sí nengún candidatu llogra esa mayoría na primer ronda, los dos más votaos van competir nuna segunda vuelta onde va resultar escoyíu'l que llogre los votos del mayor númberu de diputaos.

L'artículu 74 de la Constitución axusta que'l Presidente de la República tien d'asignar la misión de formar un Gabinete al candidatu a Primer Ministru del bloque o grupu políticu que tenga mayor cantidá de diputaos nel Conseyu de Representantes. El Presidente tendrá de faer la asignación dientro de los quince díes siguientes a la primer xunta de cada nuevu Conseyu de Representantes electu.

El candidatu a Primer Ministru va tener un plazu máximu de trenta díes dende'l so asignación pol Presidente pa nomar a los Ministros del so Gabinete y pa diseñar el so Plataforma Ministerial (el so programa de gobiernu); y depués tendrá de presentase ante'l Conseyu de Representantes y pidir el so sofitu o enfotu. va entendese que'l Conseyu de Representantes dio-y el so enfotu y que polo tanto'l Primer Ministru y los sos Ministros fueron escoyíos; cuando cada unu de los sos Ministros seya aprobáu o ratificáu de forma individual, y cuando la so Plataforma Ministerial seya aprobada pola mayoría absoluta del Conseyu de Representantes (a lo menos la metá más unu de los diputaos del Conseyu). Como'l Conseyu compónse anguaño d'un total de 328 diputaos, ríquese'l votu favorable d'un mínimu de 165 diputaos por que un candidatu a Primer Ministru seya escoyíu o ratificáu. En casu contrariu, el Presidente tendrá d'asignar la formación del Gabinete a otru candidatu.

Por tou esto, cuando los ciudadanos iraquinos escueyen a los sos diputaos al Conseyu de Representantes tán escoyendo de manera indireuta al Presidente de la República, al Primer Ministru y al restu del Gobiernu; y como en toa democracia parllamentaria, el líder de cada partíu políticu o coalición política que presenta una llista de candidatos a diputaos xugar nes eleiciones llexislatives o parllamentaries la posibilidá de ser escoyíu Primer Ministru.

El Conseyu de Representantes tien tamién el poder de destituyir al Primer Ministru y a toos o dalgunos de los Ministros, por aciu un Voto de Censura; por que'l Votu de Censura seya d'obligatoriu cumplimientu y cause la destitución del Primer Ministru y el so Gobiernu, ten de ser sofitáu polos votos de la mayoría absoluta (metá más unu) de los diputaos del Conseyu.

El Conseyu de Representantes exerz el Poder Llexislativu del país; y por eso alderica, aprueba y sanciona toles Lleis Federales (ley nacionales que rixen pa tol país) y depués unviar al Presidente de la República por que ésti cumpla la formalidá de promulgales y asina entren en vixencia.

Un proyeutu de llei puede ser propuestu al Conseyu de Representantes pol Presidente de la República, pol Primer Ministru, por un Comité especializáu del mesmu Conseyu o por un mínimu de diez diputaos del Conseyu.

Los trataos internacionales roblaos pol Gobiernu tienen que ser ratificaos nel Conseyu de Representantes por una mayoría de siquier dos tercios de los diputaos por que puedan entrar a valir y obligar a Iraq a cumplilos.

El Conseyu de Representantes tien d'aprobar o refugar el proyeutu de Llei del Presupuestu Xeneral de la Nación primeramente ellaboráu pol Gabinete presidíu pol Primer Ministru; el Conseyu de Representantes tien el derechu de reorganizar el presupuestu ente los sos distintos partíes, amenorgar la so cantidá total de dineru y, cuando ello seya necesariu, puede proponer al Gabinete aumentar los gastos xenerales.

El Conseyu de Representantes tien de ratificar o refugar los nomamientos de los maxistraos de la Corte Federal de Casación d'Iraq, del Fiscal Xeneral de la República y del Xefe del Departamentu d'Inspección Xudicial propuestos pol Conseyu Xudicial Supremu. Pa ser válida, la ratificación tien de ser fecha por siquier la mayoría absoluta de los diputaos del Conseyu.

Tamién tien el Conseyu'l poder de refugar o ratificar los nomamientos de los Embaxadores d'Iraq ante otru países y organismos internacionales, realizaos pol Gobiernu.

De la mesma manera, el Xefe d'Estáu Mayor de les Fuercies Armaes (el militar de mayor rangu nes Fuercies Armaes iraquines), los sos llugartenientes y los Xefes de Divisiones tienen que ser ratificaos o aprobaos pol Conseyu de Representantes por que los sos nomamientos sían válidos (depués de ser propuestos pol Primer Ministru y el so Gabinete).

El Conseyu de Representantes, por mayoría absoluta, puede relevar al Presidente de la República del so cargu sí primeramente la Corte Federal Suprema topar culpable nun xuiciu de Violación de la Constitución, o Violación del so xuramentu constitucional o de Traición a la Patria.

El Conseyu de Representantes tien el poder y la responsabilidá d'aprobar o refugar la declaración del estáu de guerra y del estáu d'emerxencia, depués de recibir un pidimientu nesi sentíu fecha conxuntamente pol Presidente de la República y el Primer Ministru; la declaración tien de ser aprobada por siquier dos tercios de los diputaos por que seya considerada llegalmente aprobada. En casu de que seya aprobada, el Conseyu dará-y al Primer Ministru los poderes estraordinarios que precise pa la situación d'emerxencia.

El Conseyu de Representantes puede aprobar la so propia disolución, sí la mayoría absoluta (siquier la metá más unu de los diputaos) asina lo decide. La disolución puede ser propuesta por siquier un terciu de los diputaos o pol Primer Ministru cola aprobación del Presidente de la República. Efectuada la votación de la disolución y aprobada pola mayoría absoluta, el Presidente de la República tendrá de convocar a eleiciones adelantraes pa escoyer a un nuevu Conseyu de Representantes; diches eleiciones tendrán de faese nun plazu non mayor a sesenta díes contaos a partir de la disolución del anterior Conseyu. Nésti casu, el Primer Ministru y el so Gabinete considérense cesaos nos sos cargos y namái van permanecer nellos de manera temporal, encargándose de los asuntos corrientes; hasta que'l nuevu Conseyu dea en escoyer un Gobiernu nuevu.

El Conseyu de Representantes axuntar mientres dos periodos de sesiones al añu; sumando dambos periodos son en total ocho meses de sesiones al añu. Sicasí, el Presidente de la República, el Primer Ministru, el Presidente del propiu Conseyu o un grupu de non menos de 50 diputaos del Conseyu puede faer qu'un periodu de sesiones estiéndase o allargue trenta díes más p'asina terminar los asuntos pendientes.

Cualesquier de les mesmes autoridaes o grupos (el Presidente de la República, el Primer Ministru, el Presidente del Conseyu de Representantes o una cantidá non menor de 50 diputaos del Conseyu) puede tamién convocar al Conseyu de Representantes a una sesión estraordinaria que va ser única y puramente p'aldericar los asuntos que motivaron la convocatoria estraordinaria.

El 10 d'agostu del 2008 el Primer Ministru Nuri Al Maliki inauguró la nueva sede del Conseyu de Representantes d'Iraq nel distritu de al-Alawi de Bagdag; la nueva sede foi la sede de l'antigua Asamblea Nacional (el Parllamentu d'Iraq na dómina de Sadam Husein). Hasta agora'l Conseyu de Representantes celebraba les sos sesiones nel Palaciu de Conferencies de la Zona Verde de Bagdag; la nueva sede atópase fora de dicha Zona Verde, lo que foi vistu como una muestra de la meyora de la situación de seguridá del país nel últimu añu.

Referencies editar

Enllaces esternos editar